Consell Escolar Municipal de Barcelona, consell educatiu de la ciutatAjuntament de Barcelona
Mesura de govern de l'Ajuntament de Barcelona sobre el Consell Escolar Municipal de Barcelona, presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Aquest informe presenta una radiografia àmplia de la situació de l’educació de la infància i l‘adolescència de la ciutat de Barcelona. Es tracta de la segona edició d’aquesta anàlisi, i dona continuïtat a l’informe Oportunitats educatives a Barcelona 2016: l’educació de la infància i l’adolescència a la ciutat.
El novè Pla d’acció sobre drogues de Barcelona busca garantir un abordatge integral de les addiccions, des de la prevenció fins el tractament i la reinserció d’aquelles persones que tenen problemes derivats del consum de drogues. Per això es consideren elements clau l’equitat, la justícia social i els drets de les persones usuàries de drogues, amb l’objectiu d’evitar la discriminació i situacions d’exclusió social. De fet, els diferents plans engegats en el passat han demostrat la seva validesa i la seva eficàcia per millorar indicadors diversos, com per exemple els següents:
- Entre el 2004 i el 2016 el nombre de xeringues recollides a la via pública ha baixat de les 14.000 unitats mensuals fins a les prop de 2.000.
- Els anys 2004 i 2008, el consum de tabac regular a 4rt d’ESO voltava el 20% i ara està per sota del 13%.
- El nombre d’envasos prescrits de benzodiazepines ha baixat dels 2 milions d’unitats a 1,7 milions entre els anys 2014 i 2016.
Entre les novetats del nou pla de drogues, que és fruit de mesos de treball transversal i que ha tingut en compte els diferents plans que ja hi ha vigents a la ciutat, com per exemple el Pla de salut mental 2016-2022, destaca la incorporació per primera vegada del risc d’addiccions tecnològiques, com poder ser el joc patològic o la dependència excessiva de les pantalles. Es calcula que aquest risc podria afectar al voltant del 3% dels nois i noies de la ciutat. Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Horta-Guinardó actuarà com a centre especialitzat en l’atenció a la població adolescent i jove per donar resposta a aquest tipus d’addició. La resta de les novetats del pla es poden resumir en quatre aspectes més:
1. Més actuacions per reduir l’impacte de l’alcoholisme, pel fet que és la primera droga en demandes de tractament i perquè es calcula que al voltant del 5% dels homes i el 4% de les dones fan un consum de risc d’aquesta substància.
2. La creació de dos recursos específics per atendre dones usuàries de drogues que estan en risc de patir violència i abusos.
3. La posada en marxa d’una estratègia concreta per abordar de forma efectiva el risc per a la salut que suposen les pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues.
4. L’abordatge del que representa la prescripció legal de fàrmacs amb gran potencial de generar addició per limitar-ne el seu ús.
Consell Escolar Municipal de Barcelona, consell educatiu de la ciutatAjuntament de Barcelona
Mesura de govern de l'Ajuntament de Barcelona sobre el Consell Escolar Municipal de Barcelona, presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Aquest informe presenta una radiografia àmplia de la situació de l’educació de la infància i l‘adolescència de la ciutat de Barcelona. Es tracta de la segona edició d’aquesta anàlisi, i dona continuïtat a l’informe Oportunitats educatives a Barcelona 2016: l’educació de la infància i l’adolescència a la ciutat.
El novè Pla d’acció sobre drogues de Barcelona busca garantir un abordatge integral de les addiccions, des de la prevenció fins el tractament i la reinserció d’aquelles persones que tenen problemes derivats del consum de drogues. Per això es consideren elements clau l’equitat, la justícia social i els drets de les persones usuàries de drogues, amb l’objectiu d’evitar la discriminació i situacions d’exclusió social. De fet, els diferents plans engegats en el passat han demostrat la seva validesa i la seva eficàcia per millorar indicadors diversos, com per exemple els següents:
- Entre el 2004 i el 2016 el nombre de xeringues recollides a la via pública ha baixat de les 14.000 unitats mensuals fins a les prop de 2.000.
