Edició del Butlletí Obert de la Fundació centrat en els petits del Centre Obert

1. Butlletí Obertnúm.
23Març 2016
Un respir per a les famílies a“el Caliu” 3
Els petits del Centre Obert Joan Salvador Gavina 6
Per què soc voluntari de petits? 10
Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social: la nostra
manera de millorar la salut dels infants 11
Transpirenaica social i solidària 2016 12
Sumarii

2. Teniu entre les mans una nova edició del Butlletí Obert. La darrera edició estava
centrada en els adolescents i en aquesta us parlem dels més menuts de la casa,
els infants d’entre 4 i 7 anys.
Amb ells iniciem l’acció socioeducativa al Centre Obert. Són ja unes personetes
curioses, amb moltes ganes d’aprendre, que comencen a mostrar la seva
personalitat i que volen ser autònoms sempre i quan un adult validi les seves
decisions. El treball que realitzen les educadores, els professionals i els voluntaris
durant la setmana, és clau per tal que el seu procés de creixement sigui el més
harmoniós. Les situacions de pobresa i incertesa a les que s’enfronten les seves
famílies, dificulta tenir els recursos que els ajudaran a desenvolupar-se. Cal
posar mesures perquè aquests nens i nenes són el nostre futur.
Les famílies són un pilar fonamental per als infants i han d’estar presents en tot
el procés educatiu dels seus fills, fins i tot espais com l’escola o programes com
el nostre. Elles tenen el seu espai en aquestes pàgines. Des que es van posar
en marxa les activitats de lleure en caps de setmana a “el Caliu” hem tingut
molt present d’oferir temps per a les famílies i els seus fills. D’aquests dissabtes i
diumenges en parlem en aquest butlletí.
A més dels professionals implicats en els programes i activitats de la Fundació
hi ha nombrosos voluntaris que a diari donen temps i coneixement a la nostra
missió. Un dels voluntaris del programa de petita infància ens parla sobre la seva
experiència i motivació, de com s’aprèn quan s’està educant. Un altre voluntari,
aquest en qualitat de patró de la Fundació, ens parla sobre el deteriorament
de la salut per causa de les múltiples mancances amb les que viuen moltes
famílies del Raval, mancances que res tenen a veure amb el sistema sanitari.
Per acabar, no podem deixar l’oportunitat de fer-vos cinc cèntims d’un projecte
per a joves en el que ens hem implicat. Properament tindrem un butlletí
centrat en els joves, però us avancem que, una de les preocupacions és la
seva incorporació al món laboral. Amb aquesta dificultat de fons, l’any 2013
neix laTranspirenaica Social i Solidària: caminar plegats els 800 quilòmetres que
travessen els Pirineus joves en risc d’exclusió social i persones que els poden
relacionar amb empreses i organitzacions. Una idea senzilla que, envolcallada
de temps de lleure i contacte amb la natura, genera sinergies entre dos móns
molt diferents i separats.
TotselsarticlespretenenmostrarcomestreballaalaFundacióambunespersones
que han de poder tenir les mateixes oportunitats que la resta de la societat.
Editorial

