calendari, mesos, kalendes, nones, idus

1. Remei Baldó

2. El primitiu calendari
romà tenia 10 mesos i
l’any començava al
mes de març, amb la
primavera.

3. MARTIUS era el primer
mes i estava consagrat
al déu Mart, perquè amb
la primavera
començaven les
campanyes militars.

4. APRILIS estava
consagrat a la deessa
Venus.
MAIUS estava dedicat a
la deessa Maia, mare de
Mercuri, considerada
una divinitat agrària.

5. IUNIUS, una bona
època de l’any per a
celebrar matrimonis,
era el mes dedicat a
Juno.

6. QUINTILIS era el
cinqué mes de l’any
(quintus). Després
s’anomenà IULIUS en
honor de Juli Cèsar.

7. SEXTILIS era el sisé
mes de l’any (sextus).
Després s’anomenà
AUGUSTUS en honor
de l’emperador August.

8. SEPTEMBER era el
seté mes de l’any
(septem).
OCTOBER era el
huité més de l’any
(octo).

9. NOVEMBER era el
nové mes de l’any
(novem).
DECEMBER era el
desé més de l’any
(decem).

10. Posteriorment per a
adequar el calendari
lunar al calendari solar
s’afegiren dos mesos
més, que es posaren al
final.

11. IANUARIUS estava
dedicat al déu Ianus, el
de les dos cares,
també de les portes.

12. FEBRUARIUS
estava dedicat
Februo, déu de
les purificacions.

13. L’any nou en el
calendari romà
començava l’1 de març.
En temps de la
República eixe dia es
feien les eleccions a
cònsol, càrrec que
durava 1 any.

14. L’any 153 aC es va traslladar el
començament de l’any al dia 1
de gener, per avançar l’elecció
dels cònsols, a causa d’unes
revoltes a Hispània. Des
d’aleshores l’any comença l’1
de gener. Els mesos
denominats amb un ordinal
han perdut el sentit
etimològic.

15. Els romans no dividien
el mes en setmanes.
Encara que els nostres
dies de la setmana són
d’origen llatí, la divisió
per setmanes s’introduí
en l’imperi romà
tardíament, en el s. IV
d.C.

16. En el calendari romà
dins de cada mes hi
havia tres dies amb un
nom particular. La resta
de dies s’anomenaven
en relació a aquestos
tres.

17. El primer dia de cada mes
eren les Kalendes.
El cinqué dia de cada mes
eren les Nones.
El tretzé dia de cada mes
eren els Idus.
Els mesos de març, maig,
juliol i octubre les Nones
eren el 7é dia, els Idus el
15é.

18. Si volem referir-nos al dia
mateix de les Kalendes, de
les Nones o dels Idus,
direm:
Kalendis
Nonis
Idibus
+ l’adjectiu relatiu al mes.
Ex. Kalendis Ianuariis (1
gener)

19. Si volem expressar el dia
anterior a cadascuna
d’aquestes dates, direm:
Pridie Kalendas
Pridie Nonas
Pridie Idus
+ l’adjectiu relatiu al mes.
Ex. Pridie Kalendas
Ianuarias (31 de desembre)

20. Si volem expressar el
dia següent a cadascuna
d’aquestes dates, direm
Postridie Kalendas
Postridie Nonas
Postridie Idus
+l’adjectiu relatiu al mes.
Ex. Postridie Kalendas
Ianuarias (2 de gener)

21. Qualsevol altra data s’expressa
amb la preposició ante + el
número ordinal resultant de
comptar fins a una de les tres
dates fixes al·ludides (la
següent més pròxima).
Ex. Ante diem octavum
Kalendas Ianuarias (25 de
desembre)
*Atenció: els romans incloïen en el
còmput el dia 25 i el dia 1.

22. Exemples:
Ante diem quartum Nonas
Martias (4 de març)
Ante diem sextum Idus
Novembres (8 de
novembre)
Idibus Martiis (15 de març)
Pridie Kalendas Maias (30
d’abril)

23. Saps d’on ve l’expressió “any
bixest” aplicada als anys que
tenen 366 dies?
Quan l’any tenia 366 dies (cada 4
anys), els romans celebraven
dues vegades el dia 24 de febrer
(ante diem sextum Kalendas
Martias). El dia repetit era “ante
diem bis sextum Kalendas
Martias)