- Els anys 2004 i 2008, el consum de tabac regular a 4rt d’ESO voltava el 20% i ara està per sota del 13%.
- El nombre d’envasos prescrits de benzodiazepines ha baixat dels 2 milions d’unitats a 1,7 milions entre els anys 2014 i 2016.
Entre les novetats del nou pla de drogues, que és fruit de mesos de treball transversal i que ha tingut en compte els diferents plans que ja hi ha vigents a la ciutat, com per exemple el Pla de salut mental 2016-2022, destaca la incorporació per primera vegada del risc d’addiccions tecnològiques, com poder ser el joc patològic o la dependència excessiva de les pantalles. Es calcula que aquest risc podria afectar al voltant del 3% dels nois i noies de la ciutat. Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Horta-Guinardó actuarà com a centre especialitzat en l’atenció a la població adolescent i jove per donar resposta a aquest tipus d’addició. La resta de les novetats del pla es poden resumir en quatre aspectes més:
1. Més actuacions per reduir l’impacte de l’alcoholisme, pel fet que és la primera droga en demandes de tractament i perquè es calcula que al voltant del 5% dels homes i el 4% de les dones fan un consum de risc d’aquesta substància.
2. La creació de dos recursos específics per atendre dones usuàries de drogues que estan en risc de patir violència i abusos.
3. La posada en marxa d’una estratègia concreta per abordar de forma efectiva el risc per a la salut que suposen les pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues.
4. L’abordatge del que representa la prescripció legal de fàrmacs amb gran potencial de generar addició per limitar-ne el seu ús.
Ciutadans il·lustres de Rubí: Ana Copado.Rocio Avila
Els alumnes de 3r d'ESO de l'INS Torrent dels Alous de Rubí han triat la waterpolista Ana Copado com a ciutadana il·lustre d'aquesta ciutat i en aquest document es pot llegir l'entrevista que li varen fer.
Guia per a la gestió de la diversitat religiosa als centres educatius.Rocio Avila
Document que proposa alguns suggeriments i pautes d'actuació generals pel que fa a l'atenció de l'alumnat nouvingut, sobretot de religió musulmana però també d'altres creences religioses que tenim actualment al nostre centre, amb la intenció de defugir essencialismes culturals i dogmatismes religiosos exclusivistes.
La mirada experta: ensenyar i aprendre llengüesRocio Avila
Mirada de reconeguts estudiosos de la llengua com Daniel Cassany, Gloria Bordons o Oriol Guasch sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües en el moment actual.
Activitats adaptades sobre el cos humà, concretament sobre l'aparell locomotor). Material extret de la pàgina http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/locomotor2.htm
1. DISPOSICIONS
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
RESOLUCIÓ ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s'estableix l'elaboració i la implementació del
Projecte de Convivència en els centres educatius dins el marc del Projecte Educatiu de Centre.
En el marc d'una societat tecnològicament complexa, culturalment diversa, amb canvis permanents, importants
moviments migratoris i noves formes d'exclusió, entenem la convivència com la necessària relació amb un
mateix, amb les altres persones i amb l'entorn, fonamentada en la dignitat humana i el respecte als Drets
Humans.
Conviure significa viure plegats, compartir objectius i en bona relació. La convivència demana la formació
integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió
social, la igualtat d'oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de la
pau. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l'acceptació de l'altre i un
sentit de pertinença i contribució personal a la societat.
L'escola és el reflex de la societat i, alhora, un espai privilegiat on tots els ciutadans i ciutadanes adquireixen
uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació amb els altres. Un dels seus objectius bàsics ha de
ser ensenyar i aprendre a viure i conviure; ha de fomentar la convivència, tant a l'interior del centre educatiu
com al seu entorn immediat.
