Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia¡¡¡ :)

1. dilluns, 4 de març del 2013 / núm. 2.261 / any 10
Per un millor preu
tindrà més
30 min. Gratuïts
1ª hora 0,90 €
+15 min. 0,35 €
andORRa Pàgines 6 i 7
“Volem que els que van marxar
tornin i que vingui gent nova”
aVui éS nOTíCia Pàgina 3
Rosa Gili, una de les impulsores de i que vingui la gent nova que vul-
El menjador social ha atès 53 Fem PS, destaca que volen “intentar gui”. I afirma que el projecte es fa
que torni tota la gent que va marxar en un sentit “constructiu i obert”.
persones des de l’abril del 2012
i s’hi han destinat 19.200 euros
Tati Masià
andORRa Pàgina 9
Medi ambient vol treballar
conjuntament amb les estacions
els objectius sobre paisatge
andORRa Pàgina 11
Lluís Sàmper rebutja que es
pugui fer una quitança dels
punts de la Seguretat Social
CuLTuRa Pàgina 15
‘Les hommes d’airain’, basada
en l’obra d’isabelle Sandy, es
projecta a Madrid
ESPORTS
El Lusitans es distancia en
l’inici del play-off al títol amb
cinc punts d’avantatge
Pàgina 17 ESPORTS Pàgina 16
El VPC veu com el cuer, el
Saint Jory, capgira el marcador
Grandvalira optarà a ser la seu
de les finals de la Copa d’eu-
ropa del 2014. en la competi-
Ara, a acollir les finals
i acaba perdent (16-18)
Pàgina 17
ció disputada a soldeu s’im-
posa luca de aliprandini. de la Copa d’Europa
* COST DEL MISSATGE: 1,50 € + CÀNON
Participa en el proper sorteig d’un
iPad mini
www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888
VENDA i
LLOGUER
Envia un SMS al 789*
d’apartaments,
xalets, estudis,
edificis...
www.cisa.ad amb la paraula clau IPAD
espai i el teu nom
73 73 73

2. 2 D’INTERÈS DILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2013
INFONEU
ORDINO ARCALÍS EL TEMPS meteo@bondia.ad
Cota mínima cm 220
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
320
Pols
Pertorbació activa
Accessos Oberts Núvols i primeres pluges
Instal·lacions obertes 15/15 07.51 h
Pistes obertes 27/27 19.11 h
Telèfon estació 739 600 Aquesta setmana les pertorbacions més càlides
-2/4
PAL ens visitaran i avui ja començarem a tenir-ne un
Cota mínima cm 160
Cota màxima cm 210 -1/6 -2/5 petit aperitiu. El cel s’anirà tapant amb el pas de
Qualitat de la neu Pols les hores i ja durant el migdia quedarà cobert a
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 18/18
-1/7 -1/6
-5/2 la cara sud, amb alguna clariana a la cara nord. Quart minvant
Pistes obertes 23/23 0/7 A la tarda les primeres precipitacions comença-
Telèfon estació 878 000 1/8
ran amb una cota de neu al voltant dels 1.800
ARINSAL
Cota mínima cm 170 metres. La visibilitat disminuirà ràpidament
Cota màxima cm 210 0/8 a muntanya, mentre que el vent anirà agafant
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts -4/6 empenta. Bufarà del sud al sud-oest moderat,
Instal·lacions obertes 11/12 -1/9
amb algun cop fort a zones d’alta muntanya.
Pistes obertes 18/19
Telèfon estació 878 000 Les temperatures seran més suaus. Demà, dia
dimecres
inestable amb pluges generalitzades i nevades
dimarts
a cotes altes. Que tingueu un BONDIA.
PAS DE LA CASA-GRAU ROIG
Cota mínima cm 200
Cota màxima cm 250
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 29/29
Pistes obertes 50/50
Telèfon estació 872 900
SOLDEU EL TARTER
Cota mínima cm 140
Cota màxima cm 220
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Instal·lacions obertes 36/36
Pistes obertes 63/64
Telèfon estació 890 500
Circuit de fons 15/15
Cota mínima cm 100
Cota màxima cm 160
Qualitat de la neu Pols
Accessos Oberts
Telèfon estació 741 444
Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les condicions
meteorològiques.
SANT JULIÀ
DE LÒRIA
Verge de Canòlich, 82,
local 2
Telèfon: 842 010
(RAQUEL MARTÍNEZ MEDINA)
Obert de dilluns a divendres: 9.30 h - 13.30 h
i 16.00 h - 20.00 h
Dissabte: 10.00 h - 13.00 h
(ens adaptem al seu horari)
Cuina casolana
amb un toc italià
Menú
diari 16 €
tot inclòs
CUINA PERMANENT
A PARTIR DE LES 8.30 h
NITS AMB
RESERVA 836 063
Carretera general · PAL · La Massana

3. Dilluns, 4 De març Del 2013 3
benestar
Creixen les persones amb dificultats
tot i que el percentatge es manté baix
El menjador social ha atès 53 persones des de l’abril del 2012 i s’hi han destinat 19.200 euros
m. s. c.
