La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022

Edita: Florida Secundària
Disseny: Gràfiques Vimar
Coordina: Natàlia Herrero i Mª Carmen Martínez
Col·labora: Equip docent, professionals no docents, alumnat i AMPA
Portada:
Mural a l’entrada de l’escola (Fragment del Guernica, Picasso)
Col·labora en el disseny Daniel Minguet Zamora
LA
CASSOLA
37
LES MANERES D’ESTAR
I DE SENTIR
LES MANERES DE VIURE
I DE RELACIONAR-SE
LES MANERES DE PENSAR
LES MANERES DE FER
I DE TREBALLAR
LA LECTURA
LES EXPERIÈNCIES
INTERNACIONALS
LA CREACIÓ ARTÍSTICA
Abracem ...
Abracem ...
Abracem ...
Abracem ...
Abracem ...
Abracem ...
Abracem ...
6
3
14
22
31
50
53
56
Editorial

I, per fi, arribaren
els somriures i les abraçades…
Tornar a l’escola després de les vacances de Pasqua va ser un
moment molt especial. Per primera vegada, desprès de 2 cur-
sos de “pandèmia”
, ens podíem veure les cares, deixar enrere
les distàncies, els patis separats, els aïllaments, les mascare-
tes. Sí, per fi podíem veure els somriures i fer-nos abraçades.
Poc a poc hem anat recuperant la vida a l’escola com la co-
neixíem. Esperem, inclús, haver après d’aquesta experiència i
mostrar-nos ara un poc més savis i més preparats per afrontar els reptes que
l’escola i la vida ens continuaran posant per davant.
Com diu la nostra portada, tenim el convenciment que “un altre món és possible”, un món més
just, més conscient i respectuós amb les persones i el medi, un món en pau.
Per això hem volgut que el fil conductor d’enguany siguen els somriures i les abraçades, tan ne-
cessaris i que tant hem desitjat en aquest temps. Abracem, doncs, la vida i l’alegria. Continuem
cuidant-nos i aprenent de cada experiència. Fem-ho fomentant el benestar emocional, les maneres
d’estar i sentir que potencien la confiança, la resiliència i la capacitat de gaudir de les coses sen-
zilles. Descobrim nous camins engrescadors, compartim nous reptes, aprenentatges, vivències,
viatges... Deixem-nos atrapar per la vitalitat i la riquesa que cada dia ens ofereix la vida a l’escola.
2022, és també, l´any Joan Fuster. Per això hem volgut fer-li el nostre petit homenatge disseminant
entre les pàgines de la revista alguns dels seus coneguts aforismes, xicotetes píndoles de saviesa
que ens conviden a reflexionar, aprendre i, sobretot, a viure.
Tot això és el que hem intentat transmetre amb el nº 37 de La Cassola. És una Cassola gran, on
tothom cap i pot acostar-se. Com sempre, l’hem cuinada a foc lent, amb estima, reflexionant, re-
plegant l’essència d’allò que som i hem fet al llarg de tot el curs. Esperem que us agrade.
Veniu, veniu i tasteu!
EDITORIAL
Entre el bé i el mal,
podríem aspirar
a l’alegria
Joan Fuster

LES MANERES D’ESTAR I DE SENTIR
Abracem...
UNA NOVA ETAPA,
EL GRAN CANVI

6
IMPRESCINDIBLES
Una comunitat educativa no es composa sols d’alumnat i professorat. Per a que
cada dia tot funcione, són necessàries altres persones que treballen per nosaltres,
es preocupen, ens ajuden i de les quals aprenem molt. L
’escola no podria existir
sense elles i ells. Són imprescindibles!
Son todo el personal que armados y armadas de sus fregonas y escobas, nos salvan
de la suciedad y nos mantienen cerca del aseo y la pulcritud.
¿Podríamos imaginar un centro escolar, en el que no se fuese acumulando la sucie-
dad, sin unas manos enguantadas que fueran limpiando lo que otros ensucian?
Y no solo de la desinfección y limpieza se encarga éste ejército.También encontramos
objetos valiosos que se han perdido, somos confidentes del alumnado, estamos cu-
ando se nos necesita, hasta cuando la jornada ha acabado, cuando hay incidentes o
celebraciones… Un duro trabajo que es imprescindible para que el instituto funcione,
creando un ambiente agradable donde poder estar y pasar tantas horas de estudio.
Contribuir y crear una sociedad más respetuosa con nuestro entorno, pasa por tener
un buen ejército de salvación, así que ¡aquí estaremos!
AZAHARA, ROSI, JOANA, LOLA, CONCHIN Y CARMEN
Quan vaig trepitjar per primera vegada aquest lloc, vaig saber de
seguida que una cosa bona m’esperava. Però alhora també em vaig
adonar que l’ombra que havia de cobrir era molt llarga i que, tal ve-
gada, trobaria bastants pedres en el camí.
Julián, a més d’una magnífica persona, va ser i continua sent, tot un
referent en aquesta empresa i després de la seua jubilació m’espe-
rava una enorme càrrega sobre els meus muscles.
Però tot es va tornar més fàcil en comprovar la qualitat humana que
m’envoltava i recolzava a cada pas i hui, dos anys després, puc dir alt
i clar que he guanyat molts amics i amigues, que ric més que plore i
que continue creixent com a treballador i com a persona.
No em vaig equivocar quan vaig intuir que una cosa bona m’esperava.
Gràcies, gràcies, gràcies!
KIKO MARTÍNEZ, conserge
KIKO
Y
JULIÁN
Si tens un fill,
ensenya'l a ser
lliure. Encara que
siga a costa teua
Joan Fuster
EJÉRCITO
DE
SALVACIÓN
Abracem...

