Cinema i Ciències Socials 3rESO Geografia

1. CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
495
El cinema és, sens dubte, un suport fonamental per al professorat de Geo-
grafia i Història. Les pel·lícules es desenvolupen en espais i temps donats,
però, a més, alguns films tenen una temàtica específicament relacionada
amb els temes que investiguen els geògrafs i els historiadors i amb els afers
que formen el dia a dia d’aquestes matèries a les aules.
És per això que el cinema pot ser un suport d’una nova metodologia de
treball amb els alumnes, menys expositiva i més indagadora. Aquest tipus
d’activitats serveixen, a la vegada, per tallar el ritme de la classe i motivar
els alumnes amb activitats que surten de la rutina diària.
A continuació, oferim una selecció de pel·lícules relacionades amb la te-
màtica del curs. S’ha elaborat una fitxa per a cada pel·lícula en què es des-
criu l’argument i el context geogràfic o històric amb què es relaciona i
s’aporta una selecció de les escenes més interessants des del punt de vista
pedagògic.
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
831224 _ 0495-0510.qxd 8/8/07 09:57 Página 495

2. DADES TÈCNIQUES
Director: Michael Radford.
Any: 1984.
Durada: 113 minuts.
Intèrprets: John Hurt (Winston Smith), Richard Burton (O’Brien),
Suzanna Hamilton (Julia), Cyril Cusack (Charrington),
Gregor Fisher (Parsons), James Walker (Syme),
Andrew Wilde (Tillotson).
ARGUMENT
Som a l’any 1984. Winston Smith, com altres ciutadans, és vigilat
dia i nit pel Gran Germà, un ull tirànic, cruel i totalitari que tot
ho veu i tot ho escolta i que intenta buidar les ments i els cors
dels habitants d’Oceania per deshumanitzar-los i convertir-los
en una massa uniforme que pensi i actuï com ell dicti.
496 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
1984
Aquesta interessant pel·lícula, basada en la novel·la
homònima de George Orwell, es podria fer servir
a classe per reflexionar sobre els règims totalitaris.
• El llenguatge. Cada vegada més escàs, reduït
i limitat, el llenguatge d’Oceania no serveix per
expressar moltes coses ni per pensar. Al contrari,
la «neollengua» va eliminant paraules «antiquades»
i les poques que queden es repeteixen
constantment.
• La individualitat. Com que és contrari i oposat
a l’homogeneïtzació pretesa pel Gran Germà,
qualsevol rastre d’individualitat a Oceania és
perseguit i castigat. La pel·lícula mostra com
les col·lectivitats actuen sense pensar, són masses
dirigides, però l’individu, en canvi, pot reaccionar
de manera previsible i enfrontar-se a l’ordre
establert.
• L’amor. Només l’amor és capaç de salvar l’individu,
de tornar-li la humanitat, els seus sentiments.
Als habitants d’Oceania els falten paraules i
experiència en les relacions sentimentals perquè els
les han intentat extirpar des que eren petits, però
quan alguns s’han adonat d’allò que l’amor aporta
a les seves vides ho arrisquen tot i descobreixen
la felicitat.
• La vigilància permanent. Els ulls del Gran Germà
observen contínuament tots els habitants d’Oceania
a través de grans pantalles i d’helicòpters que
sobrevolen les ciutats; la seva veu també se sent
contínuament, i ordena, renya i persegueix... Així
doncs, no s’escapa res del seu control.
• La història. El passat, el present i el futur es
confonen, a Oceania. Com es diu al principi
de la pel·lícula, qui controla el passat controla
el futur. Per això les notícies es repeteixen una i una
altra vegada modificades amb petits detalls (noms,
xifres, dades), i el desconeixement s’apodera
de les ments dels habitants d’Oceania.
• La mentida i la veritat. La veritat i la mentida
es confonen, a Oceania, perquè tot es tergiversa
i es manipula, els cervell s’omplen o es buiden
d’idees a la voluntat del Gran Germà. La llibertat,
escriu el protagonista al seu diari, d’amagat,
consisteix a poder dir que dos i dos són quatre,
perquè pel Gran Germà a vegades són quatre i altres
vegades són cinc.
• La rebel·lió mental. A Oceania, els que pensen
de manera diferent són considerats traïdors, i són
perseguits i torturats fins que la por, el dolor
i el rentat de cervell que els han fet els fan repetir
sense dubtes ni equivocacions les consignes
imposades pel Gran Germà.
• Els contraris. A Oceania, tot funciona al revés.
La guerra és la pau, la llibertat és l’esclavatge
i la ignorància és la força. En realitat, aquest joc
de contraris constitueix un mecanisme de control del
Gran Germà, que pot dir una cosa i, a continuació,
la contrària sense que ningú se’n sorprengui.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 496

3. DADES TÈCNIQUES
Director: Costa-Gavras.
Any: 1982.
Durada: 122 minuts.
Intèrprets: Jack Lemmon (Ed Horman), Sissy Spacek
(Beth Horman), Melanie Mayron (Terry Simon),
John Shea (Charles ‘Charly’ Horman).
ARGUMENT
Charles Horman, un jove periodista nord-americà, desapareix
de casa seva a Xile després del cop d’Estat del general Augusto
Pinochet. Ed, el seu pare, viatja a aquest país per buscar-lo
juntament amb la seva jove. Allà recorren les institucions
diplomàtiques dels Estats Units intentant esbrinar on és,
però es troben un camí ple de traves.
497࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
Missing
La pel·lícula està basada en un fet real. És molt
interessant i útil per entendre com es viu un cop d’estat
i com els interessos polítics primen per sobre
dels personals a l’hora de fer una investigació.
• La informació. Tot i que realment no ha fet res
de dolent, Charles Horman és detingut, torturat i,
finalment, assassinat només perquè té una
informació que no hauria d’haver tingut,
per observar-ho tot amb curiositat i per prendre
notes i deixar constància del que ha vist i sentit; és
a dir, per saber massa.
• El secret d’estat. Beth i Ed Horman intenten
esbrinar què li ha passat a Charles i on és, però
ningú els dóna explicacions convincents. Tot
i l’aparent col·laboració de l’ambaixada, els resulta
impossible arribar a la veritat, perquè les autoritats
no volen que se sàpiguen certes coses.
• El cop d’estat. La preparació d’un cop d’estat,
com es veu a la pel·lícula, és molt complexa
i demana la participació de tècnics, polítics i militars.
La intervenció d’una potència estrangera, que hi doni
suport o, simplement, que deixi fer, és fonamental.
La violència, la por, les detencions,
les desaparicions, els trets, els morts, el toc
de queda..., són altres elements que acompanyen
un cop d’estat i que apareixen reflectits
a la pel·lícula.
• La confiança en les institucions democràtiques, per
part dels familiars de Charles, va desapareixent a
mesura que avança la investigació. Com és lògic,
quan les autoritats no donen respostes, quan
amaguen dades, quan enganyen..., perden tota
la credibilitat.
• La por. La por dels ciutadans a parlar, a sortir
al carrer, a ser detinguts, torturats o afusellats,
és un dels trets més característics de situacions
tan dramàtiques com una guerra o un cop
d’estat.
• La tortura. Una de les maneres d’obtenir informació
de l’enemic és la tortura. Els torturats confessen
el que no saben o el que no han fet, i fins i tot,
delaten els familiars i amics, i així els colpistes
aconsegueixen proves contra els detinguts
i més informació sobre els rebels.
• Els morts. Després del cop d’estat hi ha moltes
morts perquè els colpistes persegueixen els rebels,
patrullen pels carrers amb camions militars
i disparen contra qualsevol sospitós o els que són
fora de casa després del toc de queda... La ciutat
s’omple de cadàvers i els supervivents viuen cada
dia, espantats, l’horror.
• Els desapareguts. A més dels morts, hi ha molts
desapareguts, i l’angoixa dels familiars és enorme,
perquè la incertesa de no saber si algú està
amagat, detingut o mort i la dificultat de portar
a terme la recerca fan que la pèrdua resulti
més dolorosa.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 497

