A.S.T POLIS 3GEOGRAFIA Tercer curs (basat en el llibre d'Ed. Vicens Vives)
2.
El relleu: marcf ísic de les activitats humanes 4. Costes i rius d’Espanya 3. Les unitats de relleu d’Espanya 2. El relleu, els rius i les costes d’Europa 01 5. El relleu de Catalunya 6. Costes i rius de Catalunya 1. Les grans unitats del relleu terrestre
3.
Introducci ó Perentendre la geografia humana i econòmica és important conèixer el medi físic on actuen els grups humans . El medi físic condiciona de manera desigual els diversos grups humans. 01
1. Les gransunitats del relleu terrestre 1.1. Els continents • Les grans unitats del relleu terrestre ( mapa ) 01
6.
1.1. Els continentsEls continents són grans extensions de terres emergents separades pels oceans. Existeixen cinc grans masses continentals: Àfrica , Amèrica , Antàrtida , Euràsia i Oceania . + Antàrtida . 01
2. El relleu,els rius i les costes d’Europa 2.1. El relleu i els rius d’Europa • Les grans unitats del relleu europeu ( mapa ) 01
9.
2.1. El relleui els rius d’Europa Europa presenta dos grans tipus de relleu (muntanyes i planes) per on circulen uns rius . Les muntanyes. S’hi distingeixen els massissos i les muntanyes joves . Les planes. La Gran Plana Europea és la forma de relleu més extensa d’Europa. 01
10.
2.1. El relleui els rius d’Europa Altres planes són l’ Hongaresa , la del Po i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir . Els grans rius europeus discorren per les grans valls de la Gran Plana Europea. 01
2. El relleu,els rius i les costes d’Europa 2.2. Les costes d’Europa • Les grans unitats del relleu europeu ( mapa ) 01
13.
2.2. Les costesd’Europa Europa presenta unes costes de formes molt retallades . En funció del relleu i dels oceans o mars que les banyen, s’hi distingeixen les costes atlàntiques i les costes mediterrànies . 01
14.
3. Les unitatsde relleu d’Espanya 3.1. El marc f ísic de la Península Ibèrica • Les unitats de relleu d’Espanya ( mapa ) 01
15.
3.1. El marcf ísic de la Península Ibèrica Les unitats de relleu principals de la Península Ibèrica són: La Meseta castellana . Les serralades interiors a la Meseta. Les muntanyes que envolten la Meseta. Una sèrie de serralades més allunyades de la Meseta. Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir . 01
4. Costes ir ius d’Espanya 4.1. Les costes • Costes i rius d’Espanya ( mapa ) 01
18.
4.1. Les costesLes costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades . Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses, Costa da Morte, Costa Brava Trams baixos i sorrencs als golfs de Cadis, València i Alacant. 01
19.
4. Costes ir ius d’Espanya 4.2. Els rius • Costes i rius d’Espanya ( mapa ) 01
20.
4.2. Els riusA la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el on desemboquen: Rius del vessant cantàbric. Rius del vessant atlàntic. Rius del vessant mediterrani. 01
5. El relleude Catalunya 5.1. Els Pirineus 5.2. Les serralades de la costa 5.3. La Depressió Central 5.4. Les planes costaneres • El relleu de Catalunya ( mapa ) 01
5.1. Els PirineusLes dues serralades paral·leles que formen el Pirineu Central i el Prepirineu són el conjunt muntanyós més ampli i extens i ocupen un terç del país . Els Pirineus són més estrets cap a l’est, fins al cap de Creus. 01
25.
5.2. Les serraladesde la costa La Serralada de l’Interior o Prelitoral és llarga i va des dels Pirineus fins a més avall del delta de l’Ebre. La Serralada Litoral és més baixa i més curta i arriba a prop del mar. A vegades s’hi formen penya-segats i cales, com a la Costa Brava. 01
26.
5.3. La DepressióCentral La Depressió Central és la plana més gran de Catalunya. Ocupa les terres que en altres èpoques geològiques havien estat inundades per les aigües d’un llac. 01
27.
5.4. Les planescostaneres Les altres planes de Catalunya són la de l’Empordà i la desembocadura de l’Ebre. 01
28.
6. Costes irius de Catalunya 6.1. El litoral català • Les costes i els rius de Catalunya ( mapa ) 01
29.
6.1. El litoralcatalà El litoral català s’estén des de Portbou al riu la Sénia i té una longitud de quasi 700 km. Les aigües del Mediterrani són força calentes i salades i més aviat tranquil·les. 01
30.
6. Costes irius de Catalunya 6.2. Tipus de costes • 01
31.
6.2. Tipus decostes Costes altes. Al nord de Catalunya. Són costes accidentades ja que les serralades arriben fins a la vora del mar, hi han cales . Costes baixes. Al sud de Catalunya. Són costes poc accidentades, amb platges llargues de sorra fina. 01
32.
6.3. Xarxa hidrogràficaSegons el lloc on desemboquin, classifiquem els rius catalans en dos grups: Vessant mediterrani. Vessant atlàntic. La Garona és l’únic riu català que desemboca a l’oceà Atlàntic. 01