IL·LUSTRACIÓ DE LAURA SAEZ VALLÉS, 4TB
EL CONFESSIONARI
Existeix un lloc a l’institut on les parets escolten i ca-
llen. Un lloc on les persones expressen allò que senten
sense filtres. Un lloc que tant serveix com a despatx,
aula, infermeria, zona de descans, d’objectes perduts,
on hi ha material de tot tipus, fins i tot, podràs trobar al-
gun que altre dolcet per a confortar a qualsevol ànima.
Sí, estàs pensant bé, aquest lloc és... la saleta de guàr-
dia! També coneguda com: El Confessionari.
Que has discutit amb un amic o amiga i sents com el
món s’acaba? Andrea t’escolta. Necessites una pisto-
la de silicona? Ricardo és la teua persona.T’han donat
una nota en la qual no estàs d’acord? Alba et dona
suport.
Hem escoltat històries d’amors i desamors, de l’injust
que és la vida per què “tinc 6 exàmens la mateixa
setmana”
, que “fulanito m’ha pegat però es que
ell/a m’havia insultat”
, “em dones una xuxe?”
, “ne-
cessite cridar a casa per què m’he deixat un treball
súper important que si no l’entregue em van a sus-
pendre”
, “em fa mal el cap”
, “m’han posat una amo-
nestació i jo no he fet res”
, “Hola! M’estic avorrint a
classe, què feu?”
.
Però no sols d’històries d’alumnat es nodreix el con-
fessionari, ja que al professorat també li agrada desfo-
gar-se entre aquestes quatre parets: “que malament
s’han portat avui”
, “heu vist el que hem preparat
per a la classe?”
, “aquest cap de setmana no veuré
el Sol, tinc una muntanya d’exàmens i treballs per
corregir més gran que l’Aneto”
, “un cafenet?”
, “què
bé que esteu ací, puc quedar-me una estona?”
.
Penseu que s’havia acabat? El personal de neteja
també utilitza el nostre servei de confessionari, per-
què de vegades no valorem el seu treball i això que
és molt important la seua feina al centre. Des del “no
han pujat les cadires” i “els banys els tracten fatal”
al “venga que ya es miércoles!” passant per “avui
se’n va algú d’excursió?”
.
Com podeu comprovar, feina no ens falta, i voleu saber
el millor? Ens encanta escoltar-vos!. Així que ja sabeu,
al confessionari les parets escolten, les parets callen.
PD: Pròximament podreu trobar una bústia a la saleta
on escriure notes per poder:
- Preguntar els teus dubtes.
- Contar els teus mals i/o compartir la teua felicitat.
- Fer suggeriments.
Pots fer-ho de manera anònima, personal o conjunta!
Amb molt d’amor: ANDREA, ALBA I RICARDO.
GRÀCIES famílies!
L’escola no es pot entendre sense alum-
nat, però tampoc sense les seues famílies.
Famílies i escola tenim un preciós vincle,
compartim el mateix objectiu i el mateix rep-
te: acompanyar els nostres adolescents en
el seu camí cap a la vida adulta, fer possible
el seu benestar i el seu creixement personal,
social i acadèmic.
Per això és tan important confiar i fer equip,
compartir aquesta tasca amb humilitat, res-
pecte, sensibilitat, diàleg i responsabilitat.
I per això us estem tan agraïts per la vos-
tra confiança i la vostra col·laboració. Han
estat dos anys ben difícils per a tots, dos
anys on hem sentint el vostre suport i on
hem comptat amb la vostra ajuda tant en el
contacte diari, com a través de l’esforç, les
reflexions i el treball de l’AMPA.
Ara s’obre una etapa de noves oportuni-
tats i nous reptes que esperem afrontar, com
sempre, amb la vostra ajuda. Sí, en aquest
nou temps de somriures i abraçades, abra-
cem el diàleg i la col·laboració! GRÀCIES!
Equip de Florida Secundària
7

8
Abracem...
Després de dos anys i una pandèmia, La Cassola ens torna a donar l’opor-
tunitat de traslladar-vos el nostre agraïment, tant al centre com a les fa-
mílies.
Al centre, per comptar amb l’associació i donar-nos la possibilitat de trans-
metre i participar a la vida educativa dels nostres fills i filles; i a les famí-
lies, per la col·laboració i aportació que feu a través de l’AMPA perquè tots
junts puguem donar suport al desenvolupament de projectes i activitats
que entenem afavoreixen el creixement dels nostres adolescents. Sense
la vostra ajuda i suport no seria possible participar en molts dels projectes
i activitats que es realitzen i que considerem els ofereixen un camí per
pensar, reflexionar i anar convertint-se en adults autònoms i responsables,
més enllà del repte acadèmic que cada curs suposa per ells i elles.
Com sabeu, durant aquests anys, no hem pogut oferir les festes habitu-
als, la pandèmia ens ha limitat la possibilitat de reunir-nos i celebrar. Tot i
això, hem continuat col·laborant en allò que s’ha pogut desenvolupar per
tal que les aportacions de totes les famílies hagen repercutit en un millor
estar per a l’alumnat.
Així, quan es va permetre la tornada a les aules, vam fer entrega de mas-
caretes a tot l’alumnat del centre, era prioritari mantindre la protecció.
Igualment col·laborarem mitjançant la compra d’equips informàtics, tan
necessaris per al projecte on hem embarcat els nostres fills i filles.
Vam entendre que era totalment imprescindible que les famílies pogue-
ren estar presents, encara que fora virtualment, en els actes de comiat
dels alumnes de 4t E.S.O i 2n de Batxillerat el curs passat, per això vam
contractar tot allò necessari per retransmetre en streaming els actes, per
tal de facilitar almenys aquesta assistència diferent a les famílies.
Una vegada s’ha iniciat la permissivitat normativa d’excursions, sortides,
projectes... no hem dubtat a col·laborar amb el suport econòmic que el
centre poguera necessitar. I per descomptat, continuem i continuarem
col·laborant amb tot allò necessari en les graduacions dels que finalitzen
enguany el seu camí a Florida Secundària.
Finalment, i esperant poder-lo visualitzar en breu, tots vosaltres, com
AMPA que sou, fareu possible la renovació dels espais escolars d’oci i
temps lliure per als nostres fills i filles. El projecte pati i la seva renovació
ha començat finalment el seu camí després de dos anys paralitzat per im-
possibilitat de les circumstàncies. Esperem que l’alumnat ho reba amb la
mateixa il·lusió que tots hem posat en aquestes novetats i millores!
Per últim, volem reiterar el nostre agraïment i confiança a tots aquells
que formeu part de la comunitat educativa, així com animar les famílies a
col·laborar activament amb l’associació. Quan més siguem, més idees i
projectes podrem oferir com a famílies al centre i als nostres propis fills i
filles. No cal ser membre de la Junta Directiva de l’Ampa perquè ens feu
arribar les vostres idees, projectes, reflexions... per reunir-se, cada família
pot participar dins de les seues circumstàncies i temps disponible, no
dubteu que sereu ben rebuts i rebudes. Us esperem!!!
Nosaltres, com a Junta Directiva de l’AMPA esperem poder continuar
compartint i participant en el camí dels nostres fills i filles al vostre costat,
al del claustre i amb la resta de membres que composen la comunitat
educativa de Florida Secundària, desitjant que, d’aquí endavant, aquest
compartir siga presencial, de manera que a l’escoltar-nos puguem mi-
rar-nos als ulls.
Moltes gràcies i Feliç estiu!
AMPA FLORIDA SECUNDÀRIA
Compartir
i
escoltar-nos
MIRANT-NOS
ALS
ULLS

9
LA CASSOLA 37
COMIAT DE 2N BATX 2021-22
El passat 26 de maig celebràrem al TAC l’acte de comiat de l’alumnat de 2n de
Batxillerat. Un acte senzill i emotiu amb què tancàrem una etapa ben “intensa”
.
“
... Sí, us estimem. Us estimem perquè
heu format part de la nostra vida (6 o
7 hores diàries, com a mínim, durant,
dos anys). Alguns des de 1r de l’ESO,
altres des d’un poc més tard, però amb
totes i tots hem compartit un fum d’ex-
periències i anècdotes.
Cadascú de vosaltres ens ha ensenyat
una cosa diferent i, amb totes eixes co-
ses, nosaltres també hem crescut i hem
millorat com a educadors, però sobre-
tot, com a persones.
Ara teniu molts reptes per davant. El
vostre viatge continua i de segur que
arribareu a bon port. No tingueu por,
la incertesa no és negativa, és la mà-
gia d’allò que us queda per descobrir,
és el privilegi de poder fer moltes tries
diferents i és, sens dubte, la possibilitat
que se us presenta per contribuir a la
millora d’aquest món volàtil i canviant
que teniu l’oportunitat de millorar.
Per últim, tots nosaltres (tutors, profes-
sorat, personal de l’escola) desitgem
de tot cor haver deixat una empremta,
que encara que siga xicoteta, us ajude
a construir el vostre futur. Desitgem que
quan passe el temps i feu una mirada en-
rere, recordeu els vostres anys a l’escola
amb la mateixa emoció que ho farem
nosaltres.
Molta sort i bon camí!”
JOANSA, ESTHER I PILAR
(tutor i tutores de 2n de Batx)
Les idees clares;
els sentiments
confusos.
Joan Fuster

