Conte de presentació de la mascota de la biblioteca de l'escola

1. LA HISTÒRIA D’EN
LÈCTOR

2. Hola nens i nenes, sóc en Lèctor, la mascota
de la biblioteca de la vostra escola. Estic
segur que em coneixeu, però … coneixeu
també la meva història ?
Hola nens i
nenes! Sóc en
Lèctor !

3. Jo era un mussol com qualsevol altre. Vivia a les muntanyes que
teniu aquí al davant de la vostra escola, entre tants arbres mai
m’havia fixat en el que hi havia una mica més enllà de la muntanya
on vivia. Em passava la nit observant tot amb els meus grans ulls i
volant d’una branca a l’altra.
Un dia vaig escoltar molt de xivarri i moltes rialles, no vaig poder
aguantar-me les ganes d’anar a veure què passava.

4. Així que vaig sortir del bosc i em vaig apropar. Vaig trobar
un munt de nens i nenes jugant i rient, passant-s’ho d’allò
més bé, tots estaven molt contents ! Vaig voler apropar-me
una mica més per jugar amb ells, però la meva mare em va
advertir:
- Lèctor, has de tenir molt de compte ja que si t’apropes
pots espantar als nens i tu podries fer-te mal.
Com sempre vaig fer cas a la mare i no vaig apropar-me,
però continuava mirant i observant-ho tot amb els meus
grans ulls.

5. Vaig poder sentir que alguns d’ells anaven a un lloc que li deien
“biblioteca”. La meva curiositat cada vegada era més gran. Vaig
esforçar-me per sentir el que deien sobre aquell lloc, i vaig
poder sentir que estava ple de llibres que explicaven històries
divertides i molt diferents, i que podien anar allà a fer deures o
estudiar si volien.
Des de llavors el meu cap només pensava en aquells nens i nenes
i en aquell lloc que havia de ser tan especial, la biblioteca.

6. Vaig recordar que la mare m’havia dit altres vegades que al bosc hi
havien uns follets amb poders màgics, i que si et portaves bé i feies
molt de cas podien premiar-te fent que un dels teus desitjos es fes
realitat.
Així que, vaig anar en busca d’un follet. No va ser una feina fàcil,
perquè els follets no es deixen veure fàcilment però mentre jo
buscava amb els ulls més oberts que mai d’una banda a l’altra del
bosc, de sobte vaig escoltar:
- Ei ! Què busques amb tanta atenció ? Et puc ajudar ?
Per més que buscava no trobava d’on sortia aquella veu...
- Aquí dalt, al teu costat !!
Vaig mirar al meu costat, a la branca a on m’havia parat i vaig poder
veure un follet diminut, per fi havia trobat un follet !
Li vaig explicar el que m’havia passat i ell, molt amable, em va dir que
faria possible que jo pogués anar a descobrir aquell lloc tan maco
anomenat biblioteca de l’escola Marcel·lí Moragas.

7. Però clar, tot no era tan fàcil ... Hi havia un petit problema ...
Com m’havia dit la mare, si apareixia per l’escola em podria fer mal,
i per evitar això el follet m’havia de convertir en un ninot per no fer
por a cap nen i poder així compartir l’espai de la biblioteca amb ells.
Les meves ganes d’anar-hi i estar amb els nens i les nenes eren tan
grans que vaig acceptar.
D’aquesta manera vaig arribar a la vostra biblioteca, i cada dia estic
més content d’haver arribat perquè m’agrada moltíssim estar aquí,
envoltat de llibres i de nens i nenes.

8. Ara que ja sabeu la meva història us convido a que cada vegada que
pugueu veniu a la biblioteca, ja veureu que és un lloc molt especial i a
on podeu viure un munt d’experiències !
Cada nit que torno al bosc amb la meva família els explico com ha
anat el dia aquí, a la vostra escola, i tots ells també s’alegren de que
finalment hagi pogut complir el meu desig de ser-hi aquí amb tots
vosaltres.
De mica en mica anireu tenint notícies meves ...
Ens veiem aviat !!