tati masià
Rosa Ferrer
“Si s’ha obert un menjador
anDorra la Vella
El menjador social impulsat fa social vol dir que hi ha
gairebé un any pel Comú d’An­ una necessitat que fa tres
dorra la Vella ha fet palès el
creixement de les persones que
anys no hi era ”
tenen dificultats econòmiques
al Principat. Tot i així, la cònsol “ Han crescut les demandes
major i consellera de Social de la d’ajuda i el nivell d’assistència
capital, Rosa Ferrer, no vol par­ és important, però també
lar de pobresa, ja que, tal com
exposa, el percentatge de pobla­
ha disminuït la població ”
ció en aquesta situació és a hores
d’ara relativament baix. i també per Càritas i l’Hospital
Les dades de què disposen Nostra Senyora de Meritxell. A
els serveis socials de la corpo­ més, un 11% ha provingut de
ració posen de manifest aquest Ciutadans Solidaris. La majoria
empitjorament del dia a dia dels dels expedients atesos (un 78%)
ciutadans. Les demandes de estaven dins la xarxa social del
prestacions van créixer el 2012 la cònsol major d’andorra la Vella i consellera de social, rosa Ferrer. país i el gruix més important
respecte a l’any anterior i “el ni­ s’ha adreçat al ministeri de Ben­
vell d’assistència és important”, estar i a Càritas. També s’ha de­
va destacar Ferrer. Un aspecte el cost dels àpats serà assumit per la creu roja, que rivat usuaris al Servei d’Atenció
que cal tenir en compte, però, és a la Dona, al mateix Comú de la
la reducció de la població, ja que comptarà amb el suport d’empreses privades capital i a institucions estrange­
molts residents han optat per re­ res. En un 24% del casos, però,
tornar al lloc d’origen en perdre El menjador social canviarà de mans en breu. El nat per la Creu Roja, el servei no ha de compor- la derivació no ha estat possible.
la feina, va indicar la mandatà­ servei ha de passar a ser gestionat per la Creu tar cap cost afegit, excepte si creix la demanda. Ferrer va destacar que la me­
ria. Roja i amb la col·laboració del Comú d’Andorra Al mateix temps va assegurar que fins que no sura també ha permès aconse­
Amb tot, la consellera de So­ la Vella i el Govern. Sembla que les tasques per existeixi aquest recurs alternatiu, la corporació el guir una comunicació i coordi­
cial d’Andorra la Vella remarca iniciar aquesta nova etapa ja estan força avan- seguirà assumint. De fet, el menjador social està nació entre administracions fins
que “si s’ha obert un menjador çades, segons va explicar la cònsol major de la previst a la partida de social dels comptes de la aleshores inexistent. Això també
social vol dir que hi ha una ne­ capital. La intenció és que el cost del menjar l’as- corporació per a aquest 2013. La cònsol major permet que no hi pugui haver
cessitat que fa tres anys no hi sumeixi la Creu Roja, que es preveu que compti d’Andorra la Vella va recordar que la dotació que abusos ja que les treballadores
era”. Davant d’aquesta realitat, amb el suport d’empreses privades, i el lloguer es destina a aquest departament ha crescut lleu- socials coneixen de seguida si
Ferrer va assenyalar que cal ac­ del local anirà a càrrec del Govern. Així mateix, gerament respecte a l’any 2012 amb l’objectiu de una persona ja té un expedient
tuar i ser àgil. Per aquest motiu, els treballadors socials del Comú d’Andorra la cobrir les necessitats. El Comú destinarà a ser- obert i rep un altre tipus d’ajuda.
el 2 d’abril del 2012 va impulsar Vella seguiran desenvolupant la mateixa tasca veis socials 3,8 milions d’euros (aquí també s’hi
la prova pilot del menjador so­ que realitzaven fins ara. troben les escoles bressol i els serveis per a la el cost
cial, un servei que de seguida Ferrer va indicar que quan passi a ser gestio- gent gran), un 11,4% del pressupost. Des que es va crear el servei, el
es va veure que era necessari, ja cost que comporta per al Comú
que només en la primera setma­ oferir el menjador social ha pu­
na va rebre uns set usuaris. francesa i marroquina (9% ca­ 40% a solters. També hi ha un ordinària. jat a 19.287 euros. Això inclou els
El volum de persones ateses dascuna) i, en menys mesura, 7% de casats i un 2% de vidus. Tot i que la majoria d’usuaris àpats que s’ofereixen al Calones
durant aquests gairebé deu me­ argentina, nord­americana i bo­ Cal destacar que dels 39 expedi­ s’han adreçat al menjador soci­ i també els àpats a domicili (en
sos (des del 2 d’abril del 2012 liviana (amb un 2% cadascuna). ents atesos, sis són famílies mo­ al gràcies al boca­orella, des del el cas que es necessiti sopar). La
fins al 14 de febrer del 2013) ha Els usuaris resideixen sobre­ noparentals. Comú s’ha evidenciat un incre­ cònsol major va recordar que la
arribat a 53. La majoria (un 53%) tot a Andorra la Vella (69%) i Es­ El principal motiu pel qual ment notable de les derivacions corporació va rebre una donació
són homes, un 32% dones i un caldes-Engordany (16%), però els usuaris es veuen obligats a per part de les entitats que hi ha de 4.000 euros per aquest servei.
15% infants. Això correspon a també n’hi ha que provenen de recórrer a aquest servei és per­ al Principat, ja que el servei ha A més d’oferir menjar de
un total de 45 expedients atesos. Canillo, Sant Julià de Lòria i En­ què han perdut la feina i perquè estat consolidat pels professi­ forma temporal per a persones
Per nacionalitats, els usuaris són camp. A més, quatre persones disposen de recursos escassos. onals com un recurs més de la amb problemes de subsistència,
principalment espanyols (43%), (9%) no tenen un domicili fix. Així mateix, també hi ha per­ xarxa social del país. Així, un una tasca important de la inici­
seguits dels portuguesos (22%) Quant al tipus de família atesa, sones que passen un moment 11% dels expedients han estat ativa és informar els usuaris so­
i andorrans (11%). Al darrere el 51% dels expedients corres­ de dificultat ja que han hagut derivats pel ministeri de Ben­ bre els serveis i recursos que hi
hi ha persones de nacionalitat ponen a persones separades i un d’afrontar alguna despesa extra­ estar, un 7% per la Creu Roja, ha al Principat.

4. 4 opinió Dilluns, 4 De març Del 2013
edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA
¿El nou corrent sorgit al si del PS alterarà
Continuar consolidant el menjador social el funcionament del partit?