4. DADES TÈCNIQUES
Director: Montxo Armendáriz.
Any: 1990.
Durada: 95 minuts.
Intèrprets: Mulie Jarju, Eulalia Ramón, Ahmed El-Maaroufi,
Akonio Dolo, Manuel Millán, Albert Vidal.
ARGUMENT
Un jove senegalès anomenat Alou, animat per les esperançadores
notícies procedents d’un amic que viu a Espanya, emigra de manera
clandestina des del seu país fins al nostre per buscar feina i amb
l’esperança de tornar algun dia i pal·liar la situació de pobresa en què
viu la seva família, a qui va explicant les seves impressions i aventures
a través de cartes en què reflecteix la manera de viure d’un immigrant,
que no és sinó un integrant més d’un col·lectiu heterogeni que, malgrat
tot, comparteix certs trets comuns.
498 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
Las cartas de Alou
Aquesta pel·lícula serveix per il·lustrar els moviments
migratoris que es produeixen des de països africans
subdesenvolupats fins a països europeus més
avançats, com Espanya.
• Un llarg viatge que sembla no tenir final. Aquesta
pel·lícula és un llarg viatge. Després d’haver recorregut
molts quilòmetres fins arribar a la costa del nord d’Àfrica
(aspecte que no veiem), Alou ha de travessar per mar
l’estret de Gibraltar. Un cop ha arribat a Espanya,
recorre en tren i en autobús diverses parts del país
a la recerca de feina. Finalment, per la seva condició
d’il·legal, es veu forçat a tornar al continent africà,
tot i que decideix retornar a Espanya. Així doncs, es
mostra l’arribada clandestina (en què les màfies són
fonamentals) i una destinació que no és més que
un altre punt de partida.
• Un món nou i complicat. Alou desconeix moltes
de les coses que es trobarà quan arribi a Espanya.
L’idioma, els costums, els valors, el clima, etc.,
el faran sentir-se sovint aïllat, estrany, perdut.
A mesura que vagi aprenent la llengua d’aquí
les seves possibilitats de relacionar-se
i sobreviure s’incrementaran.
• Individu-grup. És molt interessant observar
les diferències que hi ha entre els mateixos
immigrants i com es relacionen. També, com es va
formant una consciència de grup, com s’ajuden
i afronten junts determinats problemes. Un altre
aspecte que crida l’atenció és la situació diferent
dels que acaben d’arribar i els que fa temps que són
a Espanya, com Mulai.
• Feines. Alou ve a Espanya per trobar una bona feina:
«el meu amic té una bona feina per a mi; ho deia
en les cartes». Tot i això, des que arriba al nostre
país, Alou fa feines precàries per guanyar-se la vida:
treballa als hivernacles amb els cultius sota
els plàstics, és venedor ambulant, recull fruita,
cus en un taller clandestí, etc. Però Alou és
conscient que necessita un contracte de treball
per aconseguir papers en regla, tenir drets i no ser
explotat; així és com accepta treballar al final
recollint ferralla.
• Les cartes. Les cartes juguen un paper important
en la pel·lícula (fins al punt de formar part del títol),
ja que a través d’elles es narra bona part de la
història: se sap el que pensa Alou (tot i que s’hi omet
o falseja coses) i es té present en tot moment el que
ha deixat al seu país en el moment d’emigrar:
la família.
• Xenofòbia i rebuig. En les societats receptores hi ha
reaccions contrastades davant l’arribada
d’emigrants. Per una banda, hi ha moltes actituds
xenòfobes i racistes, com per exemple, quan
el cambrer li diu a Alou: «Vés-te’n; aquí només creeu
problemes». D’altra banda, també hi ha gent
que se solidaritza amb els immigrants, que l’accepten
i el tracten decentment, i arriben a establir-hi
una relació d’amistat i, fins i tot, d’amor.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 498

5. DADES TÈCNIQUES
Director: Icíar Bollaín.
Any: 1999.
Durada: 105 minuts.
Intèrprets: José Sancho (Carmelo), Lisette Mejía (Patricia),
Luis Tosar (Damián), Marilin Torres (Milady), Chete Lera (Alfonso).
ARGUMENT
En un petit poble de l’interior peninsular anomenat Santa Eulalia
hi ha una manca preocupant de dones en edat de casar-se. És per
això que els solters del poble fan una crida a totes les dones
interessades a participar en una festa per poder establir relació i,
potser formar una família amb ells. D’una manera o una altra, Damián,
Alfonso i Carmelo miraran de tirar endavant la seva relació, amb més
o menys fortuna, amb Patricia, una noia dominicana; Marirrosi,
una infermera de Bilbao, i Milady, una jove cubana.
499࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
Flores de otro mundo
Aquesta pel·lícula, inspirada en un pla portat a terme en
un poble del Pirineu aragonès el 1985, aborda aspectes
relacionats amb la situació recent del món rural
espanyol, marcada per la despoblació.
• Desequilibri demogràfic. La despoblació és un
dels problemes més greus dels pobles de l’interior
peninsular. Una de les seves variants és el
desequilibri demogràfic per sexes, que dificulta
la formació de parelles i, per tant, la natalitat, i posa
en perill la supervivència del poble. Com menys
població hi ha, menys serveis (escola,
ambulatori...), menys botigues i menys activitat;
el poble va morint, i això força els habitants
a emigrar. En el cas de la pel·lícula són les dones
les que han emigrat a la ciutat per buscar feina
(al servei domèstic o a les fàbriques), mentre que
els homes s’han quedat a treballar el camp.
Molts d’aquests homes ja no són joves i continuen
solters per la falta de dones al poble. Per posar
remei a la seva soledat impulsen una iniciativa nova:
una «caravana de dones», oberta a dones de tot
el país i immigrants perquè acudeixin al poble
a una festa en què es poden conèixer i formar
parelles.
• La vida a pagès. Per viure a pagès no tothom
serveix. Les activitats rurals, apreses de pares a fills,
no són fàcils de portar a terme quan les ha
d’aprendre algú acabat d’arribar, a més,
requereixen un esforç físic molt gran i una dedicació
continuada. A més a més, hi ha persones que
troben avorrida la vida a pagès. Per a altres,
sí que compensa la tranquil·litat d’un poble petit,
una vida assossegada, en contrast amb la de la gran
ciutat, però a vegades la idealitzen i se n’acaben
cansant.
• Immigració en el món rural. Els immigrants no
han arribat només a l’Espanya urbana, sinó que
també s’han estès pel món rural i han contribuït
en certa mesura a pal·liar els efectes de la
despoblació. En aquest cas veiem la situació
de dos immigrants de l’Amèrica Llatina
concretament dues dones caribenyes. No obstant
això, s’observa un xoc cultural molt gran,
especialment pel que fa a la manera de ser,
el clima, el menjar... A més, els habitants del poble
tenen molts prejudicis en contra, cosa habitual
en persones que gairebé no han viatjat ni han tingut
contacte amb gent diferent a la del seu entorn.
El comportament de totes dues és diferent:
una es vol casar per aconseguir la nacionalitat
espanyola, mentre que l’altra només busca diversió
i com que al poble no la troba acaba marxant.
• Violència de gènere. Es veuen actituds diferents
dels homes del poble cap a les dones; un d’ells
és respectuós, comprensiu i afectuós, mentre
que un altre és un clar exemple de maltractador.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 499