10
Abracem...
CARLA I CAROL
ens dediquen unes paraules
Acomiadar-se no és fàcil, però fer-ho provocant el somriure de qui tens a prop, és un art.
Carla i Carol ens han volgut dedicar unes paraules. Sentir-les des de la perspectiva d’haver
compartit amb elles el camí, no sempre fàcil, ens recorda que, en essència, aquest ofici de
mestre consisteix a creure en les persones i acompanyar-les.
Xiques, no podem estar més satisfets ni més agraïts!
Les persones
felices no tenen
memòria.
Joan Fuster
Hola, em dic Carol i, tal com diuen alguns pro-
fessors, sóc “de la casa”
. Duc 6 anys a Flori-
da, i per sort o per desgràcia, aquest ha sigut
l’últim. Encara recorde el primer cop que vaig
entrar al centre; veia als majors massa grans i
pensava que encara em quedava un camí molt
llarg fins arribar on ells estaven. Però el temps
ha jugat amb mi i aquests anys han passat
com si d’un obrir i tancar d’ulls es tractara.
Aquest any ha sigut molt dur, però no tot ha
sigut dolent, estressant i fatídic; també hem
tingut milers de moments feliços, amb rialles
sense fi.
Aquesta llarga i preciosa etapa s’ha d’acabar
per raons de la vida, i sé, que a cap altre lloc
vaig a poder anomenar-li casa amb la vivor i
l’amor com ho he (i ho hem) fet a Florida.
CAROL BENÍTEZ (2n Batx A)
Hola, Florida,
Sabía que este momento llegaría, pero jamás pensé que po-
dría doler tanto.
Solo puedo daros las gracias por estos tres años, en los que li-
teralmente me habéis cambiado la vida: Gracias por haber con-
fiado siempre. Por nunca haber creído en los niños malos, ni en
los casos perdidos. Es más, gracias por demostrarnos a todos,
hasta a mí misma, que era algo más que un caso perdido.
Durante estos años, me habéis dado una nueva oportunidad:
Una para reconstruirme. Me habéis dado una pasión y la posi-
bilidad de hacerla oficio. Me habéis dado ganas de vivir, y ojalá
fuese una exageración: Me habéis ayudado a cambiar tanto
que por fin me reconozco en el espejo.
Y es que una cosa es enseñar, y otra es lo que hacéis: Voso-
tros educáis. Acompañáis en el proceso, ayudáis a crecer. Y
ya no solo eso, es que lo hacéis de una forma tan bonita que
inspiráis a seguir vuestros pasos. Ser un buen maestro es una
cosa, pero inspirar a otros para que quieran ser maestros es,
simplemente, otro nivel.
Así que gracias, gracias a todos:
Gracias, Tamara, por enseñarme a cuestionarme el porqué de
las cosas.
Gracias, Valero, por haberme hecho recordar lo increíble que
es el mundo.
Gracias, Pilar, por haberme enseñado la belleza de lo nuestro.
Gracias, Laura, por no haberte rendido conmigo.
Gracias, Charo, por enseñarme a ser fiel a mis creencias.
Gracias, Paco Lluís, por haberme apoyado en mis peores.
Gracias, Víctor, por haberme dado y tenido fe.
Gracias, Rubén, por haberme enseñado a poner tu mejor son-
risa incluso cuando todo parece ir en tu contra. Te echaremos
mucho de menos.
Y, lo más importante, Gracias, Florida. Me habéis dado un lu-
gar al que pertenecer. Me habéis dado alas, y espero volar
lo suficientemente alto como para dedicaros el vuelo. Seguid
haciendo lo que hacéis, seguid inspirando a los pequeños y
haciéndoles soñar: Ya me contarán ellos en la academia.
Hasta la vista, familia.
CARLA TEROL (2n Batx C)

11
LA CASSOLA 37
L’ofici de mestre és un dels més necessaris que existeixen, doncs la seua missió és
educar els nostres fills i filles, preparar-los per aprendre i créixer, per saber enfrontar-
se a les dificultats, per viure, conviure i construir eixe món millor que desitgem.
Les persones que podem dedicar-nos a aquest ofici som afortunades i, sovint, ho
vivim amb la passió i dedicació de qui creu allò que fa i és conscient de la seua
transcendència.
Doncs, de l’estiu passat fins ara, alguns dels nostres companys i companyes han
arribat a la fi de la seua etapa professional: Empar Gallego (profe de socials), Mª
Dolores Campos (profe de tecnologia), Carme Albors (mestra de mestres i directora
del centre durant molts anys) i ara, Enric Gil (profe de ciències).
Per a elles i ell, han estat molts anys dedicats a aquest ofici de mestre i a la nostra
escola.Tota una vida! Molts moments compartits. Molts esforços i moltes il·lusions
per col·laborar en la construcció d’aquest projecte que és Florida Secundària.
Per això, des de La Cassola, volem dedicar-los aquest xicotet homenatge, unes línies
com a mostra de gratitud i reconeixement a la seua dedicació durant tants anys.
GRÀCIES MESTRES!
Aquest matí, quan
agafava la motxilla
per acudir a l’esco-
la i quan preparava
la classe, no he do-
nat importància a
aquest fet: avui 9 de
juny de 2022 era la
meua última classe.
Ho he comentat amb alguns companys del departament i he
continuat amb la preparació dels instruments que anàvem a
utilitzar a l’aula: el pèndul electrostàtic, el versori, els mate-
rials per electritzar... Avui tractàvem d’arribar, una volta més,
a desxifrar eixe món microscòpic que conforma la matèria.
Pel cap em passava un pensament “com es desenvolu-
parà la classe?”. Final de curs, les huit del matí i en mig
d’un projecte que justament es titula “Quin maremàgnum!”
,
no puc evitar somriure. Volia parlar de partícules, electrons,
càrregues. Quina bogeria!.
Doncs he de contar-vos que he tingut la sort de viure de
nou la màgia que es produeix en aquest procés d’aprenen-
tatge. He gaudit d’un grup d’alumnes encantadors, educats
i atents, que han participat, escoltat amb atenció i han fet
que passés un moment molt emotiu. Després, mentre tor-
nava a casa, pensava com d’afortunat he sigut de poder
acabar així aquesta tasca tan bonica, tan engrescadora, tan
complicada i que, en ocasions, quan estem esgotats, tan
esgotats, ens pot parèixer injusta; però que, com sabeu, és
molt gratificant.
Aprofite l’oportunitat que m’ofereix La Cassola per
agrair en primer lloc als meus companys/es el seu acompa-
nyament i recolzament; al llarg d’aquests 40 anys he tingut
ocasió de gaudir i aprendre del seu treball. També voldria
agrair la comprensió d’aquelles famílies amb qui he pogut
col·laborar des de les tutories i, sobre tot, voldria agrair a
tots els alumnes amb qui he pogut conviure, i que han faci-
litat aquesta tasca de mestre.
No em cansaré d’agrair als nostres alumnes la seua aten-
ció i comprensió, i manifestar a aquells que puguen llegir
aquestes línies, la importància que té el saber estar a classe i
facilitar-nos el treball; està clar que nosaltres com a mestres
hem de saber engrescar-vos, però no us podeu imaginar la
força que dóna el veure mirades i actituds d’escolta.
Per últim, no voldria acabar sense assegurar-vos que po-
deu arribar a qualsevol objectiu que us plantegeu. Aquests
40 anys d’escola m’han mostrat de sobra que el factor de-
terminant és la perseverança i el treball. El futur és vostre!
Una abraçada ben forta per a totes i tots,
ENRIC GIL (Professor de ciències)
L’ÚLTIMA CLASSE
L’OFICI DE MESTRE

