A l’EducacióInfantil la noció del temps s’adquireix a partir de la durada, és a dir,
de manera vivencial: a través de les rutines i dels canvis els infants capten que
hi ha un abans, un ara i un després. Segons Jean Piaget, aquesta etapa
s’anomena allò viscut; els infants no són capaços de captar més enllà de la seva
pròpia vivència degut al seu egocentrisme i sincretisme propis d’aquesta edat.
L’egocentrisme infantil és un fenomen cognitiu en el que l’infant percep una
realitat confusa tant de sí mateix com del món que l’envolta. El sincretisme
consisteix en partir de casos aïllats que no estan connectats en el temps.
Aquesta etapa forma part de l’evolució psicològica de les persones, és
necessària però al mateix temps cal que es vagi abandonant progressivament
per tal que es pugui entendre el món des d’un punt de vista objectiu, amb un
major domini de les coses i de les relacions humanes. El treball a partir de les
nocions de temps i espai ajudarà als infants a sortir poc a poc d’aquesta visió
única del món que l’envolta. Per això partirem de la pròpia experiència des del
moment i l’espai viscut i així anar introduint altres categories temporals i
espacials cada cop més complexes.
Així doncs, cal oferir als infants la construcció del seu temps percebut, és a dir,
prendre consciència del temps personal, orientar-se i mesurar el temps i
conèixer els continguts d’aquest concepte.
15.
Robert Smithson il’Spiral Jetty Henry Moore i el Hill Arches
Theo Jansen i les “Strandbeest” Jorge Oteiza
17.
A continuació ensvam
preparar per jugar a ser
artistes i fer les nostres
pròpies escultures…
22.
Així hem pogut
comprovarque
nosaltres mateixos
podem generar forats
del no res i fins i tot
donar-les vida en
forma d’obres d’art!