6. DADES TÈCNIQUES
Director: Oliver Stone.
Any: 1987.
Durada: 121 minuts.
Intèrprets: Charlie Sheen, Michael Douglas, Daryl Hannah,
Franklin Cover, Tamara Tunie, James Karen, Chuck Pfeiffer,
John C. McGinley, Hal Holbrook, Leslie Lyles.
ARGUMENT
Bud Fox, un corredor de borsa jove i ambiciós, queda
impressionat per l’ostentació i riquesa del «superbroker» Gordon
Gekko. S’entusiasma seguint les seves instruccions, especialment
després de gaudir dels resultats, però s’acaba adonant que només
és un titella en el joc de Gekko i intenta desesperadament
de desempallegar-se de les conseqüències de la seva pròpia
ambició.
500 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
Wall Street
La pel·lícula és de gran interès per comprendre
el funcionament dels mercats financers, així com
per reflexionar sobre si són lícits determinats
comportaments econòmics.
• La borsa. El món de la borsa apareix fidelment
reflectit en la pel·lícula, tot i que s’ha de tenir
en compte que en vint anys les coses han canviat
molt. No obstant això, les presses, el caos, els nervis,
les pujades i baixades, els guanys i les pèrdues,
els encerts i els errors..., que constitueixen el dia
a dia a la borsa continuen sent iguals.
• Els mercats financers. Com és lògic, apareixen tots
els personatges que formen part del mercat financer,
des dels agents de borsa fins als inversors,
de manera que la pel·lícula ajuda a comprendre
quin paper porta a terme cadascun i com funciona
un món tan complex i estrany com el de la borsa.
• La informació. El missatge principal de la pel·lícula
és que la informació és poder i, per tant, qui la té
posseeix el poder. Per aconseguir aquesta
informació, algunes persones són capaces
de cometre actes il·legals, com fer servir informació
interna i confidencial en benefici seu o espiar
competidors i rivals.
• Les noves tecnologies. Les noves tecnologies tenen
una estreta relació amb el tema de la informació.
Són fonamentals per actuar amb rapidesa i eficàcia.
Un aspecte que crida molt l’atenció és l’enorme
canvi que hi ha hagut en aquests anys, i per això
és probable que els ordinadors i mòbils que surten
a la pel·lícula resultin sorprenents per als alumnes.
• El conflicte ètic. El protagonista de la pel·lícula vol
triomfar i arriba a ser com el seu admirat «mestre»,
però per fer-ho es veu obligat a oblidar els seus
principis i a trair el seu propi pare, que va intentar
inculcar-li certs valors i que sempre ha desconfiat
de l’enriquiment ràpid i fàcil.
• El poder i els diners. El poder, com explica
la pel·lícula, està íntimament relacionat amb
els diners. Perquè les persones que tenen poder
econòmic aspiren a tenir poder polític, i perquè
moltes vegades els polítics en depenen per
aconseguir el poder i mantenir-lo, de manera
que, encara que estiguin a l’ombra, són els que
realment manen.
• L’ambició. Un altre dels temes importants que toca
la pel·lícula és el de l’ambició. Hi ha moltes persones
que després de triomfar en la vida volen més, i fins
i tot arriba un moment en què no es conformen amb
res.
• La corrupció. Per tenir poder, algunes persones
estan disposades a pagar qualsevol preu. Fins i tot
les persones més honrades poden acabar caient
en la trampa de la corrupció si no són capaces
de resistir la temptació d’enriquir-se.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 500

7. DADES TÈCNIQUES
Director: John Ford.
Any: 1940.
Durada: 123 minuts.
Intèrprets: Henry Fonda (Tom Load), Jane Darwell (Sra. Joad),
John Carradine (Predicator Casy), Charley Grapewin (Avi Joad).
ARGUMENT
Els Joad, com moltes famílies de grangers residents a l’interior
dels Estats Units en la dècada de 1930, es veuen forçats, a causa de
la crisi, a abandonar les terres de què viuen i emigrar cap a Califòrnia
amb l’esperança que els contractin com a jornalers. Però són moltes
les persones en la mateixa situació, i la feina i el menjar escassegen,
els empresaris miren d’aprofitar-se de la situació i els esforços
del Govern per intentar trobar-hi una solució són insuficients.
501࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
El raïm de la ira
Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima de
John Steinbeck, és oportuna, entre altres coses, per
abordar algunes qüestions relacionades amb el sector
primari i amb les migracions interiors de caràcter
econòmic.
• La relació entre el clima i l’agricultura.
L’agricultura depèn en gran mesura de les
condicions climàtiques. Aquí es veu com un període
prolongat de sequeres i tempestes de sorra impedeix
que els cultius prosperin i, per tant, s’hagi de
demanar préstecs als bancs per subsistir; però com
que els és impossible tornar-los, els bancs s’acaben
quedant les parcel·les, que si es reagrupen
permeten més mecanització.
• Migració interior. La terra és tot el que tenen
els Joad per sobreviure, per això quan es queden
sense no tenen altre remei que emigrar cap a una
terra més fèrtil i buscar feina. En la pel·lícula veiem
l’emigració interior d’una família del centre dels
Estats Units (Oklahoma) a Califòrnia per buscar feina
durant la Gran Depressió. Però els Joad no estan
sols, es tracta d’un fenomen massiu.
• Mitjà de transport. Els mitjans de transport són molt
importants a l’hora de fer un desplaçament, que a més
és llarg i ple d’obstacles. En aquest cas es fa amb una
vella i atrotinada camioneta però que, al capdavall,
els dóna la possibilitat de travessar mig país amb
les escasses pertinences que s’han pogut emportar i
arribar a Califòrnia seguint la famosa Ruta 66.
• L’atur i l’oferta i demanda de feina. A la pel·lícula
es veu com les promeses de feina fàcil i abundant
a Califòrnia creen grans expectatives, i per això
la marxa d’emigrants és molt nombrosa. Els
empresaris agrícoles imprimeixen publicitat
enganyosa per atraure moltes persones; a causa de
les lleis de l’oferta i la demanda, els salaris cauen i,
com que no hi ha un salari mínim ni llocs de treball
disponibles, els treballadors es veuen obligats
a acceptar sous miserables, i això beneficia
enormement els empresaris, que, a més
d’explotar-los, aplaquen qualsevol intent de rebel·lió
amb violència, sovint amb la connivència
de les autoritats, ja que les subornen.
• Afecció a la terra. Molts grangers, com alguns
membres de la família Joad, experimenten
un sentiment de desarrelament en abandonar les
terres. En aquesta pel·lícula es mostra el que se sent
quan no tens una llar, ets pobre, ets rebutjat
i maltractat, tens gana, etc., però també s’hi
observen valors com el coratge, la generositat
i la solidaritat, fins i tot en moments molt durs.
• Contrast entre els campaments. És summament
interessant comparar els diferents llocs en què viuen
els grangers després d’abandonar casa seva,
des de campaments improvisats pels mateixos
emigrants fins a escassos però fantàstics
campaments muntats pel Govern Federal, a més
de barracots.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 501

