2. Direcció estratègica: Lucio Villasol i Estanis Vayreda Aquest document que teniu a les mans és una revisió ampliada del document Polítiques públiques locals en l’era digital,
Actualització de continguts: Yanina Yelp editat l’any 2005 pel Consorci Localret.
Col·laboradors: Jordi López Benasat, Jordi Pericàs, Anna Díaz, Lluís Albert Just, Marta Almela, Borja Rius, S’han actualitzat els continguts amb les novetats d’aquests darrers dos anys i s’han incorporat bones pràctiques de diferents
Montse Clotet, Josep Manuel Sarria, Eugènia Andreu, Carles Julbe, Manel Toril, Eva Guijarro, Carol Romero, governs locals catalans.
Daniel González, Carles Lloveras, Joan Bosch, Olga Díaz, Mauro Soto, Cristina Castilló, Imma Turu, Josep
Maria Canals i Antoni Biarnés. Barcelona, octubre de 2007
Correcció lingüística: Irene Costa
Disseny i maquetació: INICIAL

3. Índex Índex
Introducció 04 2.3.3. El sector de les TIC i la seva importància
Mercat local (actuacions cap endins)
1. E-Governança: el municipi com a govern relacional_ 08 L’ampliació de la base econòmica del territori (actuacions cap enfora)
2.3.4. La dinamització i la cohesió social
1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local en la societat de la informació Programes per a col·lectius amb necessitats específiques
1.2. El marc general per al desenvolupament de la SI Nous paradigmes sobre aprendre i ensenyar
1.2.1. El marc d'actuacions: la Unió Europea Formació en TIC
1.2.2. El marc d'actuacions: Espanya Promoció de continguts digitals locals
1.2.3. Les administracions locals Cultura digital, temps lliure i oci
Ordenances per a l’impuls de l’administració electrònica La dimensió digital de les comunitats i els cercles de pertinença
La protecció de dades als ens locals 2.3.5. La millora de la democràcia
1.3. La xarxa d’actors Els diferents estadis de la participació ciutadana
1.3.1. El Consorci Localret Una nova gestió transparent i participativa
Les TIC com a eines de participació ciutadana
2. E-Govern. L’ajuntament com a gestor estratègic del territori i com a dinamitzador de la comunitat_
3. E-Administració: eficiència, eficàcia i qualitat_
2.1. La planificació estratègica en la societat de la informació
2.2. Les infraestructures de la societat de la informació i del coneixement 3.1. El pacte del 23 de juliol de 2001
2.2.1. La convergència de les xarxes 3.2. De la informació a l’atenció al ciutadà. El “front-office” municipal
2.2.2. Infraestructures de telecomunicacions i continguts 3.2.1. Els objectius d’una actuació orientada al ciutadà, les empreses i les associacions
2.2.3. Els principis d’ordre polític L’orientació al ciutadà
2.2.4. Els objectius de l’actuació Racionalització i simplificació: tramitació útil i fàcil
2.2.5. Principals línies d’actuació Integritat dels serveis. Política i gestió transversals
Garantia del servei universal Coordinació i col·laboració entre administracions
Concursos agregats dels serveis de telecomunicacions 3.2.2. Les principals línies d’actuació sobre el “front-office”
La tributació dels operadors La cerca de les necessitats ciutadanes
Ordenació municipal d’antenes Canals de comunicació
Medició de les emissions de telefonia mòbil Internet: el canal revolucionari
Col·laboració amb els operadors 3.3. Reinventar l’administració. El “back-office” municipal
Infraestructures de telecomunicacions a les noves urbanitzacions 3.3.1. Els objectius de la gestió interna orientada a l’eficiència i la qualitat
Xarxes sense fils 22 Orientació al client
L’ens gestor d’infraestructures de telecomunicacions (Itcat) Orientació a la qualitat
MAN: Metropolitan Area Network Orientació a l’eficiència
FTTH, fibra a la llar Orientació a l’avaluació
La televisió digital terrestre (TDT) 3.3.2. Línies d’actuació per guanyar eficiència i qualitat en la producció de serveis
2.3. L’ajuntament com a dinamitzador de la comunitat local Política corporativa de telecomunicacions
2.3.1. Nous reptes per a nous ajuntaments Pla d’acció de programari
Competitivitat interterritorial Tècniques per assolir la qualitat
Sostenibilitat La gestió del canvi. Nou model organitzatiu
Qualitat productiva Digitalització dels processos
Cohesió social El pla de sistemes
2.3.2. La promoció econòmica local i les TIC Quadres de comandament
Promoció de la nova cultura empresarial. L’emprenedoria Gestió de la informació i del coneixement
Polígons o àrees d’empreses de TIC Gestió de la innovació
Impuls a l’adaptació de les empreses tradicionals 3.3.3. L’administració en xarxa. El repte de la interoperabilitat
Suport a l’ocupació El projecte AOC i els ens locals catalans
Teletreball Els projectes i serveis del Consorci AOC en els governs locals
Formació contínua i formació en TIC Els projectes i serveis de l’Agència Catalana de Certificació en els governs locals
Promoció de la ciutat. Xarxes de ciutats
Xarxes de centres tecnològics 4. Conclusions. Decàleg per a una estratègia polític@ en l’era digital_
02 03
pàgina pàgina

4. Introducció Introducció
Introducció_
En les últimes dècades, l’extraordinària difusió de les predominant. Estem vivint, doncs, un moment de transició weberiana, coneguda pel nom del sociòleg Max Weber, que l’estructura del treball al sector públic i es suggeria, doncs,
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha donat en el qual la societat s’està transformant qualitativament i la va definir. L’estructura jeràrquica, organitzada al voltant la necessitat de posar en marxa mecanismes d’avaluació
suport a una transformació a gran escala de tota l’organització quantitativa. I en aquest procés l’administració pública és dels càrrecs establerts en l’organització i la uniformitat de de resultats. La manca d’eficiència es posava com una de
social. Indubtablement, les administracions públiques han un actor clau tant per la seva permeabilitat al canvi com per rutines i processos, garantida per procediments d’actuació les explicacions del descontentament de la ciutadania, i
format part d’aquest procés tant per l’adopció de l’ús intensiu les seves potencialitats com a motor de transformació i formals, consolidava un sistema l’estabilitat del qual estava calia buscar opcions diferents a l’exclusiva competència del
i innovador de les TIC en el seu funcionament quotidià com gestor estratègic. per sobre l’estabilitat de les persones, perquè això garantia sector públic per sostenir la provisió de serveis al ciutadà.