12
Abracem...
Enguany dos dels nostres profes han decidit emprendre nous camins professionals i ens han hagut
de deixar. Es tracta de Rubén Capella (profe de llengües) i Maria Vañó (profe de biblioteca). Els dos
són persones estimades amb qui hem compartit molts moments i moltes experiències.
MARIA, et volem agrair tot el que has fet per la nostra biblio i pel nostre alumnat.
Gràcies per potenciar la lectura, per convidar-nos diàriament a viatjar a través de les lletres, per les recomanacions i
l’acompanyament, per omplir la biblio de tertúlies, per tantes propostes... Aquesta serà sempre la teua casa!
RUBÉN, gràcies per la teua dedicació i entrega aquesta dècada, per la humilitat, per la passió, l’humor, l’energia, la
cooperació, l’entusiasme, la música, els versos... i tantes altres coses que ens has regalat. Et trobarem a faltar!
Us desitgem molta sort en el nou camí!
RUBÉN I MARIA
enceten nous camins
Rebre professorat nou, sempre és una oportunitat per créixer junts. És una injecció d’energia que,
ben combinada amb l’experiència dels qui ja porten més temps, pot ser molt valuosa per al projecte.
Per això volíem tenir alguna representació d’elles i ells ací, a La Cassola. Andrea Salavert (profe de
ciències) ens ha dedicat unes paraules:
Als profes que heu començat enguany...
Gràcies!
A la ja meua família de Florida Secundària: Entusiasme i (pa)ciència
Primer curs a Florida com a profe i no puc deixar de sorprendre’m de tot el que he aprés, de l’alumnat, dels
meus companys, de la resta de personal, en fi, de tots. Espere haver-vos aportat jo també a vosaltres alguna
coseta, haurà estat possible?
Vaig arribar per a impartir ciència però realment el que he intentat, sense que us n’adoneu (buajajaj - riure mal-
vat), ha sigut transmetre-vos el meu entusiasme, ànims i tot allò que a mi m’aporta la ciència, no sols com a
profe sinó com a persona.
Carregada d’alegria i paciència per a cadascuna de les meues classes, has tingut l’oportunitat de passar una
estona amb mi? Siga sí o no la teua resposta, ací estic sempre disponible per xarrar, ajudar i traure un bon
somriure.
Amb molta estima, Andrea

13
LA CASSOLA 37
Soc Carmen Haro i des de finals de març forme part del De-
partament d’orientació!!!
Tinc la sort de compartir el meu treball amb les meues com-
panyes Conxa Montesinos, Conxa Ricart i Alba Seguí.
Volia aprofitar aquesta edició de “La Cassola” per a pre-
sentar-me i explicar-vos el que suposa per a mi i les meues
companyes treballar en l’àmbit de l’orientació .
Aquest acròstic reflecteix el que volem que siga el departa-
ment d’orientació de Florida- Secundària!!
Orientar des de la calma i disponibilitat amb la mirada po-
sada en la inclusió i l’equitat i on el lloc central l’ocupen el
nostre alumnat, les famílies i el professorat.
Un lloc des d’on col·laborar en el creixement educatiu, per-
sonal...
Trobareu un espai per la reflexió des de l’empatia i proximi-
tat, respectant els sentiments i ajudant a l’autoconeixement.
Aquestes són nostres paraules !! Quines són les vostres ?
Teniu al Departament un espai per a crear
“EL NÚVOL DE PARAULES DE FLORIDA “
Us esperem!
DEPARTAMENT
D’ORIENTACIÓ

14
14
La natura com a espai per a fer equip:
EIXIDES DE CONVIVÈNCIA
LES MANERES DE VIURE I DE RELACIONAR-SE
Abracem...

15
LA CASSOLA 37
Aquest curs hem pogut reprendre les eixides de
convivència d’inici de curs que els diferents equips
de tutores i tutors de cada nivell organitzen cada any
amb l’objectiu de posar en valor el treball en equip
i la cohesió dels diferents grups, dos elements clau
per a aconseguir un clima de benestar a l’escola.
Aquestes activitats han tingut enguany un element
comú que vertebrava totes les eixides: la natura com
a espai on fer equip.
Així els grups de 1r d’ESO es dividiren en diferents equips per tractar de superar reptes multia-
ventura a Olocau: tir en arc, piragües, skape room, laberint, pont i tirolina. Pel que fa a 2n d’ESO,
Estivella els va oferir un itinerari de de jocs de teambuilding i reptes cooperatius. Aquest ha estat
també l’espai triat per a 1r de batxillerat, que va participar de diferents activitats multiaventura on
pogueren posar en marxa les competències que contribueixen al treball en equip. L
’alumnat del
segon cicle de l’ESO va optar per rutes senderistes: 3r d’ESO va fer la ruta dels ponts penjants a
Chulilla i 4t d’ESO va gaudir de la Serra Calderona, a Portaceli, on van passejar des del Pla de Lucas
al Mirador de la Pedrera.
D’aquesta manera els reptes en equips col·laboratius, la cohesió dels grups i el bon clima que
aquests entorns generen van estar assegurats.

16
Abracem... LES MANERES DE VIURE I DE RELACIONAR-SE
LES EIXIDES I ACTIVITATS CULTURALS fora de l’escola
són un complement molt necessari per a la formació de l’alumnat. Suposen un
enriquiment i ens ajuden a educar en el saber estar, conviure, escoltar, respectar,
apreciar l’art... Amb molta precaució, i molt poc a poc, aquest curs hem pogut
recuperar-les. En teníem moltes ganes!
VISITEM EL PUNTAL DELS LLOPS
L
’alumnat de 1r d’ESO ha tancat un dels treballs de l’àmbit so-
ciolingüístic amb la visita al Puntal dels Llops, situat a Olocau.
En aquest indret han visitat el poblat ibèric i han conegut com
vivien els ibers mentre van habitar aquestes terres. Han gaudit
molt de l’aprenentatge i també de les espectaculars vistes de
la Serra Calderona.
VISITEM DOMUS BAEBIA
El passat divendres 17 de desembre l’alumnat
de l’assignatura de Llatí de 4t d’ESO va visitar
la Domus Baebia a Sagunt. És una aula di-
dàctica de cultura clàssica orientada al sector
educatiu, (des de Primària a la universitat) que
ofereix la realització de tallers sobre activitats
concretes del món clàssic. En aquesta ocasió,
l’alumnat va realitzar el taller ANTIQVA OR-
NAMENTA que és un taller de joieria antiga.
Feren un recorregut per la botiga de l’orfebre
Marcus Caecidius, aurifex de la Via Sacra de
Roma. Mitjançant el treball dels diferents ar-
tesans del taller varen conéixer l’extracció dels
materials, eines, tècniques de treball i varen
veure rèpliques precioses de joies. L
’activitat
va consistir en l’elaboració d’una xicoteta peça
de bijuteria romana.