8. DADES TÈCNIQUES
Director: James Bridges.
Any: 1978.
Durada: 118 minuts.
Intèrprets: Jack Lemmon (Jack Godell), Jane Fonda (Kimberly
Wells), Michael Douglas (Richard Adams), Scott Brady (Herman De
Young), James Hampton (Bill Gibson), Peter Donat (Don Jacovich).
ARGUMENT
Uns reporters d’un canal privat de televisió filmen per casualitat
el nerviosisme i l’alarma dins de la sala de control d’una central
nuclear causats per un accident que gairebé ocasiona
un desastre. Aviat descobreixen que els administradors
de la central intenten minimitzar la magnitud del problema;
un dels enginyers que controlen la planta, però, procura que
el públic conegui la veritat dels fets.
502 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
El síndrome de China
La pel·lícula és de gran interès per parlar de l’energia,
de les centrals nuclears, del perill de la radioactivitat i,
evidentment, de l’ocultació i encobriment que algunes
empreses sense escrúpols fan servir per protegir-se i
defensar els seus interessos.
• L’energia nuclear. El tema de l’energia nuclear
continua sent molt polèmic actualment,
i els partidaris i detractors d’aquesta energia
segueixen enfrontats pel seu ús, per l’eliminació
dels residus, per l’elevat cost del manteniment de
les centrals, etc. L’enginyer Jack Godell és conscient
dels avantatges de fer-ne un ús racional, però també
dels problemes i perills que comporta, com
la contaminació radioactiva.
• Síndrome de la Xina. L’expressió que dóna títol
a la pel·lícula, la síndrome de la Xina, designa
una catàstrofe nuclear produïda per un escalfament
excessiu de l’urani que pot arribar a fer esclatar
una central nuclear i fondre’n el nucli; prové
de l’absurda creença que el material fos
d’un reactor nuclear podria penetrar a l’escorça
terrestre i arribar a l’altre costat de la Terra,
als antípodes, que, en el cas dels Estats Units,
seria la Xina.
• La seguretat. Els sistemes de seguretat de les
centrals nuclears han de funcionar a la perfecció.
Els accidents poden resultar catastròfics, per això
s’han de fer tasques de supervisió i manteniment.
La pel·lícula reflecteix el sentiment antinuclear que ja
començava a sorgir en la societat nord-americana
en aquella època, així com la profunda desconfiança
cap a les empreses que tenien al seu càrrec
les centrals.
• La informació. La informació pot ser una arma molt
perillosa i, per aquest motiu, tenir certa informació
pot arribar a costar la vida, perquè hi ha persones
que estan disposades a matar per aconseguir
informació o per evitar que un altre en tingui.
• El coneixement. Només les persones que realment
en saben i hi entenen s’adonen de la gravetat
del problema i, a més, són les úniques capaces
de resoldre’l. Tot i això, aquestes persones són
titllades d’alarmistes o desequilibrades i, al final, són
els ignorants els que prenen les decisions.
• El valor. El valor és molt important en la pel·lícula,
perquè tant els periodistes com el controlador que
la protagonitzen s’atreveixen a dir la veritat, i a fer-ho
en veu alta, perquè creuen que s’ha d’informar
la societat i explicar que cal tancar la central fins
que se solucionin els problemes tècnics que han
ocasionat l’accident.
• Els interessos econòmics. Els interessos econòmics
que estan en joc són els culpables que es falsifiquin
documents, que no s’arreglin els desperfectes,
que no es faci una investigació en profunditat, que
es mati un innocent, etc. Per als propietaris de
la central, és prioritari protegir els interessos
de l’empresa.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 502

9. DADES TÈCNIQUES
Director: Peter Cattaneo.
Any: 1997.
Durada: 88 minuts.
Intèrprets: Robert Carlyle (Gary Schofield), Mark Addy (Dave),
William Snape (Nathan), Steve Huison (Lomper), Tom Wilkinson
(Gerald Arthur Cooper), Paul Barber (Barrington ‘Cavall’
Mitchell), Hugo Speer (Guy), Lesley Sharp (Jean), Emily Woof
(Mandy), Deirdre Costells (Linda Cooper).
ARGUMENT
El tancament de la fàbrica d’acer de Yorkshire, al nord d’Anglaterra,
deixa sense feina gairebé tota la població masculina de la zona.
És tanta la desesperació i la falta d’oportunitats que a mitja
dotzena d’homes aturats no se’ls acut cap idea millor que provar
fortuna muntant un espectacle de striptease.
503࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
Full Monty
Aquesta pel·lícula es podria fer servir per parlar
de la desindustrialització que es produeix a Europa,
sobre les causes i conseqüències de l’atur i sobre
els conflictes, tan interns com externs, que viuen
les persones que perden la feina.
• La desindustrialització i el fantasma de l’atur.
La pel·lícula comença amb un elogiós anunci
publicitari de la ciutat de Sheffield, que va arribar
a la prosperitat i al desenvolupament en la dècada
de 1970 gràcies a la indústria de l’acer. Però vint
anys després la situació ha canviat dràsticament,
la crisi industrial es generalitza, les fàbriques
tanquen i els nombrosos treballadors es queden
a l’atur.
• Els problemes psicològics. L’atur provoca,
entre altres coses, inseguretat personal, insatisfacció
i pèrdua de confiança en un mateix. Els treballadors
que han perdut la feina se senten malament amb
ells mateixos, pensen que no trobaran una altra feina
i que si la troben no seran capaços de fer-la, creuen
que és massa tard per començar de zero
i aprendre coses noves... Aquests pensaments
negatius enfonsen els desocupats en la desesperació,
que es deprimeixen fins al punt de plantejar-se
el suïcidi.
• Els problemes familiars. Aquesta inseguretat
personal genera, a més, problemes familiars, perquè
les persones que estan a l’atur discuteixen,
menteixen i amaguen la veritat, estan de mal humor,
apàtics, irascibles, preocupats, esgotats..., i tot això
fa que la convivència sigui sovint molt difícil i arribi,
fins i tot, a ser insuportable. És interessant,
a més a més, observar quin és el paper assignat
als homes com a suport econòmic d’una família,
i els problemes derivats d’això en la identitat
masculina quan l’home perd la feina.
• Els problemes econòmics. Evidentment, perdre
la feina implica tenir moltes dificultats econòmiques
i molts problemes per mantenir els fills, conservar
la casa i, fins i tot, menjar.
• L’esgotament mental. Estar-se sense feina també
esgota mentalment («no fer res cansa molt», diu
un dels personatges), perquè els aturats no saben
què fer-ne, del temps, i es capfiquen amb les seves
desgràcies, pensen en les possibles solucions i no
en troben cap de bona.
• El mercat laboral. Les ofertes de feina que reben
els desocupats sovint són poc interessants o
atractives, poc adequades al perfil del candidat,
mal remunerades, etc. És per això que els resulta
molt difícil trobar una feina digna i reincorporar-se
al mercat de treball.
• L’oficina d’ocupació. L’oficina d’ocupació, com
mostra la pel·lícula, no sempre fa bé la seva feina
i no sempre troba feina per als desocupats,
els quals, per aquest motiu, perden la confiança
en els que en teoria els haurien d’ajudar i van
a l’oficina només a passar l’estona amb els amics.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 503

