Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
La quarta sessió de cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 13 de gener, es va centrar en la col·laboració.
Víctor Viñuales i Pau Vidal han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la col·laboració en el tercer sector. Treballar junts per a la societat consisteix a canviar egos per resultats, i per a això, és imprescindible barrejar per innovar, unir-se per no enfonsar-se, buscar aliances amb empreses, emprenedors/es i entitats del tercer sector d'àmbits diversos. La màxima de transformació social necessita de diferents punts de vista a identificar els problemes i buscar les solucions .
Pau i Víctor també van destacar la importància d'adoptar una cultura de confiança, transparència i compromís per poder superar obstacles corrents per a la col·laboració eficaç. A més es va apuntar al paper dels òrgans de govern en el lideratge dels processos de col·laboració.
A la taula d'experiències, Nekane Navarro, Xavier Orteu i Oriol Alsina, com a moderador, van compartir propostes d'èxit en col·laboració que s'estan duent a terme actualment.
Nekane introduir l'experiència del Clúster Crèixer, una iniciativa innovadora en cooperació entre entitats dedicades a la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través d'un model col·laboratiu, les entitats participen conjuntament en subhastes per augmentar la seva capacitat de negociació. Els resultats es produeixen a curt termini, les entitats que formen part del Clúster Creixer han aconseguint estalviar prop de 39,6 milions d'euros l'any i per cada euro invertit en Centres Especials de Treball, retornen un mínim de 3,94 euros a la societat .
Xavier, d'altra banda , va aportar les seves reflexions en termes de col·laboració i les va relacionar amb PEI'Jove. Agrupa 11 entitats que treballen per millorar la inserció laboral dels joves mitjançant l'orientació i la formació prelaboral, la consolidació de la formació bàsica i la prolongació de l'etapa educativa prèvia a la incorporació al món del treball.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
A la taula d'experiències, Jordi Mir d'Ampans, Josep Vidal de Plataforma Educativa, i Montse Fernández, com a moderadora, van compartir propostes d'èxit en mesurament d'impacte que s'estan duent a terme actualment.
La fundació Ampans, com va explicar Jordi, s'ha plantejat disposar de dades del seu impacte o resultat per diferents raons, com per saber si compleixen amb la missió, millorar la gestió, etc. A més, es van exposar mesures concretes per avaluar l'impacte com el model EFQM, i es van destacar alguns dels avantatges i desavantatges del seu ús.
Josep Vidal, d'altra banda, va destacar la importància de l'ús del model LBG enfront d'altres alternatives com el SROI o el London Benchmarking group . A més, es van ressaltar algunes de les raons per les quals Plataforma Educativa ha decidit implantar un model de mesura d'impacte, com la necessitat d'adaptar a la crisi, la importància de demostrar el seu valor tant als seus finançadors com a la societat, etc.
La sessió de cloenda del cicle de canvi d'època al tercer sector, que va tenir lloc el passat 24 de febrer, es va centrar en l'avaluació d'impacte.
Victor Bayarri i Pau Vidal, moderats per Marta Esteve, han obert la sessió amb un diàleg en el que van aportar pistes i reflexions sobre la importància de poder mesurar l'impacte en les organitzacions i com aconseguir-ho. Van partir des del punt que les entitats no són intangibles. Ens toca ser capaços de mostrar, mesurar i reivindicar l'aportació social i econòmica a la societat, i lamentablement això no sempre és evident o fàcil d'explicar.
Una de les eines més comunes per avaluar l'impacte en el tercer sector és el SROI, una metodologia per a la monetització del valor que ara sembla que està arrelant en el nostre entorn, i començant a haver experiències d'entitats que estan treballant , i això és positiu .
Però l'avaluació de l' impacte no és una metodologia sinó una cultura a l'hora de realitzar les nostres activitats , que ens ajuda a seleccionar i realitzar aquelles activitats més directament alineades amb l'impacte social que busca la nostra missió. No es tracta únicament d'un tema de qualitat en l'actuació, sinó de saber que estem canviant: els esforços de mesura d'impacte social i econòmic intenten explicar i mostrar els canvis. La confiança no és cega: es construeix dia a dia a partir de les dades , amb organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat.
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació femenina presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Joventut i Esport del 17/02/2015
Conferència de Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés sobre el Tercer Sector a Catalunya. La seva contribució a la societat i els reptes de futur.
Cal reforçar la presència de més dones tecnòlogues a la ciutat a través d’una bateria d’actuacions que potenciïn diferents eixos de manera més intensa, més constant, més integral i completa. L'objectiu final és aconseguir que Barcelona es consolidi com una ciutat més paritària en la creació i producció de tecnologia, és a dir, que esdevingui una ciutat més igualitària en la participació del teixit econòmic i social digital a través de la creació de tecnologia democratitzar un dels motors econòmics més destacats i aconseguir més justícia de gènere, en favor d’una Barcelona més digital i més feminista.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Enquesta de Joves Barcelona 2015, presentada en roda de premsa el dimecres 2 de desembre de 2015. Disminueix a Barcelona la quantitat de joves que només treballen i augmenten els que només estudien.
