2. PRESENTACIÓ Em dic Laia, tinc 18 anys i vaig néixer a Reus, on tinc totes les meves arrels. He viscut tota la meva vida a Lloret de Mar, un poble amb «l’atractiu" logotip (sobretot pels guiris): "sexe, drogues, alcohol", però tot i així té algun racó maco per visitar. Actualment faig primer de pedagogia i visc a la vila universitària, per això, el poc temps que passo a Lloret o a Reus m'agrada estar amb la família i sobretot sortir amb els meus amics. També, m'agrada ballar, fer i anar al teatre, mira els partits de futbol, sobretot els del Barça, i anar a concerts de grups que m'agradin, com per exemple, Els Amics de les Arts, Strombers, La Pegatina o Cesk Freixas entre d'altres. Si em demaneu que em descrigui, us puc dir que em considero una noia senzilla i una mica tossuda, però qui millor em pot descriure són aquells que em coneixen.
3. Comencem..? Al llarg de tot el curs hem anat descobrint aquesta nova i curiosa assignatura. Hem tractat diferents temes com l’INCONSIENT, el PODER, la SUBECTIVITAT, l’ÈTICA, la SEXUALITAT i, la POSMODERNITAT i POSTMODERNISME. A més, hem llegit una sèrie de lectures: LA MORT A VENÈCIA, ESPERANDO A GODOT i UNA CAMBRA PRÒPIA.
5. ELS DIBUIXOS ANIMATS L’elecció d’aquest personatge és simplement perquè de petita sempre m’agradava veure les entremaliadures que feia l’Arale, jo en aquest sentit era diferent a ella, era molt més tranquil·la. Em sento identificada pel que fa a la part de riallera, graciosa
6. BANSKY El vídeo mostra un taller de treballadors asiàtics explotats dibuixant escenes i manufacturant merchandising de la sèrie. Amb el vídeo Banskyens fa reflexionar sobre l’explotació del treballador. Sempreensqueixemsense pensar que potsersommésafortunats que altres. http://www.youtube.com/watch?v=yh6F81HLFUs
7. LA MORT A VENÈCIA La decadentbellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l’aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s’enamorarà de la bellesa angelical d’un adolescent polonès, que l’arrossegarà, amb un terrible poder d’atracció, fins a ignorar la mort. Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, La mort a Venècia ha generat multitud d’interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula que ha passat a la història del cinema.
8. EL INTERNADO Ambientació:internat al mig d’un bosc, en un lloc aïllat el qual és perfecte perquè els nazis exiliats duguessin a terme els seus experiments. Il·luminació: La il·luminació és fosca, com l’època mateixa, la qual és cruel i obscura. Hi havien moltes històries amagades i malvades. Personatges: personatges basats en persones reals: nazis exiliats, personatges els quals són exemple dels experiments dels nazis, com per exemple el gnom, i l’Hugo i el seu germà bessó, els quals havien estat clonats pels nazis. I, personatges ficticis inventats pel director de la sèrie. Realitat versus ficció: mostra moltes realitats històriques però també hi ha moltes coses irreals (noia que veu fantasmes, la noia que toca la gent i pot veure els seus secrets més obscurs…). També hi ha realitats com la quantitat de morts innocents a causa dels objectius/interessos dels alemanys. Diferents punts dels espectadors: a espectadors ens agrada la història perquè hi ha misteri, intriga i sol ser un tema que atrau molt als joves. També ens atrau que els personatges principals siguin adolescents que s’hi reflecteixin molts problemes propis d’aquesta edat/etapa (relacions sentimentals, etc). A més, la part més dolça de la sèrie, on surten els més petits d’aquesta i ens contagien de frescor, alegria i innocència, restant una mica el pes més fosc relacionat amb el nazisme.
9. L’INCONSIENT AMB LUÍS CERNUDA… Poeta y crític literari espanyol, membre de l’anomenada «Generaciión del 27» Por el campo tranquilo de septiembre, del álamo amarillo alguna hoja, como una estrella rota, girando al suelo viene. Si así el alma inconsciente, Señor de las estrellas y las hojas, fuese, encendida sombra, de la vida a la muerte. (DESEO) La seva poesia es basa en un equilibri amb la tradició i la originalitat. Un gran poeta del que per qüestió de temps hem tractat poc.
10. AMB FREUD Fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals I AMB BUÑUEL Gran cineasta espanyol. Alguna de les seves pel·lícules com a director són: «Un gos andalús», «l’edat d’or», «Subida al cielo» o «el Fantasma de la llibertat».
11. TOT ESPERANT A GODOT És una obra pertanyent al teatre de l'absurd, escrita a finals dels anys 40 por Samuel Beckett i publicada el 1952. L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon que esperen en va al costat d'un camí a un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte s'han de tractar amb ell.
12. Una cambra pròpia Analitza si les dones són capaces de fer un treball de la qualitat de Shakespeare, entre altres tòpics. En una part, Woolf es va inventar un personatge fictici, Judith, per demostrar que una dona amb el mateix talent que Shakespeare no hauria tingut les mateixes oportunitats per a desenvolupar-lo perquè se'ls tancaven moltes portes i tenien molts impediments.
13. 1984 És una novel·la política de futur-ficció escrita per George Orwell l'any 1948. Narro una història emmarcada en una distòpia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca l’eliminació de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'individu.
15. LA MORT, BY MELICH No podia acabar el portafolis sense nombrar aquesta magistral. Sincerament no et podria dir tot el que em va explicar, ni tot el que vaig aprendre perquè no me’n recordo. Però sí que sé que em vaig emocionar, que vaig oblidar per un moment de tot i tan sols vaig escoltar aquelles intenses paraules que anaven entrant per les meves orelles. Sé que a mesura que vagi passant el temps tot el que he après anirà sortint per si sol i és llavors quan me’n recordaré i em faré una idea de tot el que vaig arribar a assimilar.
16. QUÈ ÉS CULTURA? LITERATURA MÚSICA DANSA TEATRE PINTURA CINEMA HISTÒRIA
17. VALORACIÓ PERSONAL Per acabar, finalment, m’agradaria fer una valoració de l’assignatura. Crec que s’ha intentat que l'entenguéssim des del primer moment a partir de gaudir-la. Bé, des del meu humil punt de vista, estem al final de curs i crec que l’he entès a mitges, és a dir, l’assignatura i la matèria pensava que l’havia entès fins que finalment he tingut l’examen a les meves mans i m’ha costat tant entendre les preguntes i respondre-les que és quan ho he començat a dubtar.