El menjador social d’andorra la Vella ha atès dificultats de moltes persones. I és un servei Envia un SMS al 789 amb la teva
entre el mes d’abril de l’any passat i mitjans de important no només per garantir que les per-
febrer un total de 53 persones. Entre els prin- sones que tenen més dificultats puguin gaudir,
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
cipals motius que al·leguen les persones que almenys, d’un àpat en condicions al dia, sinó Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà
assisteixen a aquest servei és que o bé s’han també per detectar casos que no són atesos pels en aquest espai i entre els participants se sortejaran
quedat sense feina o bé no disposen dels recur- serveis socials. i també havíem insistit que era tres lots de productes
sos necessaris. El Comú d’andorra la Vella hi necessari que el Govern s’hi impliqués, ja que per al bany.
ha destinat més de 19.000 euros i té la intenció es tracta d’un recurs que atén les necessitats
de continuar-hi col·laborant, tot i que aquest de moltes persones del país, no únicament de
recurs experimentarà una reorientació a través la capital. El menjador social aviat arribarà a
de la implicació de la Creu Roja i del Govern. un any de vida i cal continuar treballant per-
per
Ja quan es va posar en marxa vam expressar què sigui un servei consolidat i que
que es tractava d’una iniciativa totalment ne- doni resposta a les necessitats de la
cessària per al país, i més tenint en compte les societat.
deS de SheRwood
Paraules que estan vius. He d’amagar les meves debilitats
sota la reputació dels grans.” Al llarg dels seus Es-
sais, Michel de Montaigne citava reflexions d’altres
Tal com ho veig jo, els aforismes, màximes, cites o
com vulguem dir-ne que ens han deixat els grans
pensadors no són un punt final ni tenen tancat a
esmolades autors, els quals, segons el savi francès, havien sa-
but captar idees d’una manera més elegant i preci-
pany i forrellat el botí de l’última paraula. Les ci-
tes representen d’una forma absolutament diàfana
joRdI SeRReT I eSToPà sa del que ell era capaç. Al llarg dels tres volums i esclaridora l’objectiu últim d’una bona filosofia de
cità Plató 128 vegades, Lucreci 149 i Sèneca 130, vida; no és qüestió de pensar molt, sinó de fer-ho
El 1832 es publicava a Madrid un article periodístic entre d’altres. correctament. La cita brillant i punyet sacseja l’aire
titulat Manía de citas y de epígrafes; l’autor era Mari- com una fuetada, sotmetent de genolls la retòrica
ano José de Larra. S’hi queixava de la proliferació Montaigne i Larra eren dues persones summa- malgastada en innumerables discursos buits. El seu
de cites al començament dels llibres, dels capítols, ment intel·ligents. Sabien que en les cites es con- efecte encara es multiplica més si la veu que ens
en la meitat del text, en els articles de premsa, etcè- densa amb força i vigor el pensament concentrat arriba ho fa des del ressò de les profundes coves
tera. Per exemple, les cites en unes altres llengües d’un individu que ha reflexionat fins a donar una dels temps, apoderant-se de nosaltres una estra-
–deia en to de burla– tenen dos avantatges: alegren forma acabada a la seva idea, de manera que no nyesa que oscil·la entre la humilitat i la perplexitat.
la visualització del text, perquè és necessari trans- hi ha una altra manera millor ni més perfecta Desenes, centenars o milers d’anys abans que les
criure-les en cursiva, i suggereixen que l’autor sap d’expressar amb precisió el que es volia dir. Però nostres existències es veiessin amenaçades per fa-
llatí, francès o anglès, malgrat que no conegui ni un aquesta excelsa harmonia, aquesta demostració talitats que només nosaltres semblem conèixer, ho-
sol mot en aquestes llengües. Larra no abominava inapel·lable d’agudesa i clarividència, pot ser un mes virtuosos del tot aliens a la nostra realitat ens
de les cites, sinó del mal ús que se’n feia: “La plebs argument dissuasiu per al receptor a l’hora de bas- deixaren un llegat de paraules esmolades per tallar
ignora que fàcil que és trobar cites per a tot, i que tir el seu propi parer. Larra avisava que l’ús indis- l’espessor que ens envolta. No ens van cedir cros-
és més difícil acumular coneixements que aparen- criminat de cites és una coartada perfecta perquè ses per caminar, sinó brúixoles per orientar-nos, no
tar-ho.” La pedra de toc de Larra a l’hora de pon- els esnobs i els mediocres amb ínfules revesteixin van pensar per nosaltres sinó que ens animaren a
derar amb cautela quan s’ha de fer un ús correcte d’aparent coneixement les seves ànsies narcisistes afegir els nostres pensaments als seus.
i responsable de les cites s’exemplifica en una sin- de despertar interès en els altres. A Montaigne no
gular anècdota. Cert enginyer agrònom va escriure li queien els anells a l’hora d’utilitzar exposicions “La política és l’art de buscar problemes, tro-
un llibre sobre pasturatge i ramaderia, i en el seu brillants d’altres autors, sempre que aquesta pràc- bar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els
afany per semblar culte i refinat va escriure en l’en- tica no suposés la claudicació del propi discórrer: remeis equivocats.” (Groucho Marx –1890-1977–,
capçalament del seu llibre la següent cita de Lope “Quan pregunto a aquest conegut meu què sap comediant estatunidenc.)
de Vega: “Ponle su esquila de labrado estaño, y no le d’alguna cosa, em vol ensenyar un llibre o em cita
engañen tus collares de oro.” (“Posa-li la seva esque- un autor. No s’aventuraria a dir que té crostes al “És possible que una persona intel·ligent es re-
lla de llavorat estany, i que no l’enganyin els teus cul, sense haver estudiat abans al diccionari els sig- cuperi d’un fracàs, però és improbable que un im-
collars d’or.”) El seu ridícul va ser espantós quan es nificats de crosta i de cul.” bècil es recuperi d’un èxit.” (Joseph Rudyard Ki-
va assabentar que Lope de Vega havia escrit aquest pling –1865-1936– escriptor britànic.)
