SlideShare a Scribd company logo
1 of 24
ES POT CONTROLAR
LA DIABETES
MELLITUS TIPUS II?
SESSIÓ 4
OBJECTIU
 Amb aquesta sessió el que es preté es
fomentar els coneixements sobre la Diabetes
II, així com augmentar la autoconfiança,
responsabilitat i autonomia del propi
individu. Parlarem de quin és el seu
tractament farmacològic i les tècniques
imprescindibles que es necessiten pel seu
control: l´insulinització i la realització de la
glicèmia capil.lar.
Tipus de tractament
Farmacològic
 (1)Fàrmacs hipoglucemiants orals
 (2)Teràpia combinada
 (3)Insulina
(1)Hipoglucemiants orals
 Alguns tenen com a efecte secundari la hipoglucèmia
- Metformina
De 1era elecció
Reducció de la producció hepàtica de glucosa,
sense produir hipoglucèmies ni incrementació de
pes
Efectes secundaris més habituals:
gastrointestinals, podent disminuir els efectes
amb la presa durant els àpats
Contraindicades en: malalts amb insuficiència
renals, en hipòxia tissular i en predisposició
d’acidosi hepàtica
(1)Hipoglucemiants orals
 Estimulants de l’alliberament d’insulina :
Secretagogs
- Sulfonilurees
En pacients amb reserva de la funció beta
pancreàtica sense control glicèmic amb
tractament dietètic i exercici
Combinat amb metformina
Aconsellat 30 min abans dels àpats
Contraindicades en: diabetis tipus 1, en quadres
intercurrents importants, en insuficiència
hepàtica o renal i en l’embaràs
(1)Hipoglucemiants orals
- Repaglinida
Acció ràpida i curta durada
Reducció de la hiperglucèmia postprandial
Risc menor d’hipoglucèmies, augmentant si el
pacient no menja després de pendre el fàrmac
Presa abans dels àpats
(1)Hipoglucemiants orals
 Inhibidors de les alfaglicosidases
- Acarbosa i miglitol
Reducció de la digestió d’hidrats de carboni
No produeix hipoglucèmies
Presa juntament amb la primera cullerada dels
àpats
Efectes secundaris gastrointestinals
(1)Hipoglucemiants orals
 Glitazones
Rosiglitazona: millora la sensibilitat a la insulina
als teixits musculars i adipós
No produeix hipoglucèmies i redueix la
resistència d’insulina
Risc de toxicitat hepàtica
(2)Teràpia combinada
 En cas que no hi hagi control amb un fàrmac oral,
associant un segon fàrmac o , a vegades, un tercer.
 Metformina amb una sulfonilurea és l’associació més
utilitzada en teràpia combinada.
(3)Insulina
- Hormona segregada per cèl·lules del pàncrees.
- Objectiu: adequament de les necessitats insulíniques
del pacient.
- Administració per via parenteral: subcutània,
intravenosa o intramuscular.
(3)Insulina
 Tipus d’insulina. Segons la velocitat i durada de
l’acció després de l’administració.
- Insulines ràpides
Insulina ràpida o regular
Durada aproximada de 6 hores
L’efecte comença als 30 minuts
Màxima acció entre 2 i 4 hores després de la
injecció
Administració 15 min abans de la ingesta
(3)Insulina
Insulina ultraràpida
Acció entre els 10-15 min de la injecció
Màxim efecte entre 1-2 hores
Durada d’entre 3 i 4 hores
Injecció just abans de la ingesta, actuant quasi de
forma immediata
(3)Insulina
- Insulines intermèdies
Insulina intermèdia o NPH
Absorció lenta
2 dosis diàries (abans d’esmorzar i abans de
sopar)
45 min abans de la ingesta
Acció entre 1-2 h de la injecció
Durada màxima de 12 h
(3)Insulina
Insulina perllongada, d’acció ultralenta
Insulina barrejada o mixta
Acció entre 18 i 24 h de forma lenta i gradual
Sense pics de màxima acció
En qualsevol moment del dia a la mateixa hora
Administració just abans de la ingesta si és
composta per anàlegs
Administració 15 min abans de la ingesta si és
