LES CAPACITATS COORDINATIVES El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats SEIRUL·LO
La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment . Le Boulch Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor . Fetz
COM ES MANIFESTA EL MOVIMENT? CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS
PERQUÈ HEM DE TREBALLAR-HO? Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic. Afavoreixen l’eficiència del moviment. Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn. Apropen l’acció real a la desitjada Estimulen la creativitat. Potencien la individualitat.
ES PODEN AGRUPAR EN TRES GRANS ÀREES ÀREA D’EXECUCIÓ MOTRIU Capacitats de control del moviment ÀREA DE REPRESENTACIÓ ESPACIAL Capacitats d’implantació en l’espai ÀREA DE PERCEPCIÓ TEMPORAL Capacitats d’adequació temporal
CAPACITATS DE CONTROL MOTOR 1- DISCRIMINACIÓ KINESTÈSICA Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. ( Ex: treballem amb ulls tapats) 2- DIFERENCIACIÓ SEGMENTARIA Ser capaç de localitzar diferents segments com executors de les tasques. ( Ex: Un braç es mou endavant i un endarrera ) 3- VARIABILITAT DEL MOVIMENT Possibilitats que tenim de, executant una mateixa tasca, alterar algun dels seus components.  (Ex: Botar una pilota molt forta o molt dèbil)
4- CONTROL GUIAT DEL MOVIMENT Possibilitats que tenim de, segons estic rebent la informació, executar-la.  (Ex:Aeròbic) 5- FLUÏDESA I RELAXACIÓ Possibilitat de realitzar qualsevol tasca tan sols amb els grups musculars necessaris PARATONIES I  SINCINÈCIES
LES CAPACITATS DE CONTROL MOTOR ENS PERMETEN: Precisió en el moviment Aplicació de la força necessària Coordinació els moviments parcials del cos entre si Enllaç i execució de forma continuada dels diferents elements que requereix el joc durant el seu desenvolupament http://www.youtube.com/watch?v=9YTtIQ3AlNY&feature=related
CAPACITATS D'IMPLANTACIÓ  EN L'ESPAI 1- ORIENTACIÓ DEL MOVIMENT Ens permet realitzar el moviment d’acord amb unes determinades referències de l’espai  (esq. – dreta...) 2- UBICACIÓ EN L’ESPAI Realitzar moviments en espais clarament diferenciats 3- EQUILIBRI
CAPACITATS D'ADEQUACIÓ TEMPORAL 1- ANTICIPACIÓ I CAPACITAT DE REACCIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL 2- DIFERENCIACIÓ RÍTMICA 3- VARIABILITAT RÍTMICA 4- SENTIT RÍTMIC (Ex: Botar una pilota lenta o molt ràpida) FER LA MATEIXA TASCA A DIFERENTS RITMES
CLASSIFICACIÓ  1- COORDINACIÓ DINÀMICA GENERAL FA REFERÈNCIA A LES HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES (DESPLAÇAMENTS, SALTS, GIRS I EQUILIBRIS) 2- COORDINACIÓ DINÀMICA SEGMENTARIA  RELACIÓ ENTRE ALGUN DELS SEGMENTS CORPORALS (ex: botar dues pilotes a la vegada) 3- COORDINACIÓ ESPECÍFICA  RELACIÓ AMB ELS GESTOS TÈCNICS D’UN ESPORT (ex:  fer tocs de pilota )
TASQUES QUE PERMETEN MILLORAR LES CAPACITATS COORDINATIVES VARIAR L’EXECUCIÓ D’UN MOVIMENT Nº REPETICIONS BAIX UN Nº NO MOLT ALT D’EXERCICIS COMBINACIÓ DE MOVIMENTS VARIACIONS DE LES CONDICIONS EXTERNES VARIACIONS EN L’EXECUCIÓ TEMPORAL TASQUES EN ESTAT DE FATIGA EXEMPLE
CONTEXTUALITZACIÓ ENTRE ELS 4 I ELS 7 ANYS EXPERIMENTEN EL MAJOR GRAU DE CREIXEMENT EVOLUCIÓ DE LA LATERALITAT: Als 6 anys el nen té consciència de la dreta i l’esquerra sobre si mateix (primer consolidar el costat hàbil) EVOLUCIÓ DE L’EQUILIBRI: Podem considerar fases sensibles entre els 4-7anys i els 9-13 anys. EVOLUCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA CORPORAL: Es va adquirint des dels 2-3 anys fins als 11-12 anys   .
EQUILIBRI Nosaltres ens trobem en una determinada situació de moviment, i per tal de modificar aquesta situació necessitem el reequilibri Ens trobem en  equilibri  quan la línia de gravetat cau dins de la base de sustentació
CLASSIFICACIÓ  ESTÀTIC DINÀMIC No hi ha desplaçament del centre de gravetat respecte un punt fix de l’espai Hi ha desplaçament del centre de gravetat respecte un punt fix de l’espai

Coordinacio

  • 1.
    LES CAPACITATS COORDINATIVESEl domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats SEIRUL·LO
  • 2.
