1. 5) Conta’m als altres la jornada de la nostra escola 21 - Març - 2013
Avui ens hem posat en grup de 4 companyes per compartir, analitzar i reflexionar del
dia a dia en cada un dels nostres centres de pràctiques. És una bona manera de compartir
conjuntament, comparar alguns trets identificatius de cada centre, poder ampliar els
nostres coneixements teòrics amb les pràctiques en diversos centres i amb aportacions
des de diferents perspectives (diverses companyes).
Aquesta experiència ha estat molt profitosa ja que ha coincidit que de les quatre
companyes, dues estan a dos centres diferents de Maó, una a Ciutadella i jo a Alaior, per
tant, també podem tenir una visió més generalitzada de les diferències entre una part de
la nostra illa i l’altre zona, en el cas que hi hagi diferències. Ressaltar que les quatre
estem fent les pràctiques amb infants de 2n Curs EI i és la nostra primera experiència
amb aquestes edats tant primerenques.
A mode general, només una ha tingut “diferències” rellevants ja que la jornada és
partida i el capvespre tenen una franja horària de la que disposen de molta llibertat i
autonomia, esbarjo lliure els infants. La resta, estem en centres de jornada continuada i
els horaris, hàbits, rutines, activitats, i sobretot les relacions quotidianes podríem dir que
són bastant similar amb alguna que altre diferència lleu, no destacable.
L’horari d’entrada és obert i flexible, bàsicament a tots els centres es disposa d’una hora
aproximadament per l’entrada dels infants; en aquest moment també s’aprofita per
intercanviar informació, comunicar-se amb les famílies i l’atenció (l’arribada)
personalitzada dels infants, és a dir, prestant atenció als fillets/es i les seves famílies.
Amb les companyes, hem comentat i reflexionat que aquest fet (l’entrada) és bàsic i
molt important per anar creant seguretat als infants, així ho hem estudiat de manera
teòrica en diferents mòduls de la universitat. També cal dir que durant aquesta franja
horària (1 h. aprox.) es dona llibertat i autonomia als infants per l’elecció del racó de joc
o les juguetes que desitgi i/o el motivin.
Una vegada han arribat tots els infants o en el seu defecte, esgotat aquest temps
d’entrada, es realitza el bon dia, també hem coincidit que es desenvolupa amb
cançonetes, prestant atenció a tots els que han vingut, recordant els que no han vingut,
etc. i s’intenta comentar el que faran durant el dia, per anticipar i poder assimilar els
fillets/es les accions posteriors. Els quatre centres disposen de l’estora de comunicació,
assemblea, de bon dia i acomiadament, a un racó de l’aula i acondicionat amb els
coixins dels infants, per la comoditat i situació en l’espai dels infants.
Després del bon dia, es el moment de realitzar l’activitat prevista del dia, ja sigui
psicomotricitat, joc heurístic, plàstiques, etc. com és lògic cada un/a té un dia establert
en la seva programació per a cada activitat, per tant, hem trobat diferències en la
programació però no massa en les activitats.
Una vegada acabada la tasca del dia, es passa al berenar, algunes han comentat els
hàbits d’higiene i altres no (rentar mans, ...), el que sí és coincident és l’autonomia de
cada infant, havent d’agafar el pa de la seva bossa, la fruita, el iogurt, etc. Totes hem
coincidit en la importància del menjar saludable, preferentment i amb major importància
a la fruita, que tots els centres tenen bastant establert, com un hàbit i rutina molt
important. Aquest tema del berenar també ha estat reflexionat i comentat com estudiat

2. teòricament als mòduls universitaris, l’importància d’aquest moment de berenar,
l’autonomia dels infants, i incidir una vegada més, en l’hàbit i consum de la fruita.
Posteriorment al berenar es dona una franja de temps lliure, de joc lliure autònom,
individual o en grups, a lliure elecció dels infants. Ells/es mateixes es van repartint i
distribuint per l’espai aula, mentre les mestres aprofitem pel canvi de bolquers. En
aquest apartat del canvi de bolquers, la gran majoria hem coincidit que a la universitat
se’ns va dir que era un moment íntim, que necessitava de molta afectivitat i temps,
dedicació en el contacte amb els infants. Estem d’acord en la gran majoria de coses,
sobretot que és íntim i afectiu, però el gran debat que ha sorgit, és el temps que es té per
canviar 12/13 infants, és a dir, no es pot allargar de la manera explicada teòricament per
una mestra. Seria ideal, preciós, afectiu, molt més relacional i ens encantaria poder-ho
fer així, però la pràctica i el temps que es disposa, no és el suficient per aquest estil
teòric estudiat.