barreja d’insulina humana
(3)Insulina
• Conservació:
- Entre 2ºC i 8ºC, sense congelació i sense contacte
amb llum solar.
- Tindre en compte la caducitat
INSULINITZACIÓ
 Procés que consisteix en la autoinjecció d´insulina
en els malalts amb diabetis II.
 Com a sistemes d´injecció tindrem:
 Xeringues convencionals: es carreguen amb la insulina de vials
i s´utilitzen també per a realitzar les barreges manuals
d´insulina. Solen ser les menys utilitzades
 Les plomes: Mecanismes automatitzats en forma de bolígraf.
Funcionen amb cartutxos recanviables d´insulina.
 Bombes d´insulina: Infusió continua d´insulina. Aparell petit
extern al cos del individu que es troba conectat a la zona
abdominal a través d´un catèter. Injecta la insulina les 24
hores del dia.
INSULINITZACIÓ
 Xeringues precarregades o bolígrafs d´insulina o pens:
Sistema similar a les plomes amb la característica però que ja
venen carregades i són rebutjables quan s´acaba la càrrega
d´insulina . És el sistema d´injecció més utilitzat. En el
següent video observem una demostració de com es carrega i
s´injecta en l´individu. UTILITZAR ANTISÉPTIC AVANS
D´ADMINISTRAR.
 MAI S´HA DE FER MASSATGE UN COP ADMINISTRADA!
http://www.youtube.com/watch?v=Ooa2k-MO9xA
INSULINITZACIÓ
 ZONES D´INJECCIÓ: SEMPRE SUBCUTÀNEA.
 Abdomen, cuixes, natges i regió deltoide.
INSULINITZACIÓ
 CAL TENIR EN COMPTE:
 L´absorció més ràpida tindrà lloc en l´abdomen i la més lenta
a la cuixa i natges. En el braç, l´absorció serà intermèdia.
 S´aconsella injectar la dosi de cada horari sempre en la
mateixa regió
 Es recomana però anar rotant les zones de punció per evitar la
lipodistròfia (teixit desgastat i que absorveix malament la
insulina).
 L´exercici físic pot accelerar l´absorció de l´insulina ja que la
zona de punció es manté calenta. Si la persona es predisposa a
realitzar footing cal administrar la dosi en l´abdomen ja que
aquesta zona es mantindrà menys calenta que per exemple les
cuixes.
AUTOANÀLISI
 Es el conjunt de tècniques que cal realitzar per poder
obtenir informació sobre la situació de la diabetes
des del punt de vista del control de la glicèmia.
 Permet potenciar l´autoresponsabilització i el
control de la malaltia, ja que li permet modificar el
tractament en funció dels resultats.
AUTOANÀLISI
 Les freqüències mínimes d´autoanàlisi en persones amb
diabetis ben controlades són:
 Es recomana augmentar el control en pacients mal
controlats, amb reajustament de tractament o malaltia
associada (infeccions…)
TRACTATS
SOLAMENT AMB
DIETA
TRACTACTS AMB
ADO (FÀRMACS
ORALS)
TRACTATS AMB
INSULINA
No està indicat
realitzar un control
glicèmic.
No segretagogs (no
indicat)
Segretagogs (1-3
determinacions per
setmana)
De 6 a 7 glicèmies
prepandials i
posprandrials a la
setmana.
AUTOANÀLISI
 Per poder realitzar l`autoanàlisi es necessita de
l´aparell de punció automàtica, llancetes, aparell
mesurador de glicèmia, tires reactives i la llibreta per
apuntar els resultats. En el següent vídeo es pot
visualitzar el procediment que cal emprar per una
presa correcta:
 http://www.youtube.com/watch?v=DfHWLfiz9MI
AUTOANÀLISI:VALORACIÓ DELS
RESULTATS
 Resultats normalitzats es trobaran compresos entre
90-130 mg/dl (en dejú) i després de menjar (a les
2h) valors <180 mg/dl
 Resultats que necessitarien un procés d´intervenció
(canvis de medicació) >140 mg/dl (en dejú) i
postpandrial >200 mg/dl.
 Els resultats com hem dit s´han de registrar en una
llibreta d´autocontrol.
Esperem que la sessió us hagi sigut
aprofitosa
GRÀCIES