pel plantejament de noves formes organitzatives associades l’equitat. Els objectius d’aquesta forma organitzativa eren Els canvis que s’han anat produint en els darrers temps
a la xarxa. Tanmateix, s’espera que, pel seu rol predominant Una breu revisió històrica ens pot permetre situar-nos en l’eficiència, la racionalitat i la legalitat en la resolució porten el sector públic a replantejar-se el seu rol en dues
en la societat, els governs locals continuïn esdevenint un el moment actual per repensar els govern, el seus reptes, d’actuacions. Així, a diferència de l’administració de tall direccions diferents: d’una banda, renunciant de vegades
motor clau en la difusió i la promoció de la societat de la tasques i potencialitats d’actuació. En un nivell general, i napoleònic, que tenia una limitada vocació d’intervencionisme a la prestació directa dels serveis i encomanant-la al sector
informació als seus territoris. pel que fa al nostre entorn històric i geogràfic europeu, en en la societat i que prioritzava les tasques de policia privat o no lucratiu (buscant més eficiència i més qualitat
la primera societat d’hegemonia burgesa, des de la ruptura administrativa, l’administració weberiana va anar estenent de servei i d’adaptació a l’usuari, o simplement cercant
Però de vegades aquest nou entorn, anomenat Societat de amb l’antic règim (Revolució Francesa) fins al el seu àmbit d’actuació com a producte del creixement de poder concentrar-se en altres vessants); de l’altra, assumint
la Informació, Societat del Coneixement o Societat Xarxa, desenvolupament d’una societat industrial avançada (primera l’estat del benestar. En aquest procés, es van desenvolupar noves responsabilitats, com ara la dinamització de la
sembla un calaix de sastre dins el qual es perd l'orientació, meitat del segle XX), es configura l’estructura política del serveis orientats a incrementar les oportunitats i la qualitat comunitat local.
com si el seu desenvolupament es donés sense cap que anomenem estat liberal: l’estat com a productor de de vida de la població.
intervenció política, com una evolució natural. Contràriament, normes i com a garant del seu compliment per part de En la societat de la informació, el ciutadà, en el seu rol
l'activitat dels governs és central per garantir que aquesta tothom. L’administració napoleònica va ser l’instrument per En l’estat del benestar, el ciutadà ja no és només un subjecte d’usuari de serveis públics, demana cada cop serveis més
nova era condueixi cap al creixement amb benestar, cohesió portar-ho endavant. Les seves principals funcions eren les passiu que demana o sol·licita autoritzacions, és un usuari acurats a les seves necessitats, i també en el seu rol de
i equitat social, mantenint l'equilibri territorial i un creixement relacionades amb la policia i el compliment de les normes d’uns serveis públics sobre els quals té consciència de tenir ciutadà-subjecte polític, reclama un paper més actiu: conèixer
econòmic sostenible. Cal, doncs, analitzar i proposar establertes. El ciutadà era objecte d’observació per tal de drets i dels quals espera qualitat. Quan s’adreça a les dades, els procediments, les normes, i poder participar
lineaments per a l'actuació de les administracions públiques constatar la legalitat de les seves actuacions. D’acord amb l’administració, ho fa des d’una doble condició: la de l’usuari en les deliberacions i les decisions que l’afectin. La primera
en aquest nou context. aquesta missió, les competències internes s’estructuraven d’uns serveis, però també la de l’accionista que cada quatre accepció del ciutadà (usuari) implica reclamar uns serveis
en funció de les relacions dels ciutadans amb l’administració, anys escull els membres del consell d’administració de de qualitat creixent i una administració no solament eficaç,
La teoria de la Societat Xarxa desenvolupada pel professor organitzades al voltant de temes específics. Davant els actes l’empresa que li presta els serveis. En aquesta administració, sinó també eficient –i amb serveis amb el mínim cost
Manuel Castells planteja que l’estructura d’aquesta nova administratius, el ciutadà era un subjecte passiu i només doncs, el compliment de les normes es dóna per suposat possible– i transparent, per assegurar-se l’eficiència d’una
societat que reemplaça la societat industrial està construïda pregava, demanava, sol·licitava autoritzacions per fer alguna i el caràcter d’aquestes normes el marquen els gestors i organització que actua en règim de monopoli. La segona
al voltant de xarxes d’informació. La societat de la informació cosa. El principi orientador era l’exercici de l’autoritat més productors dels serveis i els decisors, els polítics, que els (ciutadà/elector) reclama una administració oberta a la seva
(SI) és una estructura interconnectada de nodes, dinàmica que el del servei a la societat. defineixen i prioritzen. participació en els temes que li interessin.
i oberta, que pot modificar-se sense amenaçar el seu equilibri.