'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula del Tercer SectorTaula Tercer Sector
Memòria d'activitats 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya . La Taula és la institució que aglutina i representa més de 3.000 entitats socials a Catalunya. Treballa per la defensa dels drets socials i l'enfortiment i la millora del tercer sector social.'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre l'avaluació sobre els resultats obtinguts en l'àmbit d'ocupació femenina presentat a la Comissió de Qualitat de Vida, Joventut i Esport del 17/02/2015
Conferència de Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés sobre el Tercer Sector a Catalunya. La seva contribució a la societat i els reptes de futur.
Cal reforçar la presència de més dones tecnòlogues a la ciutat a través d’una bateria d’actuacions que potenciïn diferents eixos de manera més intensa, més constant, més integral i completa. L'objectiu final és aconseguir que Barcelona es consolidi com una ciutat més paritària en la creació i producció de tecnologia, és a dir, que esdevingui una ciutat més igualitària en la participació del teixit econòmic i social digital a través de la creació de tecnologia democratitzar un dels motors econòmics més destacats i aconseguir més justícia de gènere, en favor d’una Barcelona més digital i més feminista.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Enquesta de Joves Barcelona 2015, presentada en roda de premsa el dimecres 2 de desembre de 2015. Disminueix a Barcelona la quantitat de joves que només treballen i augmenten els que només estudien.
'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula del Tercer SectorTaula Tercer Sector
Memòria d'activitats 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya . La Taula és la institució que aglutina i representa més de 3.000 entitats socials a Catalunya. Treballa per la defensa dels drets socials i l'enfortiment i la millora del tercer sector social.'Som i fem un servei públic': memòria 2019 de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
2015 06 EU-RUSSIA CIVIL SOCIETY FORUM: curtailing freedom of assembly and association. EU-RUSSIA LEGAL DIALOGUE: Designing a road map for the civil society conference
2015 12 Dones i Tercer Sector. Presentació de dades sobre la situació de les dones dins el tercer sector.
1. ‘Dones i Tercer Sector’
Pau Vidal i Montse Fernández, 22 de desembre de 2015
Col·labora
2. - Aportar dades objectives sobre la participació de les dones
en el tercer sector
- Visibilitzar i posar en valor el rol de les dones en el tercer
sector
- Potenciar la reflexió des de la perspectiva de gènere
Objectius
7. 5
Hospital de la Pia Almoina
La seva seu s’emplaçava a l’actual seu del
Col·legi d’Arquitectes de Barcelona
Any 1308
Plànols de l’Hospital de la Pia Almoina
8. Des del segle XII
Durant l’edat mitjana, ordres de
dones religioses i beguines
dedicaven la seva vida a la
cura dels altres
Pati central de beguinatge de Bruixes a
Bèlgica
9.
10. A partir del segle XVIII
5
La revolució industrial i tots el canvis que va produir en la
societat van ser el punt de partida de nous moviments:
• Urbans
• Des de l’organització obrera i també burgesa
• Orientats a la protecció social, el foment de l’educació i la
cultura
• Sorgiment de moviments feministes
El dret d’associació es recull a la Constitució de 1876
11. 5
Sociedad Autónoma de la Mujeres de Barcelona
Es considera la primera
organització feminista de
l’Estat. Va néixer l’any 1889 i es
dedicava a organitzar sessions
pedagògiques i recreatives per
a dones.
Entre les seves fundadores
figuren Teresa Claramunt,
Ángeles López d’Ayala i Amàlia
Domingo.
Manifestació el 1910 a favor de l’educació laica
13. 155.000
245.000
300.000
2001
2007
2011
Persones voluntàries al tercer sector social
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
14. Persones destinatàries de les activitats i serveis del tercer
sector social
1.000.000
1.700.000
2.130.000
2001
2007
2011
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
15. 52.000
100.000
102.000
2001
2007
2011
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
Persones contractades al tercer sector social
19. La participació
voluntària de dones i
homes en el tercer
sector varia en funció
de l’àmbit d’actuació
52%
59%
48%
41%
Ambiental
Social
Dones
Homes
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya i Baròmetre 2015 del Tercer Sector Social de Catalunya
Persones voluntàries
20. 76%
66%
59%
24%
34%
41%
2001
2007
2011
Dones
Homes
Font: Anuari 2009 i 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya i Llibre Blanc del Tercer Sector Civico-Social
Evolució persones voluntàries en el tercer sector social
21. Dones
60%
Homes
40%
Font: Panoràmic de les associacions de Barcelona 2014
A les associacions de Barcelona la
presència de dones voluntàries és del
60% -per a diferents àmbits
d’actuació-
24. • Les dones ocupen entre el 12% i el 15% dels càrrecs
rellevants a les universitats espanyoles
• El total d’alcaldesses a Catalunya a la legislatura
2011-2015 és de 135, és a dir el 14,2% del total
• 7 de cada 10 consells d’administració de les empreses
catalanes no compta amb cap dona
25.