More Related Content

Viewers also liked (20)

77. tubulointerstitial disease of kidney
77. tubulointerstitial disease of kidney77. tubulointerstitial disease of kidney
77. tubulointerstitial disease of kidney
 
Daniel rizzo potau
Daniel rizzo potauDaniel rizzo potau
Daniel rizzo potau
 
Diabetis 1r Batx A
Diabetis 1r Batx ADiabetis 1r Batx A
Diabetis 1r Batx A
 
Diabetes
DiabetesDiabetes
Diabetes
 
La diabetis
La diabetisLa diabetis
La diabetis
 
Diabetís 23 05-2009.ptt
Diabetís 23 05-2009.pttDiabetís 23 05-2009.ptt
Diabetís 23 05-2009.ptt
 
Neuropathy
NeuropathyNeuropathy
Neuropathy
 
Tubulointerstitial nephritis
Tubulointerstitial nephritisTubulointerstitial nephritis
Tubulointerstitial nephritis
 
DIABETIS 2009
DIABETIS 2009DIABETIS 2009
DIABETIS 2009
 
La diabetis
La diabetisLa diabetis
La diabetis
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Questionari Findrisc
Questionari FindriscQuestionari Findrisc
Questionari Findrisc
 
Diabetic nephropathy
Diabetic nephropathyDiabetic nephropathy
Diabetic nephropathy
 
43 renal pathology
43 renal pathology43 renal pathology
43 renal pathology
 
Diabetes + Kidney disease
Diabetes + Kidney diseaseDiabetes + Kidney disease
Diabetes + Kidney disease
 
Complicaciones diabetes mellitus
Complicaciones diabetes mellitusComplicaciones diabetes mellitus
Complicaciones diabetes mellitus
 
Diabetic neuropathy
Diabetic neuropathyDiabetic neuropathy
Diabetic neuropathy
 
Diabetic Neuropathy
Diabetic NeuropathyDiabetic Neuropathy
Diabetic Neuropathy
 
Diabetic Neuropathy
Diabetic NeuropathyDiabetic Neuropathy
Diabetic Neuropathy
 
Diabetes Mellitus tipo 1 y 2
Diabetes Mellitus tipo 1 y 2Diabetes Mellitus tipo 1 y 2
Diabetes Mellitus tipo 1 y 2
 

Similar to Sessió 4

13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma DiabetesToni Gordillo
 
Hipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiaHipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiacernapinoj
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 Cguestff93752
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 Cvicen
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
DiabetisVicent
 
Tao guia per a pacients- Departament de Salut
Tao guia per a pacients- Departament de SalutTao guia per a pacients- Departament de Salut
Tao guia per a pacients- Departament de Salutmiguelmolina2008
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)aneronda
 
Enfermetats de l'alimentació
Enfermetats de l'alimentacióEnfermetats de l'alimentació
Enfermetats de l'alimentacióJulieeta98
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervenció
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervencióL’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervenció
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervencióXarxa Catalana d'Hospitals sense Fum
 
Ajudaalimentacio
AjudaalimentacioAjudaalimentacio
Ajudaalimentaciobertachico
 

Similar to Sessió 4 (20)

13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes
 
Hipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiaHipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemia
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Transtorns Alimentaris 2
Transtorns Alimentaris 2Transtorns Alimentaris 2
Transtorns Alimentaris 2
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Tao guia per a pacients- Departament de Salut
Tao guia per a pacients- Departament de SalutTao guia per a pacients- Departament de Salut
Tao guia per a pacients- Departament de Salut
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Glucèmia
GlucèmiaGlucèmia
Glucèmia
 
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)
Nous fàrmacs en diabetis: sendes velles i novelles (per Miquel Morera)
 
Enfermetats de l'alimentació
Enfermetats de l'alimentacióEnfermetats de l'alimentació
Enfermetats de l'alimentació
 
Anafilaxi (2016)
Anafilaxi (2016)Anafilaxi (2016)
Anafilaxi (2016)
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Malalties endocrines
Malalties endocrinesMalalties endocrines
Malalties endocrines
 
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervenció
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervencióL’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervenció
L’Hospital de Dia. Una excel∙lent oportunitat d’intervenció
 