Aquesta forma organitzativa es va consolidar com una L’absència de controls democràtics i les pràctiques Malgrat aquest predomini de l’administració weberiana, als Per a una acció de govern eficaç, cal interpretar correctament
resposta eficient a la crisi que afrontava el capitalisme als caciquistes de l’estament polític i del poder econòmic anys vuitanta l’acord entorn de l’esgotament d’aquest model la nova situació, identificar els canvis que afecten la mateixa
anys setanta. contribuïen al divorci i a l’allunyament entre aquella estructura organitzatiu va obtenir un alt grau de consens. Les crítiques acció de govern –administració de drets i gestió de serveis–
politicoadministrativa i una realitat social cada vegada més bàsiques eren que la rigidesa de la burocràcia, especialment i ajustar-la a les necessitats socials –explícites o no– de
Cal destacar, però, que de la mateixa manera que la societat dinàmica. Per això, amb el creixement de la industrialització la inflexibilitat dels processos i la normativa, no permetia cada moment. L’ús intensiu de les TIC provoca canvis cada
industrial ha conviscut fins a l’actualitat amb altres formes i la consolidació de la societat de masses, es van anar donar respostes apropiades als nous problemes d’un entorn vegada més accelerats en les activitats humanes. Els
d’organització i producció, la Societat Xarxa conviu amb les incrementant les tasques i competències de l’estat modern més complex i canviant, caracteritzat per la globalització intercanvis de mercaderies a escala planetària i, sobretot,
formes anteriors d’organització i producció econòmica, –produït, en certa mesura, pel creixement de demandes–, dels mercats. D’altra banda, s’afirmava també que la baixa els fluxos d’informació a la mateixa escala en temps real i
malgrat que a poc a poc comença a convertir-se en la que va ser portat endavant per l’administració burocràtica productivitat de la feina a l’administració era un resultat de sense limitacions de continguts, facilitats per l’evolució i la
04 05
pàgina pàgina

5. Introducció Introducció
Taula 1: Caracterització dels tipus d’estat, administració i demandes del ciutadà polítiques de benestar han de recollir els nous desafiaments específica en TIC a la població, així com facilitar el seu
que generen les TIC, com ara la fractura digital o els accés a les noves tecnologies. Finalment, l’era digital té un
Rol/demandes problemes derivats del consum de tecnologies de la reflex clar i directe sobre la cultura, el temps lliure i l’oci, i
Societat Estat Administració Funcions del ciutadà informació i la comunicació i la necessitat de protecció i obliga els ens locals a repensar serveis (de les biblioteques
orientació que se’n deriva –tant pel que fa al tracte al als centres d’accés al coneixement, de la creació artística
consumidor de TIC com a les patologies provocades pel tradicional a la digital), les fórmules i accions promocionals,
Administrar i Subjecte passiu
Pre-industrial Liberal Napoleònica seu ús. Però, alhora, poden plantejar-se nous serveis o i els perfils dels mateixos gestors.
garantir drets de drets
noves maneres de prestació de serveis lligats a aquestes En conclusió, en el món local abunden els nous desafiaments,
polítiques –telealarmes, telemedicina, habitatges domòtics, molts dels quals tenen a veure –directament o indirectament–
Administrar drets. entre altres. amb l’era digital. Les TIC, a més de suposar reptes importants
Gestió i producció Subjecte de drets
Industrial Del benestar Weberiana de serveis. Usuari de en múltiples aspectes, són també unes bones aliades per
Lluita contra l’exclusió serveis públics Les polítiques de promoció i desenvolupament dels pobles fer-hi front.
i ciutats tampoc en queden al marge, i han de prendre
Administrar drets. consciència que ara el coneixement és el factor clau, la Aquest document posa sobre la taula els eixos d’aquest
Subjecte de drets
Gestió i producció tecnologia apareix com el camí obligat i les persones lideratge, repensant el rol del municipi i les seves tasques.
Usuari de
Post-industrial / SI Relacional Xarxa de serveis. esdevenen l’actiu estratègic de les organitzacions i dels A la vegada, com que aquest és un procés en marxa, el
serveis públics
Estratègia, lideratge, Subjecte polític actiu territoris. A partir d’aquí, els ajuntaments han d’impulsar i document funciona com una eina d’intercanvi d’experiències
coordinació
donar suport tant a la creació d’empreses de la nova en desenvolupament que puguin ser orientadores per a les
Font: elaboració pròpia economia –basades en les tecnologies de la informació, actuacions dels governs locals. En el primer capítol (e-
les telecomunicacions i l’audiovisual–, com a l’adaptació governança), ens centrarem en el marc general (sobretot
als paràmetres de l’era digital de les empreses ja existents. jurídic) en què es desenvolupa la societat de la informació
I això ho poden fer amb eines més tradicionals (els polígons i l’administració electrònica, i en les xarxes d’actors,
convergència de la informàtica i les telecomunicacions, han Els ajuntaments catalans en l’era digital o parcs especialitzats, la formació) o més noves (funcions considerant especialment el paper de Localret en la promoció
provocat el fenomen de la globalització, amb els consegüents de vigilància tecnològica, promoció de la transferència de polítiques TIC cap al món local català. En el segon capítol
efectes sobre una economia, una cultura i, fins i tot, una En aquest context, les TIC comencen a incrementar el seu tecnològica, els vivers d’empreses de TIC, el capital risc, (e-govern), ens centrarem en el municipi en si mateix, en
demografia que fins ara tenien una base local/nacional. valor com a potencials eines de canvi. Des de les darreres etc.). En aquest context, disposar d’infraestructures bàsiques les seves funcions polítiques: lideratge i dinamització de la
Només aquests dos elements, la celeritat dels canvis i la dècades, les administracions estan començant a considerar de telecomunicacions serà un element cabdal per al comunitat local i planificació i gestió estratègica del territori
globalització, reclamen una revisió i posada al dia de l’acció les TIC i, en especial, Internet, un element clau del seu futur desenvolupament dels territoris. En tot cas, l’impacte de (infraestructures). En el darrer capítol (e-administració),
del govern i de l’administració. La nova funció del govern i un dels eixos vertebradors de la seva modernització. Això l’era digital sobre el mercat de treball local també és alt, analitzarem les funcions administratives dels governs locals,
comença amb la revisió de la seva estratègia. Per reduir les es basa en el fet que les noves tecnologies contribueixen amb l’aparició de nous filons d’ocupació i de noves formes que suposen actuacions de gestió i administració de serveis
incerteses, per garantir el desenvolupament social i econòmic a canviar les regles de funcionament del sector públic, de treball, com ara el teletreball. La projecció de la ciutat públics, sobretot orientades a l’eficiència i eficàcia, al ciutadà
sostenible de la comunitat i el territori que es governa, cal possibilitant una comunicació molt més dinàmica i fluida, enfora i el treball en xarxa amb altres municipis i i als criteris per l’avaluació de la qualitat.