En el marc de la Unió Europa, els sistemes educatius dels països que la integren han de respondre al repte de
preparar ciutadans eficaços i justos, capaços d'atendre i de sobreviure a les exigències d'una societat
competitiva i, alhora, de comprometre's en la seva millora d'acord amb uns valors orientats a la convivència i
la cohesió.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix a l'article 121.2, de caràcter bàsic, que el Projecte
Educatiu de Centre inclogui un pla de convivència.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, defineix els principis generals que inspiren el sistema educatiu i la
seva organització per satisfer el dret a l'educació, per mitjà de la cooperació entre els diversos agents de la
comunitat educativa. L'article 7 de l'esmentada llei estableix que “tots els membres de la comunitat escolar
tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la”. Així mateix, en el capítol V sobre la convivència
es recullen els articles específics relatius al dret i deure de la convivència, els principis generals, la mediació, la
protecció contra l'assetjament escolar i altres agressions i les mesures correctores i sancions.
La Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i
intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, en el seu article 12.3 explicita que “el
principi de coeducació s'ha d'incorporar als plans d'acció tutorial i als plans i reglaments de convivència dels
centres educatius”. Així mateix, en l'article 12.6 s'insta a “vetllar per la conscienciació i la prevenció de la
violència per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i oferir mecanismes als centres
perquè detectin situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons”.
El Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el seu article 5, indica que el
Projecte Educatiu de Centre ha de contenir, entre d'altres, els valors i objectius que regeixen l'aprenentatge de
la convivència. Així mateix, l'article 23 indica que les normes d'organització i funcionament de cada centre han
d'incorporar tant les mesures de promoció de la convivència, com els mecanismes i fórmules per a la prevenció
i resolució de conflictes, especialment el de la mediació, sense perjudici d'altres iniciatives per a la resolució
pacifica dels conflictes.
El Decret 279/2006, de 4 de juliol, de drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres
educatius no universitaris de Catalunya, té per objecte la regulació dels drets i deures de l'alumnat, de les
normes de convivència, de la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i del règim disciplinari en
els centres educatius no universitaris de Catalunya.
Per tal de desenvolupar el Projecte Educatiu de Centre en matèria de convivència, els centres educatius han de
dotar-se d'un Projecte de Convivència on es reflecteixin les accions que el centre educatiu desenvolupa per
capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.
Aquestes accions han d'anar adreçades a la millora de la convivència a l'aula, al centre o a l'entorn, en el
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7336 - 24.3.20171/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-17081031-2017
2. benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d'intervenció afavoreix la transferència
d'aprenentatges, valors, actituds i hàbits relacionals. També recull els mecanismes que el centre estableix a
l'hora de resoldre els conflictes i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.
Totes les mesures han d'estar harmonitzades i han d'avançar cap a un plantejament integral i global de la
convivència, partint de les necessitats concretes de cada centre i des d'un plantejament d'aprenentatge
col·lectiu, amb una organització que gestioni, articuli i doni sentit tant a les actuacions com als processos.
El Departament d'Ensenyament disposa d'una aplicació informàtica per a l'elaboració del Projecte de
Convivència que es troba a l'abast de tots els centres educatius, accessible des del Portal de centre.
Aquesta Resolució té com a objecte facilitar als centres l'elaboració, la implementació i el seguiment del
Projecte de Convivència emmarcat en el seu Projecte Educatiu, per la qual cosa,
Resolc:
-1 Els centres educatius del Servei d'Educació de Catalunya han d'implementar el Projecte de Convivència en el
marc del seu Projecte Educatiu en un termini màxim de tres anys a partir de la data de publicació d'aquesta
Resolució, d'acord amb el que s'estableix a l'annex.
-2 El Departament d'Ensenyament posarà a l'abast dels centres els recursos formatius i d'assessorament
necessaris per a la seva elaboració.
