2. Índex 2
Introducció pàg. 3
Història pàg. 5
Descripció i funció de les diferents parts del temple pàg. 7
Significat de les diferents parts del temple pàg. 11
Descripció simbòlica de les façanes pàg. 14
Conclusió pàg. 17
Bibliografia pàg. 18
Annex
A l’annex trobareu les fotografies que ús ajudaran a seguir aquesta visita
2
3. 2
Introducció
En aquest treball es presenta una ullada general al temple expiatori de la
Sagrada Família. La idea és fer un petit recorregut per, primerament la història
del monument, des del fatídic inici del projecte fins que s’hi uneix Gaudí com a
arquitecte passant per la mort d’aquest i fins a l’actualitat en que el temple
encara està en construcció. Posteriorment descriurem la situació espais, la
utilitat de cada un dins d’un edifici religiós i les diferències que tenen amb els
que trobem al temple de la Sagrada Família, començant des de l’exterior,
després passant al claustre i finalment entrant a l’estructura interna. Finalment
explicarem el significat de les diferents parts de forma resumida, començant per
la columnata, passant per les sagristies, claustre i la capella de l’assumpció.
Finalment descriurem de forma simple el simbolisme de les tres façanes, dels
cimboris i dels campanars.
L’objectiu d’aquest treball és contextualitzar l’aprenentatge fet a classe i
ampliar-lo el suficient com per poder donar sentit al significat global d’aquest
temple. S’han evitat els detalls més artístics i concrets perquè el coneixement
de la matèria de l’autor d’aquest treball és molt limitat. És important destacar
que el que pretén l’autor és que algú que té molt pocs coneixements del tema
pugui accedir a la Sagrada Família i pugui arribar a dialogar amb l’obra. És un
treball destinat a l’auto aprenentatge i a fer una entrada a la simbologia
religiosa de forma poc violenta, intentant en tot moment no saturar el lector.
3
4. 2
Història
El temple es comença a construir el 1882. El arquitecte va dissenyar un
conjunt neogòtic rebutjant, la idea del propietari del terreny, de fer una copia del
Santuari de Loreto, suposada casa de Josep i Maria a Natzaret. Els desacords
artístics entre el propietari, el arquitecte i l’assessor del projecte van fer que
finalment es poses a Gaudi al front de l’obra i del disseny el 1883. Gaudi va fer
un projecte molt més ambiciós. A causa de que la cripta ja estava començada,
Gaudi no va poder fer la planta en diagonal respecte els carrers adjacents.
Gaudí era un arquitecte del moviment modernista, i el va unir amb el
naturalisme, fugint del concepte neogòtic que es volia dur a terme en un principi
per el arquitecte predecessor. Tot el seu projecte tenia un gran significat
religiós, cada element del temple fa referència a algun fet bíblic, omplint tota la
construcció de significat, sentiment i fe.
El concepte de temple expiatori, o sigui que per mitja d’un ritu religiós o
per una compensació imposada és perdonada una falta, fa que la seva
realització s'efectuï a partir d’almoines, fet que provocava la parada constant de
la construcció, provocant que avui dia, el temple encara no estigui acabat.
Gaudi va treballar tota la seva vida en aquest projecte, i els últims quinze
els va dedicar exclusivament. Sent conscient de que no veuria el projecte
acabat, va decidir construir primer el màxim de components que implicarien a
l’alçada del monument, deixant la part funcional per el final. Aquest fet va
provocar que no es poguessin fer ritus religiosos, l’objectiu de Gaudi era evitar
que es fessin primer les parts funcionals i a la llarga el projecte fos reduït en
dimensions. Així doncs l’objectiu de Gaudi era crear una composició vertical
que rebassés tot edifici de la ciutat, modificant i definint el perfil de la ciutat.
4
5. 2
Gaudi morí el 1926. El projecte fou continuat per diferents arquitectes:
-1926- 1936: Domènec Sugrañes i Gras acaba les tres torres del naixement.
-1936- 1944: es pararen les obres a causa de la guerra civil espanyola
-1944- 1954: replantejament de com continuar la obra de Gaudi fidelignement
-1954- 1966: Quintana, arquitecte, reprèn les obres
-1966- 1981: mor Quintana i un conglomerat d’arquitectes continuaren amb la
direcció de l’obra.
-1981- 1985: pren el relleu Francesc Cardoner i Blanch
-A partir de 1985: Jordi Bonet i Armengol entra a formar part de l’equip i dirigeix
l’obra.