3. Fundació Joan Salvador Gavina 3
Un respir per a les
famílies a “el Caliu”
És dissabte al matí, les famílies van arribant
al centre. Estan contentes i esbalotades.
Avui no només acompanyen a algun dels
seus fills a l’autobús que els portarà cap
a Planoles, avui, elles també marxen i no
és gaire habitual que vagin a passar tot
un cap de setmana fora. “¿Todo el fin de
semana? ¿No sólo el sábado?”. El lleure és
un espai educatiu i una font de transmissió
de valors i hàbits, aquest cap de setmana, a
més, serà un temps de descans.
Repassen que tothom dugui roba d’abric,
saluden a la resta del grup, localitzen a
l’equip del Gavina que estaran aquest cap
de setmana amb elles... de mica en mica es
van relaxant i, asseguts al seu seient, veuen
passar el Paral·lel i la ronda litoral. Ara ja
enfilen cap a Planoles. El viatge és llarg,
però saben que aquest dos dies “el Caliu”
serà un respir, un gran moment per deixar
estar el gris de la ciutat i “podrem anar a la
neu? Ja veurem, no esta clar que nevi… ens
ho passarem bé igualment, eh!”
Les converses van i venen, però a mesura
que s’acosta el final del trajecte un silenci
expectant plana entre tots els pares i mares.
Els fills ja estan acostumats a pujar a la casa
de colònies del Gavina i no entenen que
puguin estar tan emocionades les seves
mares “tranquil·la mama, jo t’ensenyaré on
estan les coses.” Les famílies s’instal·len
i surten al jardí, la mainada ha tret una
pilota i algun diàbolo i juguen. Els gran
xerren sobre què faran aquests dos dies,
“quan sortirem d’excursió?”, “¿a què hora
desayunamos? ¡Tan temprano yo no tengo
hambre!”. L’equip del Gavina explica les
normes de la casa, els horaris, les activitats
que faran,... Escolten sense sentir, tots
miren al voltant les muntanyes, el cel blau
i clar i aquest fred que es passa fàcilment
movent-te cap el sol.
Es proposen tres mares voluntàries per
parar taula, es canvien dues per dos
pares i entre riures i bromes s’enllesteix el
menjador per dinar. És estrany asseure’s
i que et serveixin, menjar sense haver
cuinat, tenir temps per parlar una conversa
sencera sense viatges a la cuina, allargar la
sobretaula i riure, sobretot riure.
Les sortides en família són un pas més
a la proposta que la Fundació va posar
Lleure

4. Butlletí Obert 234
en marxa la primavera del 2014 al lligar
el lleure educatiu i l’acció social amb
la conservació ambiental. Durant els
caps de setmana familiars es proposem
experiències i activitats on crear un espai
compartit entre pares i fills que combina
aprenentage i respecte per la Natura.
Propostes que volen oferir espais de
qualitat per a tota la família.
Gaudir d’un espai d’oci familiar és un dret
inalienable dels infants. Lamentablement,
l’esclat de la crisi econòmica ha comportat
que moltes famílies amb risc d’exclusió
hagin hagut de renunciar al lleure per
manca de recursos. Els infants del nostre
entorn han de créixer sans i feliços i ho han
de poder fer amb els seus pares i mares.
El primer dia va arribant al seu final.
Després de la passejada i de pintar les
caixes niu amb el logotip del Caliu, queda
descansar. Abans però, un joc de nit i una
“pel·li” per qui no vulgui sortir al carrer
“Ui, yo me quedo que hace frío. ¡Cagueta!
Que tienes miedo de la oscuridad.” Més
rialles.
Al matí, tot i que és aviat, hi ha gana.
Esmorzen i cap al Collet de les Barraques

5. Fundació Joan Salvador Gavina 5
“Ara és Parc Natural tot aquest paratge,
però tenim permís per penjar les caixes niu.
Mirarem també les que vam penjar a l’estiu a
veure què hi trobem.” Caminen, es queixen,
riuen, s’embadoquen amb el paissatge,
pregunten, tornen a riure,... ningú pensa
en el Raval. Ara i aquí només hi ha Natura
i bona companyia. Després de dinar,
ja tindran temps de fer-se a la idea que
tornen als carrers estrets del barri i a les
dificultats que els aclapran cada dia. Avui
ells voldrien que això durés més temps.
La tornada és més silenciosa, alguna rialla
perquè se sent algú que ronca però en
general les converses són suaus. Anem
deixant enrere les muntanyes i ens acostem
a la civilització però també “¿qué había en
esa caja de pájaros? Muy posible que fuera
un hurón ¿y cómo se ha metido dentro? ...”
Es diuen adéu, demà dilluns es tornaran a
veure, però ja no serà amb la tranquilitat del
cap de setmana. S’han creat bons records,
s’han donat bons espais de convivència
personals i culturals, s’han cansat però han
desconnectat i gaudit de la Natura. Saben
que això no pot durar tots els dies i s’aferren
a les bones experiències i les ganes de
repetir perquè espais familiars de qualitat al
barri costa trobar-los.
Lleure