10. DADES TÈCNIQUES
Director: Steven Spielberg.
Any: 2004.
Durada: 128 minuts.
Intèrprets: Tom Hanks (Viktor Navorski), Catherine Zeta-Jones
(Amelia Warren), Stanley Tucci (Frank Dixon).
ARGUMENT
Viktor Navorski és un home que viatja a Nova York procedent
de l’Europa de l’Est i quan aterra al JFK es troba amb
una complicada situació: al seu país d’origen ha esclatat
una guerra civil i mentre no se solucioni el conflicte bèl·lic el seu
passaport no té validesa i, per tant, no pot entrar als Estats Units:
se’l considera un ciutadà d’enlloc. En vista d’això, no li queda
cap més remei que viure a l’aeroport.
504 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
Terminal
Aquesta pel·lícula, inspirada en fets reals,
és interessant perquè reflecteix molts aspectes del món
occidental en l’actualitat, on l’economia està basada
en els serveis, el transport aeri és essencial pels
negocis i el turisme, i la circulació de persones
depèn cada vegada més de la democràcia.
• L’ambient, la seguretat i els controls
dels aeroports. Estan reflectits perfectament
les duanes, les cues, les carreres, l’aglomeració
de persones, els interrogatoris als passatgers sobre
els motius de l’entrada als Estats Units, el control de
possibles immigrants il·legals i del tràfic il·legal
de drogues o medicaments, etc. A més, es veu
l’ambient costumista dels aeroports on, per
entretenir-se durant l’espera només es pot comprar
o menjar en multinacionals.
• La sala de trànsit internacional, un lloc sense
fronteres. Quan el protagonista aterra al JFK es
converteix en una persona «il·legal» perquè el seu
passaport no té validesa, ja que la República
de l’Europa de l’Est que l’ha expedit ha estat
enderrocada. Com que no pot tornar, perquè han
tancat les fronteres, ni pot entrar als Estats Units
sense visat, només pot viure a la sala de trànsit
internacional de l’aeroport, que és una espècie
de llimbs. Els responsables de seguretat intenten
incitar-lo a sortir per treure’s de sobre el problema,
però ell prefereix esperar durant nou mesos, i tornar
els carrets de l’equipatge per aconseguir,
amb els diners que n’obté, una mica de menjar,
fins que aconsegueix una feina en les obres
de l’aeroport per mantenir-se. El seu cas no està
contemplat per les lleis, és «una esquerda
en el sistema»; però això la solució és difícil: no
poden donar-li un visat de refugiat, ni d’asil,
ni de diplomàtic. El seu país no existeix, i a ell
el tracten com a inacceptable.
• La difícil situació d’un estranger en un aeroport
desconegut. El protagonista no sap anglès,
per això quan li retenen el passaport i el porten
davant del responsable de seguretat no entén
què ha passat. Quan reconeix a les televisions
les imatges de violència al seu país i pregunta
desesperat, ningú li fa cas. Li han donat vals
de menjar i una targeta telefònica que no sap fer
servir i que perd. Està incomunicat, sense diners,
sense ningú en qui recolzar-se, la gent amb qui es
creua té pressa i ni s’immuta. Només quan va
aprenent anglès amb una guia de viatges comença
a conèixer els treballadors de l’aeroport, la majoria
immigrants, i es guanya la seva amistat quan ajuda
un rus que pretenia introduir medicaments
de manera il·legal. Els aeroports no són gens
habitables, no estan preparats per a esperes
llargues, ni tan sols per passar-hi una nit. Tot i això,
Navorski aconsegueix crear-se una habitació en
una sala, aconsegueix menjar, es fa amic dels
treballadors, i fins i tot d’una hostessa, i en tot
moment és evident com n’és de complicada la seva
vida per un afer burocràtic.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 504

