Text a partir del qual hem realitzat una adaptació per als alumnes de l'aula d'acollida.

1. 1
COM ENS AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC?
Escrit per Paula Bruna
04/03/2007 22:09
http://www.portaleureka.com/content/view/305/108/lang,ca/
Us heu fixat que en els últims anys els
arbres caducifolis perden les fulles més
tard? Heu vist que ara les roses floreixen
fins i tot al desembre? Heu anat en
màniga curta fins gairebé el Nadal? Si
sou amants de l’esquí, de ben segur que
us haureu adonat que aquest hivern les
muntanyes són més verdes que blanques... Què està passant?
Cinc cèntims sobre el canvi climàtic
Que el planeta s’ha tornat més càlid en els últims anys és un fet. El clima, però, ha estat
sempre en constant canvi. Fa uns 300 milions d’anys, la temperatura de la Terra era fins
a 8ºC més elevada que ara. En canvi, a l’era glacial (fa uns 10.000 anys), l’època dels
grans mamífers com els mamuts o el bisons gegants, la temperatura global mitjana era
uns 5ºC més baixa que la d’avui. Per què, doncs, diem ara que estem patint un canvi
climàtic?
La gran diferència amb el passat és la velocitat del canvi. En els últims 30 anys la
temperatura ha pujat 0,2 ºC cada 10anys, mentre que en el passat aquesta variació
trigava segles! amb aquest ritme tan accelerat, els sistemes naturals i les espècies no
tenen temps d’adaptar-se al nou clima.
La segona gran diferència és l’origen. La majoria dels científics estan d’acord a
assenyalar l’home com a responsable principal del canvi climàtic actual. Des de la
revolució industrial, la temperatura
ha augmentat a mesura que
augmentaven les nostres emissions
de diòxid de carboni (CO2) i altres
gasos a l’atmosfera. Aquest CO2,
junt amb el vapor d’aigua i altres
gasos, deixen passar l’energia del
Sol però impedeixen que s’escapi
l’energia irradiada pel planeta, fet
que contribueix a mantenir-lo
calent, de la mateixa manera que
ho faria un hivernacle. Aquest efecte hivernacle és
un fenomen natural que permet que hi hagi vida a
la Terra, però s’ha vist darrerament potenciat per
l’activitat humana i l’augment de temperatura s’ha
disparat.
Variació de la temperatura global
(vermell) i de la concentració de
diòxid de carboni (blau) present en
l’aire en els últims 1000 anys.

2. 2
I què si augmenta la temperatura?
Els científics preveuen una pujada de la temperatura d'entre 1,4ºC i 5,8ºC pels pròxims
100 anys. Però els efectes del canvi climàtic ja són apreciables arreu del món. La tercera
part de la capa de gel del Kilimanjaro ha desaparegut en els últims 12 anys i és probable
que
abans del 2020 ja no en quedi gens. El 87% de les glaceres de l'Antàrtida han patit un
retrocés durant els últims 50 anys, els cinc últims anys a un ritme de 50 metres per any.
Aquest desglaç, junt amb la expansió dels oceans cada cop més calents, fan que estigui
pujant el nivell del mar. En els propers 100 anys es calcula que pujarà prop de 90
centímetres, cosa que suposaria la desaparició de moltes illes i de moltes poblacions
costaneres. És el cas de les illes
Maldives, un estat d'unes 200 illes en
l'oceà Pacífic que s'esborraria del mapa
en quedar totalment submergit.
Per altra banda, l'augment de
temperatura altera els fluxos atmosfèrics
i oceànics que incideixen en el clima, i
això fa que cada cop siguin més
freqüents els successos climàtics extrems,
com huracans, fortes pluges, sequeres
severes, onades de calor i de fred, etc. Recordeu l'huracà Katrina als EUA el 2005,
l'onada de calor del 2003 a Europa, o les inundacions al Pakistan del 2005? Totes són
catàstrofes recents que es van cobrar centenars de vides.
D'altra banda, l'elevada temperatura també afecta de manera directa nombroses espècies.
El corall és una de les més perjudicades. El 1998, l'any més càlid del segle, van morir el
16% dels coralls del planeta, i la gran barrera coral·lina d'Austràlia està condemnada a
desaparèixer en els pròxims 50 anys.
No a tots ens afecta per igual
Els països més pobres són els que menys contribueixen al
canvi climàtic, però en canvi són els que segurament patiran
més els seus efectes. Per contra, als països freds i
desenvolupats, com els EUA i els països del nord ’Europa, a
més de comptar amb millor tecnologia i mitjans per afrontar
els danys, l’augment de temperatura els pot portar fins i tot
alguns efectes positius. La producció del vi a Anglaterra
comença a ser molt rendible i d’una ualitat insospitadament
dona, i altres productes, com els cereals o certes fruites i
verdures es podran conrear en aquestes latituds. També el
turisme pot millorar en aquests països si comencen a gaudir
de “bon temps”. Es preveu, però, que els efectes positius siguin cada cop menys i més
febles. Malgrat aquests efectes positius, la proximitat de les Illes Britàniques al pol nord
fa que la pujada del nivell del mar amenaci les seves costes.
Foto del Kilimanjaro

