Programa sobre la diabetis tipus II: Prevenció i educació per a la salut. Sessió 4. Control.

1. ES POT CONTROLAR
LA DIABETES
MELLITUS TIPUS II?
SESSIÓ 4

2. OBJECTIU
 Amb aquesta sessió el que es preté es
fomentar els coneixements sobre la Diabetes
II, així com augmentar la autoconfiança,
responsabilitat i autonomia del propi
individu. Parlarem de quin és el seu
tractament farmacològic i les tècniques
imprescindibles que es necessiten pel seu
control: l´insulinització i la realització de la
glicèmia capil.lar.

3. Tipus de tractament
Farmacològic
 (1)Fàrmacs hipoglucemiants orals
 (2)Teràpia combinada
 (3)Insulina

4. (1)Hipoglucemiants orals
 Alguns tenen com a efecte secundari la hipoglucèmia
- Metformina
De 1era elecció
Reducció de la producció hepàtica de glucosa,
sense produir hipoglucèmies ni incrementació de
pes
Efectes secundaris més habituals:
gastrointestinals, podent disminuir els efectes
amb la presa durant els àpats
Contraindicades en: malalts amb insuficiència
renals, en hipòxia tissular i en predisposició
d’acidosi hepàtica

5. (1)Hipoglucemiants orals
 Estimulants de l’alliberament d’insulina :
Secretagogs
- Sulfonilurees
En pacients amb reserva de la funció beta
pancreàtica sense control glicèmic amb
tractament dietètic i exercici
Combinat amb metformina
Aconsellat 30 min abans dels àpats
Contraindicades en: diabetis tipus 1, en quadres
intercurrents importants, en insuficiència
hepàtica o renal i en l’embaràs

6. (1)Hipoglucemiants orals
- Repaglinida
Acció ràpida i curta durada
Reducció de la hiperglucèmia postprandial
Risc menor d’hipoglucèmies, augmentant si el
pacient no menja després de pendre el fàrmac
Presa abans dels àpats

7. (1)Hipoglucemiants orals
 Inhibidors de les alfaglicosidases
- Acarbosa i miglitol
Reducció de la digestió d’hidrats de carboni
No produeix hipoglucèmies
Presa juntament amb la primera cullerada dels
àpats
Efectes secundaris gastrointestinals

8. (1)Hipoglucemiants orals
 Glitazones
Rosiglitazona: millora la sensibilitat a la insulina
als teixits musculars i adipós
No produeix hipoglucèmies i redueix la
resistència d’insulina
Risc de toxicitat hepàtica

9. (2)Teràpia combinada
 En cas que no hi hagi control amb un fàrmac oral,
associant un segon fàrmac o , a vegades, un tercer.
 Metformina amb una sulfonilurea és l’associació més
utilitzada en teràpia combinada.

10. (3)Insulina
- Hormona segregada per cèl·lules del pàncrees.
- Objectiu: adequament de les necessitats insulíniques
del pacient.
- Administració per via parenteral: subcutània,
intravenosa o intramuscular.

11. (3)Insulina
 Tipus d’insulina. Segons la velocitat i durada de
l’acció després de l’administració.
- Insulines ràpides
Insulina ràpida o regular
Durada aproximada de 6 hores
L’efecte comença als 30 minuts
Màxima acció entre 2 i 4 hores després de la
injecció
Administració 15 min abans de la ingesta

12. (3)Insulina
Insulina ultraràpida
Acció entre els 10-15 min de la injecció
Màxim efecte entre 1-2 hores
Durada d’entre 3 i 4 hores
Injecció just abans de la ingesta, actuant quasi de
forma immediata

13. (3)Insulina
- Insulines intermèdies
Insulina intermèdia o NPH
Absorció lenta
2 dosis diàries (abans d’esmorzar i abans de
sopar)
45 min abans de la ingesta
Acció entre 1-2 h de la injecció
Durada màxima de 12 h

14. (3)Insulina
Insulina perllongada, d’acció ultralenta
Insulina barrejada o mixta
Acció entre 18 i 24 h de forma lenta i gradual
Sense pics de màxima acció
En qualsevol moment del dia a la mateixa hora
Administració just abans de la ingesta si és
composta per anàlegs
Administració 15 min abans de la ingesta si és
barreja d’insulina humana