elaborar i liderar actuacions estratègiques que impliquin, no només entre les unitats de l’administració sinó també administracions són altres responsabilitats locals susceptibles
entorn dels objectius comuns generals, els diversos agents entre aquesta i altres actors externs; automatitzant i de millorar amb l’aplicació intensiva de les TIC.
socials. El govern ja no pot fer les coses tot sol. En aquesta simplificant processos administratius sencers; incorporant
fase de desenvolupament social, al govern li toca més que el sector privat i les seves formes de gestió, i millorant L’agenda de les polítiques locals de capital humà també es
mai exercir el lideratge: assenyalar els objectius d’interès l’eficiència interna de l’administració. veu alterada. En primer lloc, les TIC poden canviar les
general i articular els recursos –propis i aliens– per D’altra banda, la irrupció de les TIC ha afectat els àmbits maneres i les possibilitats dels conceptes d’aprendre i
aconseguir-los. clàssics d’acció dels ajuntaments. Així, i en primer lloc, les d’ensenyar. En segon lloc, cal preveure i proveir formació
06 07
pàgina pàgina

6. 1. E-Governança 1.2. El marc general per al desenvolupament
1.
E-Governança: el municipi com a govern relacional_
Darrerament s’han plantejat moltes propostes al voltant de El model organitzatiu de la xarxa i la seva infraestructura cadascun dels estats membres. Pel que fa a l’actualitat,
les noves formes de governar a les administracions públiques, tecnològica, Internet, s’han evidenciat com els autèntics les propostes vigents són les que descriurem a
que s’han agrupat sota el paraigües de les teories de la reductors de les bosses d’ineficiència en les organitzacions, continuació.
nova governança. El Llibre Blanc de la Governança Europea privades o públiques. És per això que, en els darrers anys,
Taula 2: Principis polítics d’actuació dels governs locals
(2001) és un recull programàtic que assenyala els principis s’han anat definint i executant projectes que materialitzen
sobre els quals s’hauria de desenvolupar aquesta nova la col·laboració entre les administracions sobre la base de Principis Descripció
forma de governar. La proposta és obrir el procés de disseny la integració dels seus processos productius gràcies a la
i aplicació de polítiques públiques a la major quantitat de telemàtica.
D’aquest valor corporatiu han de participar tots els seus membres, des dels càrrecs electes
ciutadans i organitzacions, amb la idea que això millorarà Voluntat de servei
fins al darrer dels treballadors. S’ha de desenvolupar aquesta orientació i la necessitat de rigor
la transparència, generarà una major responsabilització i 1.1. Els principis d’ordre polític per al govern local a la comunitat
i professionalitat exigibles en el desenvolupament de la funció pública.
legitimarà l’acció conjunta dels estats membres com una en la societat de la informació
eina per respondre millor a les necessitats ciutadanes. La
proposta assenyala que hi ha d’haver un enfocament menys En tota organització, a més dels objectius, recursos i Cal anar fent una revisió constant de l’activitat municipal i contrastar-la amb una realitat en
orientat de forma descendent, és a dir, més cooperatiu i processos, és determinant el conjunt de principis i valors permanent evolució, publicitant-ne els resultats i articulant la pedagogia necessària envers els
menys jeràrquic, i complementat amb instruments no que inspiren la seva actuació, que li donen el segell Gestió eficaç ciutadans i els empleats per centrar-nos en allò realment úctil i valuós per a la comunitat. Caldrà
legislatius. Això és: característic que permet distingir-la de totes les altres identificar les demandes dels ciutadans, amb les mesures de consulta adients i eliminar aquells
organitzacions. En el cas de les administracions locals, serveis que s’estan prestant per tradició però que els canvis socials han deixat ja sense
Un major grau de participació i obertura: més atesa la proximitat i coneixença dels seus membres (tant demanda.
informació en línia, més mecanismes de diàleg, més dels càrrecs electes com dels empleats) per part dels
atenció a les diferències i particularitats regionals. ciutadans/usuaris/clients, és on més fàcil resulta identificar Avui, una part de l’eficiència consisteix a utilitzar les possibilitats i oportunitats tecnològiques
S’emfatitza el rol de les organitzacions de la societat i concretar els principis i valors dominants en l’organització. existents. De vegades, les possibilitats tecnològiques van més enllà de l’adaptació tàctica (fer
civil com a interlocutores destacades. Gestió eficient
més eficient una activitat ja existent). En altres casos, les innovacions permeten resoldre vells
1.2. El marc general per al desenvolupament reptes inassolibles per mancança de mitjans.
Millores polítiques, normatives i de resultats: de la SI
s’ha d’avaluar la necessitat de l’acció i des de quin
nivell s’ha d’actuar. Els municipis europeus desenvolupen la seva estratègia S’ha de facilitar informació amb relació als objectius, els paràmetres, les consideracions i les
de promoció de la societat de la informació en el marc de dades que l’administració té en compte per prendre decisions, de caire general i en cada cas
Transparència de
Aquest canvi de perspectiva per millorar la qualitat de la la interrelació entre diferents nivells de govern. La Unió la gestió pública particular. També se n’ha de donar sobre les actuacions i els resultats. Hi ha molts aspectes
gestió ha de tenir com a suport dues estratègies: la Europea (UE) és el primer que abordarem aquí. L’estratègia on aquesta transparència s’ha de fer palesa. Un d’aquests aspectes són precisament les
coordinació entre actors i actuacions, i l’orientació al ciutadà. proposada des del nivell europeu s’inscriu en la línia de relacions directes i personalitzades amb els administrats.