-2026: Data prevista per la finalització del monument.
5
6. Descripció i funció de les diferents parts del temple 2
Accessos
El temple està situat a uns quatre metres per sobre del nivell del carrer,
el temple unes grans escales que donen accés a les tres entrades. Les escales
de la porta principal passen per damunt del carrer Mallorca, aquestes tenen
una gran terrassa, un brollador i una teiera. En aquest sentit el temple no es
gens accessible per a una persona amb algun tipus de discapacitat motora que
afecti les extremitats inferiors.
Façanes
Són les cares exteriors d'un edifici on hi ha la porta principal, en aquest
cas són tres, que s’obren en forma de grans porxos. La principal està orientada
al sud, situada al inici de la nau. Les altres dues corresponen als braços del
creuer.
Murs exteriors
Constituïts per grans finestrals d’uns vint i cinc metres d’altura, que
ocupen tot el lateral. Més amunt trobem més finestrals, que il·luminen la nau
central.
Perfil extern del temple:
Està constituït per una gran torre, que se sustenta sobre gran cimbori
central, amb una alçada de cent setanta metres. El cimbori és una construcció
en forma poligonal o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa
6
7. damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus. Un altre cimbori 2
cobreix el absis. Aquesta gran torre central està rodejada per quatre de més
petites i quatre campanars a cada façana d’uns cent metres d’alçada.
Claustre
És el recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i
obertes vers el pati, que serveixen de centre i comunicació a les principals
dependències d'un monestir, d'una catedral, etc. En el cas de la Sagrada
Família, aquest és exterior i circumval·la tot el temple, travessant i comunicant
les façanes, capelles i sagristies i voltant per darrera de l’absis, el centre del
qual, queda interromput per una capella dedicada a l’assumpció de la Verge
Maria. Una capella és una esglesiola annexa a una església més gran
Estructura interna
L’estructura interna la composen les columnes de les naus i del absis,
que uneixen les voltes, de superfície hiperbòlica amb unions parabòliques.
L’altura de la nau central és de quaranta-cinc metres i les laterals, de trenta
metres.
Absis:
És la part d'una església que s'obre normalment al fons de la nau
central, on sol haver-hi el presbiteri i l'altar. A la Sagrada Família està format
per set capelles connectades per un deambulatori, voltant el presbiteri i
flanquejat per dues escales circulars que naixent de la cripta portaran fins a les
cantòries i triforis.
-Presbiteri: anomenada també santuari, situada al fons de la nau central,
on hi ha l'altar major. És reservada als clergues.
7
8. -Altar: monument elevat damunt el sòl destinat a col·locar-hi imatges, a 2
cremar-hi encens, etc.
-Deambulatori: Passadís que encercla el presbiteri pel darrere.
-Cantòries: tribunes elevades.
-Trifori: conjunt de finestres que il·luminen les tribunes
Cripta
És una Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el
presbiteri dels temples, a fi d'acollir-hi la tomba o les relíquies d'un sant, o amb
una finalitat simplement estructural. En aquest cas és d’uns cent vint metres
quadrats i ocupa la part inferior del absis i té, també, set capelles connectades
per un deambulatori.. Els claustres, sagristies i naus extremes tenen també
planta inferior, usades com a escola i taller del temple.
Baptisteri, penitenciari o del sagrament
A banda i banda de la façana sud hi haurà dues grans capelles. Una
d’elles serà emparada per el baptisteri que és el lloc destinat a l'administració
del baptisme, que és un dels set sagraments, o sigui, normes que Déu va donar
a Jesús, en que es fa un ritus en el qual una persona entra oficialment a ser
membre de l’església Catòlica. L’altre capella la de la penitència que fa
referència al sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit
que els confessa amb el propòsit d'esmena. I finalment a banda i banda de la
façana nord hi ha dos, o sigui que s’usa per dur a terme qualsevol del set
sagraments abans esmentats. En aquest cas es usada com a capella de
sagrament, o sigui per dur-hi a terme qualsevol del set sagraments.
8
9. Sagristies 2
És l’emplaçament on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i
on es vesteixen els sacerdots i ministres per a les funcions litúrgiques. En
aquest cas, són dues sagristies molt grans, i estan situades al nord, a banda i
banda del absis.
