textos

1. ​La noia dels globus
La jove, saltant amb alegria com una llebre,
agafant-se de les bombolles de colors. que algun
dia faran que voli, molt amunt, tant, com si
s’enlairés fins la lluna. És tan delicada que sembla
que el vent se l’emporti cap al rei del Sistema
Solar. Té unes cortines llargues, que li arriben per
sota les espatlles, i la cintura prima com si no hagués menjat durant dos dies. Duu uns sofàs
pels peus, que la fan sentir lleugera i àgil com un saltamartí explorant el camp en ple estiu.
Al voltant el cotó fluix embolcalla la petita entre mig dels seus braços, com si fos el seu
abric. Aïllada, la gran taronja de l’alba, s’aixeca i li desitja un bon dia, escalfant el calorós dia
que els espera. A la paleta de la Terra, es poden distingir, des d’un color blavós i fred, fins a
un taronja ben calent.
La vegetació, no gaire alta,saluda el Sol amb la mà ben alta, i l’oreneta, agafada de les
bombolles, desitja volar cada dia una mica més alt.
Laia Sallent
Aquest gran felí
en petit, es troba en un bosc observant
el cel encuriosit. Sembla un nadó que
vol descobrir coses noves, que no vol
estar a dintre de casa seva, sinó que vol
estar explorant el món exterior.
És un felí brut amb taques negres com
la nit i la seva capa és suau i d’un color
canyella. Els seus ulls blaus com l’oceà,
reflecteixen l'honestedat i l’aventura
que sent aquest “gatet”. La seva boca,
inspira a aquells que no tenen imaginació, amb la seva taca negra que li regalima per sota els
ulls i per sobre del nas. Aquell nas de color acarminat ens diu amor i afecte, i les seves

2. orelles representen la seva habilitat com a felí que és. Els seus bigotis representen el tacte i
la vida, sobre tot la vida, que “són tan llargs com un dia sense pa”.
Noa Samon
París
Aquesta imatge està feta a París. Quan observó aquesta fotografia, el que més resalta és la
Torre Eiffel, perquè brilla i il·lumina com el Sol, és l’estrella d’aquesta ciutat. També es pot
observar un preciós riu de color blau cel on, per sobre, hi ha un meravellós pont tan brillant
com la Torre Eiffel, per poder creuar. Aquest bonic riu està envoltat per unes cases. A la
dreta hi ha un tros de vegetació, ple d’arbres amb un camí entremig per poder passejar amb
tranquil·litat. A l’esquerra també hi ha una bona quantitat de vegetació, així que es podria dir
que sembla una petita selva on enmig hi ha un ideal riu. A part de la nostra gran estrella, casi
tota la ciutat està il·luminada, les cases, els fanals… En aquesta ciutat hi ha tota mena de
cases, hi ha pisos, hi ha edificis tan alts com l’Everest, cases amples com el mar, cases petites
com formigues… però tot està replet d’edificis. El cel és molt impressionant en aquesta
imatge, per la dreta és d’un to blau com el mar, i per l’esquerra, és més d’un to blau cel clar.
També, a la part esquerra, hi ha una mica de tons taronges vermellosos però estan camuflats
amb la quantitat de núvols de cotó que hi ha.
Cèlia Vàzquez

3.
​ELS COTXES
Els cotxes són com cavalls elèctrics que et
porten allà on tu vols.
De vegades tenen gana i s’alimenten d’una
Coca Cola fosca anomenada “gasolina”.
Aquesta espècie, com qualsevol altra, no ho
sap tot i per això s’han inventat uns aparells
anomenats “GPS” que els xiven les solucions.
Tenen forma de robots, alguns són molt allargats i d’altres són bastant amples i poden
transportar més de quatre persones.
Durant la nit són els reis de les carreteres, perquè tenen uns llums molt curiosos, que
il·luminen el seu camí.
També tenen una espècie de butxaca al darrere, la que en diuen “maleta”.
Com nosaltres les cames, ells tenen unes rodes que, amb els obstacles de la carretera, de
vegades es punxen i s’han de reparar o canviar-les per unes de noves.
A l’estiu, si tens calor, pots abaixar les finestres com qui obre les cortines al matí i t’entra
l’aire i t’arriba la llum del Sol.
El conductor, pot guiar el cotxe com a ell li sembli, fins i tot pot anar tan de pressa com un
llamp. Però llàstima que hi hagi càmeres a la carretera, que si et veuen córrer massa et fan
pagar penyora.
Núria Canals
La imatge representa una platja
possiblement del Carib. El paisatge
em fa sentir tranquil·litat, calor i a la
vegada una sensació refrescant.
L'aigua de la platja és d’un blau
turquesa, cristal·lina i transparent
com un vidre que deixa veure el
fons del mar. Una barca marró com