17
LA CASSOLA 37
CONCERT
DE MÚSICA CLÀSSICA
AL TAC DE CATARROJA
El nostre alumnat de tercer
i quart de l’ESO va tindre
l’oportunitat d’assistir alTAC
a un concert de l’Orquestra
de Cambra de la Comunitat
Valenciana, sota la direcció de
DANIEL ABAD CASANOVA
Quan l’escriptor Hoffmann va dir que la
Simfonia núm. 5 seria una de les obres
més importants de tots els temps, realment
no anava mal encaminat. La simfonia es
compon sobre la base d’un motiu de qua-
tre notes que donen coherència i unitat als
seus quatre moviments. Està orquestrada
per a vent fusta a dues, dues trompes, dues
trompetes, corda i timbals. En l’últim movi-
ment a més afegeix un flautí, tres trombons
i un contrafagot.
L’obra va ser publicada per Breitkopt amp;
Härtel en 1809 i l’autògraf va ser regalat a la
Biblioteca Estatal de Prússia (on es conser-
va actualment) per la família de Felix Men-
delssohn. Va ser composta en un moment
en el qual Europa estava sumida en les
guerres napoleòniques i l’agitació política
d’Àustria estava patent. Beethoven arribava
a la quarantena i la seva situació personal
s’agreujava amb l’augment de la sordesa,
la qual cosa va fer que aquesta simfonia es
convertís en la primera escrita per Beetho-
ven en manera menor (tonalitat per expres-
sar tristesa, malenconia).
Doncs bé, el nostre alumnat de tercer i
quart de l’ESO, va gaudir d’aquesta magní-
fica obra, amb l’actuació de l’Orquestra de
Cambra de la Comunitat Valenciana sota la
direcció de Daniel Abad Casanova. Efecti-
vament, alguna cosa ha de tindre per man-
tenir al nostre alumnat amb un grau d’aten-
ció molt gran. Serien les quatre notes que
inicien l’obra?, la gran coda final? o més bé
l’esperit clarament romàntic que transmet
cadascuna de les notes?
La valoració que el nostre alumnat feu de
l’audició va ser molt positiva, ho valoraren
com una oportunitat única de conèixer part
de la història (no sols de la música) i esta-
ven contents i contentes per haver gaudit
d’aquest espectacle.
VIDAL SASTRE (Profe de Música)
Amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’obra de l’escultor Ju-
lio González, l’alumnat de l’optativa de plàstica de 4ESO va te-
nir l’oportunitat d’assistir a una visita guiada a la seua exposició
permanent a l’IVAM. Aquesta s’emmarcava dins l’activitat sobre
escultura que s’estava realitzant a l’assignatura.
L’escultor, un creador clau en l’evolució de l’escultura contemporà-
nia, fou un pioner en el treball en ferro a principis del segle XX. La
seua relació fructífera amb Picasso o altres importants artistes a la
ciutat de Paris, va donar un impuls definitiu a la visió i al desenvo-
lupament de l’art i l’escultura contemporània.
L’alumnat ja coneixia el treball de Julio González i s’havia inspirat
en ell per crear els seus propis treballs, però l’activitat va resultar
definitiva per acabar d’entendre conceptes com ara el dibuix en
l’aire o el buit com a configurador de l’espai, difícils d’entendre
sense tindre l’obra davant.
En qualsevol cas, activitat enriquidora que ens dóna l’impuls per
continuar aprofundint en el món de l’art i la creació plàstica.
VISITA
L’IVAM

18
Abracem...
GAUDIM DE L’ART
al Museu de Belles Arts de València
L
’alumnat de 2n de Batxillerat va vi-
sitar el Museu de Belles Arts de Va-
lència i altres monuments històrics
de la ciutat per conèixer de manera
vivencial els diferents estils arqui-
tectònics i artístics estudiats durant
el curs a Història de l’Art.
Aquesta eixida els va permetre gau-
dir d’obres pictòriques de Ribalta,
Orrente, Ribera, Mura, Coxcie, Soro-
lla o Stanzione, alhora que descobrir
joies arquitectòniques i escultòri-
ques com el Pati de l’Ambaixador de
Vich, la Llotja de la seda o les obres
de Benlliure o Pinazo.
L’INFINIT A LES NOSTRES MANS
El passat dimecres 6 d’abril, des de la tutoria i l’assignatura de valencià, s’organitzà, per a l’alumnat de 2n
d’ESO, una eixida molt interessant a Sant Miquel dels Reis. Primer, amb la companyia d’uns guies, coneguérem
la història de l’edifici i el visitàrem. Després gaudírem d’una trobada-col·loqui amb l’autor Enric Senabre del
qual havíem llegit a classe la seua novel·la L
’infinit a les teues mans.
Una activitat ben profitosa! Podeu veure l’encontre del passat dia 6 d’abril amb Enric Senabre al vídeo següent:
https://youtu.be/h1hLKHv5Vx0

19
TORNEM AL
TEATRE
en anglès i francès
Per fi, després de tant de temps de restriccions, la campanya
Anem al teatre, coordinada des de l’Ajuntament, es va reactivar i
ens va permetre tornar al teatre en anglès i francès. Les represen-
tacions, a càrrec de la companyia LaTournéTeatro, van incloure un
col·loqui amb els actors en finalitzar l’espectacle que va estar ben
interessant i va suposar una oportunitat per posar en pràctica el
nostre anglès i el nostre francès.
L
’obra en anglès va ser: «Scissorhands»
En francès l’obra es deia “Cyber Amour”
. Hi va participar l’alum-
nat de l’optativa(de 1r a 4t ESO). Es tracta d’un espectacle dinàmic
i divertit. L
’obra planteja una història entre adolescents i aborda
temes com l’amistat, l’amor, la influència de les xarxes socials, la
importància de la seguretat en sí mateix i de l’honestedat en les
relacions. Es tracta d’un espectacle interactiu on, en diferents mo-
ments, es demana la col·laboració del públic. Molt bé pels valents
i valentes que s’atreviren a eixir a l’escenari i als qui participaren
al col·loqui!
Mª CARMEN MARTÍNEZ (Professora de francès)
Visitem la Fira del llibre
L’alumnat de primer cicle de l’ESO va visitar
la 56 Fira del Llibre deValència
Anar a la Fira del Llibre, passejar per les paradetes, fullejar obres que ens criden l’atenció,
comentar-les amb companyes i companys... és sempre un plaer. Però aquesta vegada, després
de molt de temps que no ho havíem pogut fer, va ser especial.
L’activitat va permetre l’alumnat participar d’un espectacle amb un contacontes i, a més, recór-
rer els Jardins de Vivers, adquirir algun exemplar d’obres que els agradaven i participar d’una
gimcana en grups al voltant de les paradetes, els títols més venuts o els autors i les autores, un
quizz que l’equip de tutoria havia preparat prèviament.

20
Per l’eliminació de
Per l’eliminació de
la violència contra
les dones … CADA DIA!
Això no és amor
L’alumnat de 3r i 4t d’ESO va assistir al TAC a la xerra-
da-debat “Això no és amor” conduïda per Marina Mar-
roquí, autora del llibre homònim.
Durant la conferència, organitzada per l’Ajuntament
amb motiu del 25N, s’abordaren alguns reptes per
aconseguir la igualtat i s’analitzaren els estereotips
de que cal eradicar per a lluitar contra la violència de
gènere.
El testimoni de Marina, tota una supervivent d’aquest
tipus de violència, va generar moltes preguntes i un
debat ben interessant.
creu-mE, jove: no
et faes cas! a la
tEua edat, un es
passa la vida fEnt-sE
trapa a si maeiX.
Joan Fuster
TALLERS
D’EDUCACIÓ SEXUAL I
BENESTAR EMOCIONAL
L’alumnat de l’ESO va participar en diferents ta-
llers d’educació sexual i benestar emocional co-
ordinats des de l’IVES a través d’un programa
subvencionat per l’Ajuntament de Catarroja.
La vicealcaldessa, Lorena Silvent, el regidor d’adolescència i joven-
tut, Miquel Verdeguer i la regidora delegada de sanitat, Beatriz Sierra,
presentaren les xerrades adreçades a l’alumnat de 4t.
A 1r i 2n, les psicòlogues i sexòlogues Clàudia Ballesteros i Julieta
Piedrabuena oferiren al nostre alumnat un espai per a compartir ex-
periències, digerir els canvis i desenvolupar les competències socio-
emocionals pròpies. Es van tractar temes com el benestar emocional
(des de dues vessants: l’amistat i l’autocura), la sexualitat, la diver-
sitat, els canvis puberals, la neteja corporal i alimentària, l’anatomia
sexual, els mètodes profilàctics o la prevenció de l’abús.
Aquestes sessions van ser ben acollides i valorades per part de l’alum-
nat i el professorat ja que són temes molt necessaris i que interessen
molt l’alumnat.