9
10. Significat de les diferents parts del temple 2
Interior del temple:
Totes les es columnes del temple signifiquen, per la decoració de fruits i
fulles, l’arbre de la vida, creixent al voltant de Jerusalem, apart dels significats i
representacions especifiques que tenen cada una d’elles.
Entrant per el portal principal trobarem unes columnes, amb diferents
himnes inscrits dedicats als sants. A cada columna trobarem un sant de cada
diòcesi i arxidiòcesi d’Espanya a les quals estaven dedicats. Aquestes
columnes també representen la baixada dels àngels custodis i la pujada al cel
dels sants d’Espanya. I als laterals que rodegen aquestes columnes estan les
columnes dedicades als cinc continents amb els Sants patrons de cada diòcesi
inscrit. També hi ha quatre columnes que representen les capitals de
Catalunya.
Arribant al absis trobarem dotze columnes centrals que envolten el
creuer van dedicades als dotze apòstols i les quatre que formen el creuer als
quatre evangelistes i la resta als bisbats que continuen l’obra apostòlica de
Catalunya i en el creuer els de la resta d’Espanya.
En la cúpula del absis hi ha un mosaic que representa la vestidura de
Déu voltada d’àngels. Del trifori pengen set braços en representació de l’esperit
sant. Finalment a l’arc que esta sobre l’altar trobem la figura de crist a la creu.
Unint aquestes tres figures veiem representada la Trinitat (pare, fill i esperit
sant). També trobem un arc de triomf que porta inscrit l’himne eclesiàstic de
“Glòria” voltat d’un lampadari de cinquanta llànties.
Als diferents arc i inici de voltes hi han diversos himnes de l’església el
“miserere mei, Deus” (pregaria a Déu) a les naus laterals, el “te deum
laudamus” (himne cant cristià per donar les gràcies) sota el cimbori central, el
10
11. “benedictus dominus deus Israel” (fragment de l’evangeli de Sant Lluc, que 2
explica una oració de Zacaria en poder tornar a parlar) a ambdues bandes del
creuer i el “magnificat” (salm recollit a l’evangeli de Sant Lluc) al absis. Les
abans citades voltes són plenes de símbols i figuracions angelicals, i als fanals
que contenen hi trobarem anagrames a Jesús, Maria. Del cimbori central
penjarà una llàntia feta de bijuteria, símbol de Jerusalem.
Sagristies
A les dues bandes del absis, hi aniran les dues grans sagristies,abans
citades, de planta octogonal de divuit metres de costat, unides per el claustre.
La decoració de l’exterior serà plena de referències al sacerdoci.
Claustre
El claustre circumval·la tota la basílica, naixent de la façana principal i
tornant a ella, formant una espècie de deambulatori. A les interseccions amb
cada façana hi haurà una porta dedicada a una Verge.
• La Verge de Montserrat i del Roser façana del Naixement
Roser, la única acabada surt la verge amb el nen amb san Domènec
(fundador dels Dominicans) i Santa Caterina (Santa mallorquina). Al
costat esquerre surten representats David i Salomó (els dos reis
Jueus símbol de la epopeia jueva) i al costat dret els profetes Isaac i
Jacob (fill i net de Abraham)
• La Verge de la Mercè i la dels dolors façana de la Passió
A cada cantonada del claustre trobarem tres obeliscs que representen el
punt cardinal on es troben respecte el temple amb una estació de l’any, un
ordre sacerdotal representat, una virtut i un símbol representant Jesús.
11
12. 2
Capella de l’assumpció
Està situada entre les dues sagristies i unió el claustre per ambdues
bandes.
La capella escenificarà de la misericòrdia, inscrita al frontó principal. Vol evocar
la llitera amb la qual es treu en processo a la Verge d’Agost de la Catedral de
Girona.
A la galeria hi trobem dotze àngels amb els fruits del Esperit Sant. Justa
sota trobarem la mort de la Verge, la de Sant Josep, la presentació de Maria al
temple i les bodes de Canaan. Als porxets d’entrada hi haurà dos sants de
devoció barcelonina: Sant Roc i Sant Josep Oriol.
12
13. 2
Descripció de les façanes
La Sagrada Família té tres façanes, cada una dedicada a una part de la
vida de Jesús.
Façana est, la del naixement
Anomenada també de la vida, del gaudi i del Nadal. Expressa la felicitat
per el naixement de Jesús. Es representa amb molta natura com a símbol de la
alliberació de totes les formes de vida. Apareixen al llarg de la façana
representats els principals fets de la seva vida humana: naixement, infància i
adolescència. Aquesta façana està formada per tres pòrtics (tres virtuts) i
quatre campanars.