sonet utilitzant una metàfora. El poeta només par- Parafrasejar grans filòsofs, escriptors o polítics
lava d’amor i desamor i les vaques i les esquelles és una llaminadura temptadora per arranjar qual- “L’amor consisteix en dues solituds que es pro-
que esmentava no eren vaques, ni esquelles. sevol discurs, però és ben cert que l’abús pot de- tegeixen i limiten, procurant que un sigui el motiu
rivar en una certa apatia i extenuació. Fixem-nos de la felicitat de l’altre.” (Rainer Maria Rilke ‒1875-
Tres segles abans que Larra reflexionés sobre en les agendes que brinden a l’usuari una màxima 1926– poeta xec.)
l’ús de les cites, una de les ments més lúcides de per a cada dia de l’any. Al final aquelles perles pre-
la història del pensament va dir-hi la seva: “De ve- cioses s’acaben diluint en l’onatge dels dies, entre “Posem més interès a fer creure als altres que
gades em valc dels altres per dir el que no sabria les anotacions innòcues i els estrambòtics dibuixos som feliços que a tractar de ser-ho.” (François de
dir tan bé com ells a causa de la meva pobresa de perpetrats en el transcurs d’una conversa telefòni- la Rochefoucauld –1613-1680–, escriptor moralista
llenguatge i, de vegades, a causa de la meva pobre- ca. Però un cop s’ha avisat profusament dels perills francès.)
sa d’intel·lecte. D’altres cops ho faig per frenar la de l’enlairament i l’aterratge i de les dificultats de
temeritat d’aquelles crítiques precipitades que es- planejar amb pols ferm entre forts corrents, s’ha “¿Dius que vols ser ric? Doncs no t’afanis a aug-
tan sempre a punt per saltar a l’atac de qualsevol de gaudir de la sumptuositat del cel, el qual ens mentar els teus béns, sinó a disminuir la teva cobdí-
escrit, especialment si són escrits recents d’homes brinda la seva bellesa tot fent-nos sentir humils. cia.” (Epicur de Samos –341-270 aC–, filòsof grec.)
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Dipòsit Legal AND. 114-2004
directori
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Isabel Diaz, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

5. Dilluns, 4 De març Del 2013 publicitat 5
BUSQUEM CAMPIONS
Fotografies: Ana Arce · www.anaarce.com
CAMPANYA 2013
DONACIÓ DE SANG T. +376 808 225 · www.creuroja.ad
LLOC
18 i 19 de març C/ Pau Casals, 10 · planta 3 · Andorra la Vella
de 10 a 14 h i de 16.30 a 21 h (Davant l’Escale)
Busquem campions que vulguin viure l'extraordinària
experiència de salvar vides.
Qui pot donar sang? Què has de fer? + informació
18 anys 70 anys
mínim màxim
QR link
Has de tenir Has de pesar Has de menjar La primera vegada
entre 18 i 70 anys més de 50 kg i hidratar-te bé abans has de portar T. +376 808 225
de donar sang un document d’identitat creuroja@creuroja.ad
Director Tècnic
Som un equip de persones sempre al teu costat
C/ Pau Casals, 10, planta 2 · Tel. (+376) 876 555 · Fax (+376) 860 759 · AD500 Andorra la Vella · www.assegur.com · www.assegurempreses.com www.facebook.com/AssegurAndorra

6. 6 Dilluns, 4 De març Del 2013
ROSA GILI, ImpuLSORA DEL GRup fEm pS
“Volem que els que van marxar tornin al
PS i que vingui la gent nova que vulgui”
Rosa Gili està entre els principals impulsors de Fem PS, un grup de treball que, fa tan sols uns dies es fa en un sentit “constructiu i obert” per enfortir el PS.
entre altres objectius, vol “intentar que torni tota la gent que va marxar i que “Crec que hi ha gent que demana que hi hagi unes maneres diferents al partit.
vingui la gent nova que vulgui”. Gili afirma que el projecte que es va presentar En tot cas, jo ho he interpretat així”, manifesta la consellera general.
tati masià
Julià rodríguez
anDorra la Vella estat percebuts des de fora. Crec
que potser s’ha fallat en la rela-
El projecte Fem PS s’ha anat ció dels càrrecs del partit amb
gestant en els últims dos me- els militants de base i quan vam
sos, segons es va dir a la pre- estar al Govern, per exemple,
sentació. ¿Què va impulsar un molta gent es queixava que li
grup de persones a engegar-lo? faltava informació. La idea és
Ens trobem davant del con- millorar en aquest sentit.
grés del mes d’abril, en el qual
s’haurà d’elegir un nou comitè ¿L’error del Govern del PS va
executiu, i a més tot just falten ser no diferenciar-se gaire dels
dos anys per a les properes elec- del PLA?
cions generals. Pensem que és Va ser una legislatura falseja-
el moment d’encarrilar les coses da d’alguna manera perquè no
cap a on pensem que han d’anar. es va deixar acabar. És evident
Pel que fa a les persones, creiem que per al PS era una primera
que és el moment de donar-se a vegada i t’has d’anar assentant
conèixer de cara a unes candida- en el funcionament d’un Go-
tures a unes eleccions. vern. A més, no hi havia majo-
ria i es va perdre molt de temps
¿Quina és la valoració que fa en negociacions, i això no va ser
de la tasca desenvolupada per l’ideal per fer un treball més
l’anterior executiva? pausat, com pot fer avui dia
La feina feta per l’executiva DA amb 22 consellers. Explicar
ha estat motíssima perquè van el que va passar en aquell mo-
entrar en un moment molt difí- ment és molt complex, però hem
cil, amb unes derrotes electorals de veure les queixes de la gent i
molt dures per a nosaltres, en un aportar ara una millora.
moment en què la gent estava
desmotivada. O sigui, que van ¿Quin suport creieu que teniu a
tenir molt mèrit d’implicar-se en hores d’ara entre la militància?
aquesta tasca. De treballar han Crec que hi ha gent que de-
treballat, després si ha estat una gent tingui ganes de tornar i am- cialment, s’ha de crear una can- mana que hi hagi unes maneres
feina més o menys productiva... “El que ens mou a l’equip pliar les nostres bases. Ens hem didatura, però ideològicament diferents al partit. En tot cas, jo
imagino que ha estat difícil de que hem impulsat Fem de fer una alternativa creïble en no ens estem movent del que és ho he interpretat així. Personal-
tirar endavant entre ells la seva el sentit que hi hagi gent nova la socialdemocràcia i de l’àmbit ment, he rumiat molt si impli-
tasca.