21
LA CASSOLA 37
L
’institut és, per a bé i per a mal, una etapa de molts canvis. Coincideix
en el moment vital de l’adolescència on et qüestiones, et descobreixes i
comences a plantejar-te la teua identitat. I per a un “arc de sant Martí amb
cames” com jo, encara pot resultar més difícil: un nou espai, nous profes-
sors/es i gent nova que no saps com reaccionarà a una manera d’entendre
la vida “no normativa”… Amb l’experiència que ara tinc, sent que aques-
tes són les coses que menys haurien d’importar-te. Al cap i a la fi, què pots
esperar d’unes persones que s’alteren al veure a un tio amb falda o amb
les ungles pintades? Malauradament et trobaràs gent així a qualsevol lloc,
i sols has de saber bregar amb ells/es.
A Florida tenim la sort de comptar amb un professorat sensible i que no
gira la mirada davant les actituds lgtbifòbiques. Realment és una sort estar
en una escola on la igualtat i el respecte són un pilar fonamental del pro-
jecte. Però inevitablement seguim vivint en una societat amb esquemes
heteropatriarcals molt clars que, tot i els avanços, segueixen estant molt
presents en el nostre dia a dia.
Jo vaig eixir de l’armari a finals de 1r de l’ESO, per a mi va ser un gran alli-
berament. Encara que ja estava bastant fora…(la veritat és que no he sigut
massa “discret”
, però això ja és un altre tema). Al llarg de tots els cursos no
he rebut cap atac homofòbic seriós. No vos vaig a enganyar: no han faltat
els xiuxiueigs quan m’he tenyit els cabells, o el “maricón!” des de lluny.
He sabut passar i, per sort, he sentit que el professorat sempre ha estat
per a ajudar-me i donar-me suport quan els he demanat ajuda. Però la qües-
tió és que açò no hauria de fer falta… No hauria de passar… però passa.
Per això fa uns anys, un grup d’alumnes que formàvem part de la Comis-
sió d’Igualtat del centre vam decidir crear un espai de trobada i acom-
panyament on compartir qüestions relatives a la diversitat d’identitat de
gènere i orientació afectivosexual. Un espai confidencial on ens poguérem
sentir còmodes i compreses explicant la nostra realitat, on podíem aclarir
dubtes alliberades de la sensació d’ésser jutjades. Compartir ens ha ajudat
a sentir-nos més segures, acompanyades i empoderades.
Hem passat molt de temps “parlant de les nostres coses”
, donant-nos
suport mutu, i també pensant maneres de lluitar per aconseguir la visibilit-
zació i la normalització de la diversitat al centre. Perquè, malgrat els avan-
ços en aquest sentit, els/les adolescents que pertanyem al “col·lectiu”
seguim sentit que ens falten referents i normalització. Per exemple,
ja tocava que en les xerrades d’educació sexual es tractara el
tema de les relacions no heteronormatives… Però, quantes
enquestes heu realitzat aquest any en les qual les úniques
opcions de gènere no hagen estat “home” i “dona”? O què
em digueu de la típica tercera opció de “prefereix no contes-
tar”?. Jo sí que vull contestar, però no es contempla la meua
opció!
Aquest és el més de l’orgull LGTBI+ i és per això que he de-
cidit contar la meua experiència i visibilitzar aquestes qüesti-
ons. De tots els llocs on podia haver anat a parar, estic agraït
d’haver passat aquesta etapa a Florida i espere que aquest
espai que hem anat creant seguisca endavant.
RAFEL SANSANO (4ESO A)
ARC
DE
SAN
MARTÍ
amb
cames

22
Abracem...
Els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre participàrem a les Jornades Educatives: Nous reptes per a la
ciutat que educa, que va organitzar l’Ajuntament de Catarroja.
Una bona part del professorat va assistir a les conferències i taules rodones que s’oferiren. Poguérem escoltar les reflexions de
ponents de gran prestigi en el món educatiu, com són Miguel Ángel Santos Guerra, Mar Romera o el gran Francesco Tonucci.
També poguérem escoltar experiències de professorat i, per últim, un col·loqui entre un grup d’alumnes i Tonucci. Quin goig!
Sempre és un plaer sentir a persones expertes en el món de l’educació, que ens ajuden a ampliar la nostra mirada, recordar qüesti-
ons importants i sentir perquè ens dediquem a
aquest ofici de mestre. A més, poder compartir
amb Tonucci la seua passió i les reflexions de
sobre com educar als infants, és un luxe.
Per últim, en finalitzar les jornades, es va ce-
lebrar l’acte de reconeixement a l’alumnat ex-
cel·lent del curs 20-21 on tres alumnes nostres
van a ser guardonades: Mar Algueró, Paula
Cano i Marta Alacreu (alumnes de Batxillerat).
Tot un orgull per a nosaltres!
PORTAVEUS D’INQUIETUDS
La Regidoria de Ciutat Educadora ha reactivat el Consell Munici-
pal de la Infància i l’Adolescència, un espai en què portaveus dels
diferents centres de Catarroja fan arribar demandes, inquietuds,
suggeriments i necessitats recollits del sentir dels i les adoles-
cents. Aquest curs es feren xerrades informatives en què es va
animar l’alumnat de 1ESO a participar de les trobades quinzenals
del CMIA.
RECONEIXEMENT A LA COMUNITAT EDUCATIVA
Enguany, l’Ajuntament de Catarroja ha triat la comunitat
educativa com a destinatària dels Premis del 9 d’octubre.
L’acte va tindre lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament, on va acudir la nostra direc-
tora, Merxe Sánchez, junt amb el director general de Florida i la directora 0-18.
És un reconeixement que posa en valor allò que fem cada dia. Rebre reconeixe-
ments sempre té un component encoratjador. Per això ens felicitem, us felicitem
i estem agraïts.
Nous reptes
per a la
ciutat
que educa

23
LA CASSOLA 37
CONEIXEM ELS ODS
El 25 de setembre de 2015 va ser aprovada per
l’Assemblea General de Nacions Unides l’Agenda
2030 de Desenvolupament Sostenible. És una d’apli-
cació universal i es concreta en 17 objectius de desen-
volupament sostenible (els ODS), a través dels quals
es proposa abordar els grans reptes globals, des de
la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a
l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les
ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes
que contribueixen al compliment de l’objectiu.
D’acord amb la línia de treball de l’escola de conèixer
i potenciar el treball dels ODS, enguany s’han realitzat
diferents accions:
Al 1r cicle d’ESO es realitzaren uns tallers on, de manera
dinàmica i treballant en equip, es pogué treballar respec-
te al contingut dels ODS i també respecte a la necessitat
de prendre mesures per aconseguir-los.
A més, a la biblioteca de l’escola, es va instal·lar una ex-
posició amb panells temàtics que explicaven cada objec-
tiu. L
’objectiu era que qualsevol grup o persona interessa-
da els poguera conèixer.