El municipi té un rol destacat en totes dues, principalment l’acord de Lisboa de l’any 2000, en què la UE es fixava
per la seva proximitat al ciutadà i a la gestió directa sobre com a objectiu estratègic per la propera dècada “convertir- Un altre principi de la nova administració, que concreta l’orientació al ciutadà, és el de
l'espai i les necessitats quotidianes. La coordinació es fa se en l’economia basada en el coneixement més competitiva l’accessibilitat, l’obertura i la facilitat. Que l’administració tingui la cura d’adaptar el seu llenguatge
necessària per treballar amb l’objectiu d’una administració i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de al del ciutadà, per entendre i per fer-se entendre pel ciutadà sense que aquest hagi de recórrer
en xarxa real, que aprofiti totes les potencialitats de les manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb Accessibilitat a especialistes del dret o la gestió. Que l’administració faci un esforç permanent i sostingut
tecnologies de la informació i la comunicació. I l’orientació major cohesió social”. En els darrers anys, centrant-se en per donar tota la informació i rebre totes les comunicacions dels ciutadans, processar-les i
al ciutadà ha de ser l’eix central de les organitzacions i ha la importància de les TIC per crear ocupació i per actuar en conseqüència. Les TIC, amb la capacitat de procés de dades i de comunicació
de marcar l’estratègia cap endins cap enfora. incrementar la productivitat, s’han anat desenvolupant bidireccional de la informació, ofereixen un ampli ventall de recursos per fer-ho possible.
planificacions amb objectius específics a assolir per
Font: elaboració pròpia
08 09
pàgina pàgina

7. 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea
1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea demanda d’espectre radioelèctric i, com que s’abandonarà Cap ciutadà ha de quedar-se al darrere: s’ha de Establir les eines clau que permetin al ciutadà i les
la televisió analògica terrenal (està previst per l’any 2012), promoure la inclusió a través de l’administració empreses beneficiar-se d’un accés autenticat fàcil,
En primer lloc, hem de mencionar el pla i2010. Una societat s’ha de definir una nova gestió eficient de les comunicacions electrònica perquè tothom es beneficiï d’uns serveis segur i interoperable als serveis públics de tot Europa.
de la informació europea pel creixement i l’ocupació (2005). electròniques. També s’ha de treballar en la interoperabilitat de confiança i innovadors, així com d’un accés senzill Es consideren eines crítiques la gestió interoperable
Aquest pla comença amb una evidència empírica: les TIC i la seguretat i, a més a més, s’ha de promoure la recerca per tothom. d’identificació electrònica (eIDM) per l’accés als
condicionen el 40% del creixement de la productivitat a i fomentar l’adopció dels resultats de la innovació. Es serveis públics, l’autenticació de documents
Europa. Les diferències de comportament econòmic entre considera que les empreses milloren la seva productivitat L’eficiència i l’eficàcia han de fer-se realitat, contribuint electrònics i l’arxiu electrònic.
els països industrialitzats s’expliquen en gran mesura pels gràcies a les TIC però continuen tenint problemes de forma significativa a la satisfacció dels usuaris, la
nivells d’inversió, recerca i ús de les TIC, així com per la relacionats amb la manca d’interoperabilitat, seguretat i transparència i la rendició de comptes, la reducció Impulsar la participació i l’adopció de decisions
competitivitat de les indústries de societat de la informació fiabilitat i tenen dificultats per reorganitzar i integrar les de la càrrega administrativa i la millora de l’eficiència. democràtiques mostrant pel 2010 unes eines que
i mitjans de comunicació. Es destaca també que la TIC al lloc de treball, fet que s’observa especialment en permetin el debat i la participació pública efectiva en
convergència digital exigeix la convergència política i la el cas de les pimes. Implantar els serveis clau de gran repercussió pels l’adopció de decisions democràtiques.
voluntat d’adaptar els marcs reguladors. Per treballar en ciutadans i les empreses, perquè el 2010 el 100%
aquestes línies la Comissió Europea (CE) assenyala tres Un altre document derivat d’aquest, el Pla d’acció sobre de la contractació pública estigui disponible de forma Des de fa uns anys, des del Consorci Localret s’estan
prioritats: administració electrònica i2010: Accelerar l’administració electrònica assolint l’ús del 50% amb un acord de impulsant projectes en línia amb els objectius europeus. En
electrònica a Europa en benefici de tots (2006), planteja cooperació sobre altres serveis en línia de gran aquest sentit, s’han endegat o potenciat estratègies en cada
• Construir un espai europeu de la informació únic els lineaments a seguir. Amb aquest pla d’acció la Comissió repercussió. un dels principis, tal com s’observa en el quadre següent.
que promogui un mercat interior obert i competitiu es proposa:
Taula 3. Objectius del Pla d’Acció i2010 i les corresponents línies d’actuació de Localret.
per la societat de la informació i els mitjans de
comunicació. Accelerar l’obtenció de beneficis tangibles per part Pla d’acció sobre administració electrònica i2010
de tots els ciutadans i les empreses.
• Reforçar la innovació i la inversió en la recerca sobre Objectius Projectes del món local
les TIC amb el fi de fomentar la creació de més i Garantir que l’administració electrònica a escala
millors llocs de treball. nacional no produeixi nous obstacles en el mercat Projectes per millorar les infraestructures i els serveis de telecomunicacions i la conectivitat a
únic deguts a la fragmentació i l’absència tot el territori.
• Crear una societat europea de la informació basada d’interoperabilitat. Participació en el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), que impulsa serveis
Inclusió d’administració electrònica per a tots els ajuntaments.
en la inclusió, que fomenti el creixement i l’ocupació
d’una manera coherent amb el desenvolupament Estendre els beneficis de l’administració electrònica Banc d’Innovació Local (BIL), de compartició de coneixement i aplicacions.
sostenible i que doni la prioritat a la millora dels serveis a l’àmbit de la UE fent possible obtenir economies Finançament, a través de l’AOC, de projectes d’administració electrònica dels governs locals.
públics i la qualitat de vida. d’escala en les iniciatives dels estats membres i
Interoperabilitat.
cooperant per fer front als reptes comuns europeus.