PS és la voluntat de tirar que digui “jo crec en el vostre en què sempre hem estat. Això car-me o no en el projecte. Penso
endavant el partit” projecte i m’hi vull implicar”. és el que ens mou ara. De debat que si no fem res el partit no ani-
L’altra tendència considera que Hem de lluitar contra la des- ideològic, al congrés n’hi haurà rà bé, i no era optimista si con-
era el moment de parlar de pro- afecció ciutadana que hi ha en- i tenim clar que se n’haurà de tinuava d’aquesta manera. Per
grama i d’ideologia, però no “Hem de lluitar contra vers la política i començar una fer, però la base ideològica està aquesta raó sóc conscient que
de persones. ¿Quina és la seva la desafecció envers la dinàmica proactiva. Això és el definida i d’aquí no ens movem, cal un canvi fort, i no sóc l’única
opinió sobre això? que ens mou. Pensem que fins com he dit. que ho pensa. Ara, el que neces-
Aquest debat de cares o per-
política i començar una ara potser no s’ha seguit aques- sitem és convèncer i que la gent
sones crec que no és interessant. dinàmica proactiva” ta línia, i el que volem nosaltres Parlen d’horitzontalitat, de cregui en aquest projecte.
El que ens mou a l’equip de Fem és millorar. transparència, de democràcia,
PS és la voluntat de tirar enda- per diferenciar-se de l’altra ten- El que vol fer Fem PS és un pro-
vant el partit. És un partit que ha “La persona que sigui ¿Totes les qüestions de formes dència... grama, ¿però què es pot dir de
patit molt, i hi ha molta gent que candidata d’aquí dos que caracteritzen Fem PS justi- Nosaltres ens estem dirigint les persones que integraran la
n’ha marxat desanimada i d’al- fiquen una ruptura al partit? ara sobretot a la militància i candidatura a l’executiva?
tres que són poc actius i s’han
anys a les eleccions El que hem de tenir clar és estem fent èmfasi en aquests No n’hem parlat perquè el
distanciat. Davant d’això el que s’ho haurà de guanyar” que Fem PS és un projecte que punts que ens semblen essenci- que tenim clar és que volem un
volem és crear il·lusió i que la es fa de cara al congrés. Essen- als i que potser fins ara no han funcionament d’equip i, per tant,

7. Dilluns, 4 De març Del 2013 andorra 7
encara estem en una fase embri- tati masià altra persona del partit, ha de
onària en aquest sentit. El que ser el que la militància vulgui.
hem fet fins ara és compartir uns Ell té tot el dret a ser candidat
objectius i unes idees i després a un càrrec, però l’important és
és important que molta gent s’hi que la militància ho vulgui, i
afegeixi, i moltes d’aquestes per- crec també que en aquest sentit
sones també podran optar a un s’ha d’escoltar la ciutadania per
càrrec important. arribar a ser una alternativa de
Per tant, crec que aquesta no govern real.
és la preocupació primera, sinó
que primer el que volem és mi- ¿La persona que surti president
llorar el partit, i la resta ja s’anirà del partit haurà de ser el candi-
fent. Tenim clar que volem fer dat a cap de llista a les properes
una candidatura, i de candidats eleccions generals?
n’hi haurà, però encara no és la Crec que ara és molt prema-
preocupació primera. tur dir això. Penso que si algú
té ganes de tirar endavant el
¿Hi ha més persones represen- partit primer ho ha de fer saber
tatives que donin suport a Fem i després s’ho ha de guanyar.
PS que les que van assistir a la Ara, de moment, parlem d’una
presentació? candidatura al congrés, tot i que
Hi ha més càrrecs electes que és evident que un president o
estan amb nosaltres, però supo- un primer secretari del partit en
so que ja tindran l’ocasió d’anar principi té un vessant més me-
sortint en els propers dies. diàtic i més protagonisme polí-
tic, però per mi no hi ha res de
¿Creu que podran conviure les
dues tendències que hi ha ara
“DA proposava noves maneres de fer política, però tancat i la persona que sigui can-
didata d’aquí dos anys, com dic,
en el si del PS? el cert és que s’estan cobrint de glòria” s’ho haurà de guanyar.
S’haurà de veure com aniran
les coses, perquè el corrent que ¿Com veu la tasca del Govern en aquests perquè té una bona imatge, però la manera de ¿Hi ha hagut una radicalització
s’ha donat a conèixer no ha dit pràcticament dos anys de legislatura? procedir que han tingut no ha estat la correcta, del PS quan s’apunta a movi-
que presentarà una candidatu- Crec que hi ha molta decepció en la ciutada­ ja que ha fet la impressió que hi ha hagut una ments socials o d’altres tipus,
ra. Nosaltres no estem tancats a nia perquè en les últimes eleccions Demòcrates gran improvisació. Sembla que no hi ha un estu­ com han dit alguns dirigents
res, no ens preocupa que hi hagi per Andorra (DA) va vendre un projecte fantàs­ di seriós sobre el que pot aportar una actuació del partit?