El pòrtic central representa la caritat amb Jesús com a màxim exponent,
el de la dreta a la fe amb Maria com a representant i el de l’esquerre a
l’esperança, virtut de Sant Josep.
Façana oest, la de la passió
Aquesta façana mostra el patiment, la mort de Jesús i la desolació.
Expressa fredor i tristesa, causat per la austeritat de la ornamentació, amb
formes netes i dures com ossos. Les diferents escultures, de formes en angle i
esquemàtiques, expliquen els últims dies de vida de Jesús organitzada de
forma cronològica. Aquests fets representats són:
• L’últim sopar.
• Porta de Getsemaní on Jesús va resar abans de ser apressat.
• El petó de Judes per indicar qui és el seu mestre.
• Pere intentant evitar que els soldats apressessin Jesús.
13
14. • Les tres dones que representen els tres cops que Pere va negar 2
conèixer Jesús.
• Jesús presentat al poble amb la corona d’espines.
• El judici de Jesús en que el governador se’n renta les mans.
• La soledat de Jesús durant la flagel·lació.
• Porta de la Coronació d’espines representant el martiri patit per Jesús.
• Verònica i el evangelista que mostra la segona caiguda de Jesús camí
del calvari.
• Longi, el soldat que va travessar, amb la llança, Jesús mentre era a la
creu.
• La crucifixió on Jesús ja és mort.
• Les tres Maries que observen i ploren a Jesús mentre que Simó de Cirè
ajuda a portar la creu.
• El enterrament del cos de Jesús embolicat amb un llençol.
Sobre la porta central hi ha el text del evangeli que explica els dos últims
dies de la vida de Jesús.
Façana sud, la de la glòria
Aquesta façana expressa la lluita de la humanitat per aconseguir la vida
eterna, envoltada de núvols i amb grans lletres estarà escrit el Credo, la oració
que resumeix el dogma de fe cristià, i el Gènesi. Els passos a seguir per la
salvació representats són:
• La mort, pas indispensable.
• El judici final, presidit per Jesús.
• La Glòria que és la recompensa dels homes rectes.
• El Infern, el càstig etern que Déu infligeix a les persones que s’allunyen
de les seves lleis.
14
15. 2
Torres del temple
Són les que defineixen el perfil aeri de Barcelona. Són divuit cimboris
que creixen en altura segons la jerarquia simbòlica que representen. El cimbori
central, el més alt, simbolitza a Jesucrist, seguit per el cimbori dedicat a la
Verge Maria i després quatre representant els quatre evangelistes. Després ja
trobem les dotze torres amb campanars que simbolitzen els dotze apòstols que
serveixen d’escenari a les tres façanes.
15
16. 2
Conclusió
Crec que amb aquest treball no només he après les diferents parts que
conformen una església sinó també m’ha ajudat a treballar amb al matèria que
posteriorment hem donat a classe. Estic content de com ha sortit, tot i que ha
quedat força curt, però crec que l’objectiu de ser una eina per a que gent que
ignora no només la religió sinó també per aquells que no coneixen la utilitat de
les diferents parts dels temples religiosos, puguin sentir-se partícips i integrats
en una visita a un temple, no només el treballat.
Aquest treball m’ha mostrat la gran densitat simbòlica que té la Sagrada
Família i que Gaudí tenia un gran coneixement religiós, ja que ho tenia tot
planejat i previst. Això m’ha fet reflexionar sobre el que realment sap la gent de
a peu sobre la religió. Crec que hi ha una carència important a l’educació actual
al no treballar la figura històrica de Jesús tal com ho hem fet a cristianisme. És
sorprenent veure que tot el que ens rodeja està tan influenciat per la religió
cristiana.
En qualsevol cas, jo només acabo d’iniciar un llarg camí per descobrir el
que amaga la fe cristiana i la seva història.
16
17. 2
Bibliografia
-Guía visual templo expiatorio de la Sagrada Familia Ed. Dos de arte S.L.
ISBN 978-84-933983-4-7
http://www.sagradafamilia.cat/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Fam%C3%ADlia
http://es.wikipedia.org/wiki/Templo_Expiatorio_de_la_Sagrada_Familia
http://www.gaudiallgaudi.com/CA012.htm
17