Ajudaalimentacio
AjudaalimentacioAjudaalimentacio
Ajudaalimentacio
 

Sessió 4

  • 1. ES POT CONTROLAR LA DIABETES MELLITUS TIPUS II? SESSIÓ 4
  • 2. OBJECTIU  Amb aquesta sessió el que es preté es fomentar els coneixements sobre la Diabetes II, així com augmentar la autoconfiança, responsabilitat i autonomia del propi individu. Parlarem de quin és el seu tractament farmacològic i les tècniques imprescindibles que es necessiten pel seu control: l´insulinització i la realització de la glicèmia capil.lar.
  • 3. Tipus de tractament Farmacològic  (1)Fàrmacs hipoglucemiants orals  (2)Teràpia combinada  (3)Insulina
  • 4. (1)Hipoglucemiants orals  Alguns tenen com a efecte secundari la hipoglucèmia - Metformina De 1era elecció Reducció de la producció hepàtica de glucosa, sense produir hipoglucèmies ni incrementació de pes Efectes secundaris més habituals: gastrointestinals, podent disminuir els efectes amb la presa durant els àpats Contraindicades en: malalts amb insuficiència renals, en hipòxia tissular i en predisposició d’acidosi hepàtica
  • 5. (1)Hipoglucemiants orals  Estimulants de l’alliberament d’insulina : Secretagogs - Sulfonilurees En pacients amb reserva de la funció beta pancreàtica sense control glicèmic amb tractament dietètic i exercici Combinat amb metformina Aconsellat 30 min abans dels àpats Contraindicades en: diabetis tipus 1, en quadres intercurrents importants, en insuficiència hepàtica o renal i en l’embaràs
  • 6. (1)Hipoglucemiants orals - Repaglinida Acció ràpida i curta durada Reducció de la hiperglucèmia postprandial Risc menor d’hipoglucèmies, augmentant si el pacient no menja després de pendre el fàrmac Presa abans dels àpats
  • 7. (1)Hipoglucemiants orals  Inhibidors de les alfaglicosidases - Acarbosa i miglitol Reducció de la digestió d’hidrats de carboni No produeix hipoglucèmies Presa juntament amb la primera cullerada dels àpats Efectes secundaris gastrointestinals
  • 8. (1)Hipoglucemiants orals  Glitazones Rosiglitazona: millora la sensibilitat a la insulina als teixits musculars i adipós No produeix hipoglucèmies i redueix la resistència d’insulina Risc de toxicitat hepàtica
  • 9. (2)Teràpia combinada  En cas que no hi hagi control amb un fàrmac oral, associant un segon fàrmac o , a vegades, un tercer.  Metformina amb una sulfonilurea és l’associació més utilitzada en teràpia combinada.
  • 10. (3)Insulina - Hormona segregada per cèl·lules del pàncrees. - Objectiu: adequament de les necessitats insulíniques del pacient. - Administració per via parenteral: subcutània, intravenosa o intramuscular.
  • 11. (3)Insulina  Tipus d’insulina. Segons la velocitat i durada de l’acció després de l’administració. - Insulines ràpides Insulina ràpida o regular Durada aproximada de 6 hores L’efecte comença als 30 minuts Màxima acció entre 2 i 4 hores després de la injecció Administració 15 min abans de la ingesta
  • 12. (3)Insulina Insulina ultraràpida Acció entre els 10-15 min de la injecció Màxim efecte entre 1-2 hores Durada d’entre 3 i 4 hores Injecció just abans de la ingesta, actuant quasi de forma immediata
  • 13. (3)Insulina - Insulines intermèdies Insulina intermèdia o NPH Absorció lenta 2 dosis diàries (abans d’esmorzar i abans de sopar) 45 min abans de la ingesta Acció entre 1-2 h de la injecció Durada màxima de 12 h
  • 14. (3)Insulina Insulina perllongada, d’acció ultralenta Insulina barrejada o mixta Acció entre 18 i 24 h de forma lenta i gradual Sense pics de màxima acció En qualsevol moment del dia a la mateixa hora Administració just abans de la ingesta si és composta per anàlegs Administració 15 min abans de la ingesta si és barreja d’insulina humana
