This document discusses predicates and attributes in Spanish sentences. It defines the predicate as indicating what is said about the subject. The core of the predicate is always a verb. It identifies two types of predicates: nominal predicates formed by a linking verb (ser, estar, parecer) and an attribute, and verbal predicates formed only by verbs other than linking verbs. Attributes can be nouns, adjectives, pronouns or prepositional phrases. It also explains the uses of the verbs ser and estar as parts of verbal predicates, with ser indicating a permanent state and estar a temporary condition.

1. EL PREDICAT. L´ATRIBUT
VERBS SER I ESTAR

2. QUÈ ÉS EL PREDICAT?
EL PREDICAT D´UNA ORACIÓ INDICA ALLÒ QUE
ES DIU DEL SUBJECTE.
EL NUCLI DEL PREDICAT ÉS SEMPRE UN
VERB
JOAN PARLA MOLTÍSSIM AMB
CARLA

3. TIPUS DE PREDICATS
- PREDICAT NOMINAL: ESTÀ FORMAT PER UN
VERB COPULATIU (SER, ESTAR, SEMBLAR O
PARÉIXER) I UN ATRIBUT.
OLGA ÉS LA MEUA GERMANA
- PREDICAT VERBAL: ESTÀ FORMAT PER
QUALSEVOL VERB, EXCEPTE ELS COPULATIUS.
ANNA CUS LES DISFRESSES

4. ATRIBUT
NOM
GRUP
NOMINAL
ADJECTIU PRONOM
COMPLEMENT
AMB
PREPOSICIÓ

5. EN ALGUNS CASOS ELS VERBS SER I ESTAR SÓN
PARTS D´UN PREDICAT VERBGAL.
SER: TROBAR-SE EN UN LLOC DE FORMA
PERMANENT.
LES CLAUS SÓN A LA TAULA
ESTAR: TROBAR-SE EN UN LLOC DURANT UN
TEMPS DETERMINAT.
ESTARÉ AMB ELS AVIS UNA SETMANA.