ΕΜΠΟΡΙΟΝΕΜΠΟΡΙΟΝ
EMPORIAEEMPORIAE
Al llarg del segle VII aC els pobladors indígenes d'aquesta zona de la
costa de l'Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els
promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls.
Un d'aquests assentaments de l'edat del ferro es trobava en un petit
istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d'Empúries.
Aquest nucli de poblament, que es remunta fins a l'època del bronze
final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos,
fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI
aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre
aquest poblat indígena, un primer assentament (la Παλαι π λις),ὰ ό
creant mig segle després un nou sector de la ciutat, ja a terra ferma
(la Νε π λις), les restes de la qual formen part de l'actual visita alὰ ό
jaciment arqueològic (ciutat grega).
La colònia es va anomenar
᾿Εμπ ριονό , que en grec vol dir
mercat. La ciutat es desenvolupà
gràcies a l'activitat comercial que
realitzaven els grecs amb els
pobles indígenes de la Península.
Precisament foren la seva
influència i la seva cultura els
elements que condicionaren
l'evolució dels indígenes, donant
lloc al naixement de la cultura
ibèrica.
Els pobladors ibers de l'Empordà
pertanyien a la tribu dels indiketes.
L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica,
un exèrcit romà comandat per Cneus Cornel·li Escipió
desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar
el pas per terra a les tropes cartagineses.
S'iniciava així el procés que portaria a la romanització
de la península Ibèrica.
El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a
Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana),
creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador
August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica
sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC).
Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco
(Tarragona) i altres ciutats adquirien cada cop més importància,
Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC,
tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la
població es concentrà a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu
episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven
com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una
capella funerària.
Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII),
Empúries fou capital del comtat carolingi d'Empúries i
posteriorment capital del comtat medieval d'Empúries fins el
segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló.
A partir d'aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli
de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala.
L'any 1908 s'inicia la recuperació científica d'Empúries i
comencen les excavacions que han continuat, gairebé sense
interrupció, fins avui.
μπ ριονἘ ό
L’Empúries grega
Àgora
Temple de
Júpiter Serapis
Muralla
Temple d’Asclepi
Cases
Moll hel·lenístic
Temple d’Asclepi
(s. II aC.)
Temple de Zeus – Serapis
(s. I aC.)
Agorà i stoà
(s. II aC.)
Mosaic
(s. II aC.)
Moll hel·lenístic del port
(s. II-I aC)
Cisternes
Asclepi
(s. II aC.)
(després de la restauració)
Darreres troballes: necròpolis grega
EMPORIAEEMPORIAE
La ciutat romanaLa ciutat romana
Amfiteatre
Muralla
Fòrum
Termes Domus Insula
Atrium de la DOMVS -1
Atrium de la DOMVS 1
Mosaics de la DOMVS 1
Peristilum de la DOMVS 1
Domus -2
Fòrum
Reconstrucció del Fòrum
Termes públiques
Muralla
Porta de la muralla
Amfiteatre
Mosaic del sacrifici d’Ifigènia
(s. I dC.)
Darreres troballes : necròpolis romana

Empúries

  • 1.
  • 2.
    Al llarg delsegle VII aC els pobladors indígenes d'aquesta zona de la costa de l'Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments de l'edat del ferro es trobava en un petit istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d'Empúries.
  • 3.
    Aquest nucli depoblament, que es remunta fins a l'època del bronze final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (la Παλαι π λις),ὰ ό creant mig segle després un nou sector de la ciutat, ja a terra ferma (la Νε π λις), les restes de la qual formen part de l'actual visita alὰ ό jaciment arqueològic (ciutat grega).
  • 4.
    La colònia esva anomenar ᾿Εμπ ριονό , que en grec vol dir mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a l'activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península. Precisament foren la seva influència i la seva cultura els elements que condicionaren l'evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica. Els pobladors ibers de l'Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.
  • 5.
    L'any 218 aC,amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneus Cornel·li Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica.
  • 6.
    El 195 aC,Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC).
  • 7.
    Mentres que Gerunda(Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es concentrà a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària.
  • 8.
    Després de lainvasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries fou capital del comtat carolingi d'Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d'Empúries fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala. L'any 1908 s'inicia la recuperació científica d'Empúries i comencen les excavacions que han continuat, gairebé sense interrupció, fins avui.
  • 10.
  • 11.
    Àgora Temple de Júpiter Serapis Muralla Templed’Asclepi Cases Moll hel·lenístic
  • 12.
  • 13.
    Temple de Zeus– Serapis (s. I aC.)
  • 14.
  • 15.
  • 16.
    Moll hel·lenístic delport (s. II-I aC)
  • 17.
  • 18.
    Asclepi (s. II aC.) (desprésde la restauració)
  • 19.
  • 20.
    EMPORIAEEMPORIAE La ciutat romanaLaciutat romana Amfiteatre Muralla Fòrum Termes Domus Insula
  • 21.
    Atrium de laDOMVS -1
  • 22.
    Atrium de laDOMVS 1
  • 23.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 31.
  • 32.
  • 34.
  • 35.
    Porta de lamuralla
  • 36.
  • 37.
    Mosaic del sacrificid’Ifigènia (s. I dC.)
  • 38.
    Darreres troballes :necròpolis romana