-3 El Departament d'Ensenyament ha d'impulsar l'ús de l'aplicació informàtica per a l'elaboració del Projecte de
Convivència, la qual facilita elements per a la diagnosi, orientacions i recursos per a l'elaboració del projecte.
Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar
recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, de conformitat
amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.
Així mateix, poden interposar potestativament recurs de reposició, abans del recurs contenciós administratiu,
davant l'òrgan que dicta aquest acte, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al
DOGC, d'acord amb el que disposen l'article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya, i els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1
d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o qualsevol altre recurs que
considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.
Barcelona, 17 de març de 2017
Meritxell Ruiz Isern
Consellera d'Ensenyament
Annex
1. Àmbit d'aplicació
El Projecte de Convivència ha de ser implementat en tots els centres vinculats al Servei d'Educació de
Catalunya que imparteixin ensenyaments d'educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7336 - 24.3.20172/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-17081031-2017
3. i ensenyaments postobligatoris.
2. Projecte de Convivència
El Projecte de Convivència forma part del Projecte Educatiu de Centre i recull les mesures de promoció de la
convivència, els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes, especialment la mediació, així com les
mesures i actuacions d'intervenció educativa aplicables en el cas d'incompliment de les normes d'organització i
funcionaments del centre i d'acord amb la normativa vigent.
El Projecte de Convivència reflecteix les accions que els centres educatius desenvolupen per capacitar tot
l'alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.
3. Objectius generals del Projecte de Convivència
El Projecte de Convivència té com a missió contribuir al màxim desenvolupament personal, acadèmic i social de
tot l'alumnat. Per a la consecució d'aquest fi, s'estableixen els següents objectius generals:
3.1 Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat escolar.
3.2 Ajudar cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.
3.3 Potenciar l'equitat i el respecte a la diversitat de l'alumnat en un marc de valors compartits.
3.4 Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.
3.5 Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i
enriquir la vida de totes les persones.
4. Nivells d'actuació del Projecte de Convivència
El Projecte de Convivència respon a un plantejament integral i global de la convivència, partint d'un procés
d'aprenentatge col·lectiu i amb una organització que gestioni, articuli i doni sentit tant a les actuacions com als
processos.
A aquest efecte, el Projecte de Convivència ha de contemplar mesures i actuacions relacionades amb cadascun
dels nivells d'actuació següents:
4.1 Nivell preventiu. Valors i actituds convivencials: Mesures i actuacions orientades a desenvolupar en
l'alumnat aquelles actituds i valors propis de la competència social i ciutadana que contribueixin a fer-lo
competent en la relació amb si mateix, amb els altres i amb el món.
4.2 Nivell d'intervenció. Resolució de conflictes: Mesures i actuacions que han de permetre a la comunitat
escolar abordar de manera positiva la gestió i resolució de conflictes. Així mateix, el Projecte de Convivència
recull els processos que s'hauran d'articular en cas d'incompliment de les normes concretades en les Normes
d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC) i d'acord amb la normativa vigent.
4.3 Nivell organitzatiu i de gestió de centre: Mesures, actuacions i marc organitzatiu que han de permetre al
centre educatiu gestionar, facilitar i articular tant les actuacions com els processos necessaris per treballar a
favor de la convivència.
5. Àmbits d'intervenció del Projecte de Convivència
Per donar continuïtat i coherència educativa a les actuacions proposades en els nivells descrits anteriorment,
caldrà preveure tres àmbits d'actuació diferenciats: el centre, l'aula i l'entorn, en el benentès que la
permeabilitat entre aquests àmbits afavoreix la transferència d'aprenentatges, valors, actituds i hàbits
relacionals.
6. Continguts del Projecte de Convivència
El Projecte de Convivència de centre ha d'incloure, almenys, els continguts següents:
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7336 - 24.3.20173/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-17081031-2017
4. 6.1 Una concreció de la contextualització del centre recollida en el Projecte Educatiu, on s'incloguin els trets
més destacats del centre i el seu entorn en relació als factors que poden incidir en la convivència.