24
Abracem...
Què ha
significat
aquest
curs per
a tu?
VICENTE
SANTOS CALLE
(1R BATX C)
BATXILLERAT
Una etapa dura
La importància de la filosofia
La filosofia seria, en poques paraules, l’art del pensament crític, de conèixer les estructures que sustenten la realitat en la qual
estem i de plantejar-se els mètodes per a millorar tant com societat com individualment. Malauradament, la filosofia es veu com-
primida en l’actualitat per l’afany d’utilitat, el terme “ràpid” és el més atractiu en una societat dominada per la immediatesa, per
buscar avanços incessants acompanyats d’algoritmes que tanquen a l’individu en un cercle de realitat compacta i il·lusòria com
passa en les xarxes socials.
Ens posen una safanòria en una roda constant, ens diuen que hem de perseguir-la sense animar-nos a pensar el per què ho faríem,
se’ns atorga la por al fracàs en perspectiva dogmàtica amb desig de “triomfar en la vida”, sense adonar-nos-en que manca de signifi-
cat objectiu. Per no parlar de la llibertat, que amb poca voluntat de pensament prendria forma de manilles que ancorarien al subjecte
en unes eleccions no triades per si mateix. Ací és on el pensament crític que promou la filosofia no deixaria que això passara.
D’altra banda, les noves generacions aniran criant-se al costat de la tecnologia i innovacions, i en una societat governada pel
codi… On descansarà la humanitat? Per avançar com a persones no ens cal el nou IPhone o l’ordinador d’última generació, no,
com va dir un dels meus professors: “més no és millor, millor és millor”. I per a fixar-se en el futur, mai s’ha de prescindir del pas-
sat, de les nostres arrels, perquè en un alumnat encasellat en ciències o lletres a vegades és complicat recordar-los que sempre
hi ha relació entre ambdues, i si hi ha una cosa inherent a la curiositat de l’ésser humà, és la filosofia.
ESTRELLA HERREJÓN (2n Batx C)
Bachiller es muy conocido por ser una
etapa dura en nuestras vidas y un mero
trámite para alcanzar el camino que que-
remos tener en un futuro. Para nosotros,
sí que ha sido un curso duro en algunos
momentos, sobre todo los trimestrales,
ya que, a veces, es un examen único.
Ahora sabemos, por experiencia, que es muy
importante llevar las asignaturas al día y dedicar
horas de estudio porque si no, se te acumulará todo y
te acabarás agobiando.
Pero también es necesario saber compaginar bachillerato
con el tiempo de ocio, para que no se te vaya la cabeza, es
decir, prepararte bien entre semana para poder salir los fines
de semana.
Desde nuestra perspectiva, esta etapa es dura y exigente, ya
que implica tiempo, esfuerzo, constancia y equilibrio entre el
estudio y la vida social. Pero pensamos que es una inversión
para el futuro, porque el título de bachillerato te permite abrir
puertas a una vida laboral, dándote la oportunidad de acceder
a los estudios que deseas.
FRAN ACEITÓN, JÚLIA BAEZA, ALEJANDRO SANTOS I
BAUTISTA OBAJ (1 Batx)

25
LA CASSOLA 37
INSTRUCCIONS PER OMPLIR UNA
CÀPSULA DEL TEMPS
4t Bestà omplint una càpsula del temps. D’un cop d’ull no té res d’especial. És una caixa de cabdals roja,
la més econòmica que he pogut trobar.Té un pany per tancar-la i l’amplària d’un diccionari de butxaca gras-
sonet i en perill d’extinció. Allò que la transforma en un objecte de singularitat extraordinària no és el seu
material, el seu color, la seua amplària ni el seu preu; és la seua funció. Conté missatges i objectes que només
seran accessibles molt de temps després de ser soterrada. Només podrem obrir-la en deu anys.
Ben mirat, les càpsules del temps són com les ampolles que els nàufrags llancen al mar: contenen missatges
valuosos per a desconeguts distants. Quan els nàufrags envien les seues cartes ho fan a través de l’espai i
nosaltres ho farem a través del temps. Qui hi serà més enllà de l’ara que habitem? Serem “els nosaltres” que
estan per fer: possibles i desconeguts. Faran memòria? Riuran?
En soterrar aquest artefacte només haurem d’esperar, avorrir-nos, rentar-nos les dents, enamorar-nos, es-
morzar, plorar, lluitar, fer el gos, adoptar-ne un, llegir alguna cosa, aprendre a conduir i a cuinar una paella,
oblidar el Complemento de Régimen Verbal i la trigonometria, arruixar les plantes, viatjar a Port Aventura,
escollir papereta electoral, perdre la cartera i les claus del cotxe, signar contractes, trencar les convencions o
seguir-les, produir, consumir, ballar malament, caure, alçar-nos, caure, canviar el color dels nostres cabells,
alçar-nos, anar en bicicleta, obrir un compte bancari, callar, cridar, xiuxiuejar a cau d’orella, parlar en una
llengua que mai no ha estat inventada; és a dir: viure o sobreviure.
A hores d’ara encara no he escollit el que ficaré dins. M’agradaria comprimir en una mena d’arxiu ZIP cada
cop que us he enganxat un gomet al front, el polp Antonio, les garrotades de Bernarda, les flexions a classe de
literatura, les mil i una variacions de la ceba, les rimes poc fines a les sessions d’atenció, el duo d’ukeleles amb
l’Ayman tenaç i poliglota, l’abominable versió reguetón de Bécquer, un matí al teatre, la massa que riu en lloc
de cridar, el minut mut ®, les disfresses improvisades i tot allò que m’heu confiat i compartit.També haurien
d’estar les converses, els consells, els ànims i els cafenets dels que tantíssim he après gaudint amb els que heu
arribat abans i m’heu ofert una experiència que no té preu. Docere et delectare. Cada moment porta una eterni-
tat i l’eternitat fuig en un moment.
Pense que aquestes paraules estaran a la càpsula del temps.
Ah, i no he d’oblidar tampoc el meu retolador morat.
HÈCTOR COLLADO (Profe Llengües)

26
Abracem...
LA PAIX
COMMENCE PAR
UN SOURIRE
A partir del treball amb la cançó “On
écrit sur les murs”
, de Kids United,
l’alumnat de l’optativa de francès de 1r
ha preparat un mural « col·laboratiu ».
La cançò és un cant a la pau, la tole-
rància i l’esperança. « La pau comença
amb un somriure », la frase que han
escrit, ens porta a pensar en la impor-
tància del bon tracte i l’amabilitat en
el dia a dia. Comencem per allò que sí
podem fer!
El nostre crit de
NO A LA
GUERRA!
A 1ESO es va proposar a l’alumnat manifestar el
seu rebuig a la invasió a Ucraïna mitjançant un repte
que consistia a fer una intervenció sobre objectes,
conceptes i imatges bèl·liques. Va ser una activitat
dirigida des de les diferents tutories i acompanyada de la
reflexió, la lectura i anàlisi de diferents notícies i articles;
també es va completar amb la visualització de diferents
intervencions artístiques i de poemes objecte que
condemnen la guerra, que serviren de model per a les
seues interpretacions.