Una de les principals repercussions d’aquestes prioritats Eficiència i eficàcia Normalització de processos administratius.
pels nostres municipis és que s’ha d’adequar la normativa Garantir la cooperació de totes les parts de la UE Projectes de canvis organitzatius a les administracions.
perquè, malgrat que s’han fet avanços (per exemple, en la interessades en la concepció i la realització de Plataforma de contractació pública, PECAP.
Contractació pública
regulació del comerç electrònic), encara cal fer molta feina, l’administració electrònica. Foment de compres agregades.
com ara adoptar la normativa sobre televisió digital, que Seguretat Entitat de certificació Catcert.
canviarà l’escenari actual dels mitjans audiovisuals. En El pla s’estructura al voltant de cinc eixos en matèria
Plataforma de participació ciutadana Consensus.
aquest sentit, la Comissió Europea assenyala que les noves d’administració electrònica amb objectius concrets per Participació
aplicacions sense fils d’alta velocitat fan que augmenti la l’any 2010. Comunitats Localret.
10 11
pàgina pàgina

8. 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya
Un dels mecanismes de suport per desenvolupar i assolir anomenat BIL (Banc d’Innovació Local), que pretén ser
els objectius proposats que planteja la Comissió Europea l’espai de socialització de coneixement dels governs locals
és la mesura: aportar informació pertinent, quantificar, catalans. El BIL és un repositori de coneixements sobre
avaluar comparativament, comparar l’impacte i els beneficis l’aplicació d’innovacions als governs locals, i ha estat
Consorci Localret_
són elements essencials per centrar l’atenció sobre concebut per intercanviar experiències i recursos entre
Nom de la iniciativa:
l’administració electrònica. Es tracta de desenvolupar els responsables i tècnics dels diferents governs locals
Banc d’Innovació Local (BIL)
indicadors i models d’avaluació comuns. Es busca compartir catalans.
experiències fomentant la compartició amb mecanismes
Descripció:
com ara el “marc de bones pràctiques”, “l’observatori de
Repositori en línia de recursos, informació i coneixement, al qual es té accés directament des del
l’administració electrònica”, el portal “Tu Europa”, la xarxa
web de Localret. L’objectiu del banc és crear un espai a Internet al qual tenen accés tots els
TESTA i la “finestra única d’aduanes”.
treballadors públics catalans a través de certificat digital i on es recullin totes aquelles experiències
i projectes innovadors sorgits del món local i vinculats a l’àmbit de les TIC. També s’inclouen
En aquest sentit, enguany el Consorci Localret, seguint
recursos (documents, programari,...) que els ajuntaments poden utilitzar de forma gratuïta, i
les recomanacions europees, ha endegat un nou projecte,
informació de proveïdors que ofereixen productes o serveis en TIC a les administracions.
Més informació:
Gràfic 1. Estructura del Banc d’Innovació Local de Localret.
BANC D’INNOVACIÓ LOCAL Més informació:
http://www.bil.localret.cat
Bones pràctiques Recursos Proveïdors
Per participar en el BIL (aportant o aprofitant recursos), dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions
des de Localret es planteja als ajuntaments la signatura públiques per mitjans electrònics. Per tant, a partir d’ara
d’un conveni que marca les regles de joc bàsiques de la modernització de les administracions no dependrà només
llicenciament, drets de propietat o processos de millora. dels informàtics o dels alcaldes/regidors innovadors, sinó
També fa especial incidència en el llicenciament de les que es convertirà en un objectiu/obligació de tota
aplicacions que els ajuntaments poden oferir al BIL i que l’organització.
poden ser utilitzades per altres administracions.
Els punts destacats de la Llei són:
1.2.2. El marc d’actuacions: Espanya
1. Reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se
Si el marc més genèric d’actuacions es coordina des de electrònicament amb totes les administracions i fixa
la UE, l’àmbit de l’Estat és el que fixa la normativa bàsica un termini –l’1 de gener de 2010– a partir del qual
Experiències Recursos Proveïdors de
en què es mouen els governs locals del territori espanyol. les administracions han d’habilitar l’accés electrònic
innovadores d’èxit documentals, solucions
La principal novetat legislativa dels darrers mesos ha estat a tots els seus procediments administratius.
a Catalunya disseny de especialitzats en
l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés
desenvolupaments administracions
electrònic dels ciutadans als serveis públics (LAECSP).
i programari
El salt qualitatiu del text legislatiu és que reconeix el dret
Per a més informació, vegeu: bones pràctiques: http://egov-goodpractice.org, Observatori de l'Administració Electrònica: http://europa.eu.int/egovo; “tu europa”: http://europa.eu.int/youreurope;
Testa: ; “Finestra única d’aduanes”: http://europa.eu.int/comm/taxation_customs/common/publications/com_reports/customs/index_en.htm
12 13
pàgina pàgina

9. 1.2.1. El marc d’actuacions: la Unió Europea 1.2.3. Les administracions locals
2. El catàleg de drets que es regulen són: 5. La Llei també defineix la utilització dels mitjans digital, etc. Els principis establerts en aquestes ordenances administratives de conformitat amb la resta de
electrònics en la gestió dels procediments, i se centra són els següents: l’ordenament jurídic.
a. El dret a utilitzar mitjans electrònics per obtenir especialment en el redisseny de processos i en la
informació, realitzar consultes, manifestar seva simplificació. Principi d’impuls dels mitjans electrònics per a una Principi de participació. L’ús dels mitjans electrònics
consentiments, efectuar pagaments, realitzar major eficàcia i eficiència de l’actuació administrativa. haurà de facilitar la participació dels ciutadans i les
transaccions i oposar-se a les resolucions i als A partir d’ara, és responsabilitat de cada una de les S’impulsarà l’ús dels mitjans electrònics tant en les empreses en l’activitat administrativa, tant si és
actes administratius. administracions públiques impulsar els projectes interns actuacions internes com en les externes, per a la qual formalitzada com si no.