15. (3)Insulina
• Conservació:
- Entre 2ºC i 8ºC, sense congelació i sense contacte
amb llum solar.
- Tindre en compte la caducitat

16. INSULINITZACIÓ
 Procés que consisteix en la autoinjecció d´insulina
en els malalts amb diabetis II.
 Com a sistemes d´injecció tindrem:
 Xeringues convencionals: es carreguen amb la insulina de vials
i s´utilitzen també per a realitzar les barreges manuals
d´insulina. Solen ser les menys utilitzades
 Les plomes: Mecanismes automatitzats en forma de bolígraf.
Funcionen amb cartutxos recanviables d´insulina.
 Bombes d´insulina: Infusió continua d´insulina. Aparell petit
extern al cos del individu que es troba conectat a la zona
abdominal a través d´un catèter. Injecta la insulina les 24
hores del dia.

17. INSULINITZACIÓ
 Xeringues precarregades o bolígrafs d´insulina o pens:
Sistema similar a les plomes amb la característica però que ja
venen carregades i són rebutjables quan s´acaba la càrrega
d´insulina . És el sistema d´injecció més utilitzat. En el
següent video observem una demostració de com es carrega i
s´injecta en l´individu. UTILITZAR ANTISÉPTIC AVANS
D´ADMINISTRAR.
 MAI S´HA DE FER MASSATGE UN COP ADMINISTRADA!
http://www.youtube.com/watch?v=Ooa2k-MO9xA

18. INSULINITZACIÓ
 ZONES D´INJECCIÓ: SEMPRE SUBCUTÀNEA.
 Abdomen, cuixes, natges i regió deltoide.

19. INSULINITZACIÓ
 CAL TENIR EN COMPTE:
 L´absorció més ràpida tindrà lloc en l´abdomen i la més lenta
a la cuixa i natges. En el braç, l´absorció serà intermèdia.
 S´aconsella injectar la dosi de cada horari sempre en la
mateixa regió
 Es recomana però anar rotant les zones de punció per evitar la
lipodistròfia (teixit desgastat i que absorveix malament la
insulina).
 L´exercici físic pot accelerar l´absorció de l´insulina ja que la
zona de punció es manté calenta. Si la persona es predisposa a
realitzar footing cal administrar la dosi en l´abdomen ja que
aquesta zona es mantindrà menys calenta que per exemple les
cuixes.

20. AUTOANÀLISI
 Es el conjunt de tècniques que cal realitzar per poder
obtenir informació sobre la situació de la diabetes
des del punt de vista del control de la glicèmia.
 Permet potenciar l´autoresponsabilització i el
control de la malaltia, ja que li permet modificar el
tractament en funció dels resultats.

21. AUTOANÀLISI
 Les freqüències mínimes d´autoanàlisi en persones amb
diabetis ben controlades són:
 Es recomana augmentar el control en pacients mal
controlats, amb reajustament de tractament o malaltia
associada (infeccions…)
TRACTATS
SOLAMENT AMB
DIETA
TRACTACTS AMB
ADO (FÀRMACS
ORALS)
TRACTATS AMB
INSULINA
No està indicat
realitzar un control
glicèmic.
No segretagogs (no
indicat)
Segretagogs (1-3
determinacions per
setmana)
De 6 a 7 glicèmies
prepandials i
posprandrials a la
setmana.

22. AUTOANÀLISI
 Per poder realitzar l`autoanàlisi es necessita de
l´aparell de punció automàtica, llancetes, aparell
mesurador de glicèmia, tires reactives i la llibreta per
apuntar els resultats. En el següent vídeo es pot
visualitzar el procediment que cal emprar per una
presa correcta:
 http://www.youtube.com/watch?v=DfHWLfiz9MI

23. AUTOANÀLISI:VALORACIÓ DELS
RESULTATS
 Resultats normalitzats es trobaran compresos entre
90-130 mg/dl (en dejú) i després de menjar (a les
2h) valors <180 mg/dl
 Resultats que necessitarien un procés d´intervenció
(canvis de medicació) >140 mg/dl (en dejú) i
postpandrial >200 mg/dl.
 Els resultats com hem dit s´han de registrar en una
llibreta d´autocontrol.

24. Esperem que la sessió us hagi sigut
aprofitosa
GRÀCIES