una altra candidatura o no, per- tic, com un regal que van embolcallar molt bé i d’aquesta mena a Andorra. I això és el que fa Això de la radicalització no
què nosaltres estem centrats en que la gent es va creure, però s’està demostrant una mica de por. Ara bé, tant de bo que aquesta sé en què s’argumenta. Jo estic
el nostre projecte, que no exclou que van improvisar moltíssim i ho continuen fent iniciativa funcioni i aporti molta riquesa al país, al grup parlamentari i al comitè
a ningú. S’ha de deixar temps cada dia. Crec que cada vegada hi ha més des­ però crec que amb maneres de fer com aquesta directiu i no n’he vist, tot i que
per veure com reacciona la mi- encís envers les institucions i un malestar molt el Govern no dóna confiança. a títol individual algú hagi po-
litància a aquesta situació. De important. I és que ens van vendre molt diàleg i gut expressar una opinió o una
moment, el que volem és treba- estem veient que al final tenen tots els sindicats Sembla que a DA hi ha certes reticències a altra. Per això no entenc de què
llar pel partit, i el temps dirà… de funcionaris molt enfadats i hi ha hagut una l’IRPF. ¿Això podria retardar la posada en parlen totes aquestes veus que
sentència del TC en què s’ha deixat ben clar que marxa de l’impost? han fet referència a aquesta ra-
Els impulsors del projecte vau han vulnerat la Constitució. Per això penso que Aquí crec que es veu també la improvisació dicalització.
dir que el PS està obert a pactes un grup que proposava noves maneres de fer amb què actuen. En el moment de les eleccions
amb altres formacions, ¿però política s’està cobrint de glòria. Els grans pro­ es van presentar una sèrie de persones, però no ¿Com pot afectar el grup parla-
no s’ha d’arreglar primer la jectes de turisme que havien de fer s’han quedat tenen clar el que volen fer. Van fer un programa mentari la crisi interna que viu
situació interna per tenir més en no res i tampoc estan aportant gran cosa. molt ràpidament i molt poc consensuat entre actualment el PS?
opcions a guanyar les properes ells, que per cert no inclou el tema de l’IRPF. És A nivell de grup parlamen-
eleccions generals? Però en matèria de turisme, per exemple, evident que no es pot firmar un CDI amb França tari haurien de poder treballar
Nosaltres no ens hem plante- ara volen portar el gran projecte del Cirque si no tens un model fiscal ben consolidat. Això fins al final del mandat de ma-
jat un escenari de trencament, el du Soleil. demostra que es van unir en un moment donat nera normal, sempre que les re-
nostre projecte es fa en un sen- En principi, a mi personalment, no m’ana­ per fer fora el Govern socialdemòcrata però sen­ lacions entre tots els membres
tit constructiu i obert i, a partir va malament que portessin el Cirque du Soleil, se una visió de país. siguin de respecte. S’ha de tenir
d’aquí, el que volem és enfortir en compte que ideològicament
el PS i intentar que torni tota la ens estem basant en el que diu
gent que ha marxat i que vingui sultats electorals que es van re- La paraula renovació s’ha vol- parlar de tot. No estem dema- el programa electoral i no hi ha
la gent nova que vulgui i que gistrar? gut vendre d’una manera false- nant que s’aparti algú. El que res de nou, i en principi s’ha de
fins ara no s’ha sentit prou cò- Suposo que sí, i per això ho jada. Entenc que la renovació volem, com he dit, és escoltar el fer el que digui la militància en
moda per fer-lo. hem posat entre els nostres com- s’ha d’entendre en un sentit am- que vol la gent del carrer i els de l’òrgan més important, que és el
Els nostres objectius són promisos. S’ha de tenir present pli, en les maneres de fer, en el dins. Potser hi ha qui s’enroca congrés. Per tant, no hi hauria
aquests, i les trencadisses no en- que sempre s’ha de poder parlar funcionament del partit. I al fi- que es vol fer fora algú. Penso d’haver cap problema.
tren dins el que ens mou a nos- de tot i la crítica sempre és bona, nal, si implica també renovació també, amb tot, que un liderat-
altres. Ara, no sé el que passarà, tot i que a vegades et diguin al- de persones, ¿doncs per què no? ge te l’has de guanyar i no l’has ¿Però la direcció que surti del
el temps ho dirà. Crec que la guna cosa que no t’agrada. Tots Hem d’estar oberts a tot. Jo per d’imposar mai. Si tu treballes, congrés no pot condicionar el
riquesa és la diversitat i sempre els membres del projecte hem exemple, ara sóc consellera ge- exposes i convences pots ser un funcionament del grup parla-
es pot aprendre de tothom, fins de fer possible aquesta autocrí- neral però d’aquí dos anys se’m líder, però no és qüestió d’im- mentari?
i tot d’aquelles persones que no tica per poder canviar i ser reac- pot dir que ja no represento el posar sinó de convèncer la gent. Si funcionem posant-nos
estan tan implicades en la políti- tius, que crec que és el que s’es- partit; hem de ser capaços d’es- De totes maneres ara encara no d’acord de manera democràtica,
ca. El que no volem és excloure pera ara més que mai en el món coltar el que ens diuen els mi- estem parlant d’un líder del par- com recollim a les bases del pro-
a ningú i volem que hi hagi in- de la política. Quan parlem d’un litants. Les coses canvien i són tit o d’un cap de llista, sinó que jecte Fem PS, i amb diàleg entre
tercanvi amb els militants i amb distanciament dels ciutadans cícliques, per això cal renovació. només estem treballant en una els militants, no hi ha d’haver
els ciutadans, perquè necessi- dels polítics és perquè potser el candidatura per al congrés. problemes. Tots tenim clar que
tem enfortir les bases per tirar partit no s’ha adaptat prou o no ¿Però quin paper han de tenir el nostre mandat és fer oposició
endavant. ha escoltat prou el que volen els els actius importants del partit, ¿Persones com Jaume Bartu- i fer propostes segons el progra-
ciutadans. així doncs, que han ocupat càr- meu poden tenir un paper re- ma amb què ens vam presentar.