3. 3
I a nosaltres, com ens afecta?
L'efecte més important sobre la zona
mediterrània és l'augment de la sequera.
L'aigua és ja un bé escàs al nostre país. Moltes
poblacions pateixen restriccions d'aigua a
l'estiu i tots recordem el conflicte que va
suposar el projecte de transvasament d'aigua
de l'Ebre cap a terres del sud. Aquests
conflictes poden veure's agreujats amb
l'increment de la sequera, quan l'aigua serà,
encara més, un factor limitant pel creixement de les ciutats i el manteniment de la
població i les activitats amb l'actual ritme de consum.
Pel que fa al turisme, vam poder veure un exemple el passat pont de desembre (2006),
amb bona part de les pistes d'esquí tancades per manca de neu. D'altra banda, una
temperatura massa tòrrida, unes platges reduïdes per la pujada del nivell del mar i
dificultats per abastir d'aigua les ciutats no són un bon atractiu pels turistes. Segons les
prediccions dels experts, l'agricultura al nostre país es veuria afectada sobretot per
l'increment de la sequera, amb una major pèrdua de collites i una extensió de les zones
desèrtiques. També es preveu un augment de les plagues.
Temperatures més altes agreugen els problemes sanitaris derivats de la contaminació
atmosfèrica i de les onades de calor. L'escalfament del mar ja ha provocat la proliferació
de meduses i hi ha més insectes. Alguns estudis adverteixen d'un increment de certes
malalties tropicals. La Península Ibèrica serà un terreny propici pels mosquits que
transmeten la malària. El mosquit tigre, que és un vector potencial
d'aquesta malaltia, ja ha colonitzat Barcelona, tot i que a hores d'ara no la transmet.
En general, el canvi climàtic provocarà una pèrdua de biodiversitat. El delta de l'Ebre,
els aiguamolls de l'Empordà, les maresmes de Doñana i les Tablas de Daimiel són
exemples d'espais naturals humits que poden desaparèixer amb un clima més càlid i
eixut. Amb ells desapareixerien les espècies pròpies d'aquests ambients, com moltes aus
i gairebé tots els amfibis. També els espais d'alta muntanya perillen amb temperatures
més càlides.
Què fer... mitigació i adaptació
L'acció més lògica és, sense dubte, reduir les emissions dels gasos que provoquen el
canvi climàtic. Tot i la seva evidència, poc s'ha fet des dels governs del món en aquest
sentit. El protocol de Kyoto, un compromís mundial per reduir les emissions dels gasos
d'efecte hivernacle, no ha estat ratificat pel principal emissor, els EUA, responsable del
25% de les emissions mundials de CO2. Pel que fa als països que sí el van ratificar, no
tots han complert els objectius. El 2004 Espanya va emetre gairebé tres cops més del
que s'havia establert en aquest protocol.
No cal, però, esperar polítiques contra el canvi climàtic per reaccionar.
Cadascú de nosaltres som responsables d'una gran quantitat d'emissions de gasos
d'efecte hivernacle. Utilitzar el transport públic, no consumir més productes i energia de
les necessàries, reduir els embalatges, comprar productes locals i utilitzar bombetes i

4. 4
electrodomèstics de baix consum són alguns dels exemples d'accions que contribueixen
a reduir les nostres emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.
Cal tenir en compte, però, que tot i que es deixessin d'emetre gasos d'efecte hivernacle
des d'ara mateix, no es notarien els efectes positius fins d'aquí un temps. Així, no només
calen totes aquestes accions mitigadores, sinó que també cal assumir que ens tocarà
viure en un país més càlid i més eixut. L'adaptació a les noves condicions climàtiques
esdevé també una estratègia necessària per fer front al canvi climàtic.