Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

CONTE INRUTAS (primera part)

1,853 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

CONTE INRUTAS (primera part)

  1. 1. INRUTAS Primera PartAutor: Josep Alfons ArnauIl·lustrat per: Eduard CastellsAdaptat per: Adriana Castells
  2. 2. Vet aquí una vegada, un petit paíspenjat del cel,suspès en l’aire per unfiníssim fil de llana.
  3. 3. En els orígens d’aquell país, que es deia INRUTAS, els seus habitantsvivíen del que la terra produia i en teníen prou.
  4. 4. Mai teníen pressa i un passió els feia diferents: es preguntaven moltes coses i especialment sobre el misteri del fil de llana que aguantava els seu petit país.
  5. 5. Totes les nits de Lluna plena, la gent sortia als carrers,les places, els camps; juntsfeien una gran festa i miraven aquell fil de llana.
  6. 6. Parlaven i parlaven sobre l’origen del fil, …els sommiadors deien que el teixia una fada que els estimava sense límits.
  7. 7. Els savis explicaven que era un fil en forma de cercle, que amb un joc increible de forces, aguantava Inrutas al firmament.
  8. 8. Es pasaven tota la nit parlant, cadascú pensava una cosa diferent i mai van aconseguir demostrar cap teoria.
  9. 9. Mai es barallaven,tots teníen una cosa en comú:LA CAPACITAT DE SORPRENDRE’S DAVANT DEL DESCONEGUT I L’ÀNSIA PER CERCAR RESPOSTES
  10. 10. Però aixó passava als orígens dels orígens d’Inrutas…
  11. 11. Malauradament hi va haver un moment en què poetes i savis van desaparèixer daquell país. I és que els seus habitants van deixardadmirar-se per allò que els envoltava i, pertant, també pel fil de llana que aguantava en laire al seu món.
  12. 12. Va succeir que una estranya mania, sense saber-se com ni quan va començar, es vaestendre entre els homes i donesdInrutas com una malaltia contagiosa.
  13. 13. Els va atacar lobsessió per posseir i acumular coses i, el no menysobsessionant hàbit, de donar ordres.
  14. 14. Posseir i acumular tot tipus de coses, des deterres, animals, arbres fruiters, muntanyes rius i fins i tot núvols. I posseir-les en competicióamb els altres, presos duna raríssima febre per tenir sempre més que els altres.
  15. 15. Quan algú veia un núvol, anava a una oficina que van obrir per aquell temps. Si ningú l’havia vist abans, feia posar elnúvol al seu nom i així era seu. Tot s’escrivia en uns papers que es guardaven a unesgrans carpetes verdes ia la persona li donaven un paper verdós que deixava clar que el núvol era seu.
  16. 16. Les ordres, com hem dit, eren la seva altra obsessió. Estaven tot el dia manan coses a tothom.Manaven els seus fills que no riguessin, que no es fessin petons i no es podia somiar.
  17. 17. Quan dues persones es trobaven al carrer, luna li deia a laltra: - Tordeno que em saludis. - No, sóc jo el que mana que em saludis- responia laltre. I així durant hores...
  18. 18. Efectivament, aquelles dues obsessions malaltisses,tenir i donar ordres, van variartotalment la vidadel país sostingutal cel per un fil de llana.
  19. 19. Ningú no es vaadonar, ja que els canvis es van produir amb molta rapidesa. Va ser com si un vent fred i dolent lenvaís tot, però sigilosament i sense soroll.
  20. 20. Des de laparició daquella malaltia, alescola dInrutas, es va estudiar una sola matèria: MÉS-TENIR-MÉS-MANAR.
  21. 21. Tot i la nova situació, la gent creia que lamanera en la qual es vivia ara al petit món dInrutas,sempre haviaestat així, fins i tot afirmavenque no existia cap altra forma de viure.
  22. 22. Ja no recordaven les festes de Lluna plena, ni recordaven que abans ningú no es preocupava per tenir coses i per manar.
  23. 23. Les vellestradicions havien caigut en loblit més profund, tradicions com estirar-se en lherba hores i hores, sense fer res que no fos gaudir de la humitat de la terra deixant volar la imaginació, ocantar de sobte aple pulmó, es fos on es fos, per l’únic plaer de cantar...
  24. 24. Estaven tan ocupats en aconseguir posseir flors, núvols, gotes de rosada... en llançar ordres a tort i a dret, en anar i venir de les seves cases a loficina on eren les horribles carpetes en les quals tothom anotava les seves propietats, o en comptar i tornar a comptar els papers verdosos que acumulaven, que tampoc no es van adonar que la seva pell havia canviat de color.
  25. 25. Des de laparició daquella mania de tenir, tenir, tenir, i manar, manar, manar... els adults ja no eren negres, grocs, blancs, vermells o de color doliva, els cinc brillants colors originals dels homes i les dones dInrutas, ara, a partir dels 16 anys, totseren grisos, fins i tot els seus ulls van agafar aquest color.
  26. 26. I el més greu és que ja no pensaven. Si veien a la tardor a una oreneta partir cap als llocs càlids, no quedaven com abansestupefactes, admirant-se que la petita au fos capaç de volar orientant-se cap a la calor, simplement es dirigien a loficina acomprovar que ningú no havia anotat com a seu aquell ocell.
  27. 27. De tal maneraestaven capficats en col·leccionarpapers verdososde propietat i en donar ordres atots, que es van oblidar tots que el seu paísestava sostingutal cel per un fi fil de llana i...
  28. 28. va faltar molt poc, perquè nosadonessin que,una matinada, el fil… sestava trencant!!!
  29. 29. FI DE LA PRIMERA PART...

×