11. DADES TÈCNIQUES
Director: Peter Weir.
Any: 1998.
Durada: 102 minuts.
Intèrprets: Jim Carrey (Truman Burbank), Laura Linney
(Meryl Burbank/Hannah Gill), Noah Emmerich (Marlon/Louis
Coltrane), Natascha McElhone (Lauren Garland/Sylvia),
Holland Taylor (mare de Truman).
ARGUMENT
Truman Burbank és el protagonista d’un experiment a la televisió: viu
des que va néixer dins d’una sèrie televisiva i la protagonitza sense
saber-ho. De sobte, s’adona que al seu voltant passen coses estranyes
i que algú, com si fos Déu creador, està jugant amb ell. Però també
descobreix que en realitat és un presoner i que és tan difícil
escapar-se del seu món de ficció com esbrinar la veritat.
505࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
El show de Truman
Aquesta pel·lícula és idònia per parlar dels mitjans
de comunicació en general i de la televisió en
particular, sobretot dels reality shows o programes
que intenten imitar la realitat i que no sempre
respecten la privadesa i els sentiments personals.
• Un món irreal. Truman viu en un món de ficció,
creat per a ell, on tot és perfecte. No se n’adona
perquè no coneix res més, no té cap referència
externa i no sap que a fora hi ha un altre món,
el de veritat. Es podria aprofundir amb els alumnes
en les diferències existents entre ficció i realitat.
• La mentida. Truman és feliç en el seu món
de mentida fins que s’adona que tots l’han
enganyat i traït per aconseguir i conservar l’èxit
de la sèrie. Quan finalment es desperta i vol,
d’una banda, saber i entendre què passa,
i de l’altra, fugir de la presó on ha viscut, troba
contínuament obstacles i impediments. Seria
interessant, doncs, debatre el tema de l’engany
i la mentida, en contraposició a la recerca
de la veritat i el coneixement
• La vida pública i la vida privada. La vida provada
de Truman, tot i que ell no ho sap, és des del seu
naixement de domini públic, ja que milers
d’espectadors veuen i segueixen les seves activitats
quotidianes. El més greu de tot és que ell no sap
que la seva vida privada és totalment pública
i que tot el seu món no és més que un muntatge
televisiu.
Seria convenient, doncs, parlar amb els alumnes
sobre els perills que implica la confusió entre
la vida privada i la pública.
• L’audiència. Les televisions, obsessionades per
l’audiència, sempre s’inventen i creen espectacles
amb l’objectiu de sorprendre l’espectador,
fer una cosa única, diferent i irrepetible, aconseguir
les quotes més altes d’audiència i mantenir aquests
índexs durant anys. Caldria preguntar-se què vol
realment aquesta audiència i si els seus gustos
i criteris són propis o imposats.
• El conflicte ètic. Sovint les televisions obliden
els principis ètics, els escrúpols i la moral
i busquen l’èxit a qualsevol preu. En aquest cas,
per exemple, es podria analitzar si és ètic espiar
algú durant tota la seva vida, privar-lo de la seva
intimitat i de la seva llibertat, enganyar-lo..., només
per entretenir i divertir els espectadors o per
aconseguir un èxit televisiu sense precedents.
• L’addicció a la televisió. Molts espectadors
no són addictes a un programa en concret, sinó
que ho són a la televisió mateixa. Per això a
l’audiència li és igual un programa que un altre i,
com es veu al final de la pel·lícula, canvia sense
problemes de programa o de cadena quan s’acaba
El show de Truman, la seva sèrie preferida.
Es podria discutir sobre la dependència absoluta
o relativa que generen alguns programes
de televisió.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 505

12. DADES TÈCNIQUES
Director: Roland Joffé.
Any: 1992.
Durada: 135 minuts.
Intèrprets: Patrick Swayze, Om Puri, Pauline Collins, Shabana Azmi.
ARGUMENT
A la ciutat de Calcuta coincideixen dues persones molt diferents:
un metge jove, nord-americà, que té una crisi depressiva, i un pagès
hindú que busca una feina que li permeti mantenir la dona i els tres
fills petits. El metge es trobarà a ell mateix i acabarà practicant
una altra vegada la seva professió de manera gratuïta, curant
els pobres i leprosos en un món tan diferent del seu on l’escala vital
de valors té molt poc a veure amb l’occidental. El pagès trobarà feina
com a conductor d’un rickshaw i serà explotat per la màfia
de la ciutat.
506 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
La Ciutat de l’Alegria
Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima
de Dominique Lapierre, mostra la vida plena de
contrastos en una de les ciutats més poblades
de l’Índia.
• La importància de la medicina. Els metges
són molt necessaris a tot arreu, però potser ho
són encara més als països desenvolupats.
Allà la feina desborda i la remuneració és escassa,
o bé inexistent. Però les satisfaccions i sentir-te
útil poden valer la pena i compensar l’esforç.
• Emigració del camp a la ciutat. Com passa
des dels temps de la revolució industrial,
el pagès se sent atret per la gran ciutat i
s’hi instal·la per mirar de millorar el seu nivell
de vida. Però això comporta el problema de
la separació de les famílies i el desarrelament.
• Ciutats massificades. L’enorme densitat de
població és un problema que afecta les grans
ciutats, en aquest cas Calcuta, amb cinturons
de barriades perifèriques on es concentren
els habitants més miserables, sense serveis
assistencials, gent dormint al carrer, inclosos
els nens, on impera la llei del més fort
i del suborn.
• Dificultat de trobar feina. Sense estudis ni cap
preparació, al pagès no li és possible trobar feina.
Deambula sense rumb fix seguit per la seva família
i és la riota de la gent.
• Mafies. El repartiment de l’escassa feina està
en poder de les màfies. Els individus hipotequen
les seves vides per intentar entrar en el mercat
laboral, i es converteixen en autèntics esclaus.
• Poble resignat. Com passa en molts països
colonitzats durant segles per les potències
occidentals, el poble hindú «viu» resignat a la seva
sort, incapaç de fer front a les injustícies.
• Sistema de castes i dones marginades. Al llarg
de la pel·lícula s’evidencia la divisió de la població
en les anomenades castes, amb unes normes
de conducta summament estrictes. L’atzar
del naixement és el que decidirà la pertinença
a cadascuna, si és molt difícil, per no dir impossible,
accedir a les més privilegiades. A la pel·lícula es
mostra clarament quan s’enamoren dos joves que
pertanyen a castes diferents. D’altra banda, són
cultures en què la dona està sotmesa al marit,
apartada del món laboral, destinada a tenir cura
dels fills i ser una ciutadana de segona classe.
• L’ajuda humanitària i el paper de les
Organitzacions No Governamentals (ONG).
La tasca de tipus humanitari que desenvolupen
aquestes associacions és molt valuosa, en aquest
cas la construcció d’una clínica, anomenada
«La Casa de l’Alegria», per acollir els malalts de
lepra, una malaltia que, tot i que està totalment
eradicada als països occidentals, encara és comuna,
per desgràcia, en molts països subdesenvolupats.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 506

