1. INRUTAS Segona Part
Autor: Josep Alfons Arnau
Il·lustrat per: Eduard Castells
Adaptat per: Adriana Castells

2. Aquesta és la segona part
de la història dels
habitants d’Inrutas.
Aquí podràs descobrir què
passa amb el fil de llana i
com solucionen els seus
problemes.
Començarem amb l’última
frase de la primera part...

3. De tal manera estaven
capficats en
col·leccionar papers
verdosos de propietat
i en donar ordres a
tots, que es van
oblidar tots que el seu
país estava sostingut
al cel per un fi fil de
llana i, va faltar molt
poc, perquè no
s'adonessin que,
una matinada,
el fil…
s'estava trencant...

4. El fil de llana que els havia sostingut des de sempre
donava voltes sobre si mateix a una velocitat
vertiginosa i s'esfilagarsava produint unes
encegadores espurnes platejades embolicades en
fum.

5. En poques
hores i,
de seguir així,
el fil es
trencaria
completament
i el món
suspès en
l'aire,
cauria
inevitablement
trencant-se
en
mil trossos.

6. Quan es van adonar que el seu final era
a prop, tots els habitants d'Inrutas van
sortir de les seves cases, cridant, però a
ningú no se li ocorria què fer per
impedir que el fil de llana acabés per
trencar-se.

7. Uns van proposar
fer un nus pel lloc
on estava
esfilagarsant-se...
Impossible,
el lloc pel qual es
trencava
es trobava massa
a dalt, cap escala
d'Inrutas no era
tan alta.

8. Els bombers
havien arribat i
llançaven, amb
les seves
enormes
mànegues, tones
d'aigua sobre el fil
per refredar-lo
però, l’aigua
s’evaporava
abans de tocar el
fil.

9. Allò semblava no tenir solució,
així que els habitants d'Inrutas es van
conformar amb cridar, desesperar-se i
culpar-se mútuament per no fer res per
evitar la catàstrofe.

10. En efecte, feia tant temps que els
habitants del petit món penjat d'un fil
havien oblidat en què consistia pensar,
que no eren capaços de recordar una
cosa tan senzilla, com el que...
una de les solucions a un problema
comença per intentar descobrir el
per què es produeix aquest
problema.

11. I el seu problema
era senzill...
Havien apuntat
tantes coses en
les grans carpetes
marrons i tenien
tants papers
verdosos guardats
a les seves llars
que Inrutas
pesava de tal
manera que el fil
de llana no podia
continuar
sostenint-lo.

12. Moltes vegades,
en les situacions
difícils, la sol·lució
la donen aquells
que no esperem,
això va ser el que
va ocórrer als
nostres habitants
d'Inrutas, que
veien molt de
prop el final del
seu món.

13. Cinc nens que no havien desaprès encara
a riure, cinc nens als quals l'escola
encara no havia aconseguit "educar", i
als quals el gris no havia robat encara el
color de naixement de la seva pell, un
groc, una altra negra, el tercer blanc, la
quarta vermella i el cinquè de color
d'oliva, es van atrevir a parlar, al principi
molt tímidament:

14. -Podria ser... Si tirem per la punta
del nostre món les carpetes que són
tan grans i estan tan plenes... i els
papers verdosos... Podria ser... És
que el pobre fil ha d'estar cansat de
suportar tant pes inútil.

15. Al principi a la gent del món penjat al cel
aquella proposta els va semblar inaudita:
Desfer-se de les seves possessions?, els
semblava que seria com deixar d'existir,
fins a tal punt havien confós tenir amb
ser. I fer-los cas a cinc nens...

16. Però els nens van insistir, ja que,
encara que tímids al principi, van anar
posant-se tossuts, perquè s'adonaven
que tenien raó:...

17. - De tota manera si el fil
es trenca del tot, les
carpetes i els papers
verdosos cauran amb
totes les demés coses i
amb nosaltres.
- Què tal si provem de
tirar tots els papers de
propietat per la punta
del nostre món?. A
més, serà divertit
veure volar tants
paperots que no
serveixen per a res que
no sigui per pesar
perillosament.

