1. DIABETES

2. síndrome de metabolismealterat, degudageneralment a una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalmentelevat (hiperglucèmia).DEFINICIÓ

3. TIPUSTipus 1, 2 y altrestipus de diabetes.

4. Característicament es dóna en l'èpocaprimerenca de la vida i es deu a un dèficitabsolutd'insulina, donat per la destrucció de les cèl·lules beta del pancrees per processosautoimmunes o idiopàtics. Nomésprop de 1 entre cada 20 persones diabètiques té diabetistipus 1, la qual es presenta mésfreqüentment en joves i nensTIPUS 1

5. Es caracteritza per un complexmecanismefisiopatològic, el tret principal del qualés el dèficitrelatiu de producciód'insulina i una deficientutilitzacióperifèricapelsteixits de glucosa (RESISTÈNCIA A LA INSULINA).TIPUS 2

6. Altrestipus de diabetismellitusAltrestipus de diabetis < 5% de totsels casos diagnosticats:Tipus 3A: defectegenètic en les cèl·lules beta.Tipus 3B: resistència a la insulina determinada genèticament.Tipus 3C: malalties del pàncrees.Tipus 3D: causada per defecteshormonals.Tipus 3I: causada per compostosquímics o fàrmacs.ALTRES TIPUS D’INSULINA

7. Majorsusceptibilitat a les infeccionsVullvovaginitis en donesBalanitis en homes.Muguet(candidiasi oral).Perduda de pes malgrat de la polifàgia.Absència de la menstruació a les dones (amenorrea).Apariciód‘impotènciaalshomes.Dolor abdominal.Fatiga o cansament.SIMPTOMES I SIGNES

8. Es basa en el mesuramentúnic o de forma contínua (fins a 2 vegades) de la concentració de GLUCOSA EN PLASMA.L’ OMS va establirelssegüentcriterisen el 1999 per a establirambprecisió el diagnòstic:Símptomesclàssics de la malaltia (Organització Mundial de la Salut: Poliúria, Polidípsia, Polifàgia i Pèrdua de pes inexplicable) més una presa sanguínia casual o a l'atzarambxifresmajors o iguals de 200mg/dl (11,1 mmol/L).Mesurament de glucosa en plasma en dejúmajor o igual a 126mg/dl (7.0 mmol/L). Dejuni es defineixcom no haveringeritaliments en almenys 8 hores.La prova de tolerància a la glucosa oral (corba de tolerància a la glucosa). El mesurament en plasma es fa dueshoresposteriors a la ingesta de 75g de glucosa en 30ml d'aigua; la provaés positiva ambxifresmajors o iguals a 200mg/dl.Hemoglobina glicosilada (Hb A1C) ≥ 6.5%. Si be no es tenia en comptecom a mitjadiagnòstic, en una darrerarevisió es considera com a provadiagnòstica.DIAGNOSTIC

9. Actualment es pensa que elsfactorsmésimportants en l'apariciód'unadiabetistipus 2 són, a mésd'unespossiblesresistència a la insulina i intolerància a la glucosa, l'excés de pes i la falta d'exercici. Per a la diabetistipus 1 prevalen, fonamentalment, l'herènciagenètica, o bé, alguna patologia que influeixi en el funcionament del pàncrees (diabetistipus 1 fulminant).CAUSES

10. Tant en la diabetistipus 1 com en la tipus 2, com en la gestacional, l'objectiu del tractamentés restaurar elsnivellsglucèmicsnormals, entre 70 i 105 mg/dl. En la diabetistipus 1 i en la diabetisgestacionals'aplica un tractamentsubstitutiud'insulina o anàlegs de la insulina. En la diabetistipus 2 pot aplicar-se un tractamentsubstitutiud'insulina o anàlegs, o bé, un tractamentambantidiabèticsorals.TRACTAMENT

11. Gracies, adeu