13. DADES TÈCNIQUES
Director: Walter Salles.
Any: 1998.
Durada: 112 minuts.
Intérpretes: Fernanda Montenegro, Marilia Pêra,
Vinicius de Oliveira.
ARGUMENT
Dora és una mestra jubilada que per guanyar-se la vida ha d’escriure
cartes que li dicten les persones analfabetes que passen per l’Estació
Central de Rio de Janeiro. Quan una de les seves clientes mor
atropellada, s’ha de fer càrrec del seu fill, a l’arbitri dels delinqüents
i dels traficants de nens. Junts viatjaran a una zona remota per
buscar el pare del nen, que no el coneix i que és l’única persona
que li queda al món.
507࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
Estación central de Brasil
Aquesta pel·lícula mostra una de les cares més
desafavorides del món: la gran pobresa d’una ciutat
del Brasil, part de l’anomenat Tercer Món, on els nens
són víctimes indefenses que tenen poques probabilitats
de sobreviure.
• Analfabetisme. Gran part de la població de països
com el Brasil és analfabeta, i això en dificulta
la comunicació i en gran mesura els fa dependents
d’algun escrivà. Els clients de Dora intenten
contactar amb un fill empresonat, un marit alcohòlic,
una xicota, un amic estafador... Però ella, indiferent
a les penes i alegries alienes, trenca les cartes o no
les envia, malgrat que aparenta fer-se ressò
dels seus problemes.
• Superpoblació i pobresa. En els països pobres és
habitual l’emigració massiva del medi rural a la ciutat
per buscar unes condicions de vida millors. Això
porta a una massificació de la població a les grans
urbs i a la degradació, ja que la pobresa
i la delinqüència augmenten i l’Estat és incapaç
de controlar-les o resoldre-les. Entre la multitud,
cadascú lluita per sobreviure, no hi ha ajudes
estatals (pensions per a jubilats, orfes o dones
abandonades), ni individuals. A l’estació els nens
sense família dormen a terra i ningú se n’ocupa,
i els joves desesperats que intenten robar per poder
menjar acaben morts. La violència és tan extrema
que ja no commociona la gent. Dora s’anirà
transformant en contacte amb el nen i trencarà
la seva fredor inicial.
• La indefensió dels nens. En un medi tan hostil,
hi ha molts perills que amenacen els nens que han
perdut la família: poden caure en la delinqüència,
en la drogoaddicció, en mans de les màfies que
els venen a famílies d’adopció, o que els maten
i trafiquen amb els òrgans. Dora, per exemple,
li fa creure al nen que el vol ajudar, però després
el porta a una associació de la qual accepta diners,
tot i que més tard el rescata perquè té por que es
tracti d’una màfia.
• La recerca dels orígens. És molt freqüent
l’abandonament de les dones per part del marits,
l’existència de dobles famílies o els fills de pares
desconeguts. En aquest cas la motivació que
empeny el nen és la recerca del seu pare absent,
a qui sempre ha volgut conèixer.
• Nuclis rurals i comunicacions difícils. Al llarg
del dilatat i accidentat viatge de Dora i el nen per
buscar el seu pare, es pot observar l’endarreriment
del medi rural i la dificultat d’arribar a molts pobles,
on, malgrat tot, la gent és més hospitalària
i les relacions són més humanes.
• Religiositat extrema (catòlica o evangèlica). La
situació de pobresa i incultura de la població i la seva
desesperació fa que molts visquin la religió
de manera fanàtica i s’hi aferrin com a consol per
les seves desgràcies. Tot i això, no són conseqüents
amb les seves creences: quan Dora es desmaia en
una capella, tots continuen resant i no la socorren.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 507

14. DADES TÈCNIQUES
Director: Steven Soderbergh.
Any: 1999.
Durada: 128 minuts.
Intèrprets: Julia Roberts (Erin Brockovich), Albert Finney
(Ed Masry), Aaron Eckhart (George).
ARGUMENT
Erin és una mare divorciada amb tres fills que busca feina sense
èxit. Quan aconsegueix entrar com a secretària en un bufet
d’advocats, comença a investigar un arxiu que li crida l’atenció:
una gran corporació de gas i electricitat pretén comprar les cases
circumdants a una fàbrica, i amb aquests papers hi ha diagnòstics
mèdics dels propietaris. Descobrirà la relació entre aquests dos
fets i convencerà el seu cap per presentar una demanda que en la
història real va aconseguir una indemnització històrica.
508 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
Erin Brockovich
Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, és interessant
no només per reflexionar sobre els problemes
mediambientals, sinó també perquè mostra alguns
aspectes del sistema social nord-americà.
• Sistema de protecció social. Als Estats Units, no hi
ha assistència sanitària gratuïta ni ajudes per als
més necessitats en molts dels estats, per això, sense
feina i sense diners és molt dur i complicat mantenir
una família o fer front a qualsevol imprevist. A més
l’escassetat de llars d’infants públiques fa més difícil
trobar una feina.
• Problemàtica de la dona. Es mostren les dificultats
que té una dona sola, sense mitjans de cap tipus
i que prové d’un nivell social baix (sembla que
la seva única activitat havia estat guanyar un concurs
de bellesa) per tirar endavant els seus fills.
• Mercat laboral i difícil adaptació al lloc de treball.
Es veu com n’és de difícil l’accés al mercat laboral
d’aquesta mare divorciada dues vegades i sense
estudis, un problema que es pot extrapolar a Europa
en general i a Espanya en particular, fins i tot sense
aquests agreujants. Erin dedica molt de temps a fer
trucades i entrevistes de feina amb resultats nuls.
Quan aconsegueix una feina com a secretària en
un bufet, la resta de dones la marginen perquè és
diferent, malparlada, molt directa i sincera, i es
vesteix de manera provocativa. A part d’això, ha de
compaginar la vida laboral amb la familiar, i a mesura
que la primera li resulta més satisfactòria, passa
menys temps amb els seus fills i els seu xicot, fins
que arriba a estar totalment absorbida per la feina.
• La manera de treballar en el bufet d’advocats.
La pel·lícula mostra com es desenvolupa la vida
quotidiana en una empresa petita, amb un director
mediocre, que sembla que té com a únic objectiu
la feina rutinària. Erin canviarà la manera d’actuar
dels seus companys en interessar-se per un cas
i començar a investigar-lo. Tot i no tenir estudis,
té més iniciativa i més dots per a la investigació
que l’advocat. A més sap tractar la gent i això li
permet guanyar-se la confiança dels afectats.
• El poder de les grans empreses multinacionals.
Es veu clarament com les grans empreses (en aquest
cas d’assegurances) poden arribar a capgirar
un veredicte distorsionant la realitat. Les maniobres
i pressions de l’advocat defensor intenten confondre
la demandant: sense diners ni educació és gairebé
impossible guanyar un cas.
• Delicte mediambiental. Erin descobreix que
una fàbrica de la Corporació de Gas i Electricitat
del Pacífic va tenir filtracions de crom molt
contaminant i va causar, a través de les aigües, greus
malalties als habitants de la zona, als quals va
subornar i va negar la seva responsabilitat. El seu cap
dubta que un petit bufet es pugui enfrontar amb una
companyia poderosa, però l’acabaran demandant
i aconseguint una indemnització històrica en un judici
per arbitratge.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 508

