Breu història i utilització del calendari romà

1. Alumna: Lorena Garvin Arcos Grup: 4.4 Professora: Eva Sastre

2. Introducció: la necessitat d’un calendari Esquema mesos Esquema dies de la setmana Esquema horari Història i detalls dels mesos Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Història i detalls dels dies de la setmana (Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte i Diumenge) Història i detalls del horari Rellotge de l’època Bibliografia

3. Els habitants necessitaven organitzar el temps per poder predir les èpoques dels diferents cultius o els períodes que els animals donessin les seves cries. Segons el mite romà, Ròmul va aconseguir un calendari primitiu, dividit en 10 mesos i un total de 304 dies. Numa Pompili era la figura real d’aquells fets. El primer mes era Març fins Desembre. Juli Cèsar al 46 aC va fer venir Sosígenes a Roma per arreglar el calendari. El resultat d’adaptar-lo al cicle solar va ser que el dies sumats i en total fossin 365 i 6 hores, ademés d’ agregar el mes de Gener i Febrer a l’ inici de la llista. El papa Gregori XIII reformaria lleugerament el calendari Julià.

4. Els mesos de Gener fins a Juny,estaven dedicats a diversos déus. Els mesos de Juliol i Agost, estaven dedicats a emperadors romans. El nom dels mesos de Setembre fins a Desembre, sorgien de l’ordre numeral.

5. Dies Solis ( Dominicus )  Diumenge Dies Lunae  Dilluns Dies Martis  Dimarts Dies Mercuriis  Dimecres Dies Jovis  Dijous Dies Veneris  Divendres Dies Saturni ( Sabbath )  Dissabte Els dies de la setmana estaven dedicats a déus i deeses o símbols divins, sense ninguna excepció. Més tard alguns d’ells serien retocats, però en casi totes les llengües encara preserven alguns significats i arrels. La setmana començava en Diumenge

6. Els mesos estaven dedicats a divinitats mitològiques d’arrels etrusques, gregues o bé llatines. També hi havien diferents mesos que s’anomenaven segons la posició numèrica del calendari primitiu (de Pompili). Els dies dels mesos estaven basats en tres dies ‘‘clau’’: els Kalendae (primer dia del mes), els Nonae (segons quin mes, el dia 5 o 7), i els Idus (segons quin mes, el dia 13 o 15).

7. El mes de Gener estava dedicat a Janus, déu de dos cares que s’encarregava ‘’d’obrir ‘’ l’any. Gener Enero Janvier Gennaio Januar January

8. Dedicat a Februa, déu de les cerimònies de purificació d’aquest mes, per a purificar els errors comesos al llarg de l'any, i per a començar el nou amb bons auguris. Febrer Febrero Février Febbraio Februar February

9. Dedicat al déu de la guerra i pare de Ròmul i Rem (fundadors de Roma). Se l’hi va dedicar el primer mes del calendari primitiu. Març Marzo Mars Marzo März March

10. Possiblement dedicat a Venus (Afrodita), i Apru en etrusc. Deesa de la bellesa. Abril Abril Avril Aprile April April

11. Dedicat a Maia, mare de Mercuri i una de les Plèiades. Es discuteix perquè també podria haver estat dedicat als ‘grans’ ( Maiores ). Maig Mayo Mai Maggio Mai May

12. Dedicat a Juno, protectora de les dones. Esposa de Júpiter i mare de Mart. També es discuteix per la possibilitat d’estar dedicat als joves ( Juniors ). Juny Junio Juin Giugno Juni June

13. Era el cinquè mes i d’aquí ve el primer nom en el calendari primitiu : Quintilis . En el calendari julià, es va dedicar el mes a el dictador Juli Cèsar. Juliol Julio Juillet Liglio Juli July

14. Era el sisè mes del calendari primitiu i d’aquí el primer nom: Sextilis . En el calendari julià, es va dedicar el mes a l’emperador Octavi Augustus . Agost Agosto Août Agosto August August

15. Era el setè mes del calendari, d’aquí el nom. En el camp començaven les bones sembres i es plantaven: bròquils, cols, cebes, faves, escaroles,....  A més, també significava l’arribada de la verema. Setembre Septiembre Septembre Settembre September September

16. Era el vuitè mes del calendari, d’aquí el nom. En el camp, es començava a plantar: enciam, porros, ceba.... I a sembrar: pèsols, espinacs, raves,.... o bé cereals. Octubre Octubre Octobre Ottobre Oktober October

17. Era el novè mes del calendari, d’aquí el nom. Comencen a créixer els primers sembrats i es sembren : bledes, xicoria, xirivia, diferents pèsols, pastanaga,.... Novembre Noviembre Novembre Novembre November November

18. Era el desè mes del calendari, d’aquí el nom. En l’aspecte agrari, s’ha de treballar les terres en guaret (=repòs). També es cullen alguns dels productes sembrats anteriorment.  També es comença a aplegar olives. Desembre Diciembre Décembre Dicembre Dezember December

19. Al igual que els mesos, els dies estaven dedicats a figures o símbols religioses. La setmana constava de set dies. Els cristians van retocar dos dels dies més influents. La setmana començava en Diumenge.

20. Dia del Sol. El Sol era venerat com a un déu. Mitra també estava associat com a déu del Sol. Els cristians es van donar presa a canviar-lo per el de Dominicus Dies (Dia del Senyor). En honor a la Resurrecció de Jesús. Diumenge Domingo Dimanche Domenica Sonntag Sunday

21. Dia de la Lluna. Selene era reconeguda com a deesa de la lluna (en la mitologia grega). Dilluns Lunes Lundi Lunedì Montag Monday

22. Dia de Mart. Mart era déu de la guerra. Dimarts Martes Mardi Martedì Dienstag Tuesday

23. Dia de Mercuri. Mercuri era el déu del comerç i dels viatgers. Dimecres Miércoles Mercredi Mercoledì Mittwoch Wednesday

24. Dia de Júpiter. Júpiter era el ‘déu pare’, s’encarregava de totes les lleis i de l’ordre de tots els déus. Dijous Jueves Jeudi Giovedì Donnerstag Thursday

25. Dia de Venus. Venus era la deesa de la bellesa i l’amor. Divendres Viernes Vendredi Venerdì Freitag Friday

26. Dia de Saturn. Saturn era déu de l’agricultura. Els cristians van canviar-lo per Sabbatum , que en hebreu ( shabbat ) significa ‘descans’. Dissabte Sábado Samedi Sabato Samstag Saturday

27. El temps es dividia en hores al dematí ( Dies ) i les vigiliae a la nit ( Nox ). El Dies començava a la sortida del sol fins a la posta. Per tant variaven. A la Nox hi havia quatre vigiliae , de 3 hores cadascuna aprox. i en segons quina estació de l’any.

28. Utilitzaven els rellotges de sol. La ombra de la agulla que indica el moviment diürn per saber-ne l’hora. També solien utilitzar els rellotges de sorra . Es diu que els romans l’utilitzaven durant la nit.

29. Totes les fotografies pertanyen a Google Imatges. Wikipedia www.culturaclassica.com www.etimologias.dechile.net/?di.as-de-la-semana http://www.dearqueologia.com/calendario_romano_intro.htm http://www.santiagoapostol.net/latin/vida_roma.html Apunts de classe