1. SELECTIVITAT 2014.
ECONOMÍA DE L’EMPRESA.
COMPTABILITAT.
Riquesa neta = ∑ (béns i drets) – Deutes
En llenguatge comptable...
Patrimoni net (PN) = Actiu (A) – Passiu (P)
Balanç quadrat
Balanç
PN = A – P
PN + P = A
A
PN
P
∑
∑
Patrimoni empresarial: És el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en
relació amb la finalitat a què es destinen.
Actiu: Estructura econòmica/Inversió
Passiu: Estructura financera/Finançament
Masses patrimonials, mostra.
Actiu
(en que s’ha gastat l’Empresa i com ho ha
finançat)
Actiu no Corrent
 Immobilitat intangible
 Immobilitat material
 Inversions financeres
 Inversions immobiliàries
Actiu Corrent
 Existències
 Realitzable
 Disponible
Passiu
(Els diners que deu)
Patrimoni net
(El que es propietat de l’empresa)
Passiu no Corrent
Passiu Corrent

2. Comptabilitat: És la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera estàtica com
dinàmica. Aquesta, proporciona informació a l’empresa a diferents nivells de l’empresa: a direcció, a
propietaris o accionistes, a treballadors o creditors de l’empresa.
Fet comptable: Són totes les operacions que transformen o modifiquen el patrimoni de l’empresa. Hi ha
tres tipus:


Fet comptable permutatiu: No altera la xifra de patrimoni net de l’empresa.
Fet comptable modificatiu: És el que es produeix com a conseqüència d’un ingrés o una despesa
de l’empresa; el patrimoni net es modifica i pot augmentar o disminuir segons si es tracta d’un
ingrés o una despesa.
Fet comptable mixt: És produeix una modificació en el valor del patrimoni net com a
conseqüència d’un fet permutatiu.

La partida doble
Sempre que hi hagi alguna compra hi haurà dues cares: L’objecte en si i com s’ha pagat.
Actiu/Despesa
PN/Passiu/Ingrés
+ Augments
- Disminucions
- Disminucions
(deure)
(haver)
(deure)
+ Augments
(haver)
NOTA EXEMPLE:
Comptes
E.P.I
A/PN/P
A
+/+
Deure/Haver
Deure
La partida doble es pot fer de dues maneres: per llibre major o per llibre diari.

Llibre diari.
Aquest mètode es fa a partir d’assentaments.
EXERCICI RESOLT.
o
Demana un préstec al banc de 3500 € per tornar en 3 anys, que ingressen en el c/c bancari.
Comptes
A/PN/P/D/I
+/-
Deure/Haver
Deutes a llarg
termini amb entitats
de crèdit
P
+
Haver
Bancs
A
+
Deure
1.__________xxx________________
(deure)
(haver)
3.500 € Bancs
a deutes a llarg termini amb entitats de crèdit 3.500 €

3. o
Ven mercaderies per 2.000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit.
Comptes
A/PN/P/D/I
+/-
Deure/Haver
Venta de
mercaderies
I
+
Haver
Caixa
A
+
Deure
Client
A
+
Deure
2._______xxx___________________
1.000 € Caixa
1.000 € Client
a 2.000 € Venta de mercaderies.


Comptes de balanç – Registrar els canvis que experimentes els diferents elements que formen el
patrimoni empresarial.
Comptes de gestió: Quan es produeix un fet comptable modificatiu.
DEUTOR  HAVER > DEURE
CREDITOR  HAVER = DEURE (SALDO ZERO)
Assentament: És l’expressió comptable en el diari, seguint el mètode de la partida doble, de les
variacions del patrimoni provocades per qualsevols tipus de fet comptable.

4. CICLE COMPTABLE.
1. Assentament d’obertura.
Assentament d’obertura: Consisteix a escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots
els elements de passiu i patrimoni net en l’haver. Aquest assentaments és el primer assentament de l’any
del llibre diari.
2. Llibre diari
3. Llibre major
4. Balanç de saldos
Tot el que sigui d’actiu tindrà saldo deutor i el que sigui de passiu, saldo creditor.
Si no quadra, s’ha de fer quadrar obrint el compte “capital/capital social” i posant la diferencia.
5. Correccions i assentaments de final d’exercici.
Abans de procedir al tancament d llibres es fa un balanç de comprovació a partir del qual s’obté la situació
comptable dels diferents elements patrimonials.
També es fa un inventari*.
Inventari: És una relació detallada i valorada dels diversos elements que integren el patrimoni
d’una empresa en un moment donat. Segons el moment en què es realitza l’inventari pot ser inicial,
periòdic, de final de l’exercici o de tancament de negoci.
CORRECIÓ DEL COMPTE DE MERCADERIES
-
-
Les compres i les vendes de mercaderies es realitzen de manera continuada durant l’exercici
econòmic.
Com que entren i surten ho fan a un valor diferent (mes elevades les de sortida que les d’entrada)
Es segueix el mètode especulatiu desdoblat que es el que utilitza els comptes Compres de
mercaderies i Vendes de mercaderies.
Quan es fa la correcció es fa ús d’un compte de gestió que s’anomena variació d’existències i que
representa l’augment o la disminució del valor de les mercaderies des de l’inici de l’exercici fins al
final.
A l’hora de fer les correcció d’existències, el valor de les existències es diferent segons el mètode
de valoració que haguem utilitzat i per tant hem de fer us de la fitxa de magatzem.
A l’hora de valorar les existències es pot aplicar el mètode FIFO o PMP.