15. DADES TÈCNIQUES
Director: John Boorman.
Any: 1985.
Durada: 108 minuts.
Durada: Powers Boothe (Bill Markham), Charley Boorman
(Tommy Markham), Meg Foster (Jean Markham).
ARGUMENT
Tommy fill d’un enginyer nord-americà que es troba al Brasil
per supervisar la construcció d’una gran presa, és raptat
per una de les moltes tribus indígenes que viuen a la selva
de l’Amazones. Els seus pares no pararan de buscar-lo fins que,
deu anys després, el troben en una zona pràcticament
inexplorada per l’home blanc. El nen, ja adolescent,
està perfectament integrat a la seva tribu i no vol tornar
al món teòricament «civilitzat».
509࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
CINEMAICIÈNCIESSOCIALS
La selva esmaragda
Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, convida a
reflexionar a partir de la història ambientada a la selva
amazònica, sobre temes ecològics i antropològics, tant
sobre la relació dels éssers humans entre ells, com
d’ells amb la naturalesa. Mostra un contrast evident
entre la civilització moderna que destrueix els recursos
naturals i devasta la selva, i la vida harmoniosa,
solidària i màgica d’una comunitat tradicional,
suposadament menys evolucionada, així com el xoc
cultural que es produeix quan entren en contacte
individus pertanyents a cadascun d’aquests mons.
• La selva. La selva amazònica és, sense dubte, la
gran protagonista d’aquesta pel·lícula. El seu
paisatge hi surt retratat de manera majestuosa, com
si l’espectador en formés part. Se’ns mostra en tota
la seva extensió, d’una manera realista i viva. Hi
apareix gran varietat d’animals, que es veuen i se
senten (formigues, ocells, tucans, serps, micos,
jaguars, mosquits, óssos formiguers, granotes, etc.),
se’n pot contemplar la rica vegetació en diferents
estrats, l’espessor (en la qual l’home blanc s’obre
camí a cop de matxet), la verdor i humitat, els rius i
els corrents d’aigua que la reguen..., i també, és clar,
alguns grups humans que l’habiten.
• Els pobles indígenes. Efectivament, com ja sap
el matrimoni Markham, que s’ha preocupat durant
anys de conèixer tot el possible sobre les diferents
tribus amazòniques (la ubicació, els costums,
les llengües, etc.) amb l’esperança que això
els ajudarà a trobar el seu fill, en aquest bast espai
selvàtic que habiten els pobles indígenes
de característiques molt diferents. D’entrada, hi ha
alguns habitants de la selva que tenen contacte
directe amb el «món civilitzat», que reben, fins i tot,
una educació i que intercanvien mercaderies.
N’hi ha d’altres, però, que amb prou feines s’han
relacionat amb “l’home blanc”, que mantenen
els seus costums, tradicions i formes de vida
pràcticament intactes, com la tribu que segresta
i cria el nen com si fos un d’ells, que pràcticament
no coneix el món exterior, i quan ho fa tot li resulta
estrany, perillós, incomprensible i poc atractiu.
Els membres d’aquesta tribu, perfectament adaptada
al medi, reben el nom d’«homes invisibles» per
la seva capacitat per pintar-se, camuflar-se,
mimetitzar-se amb la naturalesa, integrar-se en
el paisatge i passar inadvertits. Recorren la selva,
a l’interior de la qual es desenvolupen amb total
destresa, per buscar aliment, són caçadors hàbils
i silenciosos (amb arc, sarbatana, etc.). Viuen de la
naturalesa respectant-la. Habiten a l’interior del bosc
en petits poblats d’estructura circular, dormen en
hamaques, tenen molts nens, caminen mig
despullats, cosa que per a ells és natural, etc.
Aquest és el món (un món en què la màgia i
els al·lucinògens formen part de la vida quotidiana
i la força de la naturalesa no se sobreestima) a què
s’ha acostumat el noi, que físicament és força
diferent dels indígenes i crida l’atenció de la resta
per la cabellera rossa i els ulls blaus, però que en
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 509

16. 510 ࡯ GEOGRAFIA 3r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. ࡯
realitat és un d’ells, s’ha integrat perfectament,
en parla la llegua, considera dos membres de la tribu
els seus pares, està enamorat d’una indígena i s’hi
uneix, sap orientar-se i sobreviure a la selva, etc.
Fora de la selva, com la resta de la tribu, no s’hi mou
amb desimboltura. Tot el que no és la selva és un
món hostil i desconegut per a ells on es comporten
amb els únics patrons que coneixen (s’enfilen pels
pals de llum o els edificis com si fossin arbres,
recorren llargues distàncies a peu, creuen que les
metralladores són «llances de raigs», etc.). Tot i això,
el cap és conscient que només són invisibles
dins del seu món.
A la pel·lícula hi ha una altra tribu indígena,
el «poble ferotge», extraordinàriament agressiva,
que va fer fora la tribu dels invisibles del lloc on
vivien, i que quan entra en contacte amb l’home
blanc es perverteix encara més i ofereix dones
presoneres per servir com a prostitutes a canvi
d’alcohol i armes de foc.
En definitiva, suposa un interessant acostament als
pobles indígenes de l’Amazones i ofereix un
testimoni de com viuen el món i de quina és la seva
visió de les coses.
• Desforestació de la selva. La construcció de grans
infraestructures, així com la urbanització, impliquen
la destrucció de la selva. Per als indígenes els homes
blancs són el «poble tèrmit», perquè van a la selva
i devoren els arbres, com els tèrmits. La situació
sembla que és cada vegada pitjor: el cap dels indis
comenta que quan era petit el límit del món era molt
lluny, però cada any que passa és més a prop,
en una clara al·lusió a la progressiva desaparició
de la selva. En les seves pròpies paraules, els homes
blancs «li treuen la pell al món» (per ells la selva és
el «món», mentre que el que no és la selva ho
anomenen el «món mort»).
El que queda molt clar és que l’existència de la selva
i la de les tribus indígenes que hi viuen està molt
lligada. Per tant, en reduir-se la superfície de bosc
tropical, també es redueix el nombre d’indígenes que
hi viuen. Es veuen obligats a desplaçar-se (el poble
ferotge va anar a la part de la selva on vivia la tribu
del nen perquè l’home blanc els va prendre la terra
i els va fer fora de la seva), i sovint, quan entra en
contacte amb l’home blanc, modifiquen la seva
manera de viure, per bé i per mal, i perden
els senyals d’identitat.
• La presa i el riu. La pel·lícula és molt adequada per
valorar l’enorme impacte que produeix la construcció
d’una gran obra d’enginyeria en la realitat
preexistent. En aquest cas es mostren les tasques
prèvies a la construcció d’una gran presa, motiu pel
qual es talen molts arbres, s’altera la topografia amb
maquinària pesant, etc. Però l’impacte no queda
aquí. La presa altera radicalment el règim del riu,
amb les enormes conseqüències que això comporta.
I a més, com es diu, la presa facilitarà l’arribada
de més homes blancs, que tallaran més arbres
i continuaran el procés d’expansió de la civilització
a costa de la selva. El pare del noi, que ha trigat a
comprendre-ho tot, decideix destruir la presa, però
abans que ho pugui fer un gran corrent hi obre
una escletxa i s’evidencia –si bé és cert que d’una
manera una mica fantasiosa– l’enorme poder
de la naturalesa.
El que havia exigit tant de temps i tants recursos
humans i tècnics per acabar-ho –la immensitat
de l’obra és comprensible si tenim en compte que
l’Amazones és un riu de dimensions colossals–,
queda destruït, cosa que suposa una alegria per
als indígenes.
• Costums i rituals. És interessant observar com
celebren els indígenes l’arribada de la maduresa
en un dels seus membres, el festeig i el matrimoni,
la mort, etc., així com altres rituals, per exemple per
rebre els convidats, i comparar-los amb el que
s’acostuma a fer en aquests moments en la nostra
societat.
• La ciutat. Tot i que la major part de la pel·lícula
transcorre a la selva, hi ha unes quantes seqüències
en què es pot veure una ciutat que hi contrasta
moltíssim, així com amb bona part de les ciutats
del món desenvolupat (en les ciutats del món
desenvolupat les edificacions i els automòbils, etc.
són molt diferents i normalment no hi ha tants nens
vagant pels carrers).
831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 510