Després d’aquests moments diaris arriba l’hora de pati, esbarjo. Durant una hora
aproximadament, els fillets/es surten al pati, coincidint amb alumnes d’altres aules. En
alguns centres l’espai està delimitat per nivells, en altres tots/es disposen del mateix
espai. És un moment en el que sorgeixen els dubtes de realitzar projectes de millora de
patis, oferint altres recursos, més jocs, racons diferents, ... algunes estem d’acord en
aplicar-ho i altres creiem que és un espai completament lliure i en espai natural, en el
que si es munta algun racó o joc, aquest fet de gaudir lliure i espontàniament ja serà més
guiat. Per tant, queda en l’aire aquestes propostes de millora, que intentarem esbrinar
amb l’opinió de les tutores-mestres, saber també el seu punt de vista, per resoldre
aquests dubtes sorgits.
I arriba l’hora de les sortides, entre el pati i les sortides alguns infants dormen una mica,
depèn de cada alumne (tots els centres disposen de temps per descansar i dormir els que
ho necessitin); la sortida també és oberta i flexible en franja horària, aquest fet també
possibilita la comunicació i relació amb les famílies, com ha anat el dia, fets més
rellevants, si l’infant està content, feliç a l’escola, ... tot tipus d’informació important
pels pares i mares. També hem comentat la presència de la figura dels avis i avies, en un
gran nombre, són aquests qui venen a cercar als infants. Per tant, com també vam
estudiar de manera teòrica, el context familiar dona importància (moltes vegades per
necessitats laborals) a la figura dels avis i avies, fent en molts de casos una labor
“materna-paterna”.
Un dels desitjos que s’ha comentat entre el grup de practicants és que ens agradaria el
dia que tinguem fills/es poder ser nosaltres (pare i/o mare) els que disposem de temps
per gaudir dels nostres infants, fent els avis i avies el paper i rol que els hi correspon,
però sent la família (pare-mare) i principal agent educatiu i recolzament pel
desenvolupament dels nostres fills/es.
En resum, he pogut aprendre i reafirmar els coneixements teòrics envers la importància
dels hàbits i rutines diàries saludables pel desenvolupament i autonomia personal dels
infants d’èxit i de qualitat. En aquestes primeres edats, es dona major importància al dia
a dia, al procés dels costums quotidians que a les activitats a realitzar, és a dir, no es
cerca un resultat de les activitats i accions sinó que es volen assolir i transmetre uns

3. valors d’autonomia, seguretat, empatia, comunicació, relació i estima, personal i grupal.
Aquesta línea i filosofia pedagògica centrada en les relacions, la flexibilitat horària, el
desig i motivació per elegir els jocs, donar la major llibertat autonomia i disposició de
multitud de recursos i racons de joc, perquè els infants siguin capaços de moure’s i
elegir segons el seu ritme i les seves necessitats, desitjos i interessos (motivacions) les
accions a realitzar a l’aula és l’eix principal i fonamental dels centres en que estem
realitzant les pràctiques, en les quals, estem completament d’acord ja que en aquests
primeres edats és més important el procés (la llibertat i autonomia, els hàbits) que el
resultat (les activitats-feinetes).
Pel que fa a les competències treballades en aquesta activitat, diria que per la forma
d’interaccionar i posar en pràctica el mateix, he pogut analitzar, reflexionar, aportar i
escoltar, diferents punts de vista, diverses situacions de centres i de les meves
companyes, elaborant comparacions teòriques (estudiades a la universitat) i pràctiques
en aquest període de pràcticum. També esmentar que com cap de les quatre teníem
experiència en aquest àmbit i context (2n curs EI) ho hem enfocat i reflexionat molt
amb els conceptes teòrics que són en aquests moments les nostres creences, modificades
en algunes ocasions per les pràctiques i les situacions diàries.
3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de
l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i
amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen
a terme a l’aula
4.2. Identifica bones pràctiques, les compara