necessaris per donar compliment a aquests drets. Una cosa s’hauran d’aplicar els mitjans personals i materials
b. El dret a escollir el canal de relació amb les responsabilitat, però, que caldrà compartir amb les pertinents i adoptar les mesures necessàries per a la Principis de col·laboració i cooperació entre les
administracions; és el ciutadà el que decideix com administracions supramunic ipals (Generalitat de Catalunya, seva efectivitat i realitat. administracions públiques per tal de facilitar el procés
es relaciona amb l’administració i no al revés com Localret, diputacions i consells comarcals), que han de d’implantació de l’ús dels mitjans electrònics i la seva
fins ara. posar els mecanismes de suport i assessorament Principi de simplificació administrativa. En el procés interoperabilitat i compatibilitat, i així facilitar les
necessaris perquè cap ajuntament es quedi enrere. de digitalització de l’administració municipal s’haurà relacions dels ciutadans en l’àmbit de l’administració
c. El dret a no aportar dades que ja tinguin en de procedir a eliminar tràmits o actuacions no electrònica.
poder les administracions públiques. 1.2.3. Les administracions locals. rellevants, d’acord amb la normativa d’aplicació.
d. El dret a conèixer per mitjans electrònics l’estat Ordenances per a l’impuls de l’administració Principi de publicitat i transparència administrativa.
de tramitació dels procediments que els interessen. electrònica L’ús dels mitjans electrònics haurà de facilitar la màxima
difusió, publicitat i transparència de les actuacions
e. El dret a obtenir els mitjans d’identificació Abans de l’aprovació de la LAECSP, des del món local ja
necessaris. es van fer passos en favor de la regulació de les relacions
electròniques entre els ciutadans i ajuntaments. En aquest Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat_
f. El dret a escollir les aplicacions o sistemes per sentit, Localret posa a disposició dels municipis el seu
relacionar-se amb les administracions. assessorament jurídic i fins i tot models d’ordenança, Nom de la iniciativa:
aprovats el 2005, que ja són aplicats a municipis com ara Ordenança per a l’impuls de l’administració electrònica i la regulació
3. Regula els mecanismes imprescindibles per garantir Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Barcelona. de l’ús de mitjans electrònics a l’administració municipal
la interoperabilitat entre les administracions, perquè
els documents electrònics emesos per qualsevol Es proposen dos models d’ordenança 2 : una es pot Descripció:
administració puguin ser presentats i utilitzats per les anomenar de màxims, i l’altra, de mínims. Ambdues parteixen Amb aquesta ordenança es vol assolir una administració més eficaç i més eficient en la producció
altres. dels mateixos principis i de la no-discriminació de cap i en la prestació de serveis als ciutadans i, també, més transparent i participativa; en definitiva,
ciutadà en la seva relació amb l’administració. Però, si la més democràtica de conformitat amb els postulats i els principis constitucionals sobre l’actuació
4. En un estat altament descentralitzat, la Llei posa de mínims estableix els mecanismes per digitalitzar parts administrativa. Es tracta d’impulsar i potenciar l’administració electrònica amb l’objectiu d’aconseguir
un ús efectiu de les eines electròniques per tal de millorar les tasques i els serveis municipals,
èmfasi especial en els mecanismes de cooperació dels procediments, la de màxims proposa la digitalització
facilitar les relacions amb els ciutadans, amb les empreses i amb les altres administracions i
entre administracions, per garantir la interoperabilitat total d’aquests i inclou altres usos de les TIC, com ara els
entitats. Es tracta d’un dels primers ajuntaments que van aprovar l’ordenança i ja fa un cert temps
dels sistemes i les aplicacions desenvolupades. de participació ciutadana mitjançant processos telemàtics. que l’aplica.
Tot això comporta una major adaptació dels ajuntaments, Més informació:
atès que han de fer esforços per incorporar procediments http://www.santfeliu.org
de conservació i autentificació de documents, signatura
2
El text complet de les ordenances esmentades es pot consultar a http://www.localret.cat/assemblea2005/docs/6textordenances.pdf
14 15
pàgina pàgina

10. 1.2.3. Les administracions locals 1.3. La xarxa d’actors
Principi de neutralitat tecnològica. La regulació de la de les dades personals i a la protecció de la intimitat La implementació de la normativa de protecció de dades clarament definides o bé es superposen, amb la qual cosa
utilització dels mitjans basats en les tecnologies de en el sector de les comunicacions electròniques exigeix la definició d’un pla d’adequació que ha de començar cal arribar a acords per fer una intervenció més eficient i
la informació i la comunicació es farà de forma neutral, (Directiva sobre la privadesa i les comunicacions amb la identificació de tots els fitxers i tractaments de coordinada. En el nivell més general, el primer actor és la
mitjançant descripcions funcionals, per tal de no electròniques). dades personals, tant automatitzats com manuals, que es Unió Europea i les seves directives. Després hi ha el
obstaculitzar el desplegament tecnològic. realitzen dins de l’entitat i l’anàlisi de com estan Govern espanyol, amb dos ministeris, el d’Indústria, Turisme
• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de interconnectats. S’ha de definir el cicle de vida o recorregut i Comerç, i el d’Administracions Públiques, que actuen
A partir de l’aprovació de la LAECSP, alguns d’aquests protecció de dades de caràcter personal (en endavant, de les dades al llarg del seu tractament a fi d’identificar: directament i de forma transversal en aquestes matèries.
principis hauran de revisar-se, un procés que ja s’ha iniciat LOPD). Cal no oblidar, però, que la resta de ministeris realitzen
des de Localret per adequar les ordenances municipals Reial Decret 994/1999, d’11 de juny, pel qual • Quines dades personals es recullen i per a quina algunes actuacions sectorials a vegades molt relacionades
per a l’impuls de l’administració electrònica en la nova s’aprova el Reglament de mesures de seguretat dels finalitat. amb la societat de la informació (per exemple, el Ministeri
legislació estatal. fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter • Com es recullen (formularis, electrònicament, d’Economia i Hisenda mitjançant l’Agència Tributària).