6.2 Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els punts forts i febles i
les necessitats del centre educatiu en matèria de convivència.
6.3 La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte Educatiu de Centre, els objectius generals
del Projecte de Convivència del Departament d'Ensenyament i les necessitats detectades.
6.4 La formulació dels indicadors d'avaluació que permetin conèixer el grau d'assoliment dels objectius
específics.
6.5 La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades a aconseguir els
objectius específics. Aquestes mesures estaran temporalitzades.
6.6 La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument
perjudicials per a la convivència. Els centres educatius, a partir del debat i la reflexió comunitària, poden
adaptar a la seva realitat i necessitats específiques els protocols per a la millora de la convivència del
Departament d'Ensenyament, d'acord amb allò que determinin els documents per a l'organització i la gestió
dels centres.
L'aplicació informàtica per a l'elaboració del Projecte de Convivència que el Departament d'Ensenyament posa
a l'abast dels centres, proporciona mesures i recursos de promoció de la convivència i la resolució positiva dels
conflictes.
Així mateix, el Departament d'Ensenyament posarà a l'abast dels centres educatius formació i assessorament
específics per a l'elaboració del Projecte de Convivència.
7. La Comissió de convivència
Els centres educatius han de constituir una comissió de convivència que tindrà entre les seves funcions
col·laborar en la planificació, l'aplicació i el seguiment del Projecte de Convivència. Les normes d'organització i
funcionament del centre determinaran el nombre de representants de cada sector de la comunitat escolar que
en formaran part i el procés d'elecció.
8. Elaboració i aprovació del Projecte de Convivència
En el marc del Projecte Educatiu de Centre, les mesures i actuacions previstes en el Projecte de Convivència
han de respondre a les necessitats concretes i a la realitat de cada centre.
En els centres públics, correspon al director o directora formular la proposta inicial del Projecte de Convivència
i fer-ne les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne l'elaboració tot garantint la participació de
la comunitat escolar i aprovar-ne la proposta definitiva.
El claustre de professors intervé en l'elaboració, la modificació i l'actualització del Projecte de Convivència.
Correspon al director o directora del centre la competència d'aprovar la proposta de Projecte de Convivència,
prèvia consulta preceptiva al consell escolar, el qual expressa el suport al projecte per una majoria de les tres
cinquenes parts dels membres.
En els centres privats sostinguts amb fons públics el titular és qui aprova el Projecte de Convivència, un cop
escoltat el consell escolar, que té les funcions d'assessorament i consulta.
El Projecte de Convivència, com a part del Projecte Educatiu de Centre, ha de contribuir a impulsar la
col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l'entorn social. El
Projecte de Convivència ha de tenir en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials.
9. Seguiment i avaluació del Projecte de Convivència
El seguiment i l'avaluació del Projecte de Convivència correspondran a la direcció del centre, amb la
col·laboració de la comissió de convivència, el claustre i el suport del consell escolar.
L'avaluació del Projecte de Convivència es realitzarà a partir dels indicadors d'avaluació elaborats per a cada
objectiu específic. El seguiment de les mesures que configuren el Projecte de Convivència i que es recullen
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7336 - 24.3.20174/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-17081031-2017
5. anualment en la programació general de centre es duran a terme a partir dels indicadors elaborats sobre les
mesures. Els resultats del seguiment i, si escau, les propostes de millora, s'inclouran en la memòria anual del
centre.
10. Assessorament per a l'elaboració i implementació del Projecte de Convivència
Els centres educatius comptaran per a l'elaboració i desenvolupament del Projecte de Convivència amb
l'assessorament dels Serveis Territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona i de la Inspecció d'Educació.
(17.081.031)
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7336 - 24.3.20175/5 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-17081031-2017