4. el tronc d’un roure, està flotant dins de l'aigua. A la dreta de la barca es poden veure unes
cabanyes a la vora del mar. Les cabanyes estan fetes de fulles, pals i fusta. La platja no sembla
molt gran i es veu molt solitària. Al costat del mar s’hi veuen unes palmeres molt altes, que
medeixen possiblement més que un edifici i primes. Els núvols semblen de cotó de sucre i
fins i tot també es podria dir que els núvols sembla que estiguin dibuixats en un cel blau i
preciós.
Veient aquesta imatge m’agradaria poder anar algun dia a un lloc semblat, per poder
banyar-me en aquesta aigua tan bonica.
Axel Escobar
Mireu ...
El paisatge que estic descrivint té un llac molt bonic d’aigua serena i cristal·lina que a sobre
té uns pètals roses de cirerer com les roses , a la dreta té uns flocs de neu blanca com els
núvols a l’estiu i també té uns
arbres més verdosos que el dia
de San Patrick a EE.UU . Al fons
té una muntanya gegant que
sembla l’Everest per la seva
altura. La punta de la muntanya és
blanca com la neu de fet és neu,
també té més arbres però més
foscos pel darrera i més clars pel
davant . A dalt una mica cap a
davant té uns núvols molt blancs ,
al costat té més muntanyes amb
la punta marró, les dues
muntanyes són molt llargues d’amplada i de llargada, i a mi personalment m’agradaria
anar-hi de gran o ara perquè és molt bonic.
Aitor Garay
L'àngel blanc i negre:
Obro la porta, veig una llum blanca i lluent que il.lumina la cara blanca d’un àngel. Els seus
fràgils bigotis eriçats d'alegria i satisfacció, neixen d’un minúscul punt negre que a la vegada
sembla que tingui pigues. Aquelles pigues es van ajuntat i ajuntant fins crear el centre del

5. rostre, el musell. La seva mirada fixa, em reflexa la brillantor
dels seus ulls negres d’una lluna minvant sense fi, mentre la
frontera negra, separa el seu bonic pèl dels lluminosos ulls que
sembla que se'ls hagi maquillat. Em giro i veig les seves orelles
encongides presumint la seva bellesa. El seu pèl de neu,
l’envolta tot el cos.
Tot això fa que sigui una ànima plena de preciositat.
Sibel Llamazares
En aquesta imatge es veu un paisatge gran,
bonic i hivernal. Al fons es veuen unes
muntanyes, els seus cims són sucre i els seus
vessants són d’un to grisenc. A la part de
l’esquerra els rajos de sol arriben al cim d’una
de les muntanyes. A la part de dalt el cel és
blau i clar amb algun que altre núvol de cotó,
sembla un dia assolellat.
Al mig hi ha una filera d’avets uns més alts i poblats que d’altres, sota d’ells hi ha un prat
d'herba verda que fa semblar una catifa.
Davant, un llac d'aigües fredes com la neu i cristal·lines com un mirall, on es reflecteixen les
muntanyes i els núvols. Sembla que els avets punxen l’aigua i fa rodolins. A la dreta una noia
damunt d’una canoa i de color vermell com un robí i està remant, observant i gaudint del
migdia.
Yaiza Ayen
Això és una granota.
Això és un armari, aquest armari té quatre potes, les dues de
darrere són més llargues que les de davant. Al final de les
potes de l’armari hi ha escuradents però per a aquest armari
la part de baix és plana perquè es pugui aguantar. Aquest
armari té una porta que a dins té una cinta molt llarga que el
que fa és que agafi la roba i la plega o la penja i se la guarda a
dins seu, té unes bales a sobre de la porta, en té dues

6. exactament, i per últim el meu armari té uns colors molt llampants que no estan malament
però són del meu estil. Els colors són el negre i un color que diuen que em queda molt bé
però a mi no m’agrada molt molt, però no està malament. El color és el rosa que abans
m’agradava molt.
Joana Lligoña