18. La desesperació empeny a intentar el que
sigui i en aquella ocasió hi va haver sort,
ja que una adulta va dir:
- No perdem res amb provar-ho!!, perduts
per perduts...

19. Altres veus també van dir:
- Cal intentar-ho, perquè això és el final...

20. Després d'una
violenta deliberació
els habitants
d'Inrutas, per fi,
molts obligats per
la majoria i gairebé
tots plorant, es van
decidir a llançar per
la vora del seu món
les carpetes on
estaven apuntats
les coses que
posseïen i els
papers que ho
certificaven.

21. Alliberat de tot aquell inútil pes, el fil va
deixar lentament de girar, amb un soroll
semblant al que fa una ampolla de
gasosa quan l'obrim, es va refredar a poc
a poc i després de moure's de baix a dalt
i com si sospirés, va deixar d'esfilagarsar-
se.

22. Una cosa
extraordinària va
passar alhora:
totes i tots els
adults van
començar a
canviar el color
que havia pres la
seva pell en
l'adultesa, el gris
s'esfumava com
desapareixen les
bombolles de sabó
en l'aire i cada
cual recuperava el
color de la seva
infantesa... color
d'oliva, vermell,
blanc, groc, negre.

23. Sense poder
evitar-ho
tothom va
començar
primer a
somriure i
després a riure
obertament,
una gran rialla
col·lectiva va
recórrer de
banda a banda
Inrutas.

24. Després d'aquella anguniosa matinada, i no
sense dificultats, els habitants del diminut món
penjat al cel per un fil de llana, van aprendre
de nou a pensar, a conversar entre ells, a no
donar ordres,... tornen una altra vegada jugar,
es fan petons, riuen i a canten i fins i tot
somien desperts.

25. Avui en dia hi ha una altra vegada savis i poetes a
Inrutas, i de la mateixa manera que en els
orígens dels orígens, continuen sense arribar a un
acord respecte al misteri del principi del fil que
sosté al seu món al firmament. Les festes de
Lluna plena tornen a ser una tradició a Inrutas

26. Els poetes afirmen:
- El fil s'inicia en el
cap d'una bruixa
bona i és en realitat
un dels seus cabells.
Es tracta d'un cabell
màgic que sembla
de llana. Quan la
bruixa renta els
seus cabells, el
nostre món es
refreda, és l'hivern.
Quan la bruixa
asseca el seu cap
utilitzant el Sol, el
nostre món rep la
calor, és l'estiu.

27. - De cap manera, responen els savis. Es tracta
d'un verdader fil de llana, producte de
l'explosió que hi va haver al firmament fa
milions d'anys. Hi ha altres mons com el
nostre aguantats al cel per la resta de fils que
va produir l'explosió.

28. I la gent continua dividint-se en la creença
d'una o una altra explicació, no arriben a un
acord, ni aconsegueixen mostrar ni
demostrar cap teoria, però són feliços i
tornen a preguntar-se i a sorprendre’s de les
coses que els envolten.

29. Han suprimit de la
llengua d'Inrutas
les expressions
"jo tinc" i "jo
mano" i
decideixen les
coses xerrant
entre tots i
elegint persones
per a tasques
concretes del seu
país de forma
rotativa.

30. Quan algú sent la temptació de treure a la
superfície els petits grams d'egoisme amb
els quals, potser naixem o que adquirim en
la vida quan aquesta ens colpeja, i es nega
a compartir o es mostra intolerant, els
habitants d'Inrutas li diuen que miri a fil de
llana i, sempre amb un somriure sincer a
la boca, li mostren la part del fil que
encara esfilagarsada recorda aquesta
història, explicant-li amb dolçor, de
vegades plorant suaument, el que els va
ocórrer una vegada i mai més.

31. Un gos i un gat...
i aquest conte, s'ha acabat?