6. Butlletí Obert 236
L’edat d’entrada al Centre Obert Joan
Salvador Gavina és als 4 anys. En aquest
moment són ja unes personetes que
porten sempre una motxilla amb allò que
viuen a casa i allò que viuen a l’escola.
Des del moment que entren a formar part
del Gavina, ens convertim en uns nous
“omplidors de motxilles”, un nou agent
educatiu que vetllarà pel seu creixement
personal. Des d’aquest moment, juntament
amb els pares i l’escola, formem un triangle
que buscarà desvetllar les seves aptituds
i acompanyar-los en les seves diferents
etapes fins la joventut.
Els infants de la franja d’edat d’entre 4 i 7 anys
formen la “petita infància” del Joan Salvador
Gavina. Els nens i nenes de 4 i 5 anys són el
grup de pardalets i els de 6 i 7 anys el grup de
les orenetes. Ells són els més petits de la casa.
Ells són l’inici de la nostra acció.
Sovint hem sentit a dir que és un fracàs que
mares i pares que en un moment van ser
infants i adolescents del Gavina ara portin
el seus fills amb nosaltres. Tanmateix,
ni ells ni nosaltres ho veiem i sentim
d’aquesta forma. Sentim la confiança que
dipositen en nosaltres, veiem el suport que
busquen al demanar-nos que formem part
de l’educació del seus petits.
Fer un retrat tipus dels infants és,
inevitablement, deixar d’enumerar els trets
únics de cada un d’ells, amb les seves virtuts
i amb els seus defectes. Sí diem, però, que
són grans esponges, tot ho absorbeixen, tot
ho volen investigar i tot ho volen imitar.
Estan en plena efervescència de creixement,
desenvolupant el llenguatge, coneixent amb
profunditat el propi cos i les seves capacitats
i adquirint una progressiva independència.
Què ens preocupa o què ens ocupa?
Sembla obvi que volguem que els infants
esdevinguin persones sanes, autònomes,
competents, solidàries, responsables,
amb criteri propi… felices, en definitiva.
No obstant, són moltes les situacions
d’exclusió i risc social presents en l’entorn
familiar que fan perillar aquests aspectes
i els infants acaben per no poder-los
desenvolupar en tot el seu potencial.
Els petits del Centre Obert
Joan Salvador Gavina
Això és
educatiu

7. Fundació Joan Salvador Gavina 7
Les experiències i vivències que posem
a l’abast dels infants són el model sobre
el qual consoliden aprenentatges i
adquireixen competències socials. És clau,
doncs, que les relacions que estableixin
amb el seu entorn siguin sanes i de qualitat
i per tant, el triangle que formem amb
l’escola i la família és decissiu per al seu
procés educatiu.
De totes les edats que s’atenen al Centre
Obert Joan Salvador Gavina (fins als 22
anys), la dels infants de 4 a 7 anys és la que
més necessitat té d’incoporar a les famílies
a la seva tasca. La feina que es fa amb els
més menuts és plantar moltes llavors. Són
llavors que cal cuidar i regar per tal que
brotin de mica en mica. Tenim l’oportunitat
i la responsabilitat de fer moltes coses,
d’incidir en molts aspectes. Amb tot, hem
anat observant i constatant que sense la
implicació dels pares, les llavors que aquí
sembrem, no donen el fruit esperat.
Aquest fet ens ha dut a reflexionar molt
sobre com incorporar a les famílies en el
procés socioeducatiu que realitzem a diari.
A banda del seguiment, les entrevistes o les
reunions de pares, amb els nens i nenes de
pardalets i orenetes hem hagut d’incoporar
i posar a prova nous projectes i noves
eines. Una de les que millors resultats ens
dóna és demanar als pares i les mares que
vinguin a fer una activitat amb el grup del
seu filla o filla.
Amb la incorporació del pares al quotidià
tots hi hem guanyat. Quan vam proposar la
incorporació de les famílies a l’activitat d’un
dia, vam començar donant-los l’opció de
venir durant l’estona del berenar, al principi
de la tarda. Ara, després de dos trimestres
amb l’experiència, a més del berenar
participen d’una activitat i algunes, fins i
tot, es queden tota la tarda.
Per als infants és extremadament positiu,
tenir a la mare o al pare allà, entre els
seus iguals. És motiu de satisfacció, de
reafirmament personal, d’orgull. Els menors
han interioritzat tant la dinàmica de les
famílies dins el seu dia a dia en el Gavina,
que ells mateixos són els que demanen quan
podran venir les seves mares o els seus
pares. Per altra banda, els pares, s’emporten
molta informació: conviuen amb els seus
fills en un entorn que no és el domèstic,
els veuen fent coses que no creuen que
Monogràfic sobre els petits