26. Totalment
d'acord
23%
D'acord
34%
Ni acord ni
desacord
33%
En desacord
6%
Totalment en
desacord
4%
Font: Panoràmic de les associacions de Barcelona 2014
La nostra associació treballa actualment per afavorir la
conciliació de la vida personal, laboral i associativa
44%
!
29. -
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
2.600.000
2.700.000
2.800.000
2.900.000
3.000.000
3.100.000
3.200.000
3.300.000
2001 … 2007 2011 2014
Mercat laboral català
Tercer Sector Social
Font: Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2015 i IDESCAT
Evolució de l’ocupació
30. Al context de crisi es sumen algunes
característiques de la contractació del tercer
sector social com són:
- Forta estacionalitat
- Economia de serveis
- Intensius en persones
31. 85%
44%
15%
56%
Mercat laboral
Tercer Sector Social
Jornada parcial
Jornada completa
Font: Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2015 i IDESCAT
Jornada en el tercer sector social
+41%
32. Estacionalitat en el tercer sector
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
81%
60%
19%
40%
Mercat laboral
Tercer Sector Social
Temporal
Indefinit
33. 26%
25%
25%
22%
Ajust jornada laboral
Reestruc de tasques
Acomiadaments
Ajust de salaris
Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
1 de cada 4 entitats socials
ha pres mesures organitzatives per la crisi
34. Evolució de la jornada completa en el tercer sector social
Font: Anuari 2009 i 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
67%
52%
75%
84%
2007
2011
Dones
Homes
-15%
35. -20%
-15%
-10%
-5%
0%
5%
10%
15%
20%
De 16 a 24 anys
De 25 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 anys i més
Homes
Dones
25%
20%
15%
10%
5%
%
5%
10%
15%
20%
25%
Entre 16 i 25 anys
Entre 26 i 35 anys
Entre 36 i 45 anys
Entre 46 i 55 anys
Entre 56 i 65 anys
Més de 65 anys
Homes
Dones
Font: Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2015 i IDESCAT
Població ocupada
En el mercat laboral el perfil més habitual
de contractació és un home d’entre 36 i
45 anys i en el tercer sector social és una
dona d’entre 26 i 35 anys
Tercer Sector Social
Mercat laboral
36. Menys de 3
anys
47%
Entre 3 i 5
anys
15%
Entre 6 i 10
anys
23%
Entre 11 i 20
anys
11%
Més de 20
anys
4%
Anys en l’organització
Font: Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2015
38. Categories laborals
Font: Baròmetre de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2015
2%
5%
4%
60%
14%
14%
Direcció i gerència
Comandaments intermedis
Tècnics/ques estructura
Tècnics/ques d'atenció directa
Persona adm/suport
Altres
39.
SMI
(9.034,2)
Entre SMI i
12 mil €
Entre 12 i
24 mil €
Entre 25 i
36 mil €
Entre 37 i
48 mil €
Entre 49 i
60 mil €
Més de 60
mil €
Direcció o Gerència
0,5%
0,5%
15%
30%
30%
17%
7%
Comandaments intermedis
0,5%
1%
33%
53%
11%
0,5%
1%
Tècnic/a d’estructura
2%
2%
51%
37%
7%
1%
-
Tècnic/a d’atenció directa
3%
9%
57%
25%
6%
-
-
Personal administratiu, auxiliar o de
suport
9%
20%
57%
13%
1%
-
-
Altres
16%
23%
35%
16%
3%
7%
-
Salaris segons categories laborals
40. El perfil més freqüent entre les persones contractades
en el tercer sector social és:
- una dona d’entre 26 i 35 anys
- amb estudis secundaris/universitaris
- amb contracte indefinit i a temps parcial
- Antiguitat de 3 anys
- treballa en atenció directa
- Té un sou d’entre 12 - 24 mil euros
41. Font: Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya
Entitats socials que compten amb un pla d’igualtat de
gènere
Sí
37%
En procés
11%
No
52%
42. La llei orgànica de 2007 -per a la igualtat efectiva
de dones i homes preveu que les persones amb
més de 250 persones treballadores comptin amb
un pla d’igualtat de gènere
El 8% de les entitats del tercer
sector social tenen més de 250
persones treballadores
El 40% compten amb un
pla d’igualtat tot i no
estar obligades a fer-ho
43. +
-
Compromís
Des de …
Fins a …
Coacció
Conveniència
Convicció
Compliment de
la legalitat
Visió més
instrumental i
operativa
Elecció
estratègica
El compromís en l’ADN del tercer sector