2. 2
Hola, jo sóc la qui us he
estat espiant tot aquest temps
a l’escola, d’amagat, en silenci
i també la qui ara m’ha vingut de
gust posar-vos una mica a prova
amb totes aquestes pistes que
heu anat rebent durant aquests
dies. M’agradaria explicar-vos la
meva història.
4. 4
Jo vaig néixer fa molts i molts
anys, quan els ocells tenien dents
i les tortugues parlaven, vivia a un
taller d’escribes, i anava tot el dia
amunt i avall entre papirs i pedres.
De sobte em va sorprendre un
enorme terratrèmol i tot allò que
m’acompanyava va desaparèixer.
Vaig estar molt temps amagada sota
terra, només veia la llum del Sol
entre les escletxes que em deixaven
veure les roques amuntegades.
No sabia quan de temps havia estat
sota terra: dies, setmanes, mesos,...
Fins i tot anys, podien haver passat:
no en tenia ni idea.
6. 6
Fins que un bon dia vaig adonar-
me que aquella llum que es filtrava
entre les pedres i la terra, podria ser
el camí que havia de seguir per poder
sortir de nou a fora, per veure de
nou el món. Així que, de mica en mica,
vaig anar seguint el raig de Sol que
s’escolava entre les pedres i, com si
fos la gemma d’una nova planta, vaig
anar sortint d’aquell forat. Amb totes
les meves forces vaig començar a
empènyer tot allò que em feia nosa.
8. 8
Mentre sortia veia que moltes
coses havien canviat. Encara mig
amagada, amb una mica de por per
sortir, mirava bocabadada i, sabeu
què?, pels carrers ja no passaven
rucs, ni cavalls carregats, sinó
unes maquinotes estranyes,
sorolloses i tremendament ràpides.
La gent ja no vestia amb túniques:
no, no, portaven una roba curi-
osíssíma. Bonica, això sí, però
ben curiosa. Tot, tot havia canviat,
ni tan sols jo era la mateixa.
10. 10
Què m’havia passat? Tant de temps
havia passat que no reconegués res?
També el meu aspecte havia canviat.
Em mirava de dalt a vaig, d’un costat
a l’altre i res de res era igual al que
jo recordava.
On tenia aquelles ratlles que
semblava que tingués banyes? O, com
és què ara tenia peus? Quin dalta-
baix!!!
Sort, sort en tenia del meu nom:
ALEPH, que em va acompanyar tot
aquest temps.
12. 12
Un cop fora, quan ja estava
calmada, relaxada i refeta, i havia
assumit que tota jo havia canviat,
vaig mirar al meu voltant i em vaig
adonar que els anys havien passat.
Les persones ja no escrivien amb
càlems, aquella mena de canyes que
sucaven a la tinta, sobre els papirs,
ni esculpien aquelles boniques
lletres sobre lloses de pedra.
Ho feien sobre paper...
14. 14
L’ofici d’escriba havia desaparegut
i s’havia inventat la impremta.
Quin invent!!! Només escrivint-lo
una vegada, el missatge es podia
reproduir sobre el paper les vegades
que es volgués. Aquest invent em
va agradar molt, perquè a partir
d’aleshores molts més nens i nenes
han pogut gaudir de la lectura i
conèixer les coses que passen a prop
seu.
16. 16
Un dia, caminant, caminant, sense
saber massa on anar, vaig veure una
d’aquelles estranyes maquinotes
sorolloses -em sembla que en dieu
camió- que descarregava caixes
de llibres. No sabia massa per què,
però allò m’interessava.
18. 18
Sense que ningú em veiés vaig
seguir aquelles caixes fins al seu
destí. M’agradava aquest lloc, m’hi
trobava bé. Aquest lloc em transmet
de nou tranquil·litat.
Vull quedar-m’hi!!!
20. 20
A vegades venen persones que
cuiden aquests llibres, i escolto
el que diuen. Sovint parlen de la
biblioteca, per això em sembla que
la meva nova casa es diu així.
Des que sóc aquí les coses
han anat canviant, veig que aquesta
biblioteca cada dia té més vida, de
mica en mica arriben nous llibres,
alguns d’aventura, altres de misteri,
de teatre, de poesia, d’animals dels
llocs del món... També han arribat
alguns ordinadors.
22. 22
Ja n’hi ha prou! La biblioteca
ja és a punt! Un munt d’aventures
i de coses per conèixer us espera,
M’agradaria poder-vos-hi acompanyar!
Voleu acompanyar-m’hi?
24. 24
La biblioteca per a mi ha estat,
i m’agradaria que ho sigui també per
a vosaltres, un lloc meravellós on
poder-hi trobar:
* un ambient tranquil
* un ambient de treball
* llibres per a totes les edats
* llibres per a tots els gustos
* un lloc per a cada llibre