personal (en endavant, RMS). telefònicament,…). A Catalunya, la Generalitat compta amb la Secretaria de
La protecció de dades als ens locals • Llei 5/2002, de 19 d’abril de l’Agència Catalana de • Qui les tracta (àrees, departaments,…). Telecomunicacions i Societat de la Informació (dins el
Protecció de Dades (en endavant, Llei 5/2002). Departament de Governació i Administracions Públiques),
Les persones que es relacionen amb les administracions • Com circulen dins de l’entitat (en suport paper, que s’ocupa específicament d’aquesta temàtica; però,
públiques es veuen obligades a subministrar una gran • Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova telemàticament,…). igual que en l’administració estatal, la resta de departaments
quantitat de dades personals que són necessàries per a l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la Generalitat impulsen també polítiques sectorials (des
la realització d’activitats o per a la prestació de serveis de (en endavant, Estatut de l’Agència). • A qui es cedeixen o quines transferències de Presidència, coordinant l’atenció ciutadana, o des
què són destinatàries. Aquestes dades personals han de internacionals es porten a terme. d’Educació, coordinant projectes informacionals); i a escala
ser recollides, conservades, comunicades, en definitiva, Qualsevol persona o entitat que tracta dades personals, local també impulsen polítiques de les TIC les diputacions,
tractades per part de les administracions amb les degudes sigui en el moment de la seva recollida, emmagatzematge, • Com es conserven o com es destrueixen. els consells comarcals i els ajuntaments. A tot això, cal
condicions de seguretat i respectant uns principis comunicació, modificació, etc., està obligada a fer-ho afegir-hi el Consorci Localret, com a institució pública
essencials per a la tutela del dret fonamental a la protecció conforme a la normativa i en compliment de les obligacions El resultat d’aquesta anàlisi ha de ser un inventari dels representant dels governs locals catalans. I, darrerament,
de les dades de caràcter personal. que es recullen en aquesta guia. Aquestes obligacions fitxers i tractaments de dades personals respecte dels tres actors més, el consorci Administració Oberta de
concerneixen els responsables dels fitxers o tractaments, quals s’hauran d’implementar tots els requeriments de la Catalunya (AOC), l’Agència Catalana de Certificació
El tractament de les dades personals, és a dir, el tractament els encarregats del tractament i, en darrer terme, tots normativa de protecció de dades. (Catcert) i l’Agència Catalana de Protecció de Dades
de la informació relativa a una persona física identificada aquells que intervenen en qualsevol fase del tractament. (Apdcat).
o identificable, exigeix el compliment d’una sèrie El Consorci Localret i l’Agència Catalana de Protecció de
d’obligacions que vénen regulades amb caràcter general Cada tractament de dades exigeix l’aplicació integrada de Dades van redactar una guia l’any 2005 que recull tota la
a les següents normes: la normativa de protecció de dades i de les nomes sectorials informació necessària perquè una administració local pugui
que regulen la matèria. A títol d’exemple, en el cas del complir la legislació referent a la protecció de dades de
• Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del padró d’habitants, s’ha de tenir present la Llei 7/1985, de caràcter personal.
Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i el Decret
protecció de les persones físiques pel que fa al legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text 1.3. La xarxa d’actors
tractament de les dades personals i a la lliure circulació refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, o
d’aquestes dades. en el cas de la implantació d’un sistema de prevenció de A més del marc regulador, en la definició de polítiques
riscos laborals, la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de públiques en la societat de la informació hem de considerar
• Directiva 2002/58/CE del Parlament Europeu i del prevenció de riscos laborals. els agents. El ventall d’actors que intervenen és molt ampli
Consell, de 12 de juliol de 2002, relativa al tractament i de vegades les seves competències o bé no estan
16 17
pàgina pàgina

11. 1.3. La xarxa d’actors 1.3. La xarxa d’actors
Taula 4. Actors que impulsen polítiques de les TIC a Catalunya.
Actor Polítiques Línies de treball més recents Ajuntaments Polítiques administratives, de lideratge
de la comunitat i de gestió del territori
Administracions públiques
Consorci Localret Infraestructures telecomunicacions Atles de les Telecomunicacions,
Unió Europea Regulació Directives reguladores de les estudis d’ordenació d’antenes, codis
telecomunicacions (en procés de de bones pràctiques, projectes tècnics
revisió)
Modernització de les administracions Banc d’Innovació Local, canvi
Foment eEurope 2005, i2010, polítiques locals organitzatiu, formació, detecció de
industrials i d’investigació (7è Programa necessitats
Marc d’Investigació), estimulació de
continguts i serveis Competitivitat econòmica i TIC Concursos de telecomunicacions,
connectivitat a les zones d’activitat
Aprofitament dels beneficis de la SI Protegir la intimitat de les persones; econòmica, innovació local
amb garanties garantir la inclusió digital, i seguretat
Diputacions provincials Suport i assessorament als Modernització, formació, connectivitat,
Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme Telecomunicacions Pla Extensió de la telefonia mòbil, Pla ajuntaments aplicacions comunes, aplicacions
Extensió de la banda ampla sectorials, consultoria tecnològica
Societat de la informació Plan Avanza Consells comarcals Suport i assessorament als
ajuntaments mitjans i petits
RED.es Societat de la informació Inclusió, serveis públics, educació;
observatori de les TIC; registre de Instruments de col·laboració Generalitat de Catalunya i governs locals
dominis “.es”
Consorci AOC Administració electrònica Interoperabilitat, mòduls comuns
Ministeri d’Administracions Públiques Administració electrònica Llei d’accés electrònic dels ciutadans d’administració electrònica i línia de
als serveis públics; Estatut del finançament
funcionari públic
Catcert Seguretat jurídica Certificats digitals, entitats de
Secretaria de Telecomunicacions i Infraestructures Projecte Banda Ampla Rural certificació, validació, arxiu segur
Societat de la Informació (STSI)
Apdcat Protecció de dades de caràcter Vetllar pel compliment de la legislació
Serveis i continguts Formació i alfabetització, programari personal vigent sobre protecció de dades de
lliure, xarxa de telecentres, llengua i caràcter personal i controlar-ne
noves tecnologies l’aplicació
18 19
pàgina pàgina