L’autocrítica és un valor que recs importants i durant molt llevant en el futur del PS? Crec que la nostra feina la po-
voleu recuperar, ¿és això el que ¿Al final tot és una qüestió de de temps? Crec que el paper de Jaume dem fer igual, tot i els problemes
ha faltat després dels mals re- renovació sí o renovació no? El que volem és que es pugui Bartumeu, com el de qualsevol interns al partit.

8. 8 andorra Dilluns, 4 De març Del 2013
treball
Immigració ja tramita permisos si s’ha
presentat abans la sol·licitud d’inversió
El procediment es permet davant la demanda dels empresaris de més agilitat en els tràmits
tati masià
Redacció / agències
anDorra la Vella
La resolució favorable
El servei d’Immigració ja per- es condiciona al fet que
met als empresaris forans tra-
mitar els permisos de treball
la inversió estrangera
per als seus empleats a partir s’acabi autoritzant
del moment en què presenten
la sol·licitud d’inversió estran-
gera. Aquesta és una demanda Des del departament d’In-
que els empresaris van fer di- terior, a més a més, s’apunta
rectament al ministre d’Interi- que durant els últims mesos
or, Xavier Espot, perquè si no s’han fet esforços per agilitzar
el procés s’alentia molt, i final- i simplificar els tràmits de les
ment s’ha decidit agilitzar-ho autoritzacions d’Immigració.
permetent aquest procediment. Segons indiquen, actualment el
Els empresaris van manifes- procés s’ha fet més ràpid i des
tar al ministre d’Interior, en el del moment de la sol·licitud fins
marc d’una trobada a la Confe- a la resolució favorable no pas-
deració Empresarial Andorrana sen més de quatre dies si hi ha
(CEA), l’alentiment que supo- els empresaris s’han queixat en diverses ocasions de la falta d’agilitat del servei d’immigració. una quota oberta.
sava el fet que no es poguessin Aquesta era una altra de les
tramitar els permisos de treball es podia engegar ja no hi esti- se li va fer la demanda, el minis- per persones que acreditin que demandes dels empresaris,
fins a tenir l’autorització d’in- guessin interessats. Per aquest tre ja va expressar que ho veia ja han començat els tràmits per que en diverses ocasions s’han
versió estrangera. Van explicar motiu, van demanar que un cop coherent i que s’intentaria tirar fer una inversió estrangera. La queixat de la falta d’agilitat del
que en alguns casos es podia es presentava la sol·licitud d’in- endavant, i ja és així. Actual- resolució favorable, però, que- servei d’Immigració, i s’intenta
donar que treballadors que es- versió estrangera es poguessin ment, el servei d’Immigració da condicionada al fet que la donar resposta així a aquesta
taven disposats a formar part començar els tràmits per als admet l’entrada i el registre de inversió s’acabi autoritzant i es queixa i facilitar les coses als
d’un equip en el moment en què permisos de treball. sol·licituds d’autoritzacions de constitueixi i s’inscrigui el ne- empresaris del país i també als
es plantejava el projecte, quan En el mateix moment en què residència i treball formulades goci corresponent. inversors estrangers.
documental psicoanàlisi
‘Tocant de peus a terra’ bancària a través d’un comuni-
cat. L’estrena de Tocant de peus
a terra tindrà la presència de
‘La primera
sessió’ es
s’estrenarà aquest dimarts la directora de l’Unicef, Marta
Alberch, així com dels prota-
gonistes del documental, que
projectarà
a La Llacuna
faran una breu explicació de
Redacció
anDorra la Vella lemany. El documental explica tes que l’Unicef desenvolupa la seva experiència abans de la
Redacció
el viatge d’Albert Llovera, Lluís en aquest país africà gràcies a projecció. L’entrada és lliure. La anDorra la Vella
Aquest dimarts, 5 de març, a Álvarez i Josep Maria Borrell a la col·laboració aportada pels Targeta Solidària compta actu-
les set del vespre, s’estrena el Mauritània. El viatge tenia com clients de MoraBanc i el mateix alment amb nou ONG, que es El Centre d’Atenció Psicològica
documental Tocant de peus a a objectiu “comprovar sobre el banc dins la Targeta Solidària, beneficien de les aportacions i Psicoanalítica, en col·laboració
terra als cinemes de l’Illa Car- terreny” les accions i els projec- segons ha informat l’entitat dels clients i del mateix banc. amb el Comú de la capital i de
l’Aliança Andorrano-francesa, ha
organitzat per divendres la pro-
jecció i el posterior col·loqui del
Dimecres documental La primera sessió, del
psicoanalista i realitzador francès
Gérard Miller, amb la participació
d’Eugenio Díaz, membre de l’Es-
cuela Lacaniana de Psicoanálisis.
AMB HIPNOSI
Amb una sola sessió de hipnosi La projecció tindrà lloc a les vuit
seràs un exfumador per a sempre, del vespre al centre cultural La
sense “mono”, sense ansietat, Llacuna, en versió original i sub-
irritabilitat o engreixar-te.
Sessió: Dimecres a l’Hotel Plaza titulada. El documental explica
Hora: 20:15 h
què és la psicoanàlisi, per què les
C/ Maria Pla, 19-21 AD 500 persones busquen un psicoanalis-
Centre Mosaic: Av. Meritxell 99 2º 2ª
Andorra la Vella AD 500 ta i què passa a la primera sessió.
www.centremosaic.com • info@centremosaic.com En concret, setze pacients, famo-
sos i desconeguts, ofereixen el seu
testimoni de per què van comen-
Places limitades • Inscripcions çar una psicoanàlisi i quines són
les seves experiències al voltant
Tel: 82 90 60 de la primera sessió.