8. Butlletí Obert 238
siguin capaços de fer i esdevé un espai
d’observació i aprenentatge.
Per a nosaltres, tenir les famílies col·laborant
en el desenvolupament d’una activitat ens
permet fer-los evidents coses que ja no
només són les informacions que els podem
passar en una entrevista familiar. Les estan
experimentant i els esta fent canviar la
manera de veure els seu fill o filla. Amb
les famílies es trobem molt sovint que la
transmissió de les nostres observacions, els
missatges que els donem en reunions, es
prenen com a qüestinaments i no pas com
a observacions i propostes que busquen
millorar la relació pares i fills. Són moltes les
dificultats que ens trobem quan parlem amb
les famílies: barreres idiomàtiques, famílies
marejades i amb missatges contradictoris
pel munt de serveis que les atenen afegit a
una imatge de la situació familiar i actitud
de les mares i pares totalment diferents dels
serveis que les segueixen. Ens trobem molt
més sovint del que hauríem com a frontisa i
mediadors entre els diferents professionals.
Nosaltres som un recurs més, un actor dels
molts serveis, però acabem per esdevenir
l’actor principal. És molt usual que els
centres escolars amb els que ens coordinem
es recolzin i creguin molt en la nostra
intervenció, per a ells som els més pròxims
a les famílies.
Vida sana emocional
Fa temps que als diferents espais de debat de
la Fundació parlem de les emocions i de la
seva gestió. Tots els grups del Centre Obert
estem treballant diferents aspectes d’aquest
tema i ho fem amb diferents instensitats i en
diversos moments en el transcurs de l’any.
Dins el treball de l’autonomia del menor, la
gestió i exteriorització de les emocions és
l’element que plana sobre totes les accions
que fem. Podríem dir que és l’element que

9. Fundació Joan Salvador Gavina 9
uneix tota la nostra acció, amb activitats
específiques per a treballar les emocions com
“Emociona’t”, però que ha d’estar present
en tots els altres aspectes de seguiment de
l’infant: adquisició d’habits, relació amb els
iguals, relació amb els adults, moments de
lleure…
Un dels trets que sempre ens crida l’atenció
per més que es va repetint a cada nou inici
de curs amb l’entrada de nous nens i nenes,
és fins a quin punt estan acostumats al
“NO”. Hi ha una sobreprotecció derivada de
la seva fragilitat que hem de reconvertir en
acompanyament. El treball de l’autonomia
comença per intentar que deixin enrere
el “no sabo” i introdueixin el “jo puc”. Els
infants que atenem es troben dins una
etapa de creixement on haurien d’estar
consolidant aprenentatges bàsics que s’han
iniciat durant la primera infància, durant
l’etapa de 0 a 3 anys. És durant els 3 primers
anys de vida de l’infant quan aprenen a
dir “Deixa’m… jo sol!”. Tanmateix ens
trobem amb moltes mancances i sobretot
les que fan referència a l’autonomia. Com
menys autonomia, més necessitat mostren
els infants d’afirmar-se amb conductes
d’oposició als adults, més insatisfacció i
més mal humor. Autonomia no és fer el
que l’infant vol responent a impulsos, és
desenvolupar les ganes i la voluntat d’actuar
per un mateix i així no només ser hàbils en
fer coses que els diuen els adults sinó fer i
decidir amb allò que tenen al seu entorn.
Les orenetes, tot i els seus només 6 o 7 anyets,
tenen un espai de debat molt interessant. El
berenar es converteix en una assamblea on
poden validar les coses que els passen. En
general, tenen un coneixement molt material
de la seva persona i veuen les pròpies accions
com a actes molt negatius. Per a ells una cosa
dolenta és “el tot” i gràcies a la reflexió amb
la resta de companys, situen i proporcionen
les seves accions. Són infants molt etiquetats,
molt marcats pels prejudicis de la família i
cal un treball constant per trencar aquestes
etiquetes amb coses tant senzilles com
preguntar “aquest infant, es porta sempre
malament?” o “aquest infant sempre crida?”
o també “aquest infant mai riu?” o “el color
de la seva pell no et deixa jugar amb ell?”.
Tenim una recepta que cada tarda hem de
complir, un mantra que anem repetint: 4
validacions, 1 carinyo i 3 acompanyaments,
3 límits i 4 paraules boniques són uns
ingredients que ens preparan pel que hagi
de venir. Amb això podem aconseguir
un temps de qualitat amb el que ells
aconsegueixen coses, amb el que nosaltres
detectem mancances i amb el que finalment
donem suport i desenvolupem el nostre
paper d’agent socialitzador però també
educatiu.
Monogràfic sobre els petits
Patricia Carral i Maribel Jimenez
Educadores del nivell de petita infància a la
Fundació Joan Salvador Gavina