    La interacció iel bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment . Le Boulch Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor . Fetz
  • 3.
    COM ES MANIFESTAEL MOVIMENT? CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS
  • 4.
    PERQUÈ HEM DETREBALLAR-HO? Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic. Afavoreixen l’eficiència del moviment. Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn. Apropen l’acció real a la desitjada Estimulen la creativitat. Potencien la individualitat.
  • 5.
    ES PODEN AGRUPAREN TRES GRANS ÀREES ÀREA D’EXECUCIÓ MOTRIU Capacitats de control del moviment ÀREA DE REPRESENTACIÓ ESPACIAL Capacitats d’implantació en l’espai ÀREA DE PERCEPCIÓ TEMPORAL Capacitats d’adequació temporal
  • 6.
    CAPACITATS DE CONTROLMOTOR 1- DISCRIMINACIÓ KINESTÈSICA Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. ( Ex: treballem amb ulls tapats) 2- DIFERENCIACIÓ SEGMENTARIA Ser capaç de localitzar diferents segments com executors de les tasques. ( Ex: Un braç es mou endavant i un endarrera ) 3- VARIABILITAT DEL MOVIMENT Possibilitats que tenim de, executant una mateixa tasca, alterar algun dels seus components. (Ex: Botar una pilota molt forta o molt dèbil)
  • 7.
    4- CONTROL GUIATDEL MOVIMENT Possibilitats que tenim de, segons estic rebent la informació, executar-la. (Ex:Aeròbic) 5- FLUÏDESA I RELAXACIÓ Possibilitat de realitzar qualsevol tasca tan sols amb els grups musculars necessaris PARATONIES I SINCINÈCIES
  • 8.
    LES CAPACITATS DECONTROL MOTOR ENS PERMETEN: Precisió en el moviment Aplicació de la força necessària Coordinació els moviments parcials del cos entre si Enllaç i execució de forma continuada dels diferents elements que requereix el joc durant el seu desenvolupament http://www.youtube.com/watch?v=9YTtIQ3AlNY&feature=related
  • 9.
    CAPACITATS D'IMPLANTACIÓ EN L'ESPAI 1- ORIENTACIÓ DEL MOVIMENT Ens permet realitzar el moviment d’acord amb unes determinades referències de l’espai (esq. – dreta...) 2- UBICACIÓ EN L’ESPAI Realitzar moviments en espais clarament diferenciats 3- EQUILIBRI
  • 10.
    CAPACITATS D'ADEQUACIÓ TEMPORAL1- ANTICIPACIÓ I CAPACITAT DE REACCIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL 2- DIFERENCIACIÓ RÍTMICA 3- VARIABILITAT RÍTMICA 4- SENTIT RÍTMIC (Ex: Botar una pilota lenta o molt ràpida) FER LA MATEIXA TASCA A DIFERENTS RITMES
  • 11.
    CLASSIFICACIÓ 1-COORDINACIÓ DINÀMICA GENERAL FA REFERÈNCIA A LES HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES (DESPLAÇAMENTS, SALTS, GIRS I EQUILIBRIS) 2- COORDINACIÓ DINÀMICA SEGMENTARIA RELACIÓ ENTRE ALGUN DELS SEGMENTS CORPORALS (ex: botar dues pilotes a la vegada) 3- COORDINACIÓ ESPECÍFICA RELACIÓ AMB ELS GESTOS TÈCNICS D’UN ESPORT (ex: fer tocs de pilota )
  • 12.
    TASQUES QUE PERMETENMILLORAR LES CAPACITATS COORDINATIVES VARIAR L’EXECUCIÓ D’UN MOVIMENT Nº REPETICIONS BAIX UN Nº NO MOLT ALT D’EXERCICIS COMBINACIÓ DE MOVIMENTS VARIACIONS DE LES CONDICIONS EXTERNES VARIACIONS EN L’EXECUCIÓ TEMPORAL TASQUES EN ESTAT DE FATIGA EXEMPLE
  • 13.
    CONTEXTUALITZACIÓ ENTRE ELS4 I ELS 7 ANYS EXPERIMENTEN EL MAJOR GRAU DE CREIXEMENT EVOLUCIÓ DE LA LATERALITAT: Als 6 anys el nen té consciència de la dreta i l’esquerra sobre si mateix (primer consolidar el costat hàbil) EVOLUCIÓ DE L’EQUILIBRI: Podem considerar fases sensibles entre els 4-7anys i els 9-13 anys. EVOLUCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA CORPORAL: Es va adquirint des dels 2-3 anys fins als 11-12 anys .
  • 14.
    EQUILIBRI Nosaltres enstrobem en una determinada situació de moviment, i per tal de modificar aquesta situació necessitem el reequilibri Ens trobem en equilibri quan la línia de gravetat cau dins de la base de sustentació
  • 15.
    CLASSIFICACIÓ ESTÀTICDINÀMIC No hi ha desplaçament del centre de gravetat respecte un punt fix de l’espai Hi ha desplaçament del centre de gravetat respecte un punt fix de l’espai