9. Dilluns, 4 De març Del 2013 andorra 9
estratègia nacional
Medi Ambient vol treballar amb les Una estratègia
que persegueix
estacions els objectius sobre paisatge assolir set
objectius
Partint de la guia de bones pràctiques, es vol analitzar la plasmació de certs punts
L’Estratègia nacional del
tati masià paisatge va néixer d’un fò-
m. f.
anDorra la Vella materialitzar els objectius que es rum que va servir per fixar
recullen en aquest document. els objectius que es volien
En el marc de l’Estratègia naci- Aquesta no és, però, l’única aconseguir en relació amb
onal del paisatge es van marcar feina que s’ha posat com a ob- aquesta matèria. Llavors es
un seguit d’objectius per al perí- jectiu per a aquest any el de- va determinar que s’hauri-
ode 2012-2015, que s’han d’asso- partament de Medi Ambient, i en de plasmar una vintena
lir a través d’un seguit d’accions per això, entre altres, ha previst d’accions per al període
planificades per a cada any. Des poder celebrar un seguit de re- 2012-2015. Aquestes ac-
del departament de Medi Am- unions amb diferents actors cions han de servir per
bient del Govern han fixat les implicats en la preservació del complir els set objectius
propostes que es volen treballar medi ambient per tirar enda- d’aquesta estratègia, que
al llarg d’aquest 2013, entre les vant accions conjuntes. Així, per se centra, en primer lloc,
quals cal destacar fer una feina exemple, s’ha previst poder fer en la millora dels paisatges
conjunta, fins i tot a través d’un un treball conjunt amb el sec- naturals, rurals i urbans.
conjunt de tallers, que serveixi tor del turisme per fomentar els Un altre pretén aconseguir
per avaluar amb les estacions paisatges des del punt de vista carreteres més respec-
d’esquí els punts a aplicar de turístic. També hi ha la intenció tuoses i integrades en el
la guia de bones pràctiques per la guia d’integració de les estacions es va presentar l’any passat. de treballar de manera conjunta medi. També es vol que les
als dominis que es va presentar amb FEDA, entre altres òrgans i instal·lacions turístiques i
l’any passat. que es feien en aquella guia, la presentació de la Guia d’inte- institucions. de lleure siguin de qualitat i
Així, tal com posa en relleu el que té com a objectiu una inte- gració paisatgística de les estacions Des del departament també respectuoses; que hi hagi al
director de Medi Ambient, Marc gració més gran de les estacions d’esquí alpí, els camps de neu ja es pretén poder continuar amb país un turisme diversificat i
Rossell, es tracta de treballar d’esquí al paisatge i aconseguir van destacar que algunes de les la llista de punts negres del pai- respectuós i, a l’últim, l’ob-
conjuntament amb les estacions que determinades instal·lacions, principals recomanacions tenien satge, una feina que es porta a jectiu final és poder acon-
per veure com es pot començar com els ginys, puguin tenir una difícil aplicació. Per tant, la terme gràcies a la col·laboració seguir una població que
a posar fil a l’agulla i plasmar menys impacte en l’entorn. feina s’haurà de centrar en l’ava- de la ciutadania i de la proposta conegui i estimi el paisatge.
algunes de les recomanacions Cal destacar que després de luació conjunta de com es poden de la fotodenúncia.
LEÑAS ROJO

10. 10 ANDORRA DILLUNS, 4 DE MARÇ DEL 2013
SOLIDARITAT
L’equip del River, imatge de la
CREU ROJA / ASSEGUR
campanya de donació de sang
La Creu Roja posa en relleu els valors que representa el club
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA Andorrana i el Grup Assegur, blicitaris en què es farà una cri-
esperen “motivar” la ciutadania da a la col·laboració ciutadana.
El BC River Andorra serà el a participar en la col·lecta. Des de la Creu Roja Andor-
protagonista de la campanya Així, el tècnic, Joan Peñarro- rana es destaquen “els valors
de donació de sang de la Creu ya, i els jugadors Pablo Sánchez, de país i de treball en equip que
Roja d’aquest any. Amb aquesta Devin Wright, Dimitri Flis, Marc representa el club, que des del
col·laboració, els organitzadors Blanch i Dani Pérez seran els primer moment s’ha posat a dis-
L’equip, en un moment de la preparació de la campanya. de la campanya, la Creu Roja protagonistes dels cartells pu- posició de l’entitat desinteressa-
dament”.
La campanya ha estat disse-
nyada i coordinada pel Grup
Assegur, en el marc d’un conve-
ni de col·laboració firmat entre
les dues entitats fa uns dies.
Jugadors i tècnic van fer una
sessió de fotografies al polies-
portiu d’Andorra a càrrec de la
fotògrafa professional Ana Arce,
voluntària de la Creu Roja, on es
van captar les imatges amb què
s’ha dissenyat la campanya.
Cal recordar que l’anunci
d’aquesta campanya arriba tot
just després que l’ONG i el Grup
Assegur signessin un acord per
col·laborar en la campanya de
donació de sang d’aquest any, i a
través del qual el servei de pre-
venció aliè Assegurprevenció
cedeix les seves instal·lacions
per fer extraccions i Assegur col-
labora en la promoció i divulga-
ció de la col·lecta de sang.
INFÀNCIA
Preinscripcions
per al Llamp i
la Ludoteca de
Santa Coloma
REDACCIÓ
ANDORRA LA VELLA
Avui arrenca el període de pre-
inscripcions al casal d’infants El
Llamp d’Andorra la Vella i a la
Ludoteca de Santa Coloma per
al curs 2013-2014. Les peticions
es podran tramitar fins al dijous
28 de març, a les dependènci-
es del departament de Social,
a l’avinguda Príncep Benlloch,
número 30, els dies feiners en-
tre les nou del matí i les tres de
la tarda. El servei començarà el
mateix dia d’inici del curs es-
colar. Tal com recorden des del
Comú d’Andorra la Vella, s’ofe-
rirà servei cada tarda després
de la jornada escolar fins a dos
quarts de nou del vespre. Per a
més informació, els pares poden
adreçar-se al casal d’infants El
Llamp o al telèfon 809 687, i a la
Ludoteca o al telèfon 720 600.