10. Butlletí Obert 2310
El proper estiu farà dos anys que vaig arribar
al Gavina. Des del primer dia m’hi he trobat
molt bé, especialment amb els més petits
del centre. Compartir una o dues tardes a la
setmana amb ells es va convertir ràpidament
en quelcom molt important per mi, i em seria
complicat acostumar-me a deixar-ho de fer.
La curiositat que tenen els nens i nenes
s’encomana, igual que les ganes de passar-ho
bé i el prendre-ho tot com un joc, tot això fa
que per una tarda a la setmana, i sense perdre
la responsabilitat i el paper d’educador, et
puguis convertir en un d’ells. M’agrada la
seva capacitat de somiar, de sorpresa davant
tot i de sorprendre’t a tu cada dia, amb ells
mai hi ha dues tardes iguals.
La situació econòmica familiar dels infants
del Gavina és complicada, atur pels adults
de la família, desnonaments... l’esperança
de vida de Ciutat Vella és tres anys inferior
a la mitjana de Barcelona. Saber de totes les
dificultats per les que passen aquests nens
i nenes i, tot i així, veure com aprenen i es
segueixen divertint dia a dia és tota una
lliçó. Com va dir Eduardo Galeano “mucha
magia y mucha suerte tienen los niños que
consiguen ser niños”.
Els infants són el futur de qualsevol
societat, desprotegir-los seria un error
que no ens podem permetre. La feina del
Gavina i de tots els seus educadors, amb els
que també aprenc molt, és imprescindible.
Més encara amb els recursos totalment
insuficients que dóna l’administració.
Al Centre Obert, els nens i nenes troben
un lloc on es reforça la feina de l’escola,
un suport en les seves necessitats i
desenvolupament, un espai per l’educació,
i molt important, un lloc on jugar i passar-
ho bé. A vegades els adults oblidem el dret
de tots el nens a jugar i somiar, que és al
cap i a la fi el dret de tots els nens a ser-ho.
Al llarg de tot aquest temps he participat en
les activitats del centre, en els jocs al parc,
als casals organitzats durant les vacances, i
també hem anat de colònies i espero poder
seguir-ho fent per molts anys, perquè
crec que he pogut aportar moltes coses i
moments bons als petits del Gavina, però
encara més me n’han aportat ells a mi.
Per què soc voluntari de petits?
Això és
voluntari,
eh!
Jordi Campabadal Graus
Advocat i voluntari de petits a la
Fundació Joan Salvador Gavina