  • 15. (3)Insulina • Conservació: - Entre 2ºC i 8ºC, sense congelació i sense contacte amb llum solar. - Tindre en compte la caducitat
  • 16. INSULINITZACIÓ  Procés que consisteix en la autoinjecció d´insulina en els malalts amb diabetis II.  Com a sistemes d´injecció tindrem:  Xeringues convencionals: es carreguen amb la insulina de vials i s´utilitzen també per a realitzar les barreges manuals d´insulina. Solen ser les menys utilitzades  Les plomes: Mecanismes automatitzats en forma de bolígraf. Funcionen amb cartutxos recanviables d´insulina.  Bombes d´insulina: Infusió continua d´insulina. Aparell petit extern al cos del individu que es troba conectat a la zona abdominal a través d´un catèter. Injecta la insulina les 24 hores del dia.
  • 17. INSULINITZACIÓ  Xeringues precarregades o bolígrafs d´insulina o pens: Sistema similar a les plomes amb la característica però que ja venen carregades i són rebutjables quan s´acaba la càrrega d´insulina . És el sistema d´injecció més utilitzat. En el següent video observem una demostració de com es carrega i s´injecta en l´individu. UTILITZAR ANTISÉPTIC AVANS D´ADMINISTRAR.  MAI S´HA DE FER MASSATGE UN COP ADMINISTRADA! http://www.youtube.com/watch?v=Ooa2k-MO9xA
  • 18. INSULINITZACIÓ  ZONES D´INJECCIÓ: SEMPRE SUBCUTÀNEA.  Abdomen, cuixes, natges i regió deltoide.
  • 19. INSULINITZACIÓ  CAL TENIR EN COMPTE:  L´absorció més ràpida tindrà lloc en l´abdomen i la més lenta a la cuixa i natges. En el braç, l´absorció serà intermèdia.  S´aconsella injectar la dosi de cada horari sempre en la mateixa regió  Es recomana però anar rotant les zones de punció per evitar la lipodistròfia (teixit desgastat i que absorveix malament la insulina).  L´exercici físic pot accelerar l´absorció de l´insulina ja que la zona de punció es manté calenta. Si la persona es predisposa a realitzar footing cal administrar la dosi en l´abdomen ja que aquesta zona es mantindrà menys calenta que per exemple les cuixes.
  • 20. AUTOANÀLISI  Es el conjunt de tècniques que cal realitzar per poder obtenir informació sobre la situació de la diabetes des del punt de vista del control de la glicèmia.  Permet potenciar l´autoresponsabilització i el control de la malaltia, ja que li permet modificar el tractament en funció dels resultats.
  • 21. AUTOANÀLISI  Les freqüències mínimes d´autoanàlisi en persones amb diabetis ben controlades són:  Es recomana augmentar el control en pacients mal controlats, amb reajustament de tractament o malaltia associada (infeccions…) TRACTATS SOLAMENT AMB DIETA TRACTACTS AMB ADO (FÀRMACS ORALS) TRACTATS AMB INSULINA No està indicat realitzar un control glicèmic. No segretagogs (no indicat) Segretagogs (1-3 determinacions per setmana) De 6 a 7 glicèmies prepandials i posprandrials a la setmana.
  • 22. AUTOANÀLISI  Per poder realitzar l`autoanàlisi es necessita de l´aparell de punció automàtica, llancetes, aparell mesurador de glicèmia, tires reactives i la llibreta per apuntar els resultats. En el següent vídeo es pot visualitzar el procediment que cal emprar per una presa correcta:  http://www.youtube.com/watch?v=DfHWLfiz9MI
  • 23. AUTOANÀLISI:VALORACIÓ DELS RESULTATS  Resultats normalitzats es trobaran compresos entre 90-130 mg/dl (en dejú) i després de menjar (a les 2h) valors <180 mg/dl  Resultats que necessitarien un procés d´intervenció (canvis de medicació) >140 mg/dl (en dejú) i postpandrial >200 mg/dl.  Els resultats com hem dit s´han de registrar en una llibreta d´autocontrol.
  • 24. Esperem que la sessió us hagi sigut aprofitosa GRÀCIES