5. -
El procés és el següent:
Variació d’existències (existències inicials)
a
Mercaderies (valor de les inicials)
Mercaderies (valors de les finals)
a
Variació d’existències (ex. finals)
Amb això s’aconsegueix que el saldo del compte de mercaderies sigui igual al que representen les
existències finals:
MERCADERIES
V. EXISTENCIES
Saldo deutor = despeses
inicials
inicials
Saldo creditor = ingressos
inicials
finals
finals
-
El compte Variació d’existències se suma a les despeses o als ingressos, segons si té un saldo
deutor o creditor, respectivament.
-
Si existències finals > existències inicials = una part de les compres efectuades no s’ha consumit.
Compres representen una despesa, la variació d’existències, que presenta en aquest cas saldo
creditor, se suma als ingressos i, d’aquesta manera, es corregeix la despesa que representen les
compres (compres no consumides).
-
Si existències finals < existències inicials = totes les compres efectuades han estat consumides i a
més s’ha consumit part de les existències inicials.
Per tant, en aquest cas, la variació d’existències té saldo deutor, es considera com una despesa
més.
-
Si es calcula només tenint en compte les compres i les vendes s’obté:
RESULTAT = VENDES – COST DE LES VENDES
RESULTAT = VENDES – (± VARIACIÓ D’EXISTÈNCIES)

6. CORRECCIÓ DEL VALOR REAL DE L’IMMOBILITZAT
% Amortització de l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada de l’immobilitzat material %
AMORTITZACIÓ DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL
AMORTITZACIÓ ACUMULADA DE (SUBDIVISIÓ)*
%
%
El valor residual: És el valor que té l’immobilitzat al final de la seva vida útil.
*El compte d’amortització acumulada de l’immobilitzat material se subdivideix en diferents subcomptes
segons de que es tracti; maquinària, EPI, aplicacions informàtiques...
6. Balanç de comprovació final.
És el mateix balanç de saldos però amb les anteriors correccions posades al final.
2 comptes:


Variació d’existències; es posarà al saldo creditor si les existències finals > existències
inicials.
Es posarà al saldo deutor si les existències finals < existències inicials.
Amortització de l’immobilitzat material; Sempre al saldo deutor. (Presenta saldo creditor
però es col·loca en l’actiu perquè el balanç de situació presenta, d’una banda la inversió
realitzada i de l’altra el valor real per a l’empresa.)
7. Obtenció del resultat de l’exercici.
Es fa a partir dels saldos de comptes de gestió.
Es traslladen tots aquests comptes que representen ingressos o despeses al compte “Resultat de
l’exercici”
Aquest compte pot presentar saldo deutor si les despeses són superiors als ingressos, o creditor si
són inferiors.

7. ASSENTAMENTS:
Suma de
les
despeses
Resultat de
l’exercici
Despeses
a
a
Ingressos
Resultat de
l’exercici
Poses l’anotació al llibre major (queden saldats els comptes de gestió)
Suma
dels
ingressos
S’obre un nou compte: RESULTAT DE L’EXERCICI
(Diferencia entre ingressos i despeses)
Si presenta saldo creditor (beneficis) s’haurà de pagar l’impost de societats (30% del benefici)
Assentaments:
Impost sobre
beneficis
Resultat de l’exercici
a
a
Hisenda Pública, creditora per
conceptes fiscals
Impost sobre
beneficis
Així queden saldats tots els comptes de gestió al llibre major.
El resultat varia si s’ha utilitzat el mètode PMP o FIFO. El criteri PMP és més neutral en situacions
d’inestabilitat general de preus; en canvi, el FIFO és més recomanable en situacions de deflació, quan els
preus tendeixen a baixar.

8. 8. BALANÇ DE SITUACIÓ FINAL I TANCAMENT DE COMPTES.
El balanç de situació de l’empresa queda així:
Actiu
(en que s’ha gastat l’Empresa i com ho ha
finançat)
Actiu no Corrent
 Immobilitat intangible
 Immobilitat material
+ A. AC. de (subdivisió) (entre parèntesis)
 Inversions financeres
 Inversions immobiliàries
Passiu
(Els diners que deu)
Patrimoni net
+ Resultat de l’exercici (ingressos – despeses –
impost de societats)
+ Capital/capital social (per quadrar)
Actiu Corrent
 Existències
 Realitzable
 Disponible
Passiu no Corrent
Passiu Corrent
L’assentament de tancament és:
Comptes de passiu i patrimoni net
a
Comptes d’actiu
Això permet tancar tots els comptes del llibre major que quedaven.