11. Fundació Joan Salvador Gavina 11
Lluitar contra la pobresa i
l’exclusió social: la nostra manera
de millorar la salut dels infants
La salut de les persones és una condició que
depèn de múltiples factors, molts dels quals
no tenen res a veure amb el sistema sanitari,
com, per exemple, les condicions de vida, el
treball, les relacions socials, l’habitatge,... És a
dir, la salut i la malaltia tenen a veure amb la
situació socioeconòmica.
Des del 2008 fins a l’actualitat, a causa de la
tan coneguda crisi econòmica, les persones
que formem part del Gavina hem assistit
a un increment dels factors que influeixen
negativament a l’estat de salut dels infants
que atenem. L’augment de l’atur i de la
precarietat laboral, l’empobriment sobtat
provoca una restricció dels pressupostos
familiars per a necessitats bàsiques com
l’alimentació, i una pitjor salut a curt i
a llarg termini. L’empitjorament de les
condicions d’habitatge, pels desnonaments,
infrahabitatges, habitacions rellogades o la
pobresa energètica, s’associa a unes pitjors
condicions de vida i augmenten el risc de
patimentmentalideconsumdepsicofàrmacs.
A més, les males condicions a l’habitatge i
la mala alimentació són factors facilitadors
de la difusió de malalties infeccioses com
la tuberculosi. No és casual que la taxa de
prevalença d’aquesta malaltia al nostre barri
sigui una de les més altes de Catalunya,
igual que en el cas d’altres malalties
infeccioses relacionades amb les mancances
higiénico-dietètiques.
La població infantil és un dels grups més
vulnerables a aquestes situacions d’estrès
que provoca la crisi. La manca d’alimentació,
higiene, la pobresa energètica, la mala
qualitat del descans, la necessitat de canvi
constant d’habitatge provoca una gran
inseguretat en els infants que, sens dubte,
influeix en el rendiment escolar i en les seves
relacions socials presents i futures.
Lacrisieconòmicaensestàafectantatots,però
les privacions materials, l’empobriment sobtat
i la pèrdua de poder adquisitiu, que tenen
un impacte immediat sobre la salut sobre tot
en grups vulnerables com els infants, han
augmentat més entre les famílies amb menor
nivell d’estudis respecte de les universitàries.
A banda d’intentar garantir les necessitats
bàsiques, oferir una alimentació variada
i saludable, facilitar la higiene i el vestit,
facilitar espais d’estudi i de convivència
confortables i de qualitat, treballem per a
reduir el fracàs escolar i l’abandonament dels
estudis dels nois i noies del Gavina, perquè
la millora del nivell educatiu dels joves i
la reducció de les desigualtats educatives
millora el nivell de salut. “Aprendre a volar”,
o sigui, facilitar l’educació, és la nostra
manera de fer prevenció, afavorir la mobilitat
intergeneracional (l’avenç d’una generació
respecte la progenitora) que té efectes clars en
la millora intergeneracional de la salut.
La
Fundació
Josep Tuñí
Metge i Vicepresident de la Fundació
Joan Salvador Gavina

12. Darrera
hora!
Amb el suport de:
L’any 2013 es va posar en marxa el projecte
Transpirenaica social i solidària (TSS), un
projecte innovador i pioner de transformació
social i educativa per a joves en situació
vulnerable que té com a context la muntanya.
L’objectiu és connectar aquest joves amb
persones, institucions i empreses per a
millorar la seva projecció de futur, crear una
xarxa social solidària que els ajudi en la seva
inserció laboral i els fomenti l’autonomia i la
millora de les seves capacitats.
La TSS és un projecte que es desenvolupa
i estructura durant tot l’any, si bé l’activitat
principal es produeix durant els mesos
de juny i juliol, període durant el qual
es realitza la Marxa per la Inclusió, una
travessa de 800 km. recorrent els Pirineus
des de Cabo Higuer (País Basc) fins al Cap
de Creus (Catalunya).
Aquest és el primer any en el que els
joves de la Fundació participaran a la
Transpirenaica. Ja han començat a fer
excursions i entrenaments. El treball que
els queda per endavant és intens, però la
il·lusió de complir aquest gran repte els
motiva a seguir caminant per descobrir que
la TSS no és un caminar per caminar.
Transpirenaica social i solidària 2016
Travessa per a la inclusió
Podeu col·laborar amb la Fundació fent un ingrés a:
“la Caixa” ES78 - 2100 - 3063 - 92 - 2200049350
Fundació Joan Salvador Gavina
Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona
Telf. 93 442 66 83
facebook.com/FundJSGavina
@FundJSGavina
www.fgavina.org
MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
PERE TARRÉS
FUNDACIÓ