LA CASSOLA 37
L’esclat de la guerra a Ucraïna, va ser una notícia inesperada que
ens va trasbalsar a totes i a tots. Les imatges i les informacions són
terribles, dramàtiques.
Confiem que, malgrat la contínua presència als mitjans, no ens hi
acostumem mai, i tampoc mai no ens mostrem insensibles a tanta
barbàrie.
Tanmateix, aquest fet, també ens ha dut a pensar en totes les guerres
que, malauradament, continuen existint i que, pot ser perquè no
ens pillen de tan prop, pot ser perquè no afecten tan directament a
Europa, o perquè a algú no li sembla convenient airejar-les, o ves a
saber per què, sembla que ens passen desapercebudes.
“Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer” diuen un poema anònim
del segle XIV o XV i una cançó de l’Ovidi Montllor. Ho sabem, les
guerres mai no portaran més llibertat, ni millors condicions, ni més
democràcia, més bé tot el contrari: desgràcia, ocupació, misèria i
destrucció.
Per això és tan important treballar per fomentar una cultura de la
pau, per tindre una actitud conscient i compromesa cap al món que
ens envolta.
Per això des de l’escola, hem reflexionat so-
bre el tema de diferents maneres i s’han po-
sat en marxa diferents iniciatives per llançar
el nostre crit de “No a la guerra!”
.
I per això, des de La Cassola,
hem volgut llançar un crit en positiu:
“Un altre món és possible”.
Som-hi!
MALEÏDES
LES GUERRES
I aquell qui les va fer…
27

28
Abracem...
ELS VEÏNS DEL PIS DE BAIX
L’educació emocional en el dia a dia en les aules
A La Cassola nº 36 (juny 2021 https://www.floridasecundaria.es/coneix-nos/la-cassola) parlàvem de conèixer com
és i com aprèn el nostre cervell, de quins són els processos cognitius que tots tenim i en particular els propis, ja que
açò ens permetrà descobrir les pròpies estratègies d’aprenentatge. Explicàvem “la metàfora de la taula”. –Us en
recordeu? –El nostre cervell és com una taula amb quatre potes... I, presentàvem d’aquesta manera laTeoria PASS
de la Intel·ligència (Das, Naglieri i Kirby, 1994;Timoneda, 2007, 2015) que descriu quatre processos cognitius que
interaccionen entre ells. L
’atenció –la llanterna, el procés simultani –la tele, el procés seqüencial –el lloro, i el procés
de planificació –la direcció d’orquestra, que situem a la zona prefrontal del cervell.
La planificació és la part cognitiva, racional, què se n’ocupa de fixar l’objectiu d’una activitat. Davant qualsevol situ-
ació –un problema, un exercici de matemàtiques, una lectura o qualsevol altra proposta-, sempre cal saber –quin és
l’objectiu?, –què em demanen?. –Cercar l’estratègia, –com ho faré?, –quin serà el bon truc que m’ajudarà a resoldre
això que em demanen?. I, –comprovar si vaig bé.També marcarà els silencis, les pauses, perquè si no les marca,
ens podem trobar músics boníssims, però que toquen quan els hi sembla.
Amb tot, el gran canvi és la mirada sobre el concepte d’emoció. La neurociència ens fa entendre que qualsevol
conducta que tenim, i qualsevol acció que fem, té una base emocional. L’emoció no es pensa, se sent. És un sentir
emocional que és involuntari, que és incontrolat i que simplement s’hi dóna. I, a més, ens diu: nosaltres tan sols
aprenem si l’emoció ens ho permet. És a dir, l’emoció és la clau de l’aprenentatge.
Aquest article pretén ser un tast d’algunes de les maneres de treballar a les tutories de 1r d’ESO des d’aquest
enfocament. Us compartirem algunes de les metàfores emprades, i alhora servirà de presentació d’un llibre: “Edu-
quem-nos per educar” de la Dra. CarmeTimoneda, on trobareu un relat pràctic i aplicat sobre què significa educar
emocionalment en el dia a dia dels centres, i un resum de la base teòrica aportada per la neurociència.
Si sentim emocions és gràcies al fet que tots tenim un cervell emocional. Seria com si en el nostre cervell hi hague-
ra dos pisos: “el pis de dalt”, l’escorça on viu la racionalitat pura i dura, i “el pis de baix”, el sistema límbic, on viu
l’emoció. Són “els veïns del pis de baix” els encarregats de sentir i “els veïns del pis de dalt” els qui fan que pensem.
Podríem dir que unes estructures que tenim tots en aquest “pis de baix”
anomenades amígdales, ubicades en el sistema límbic, es comporten
com si foren un perfecte “gos guardià” per a la persona. Són unes es-
tructures fonamentals per a garantir la supervivència (Timoneda, 2015).
Sembla que aquest “gos guardià” que tots tenim, ja des del naixement,
està atent a tot el que ocorre al nostre entorn i, si en un moment donat,
capta que alguna cosa pot ser potencialment perillosa per a nosaltres,
desencadena una conducta defensiva sense recórrer al cervell racional.
És a dir, l’amígdala pot fer que el nostre cos done una resposta, comple-
tament involuntària però que serà justificada pel cervell pensant.
Quan hi ha una situació que vivim com de perill el nostre cos reacciona
de manera involuntària buscant una manera ràpida i eficaç de defensar-se o lliurar-se’n.
Entendre aquest funcionament del sistema límbic és crucial per als docents. Al llarg del dia es donen moltes con-
ductes desencadenades “pels veïns del pis de baix” dels alumnes.També a nosaltres, com a docents, i com perso-
nes que som, se’ns en poden desencadenar unes quantes i és molt necessari entendre-les.
Podríem dir que el cervell emocional és el magatzem del sentir emocional de les experiències viscudes des de la
infància. Aquest sentir formarà la identitat o seguretat personal; quan és negatiu fa que aquest “gos guardià” ens
faça fer conductes emmascaradores o de protecció –exagerades o incongruents, a aquestes conductes en diem
“fum”.
El cervell emocional ens defensa de la mateixa manera davant de perills “físics” que de perills “psicològics o
emocionals”
. Ací és on els docents podem tindre un paper important i seria un objectiu fonamental de l’educació
emocional en el dia a dia: ajudar els xics i les xiques a entendre’s amb els seus veïns del “pis de baix”.
L’àrea prefrontal és una zona del cervell fonamental per estimular els processos cognitius, bàsics per a l’aprenentat-
ge competencial i alhora també per facilitar la gestió emocional. Per tant, aquesta seria la diana de la nostra actu-
Amígdales –el nostre gos guardià.

29
LA CASSOLA 37
ació docent tant per facilitar l’aprenentatge com per contribuir a l’educació emocional. És l’àrea en la qual emoció
i cognició es donen la mà, s’hi entrellacen. I com ho fan? La neurociència ens va aportant coneixement sobre com
funciona el prefrontal i com es comunica amb les àrees del sistema límbic.
Davant d’una conducta defensiva –“el fum” que copsem- perquè es veu amb claredat, farem servir els recursos de
comunicació no-directa per a la intervenció emocional, evitarem actituds que jutgen i actituds que alliçonen. Les
metàfores, les imatges, i una manera de parlar que expressa emoció, congruència i autenticitat, activen estructures
emocionals. L
’objectiu és ajudar a què el “gos guardià” –que sent la necessitat de protegir la persona– es calme,
baixe la guàrdia i ens deixe entrar a la casa on “hi ha el foc”. Descobrir on hi ha el foc i quines són les causes que
el generen.
L’objectiu serà aconseguir que cadascun i cadascuna se senta res-
ponsable dels seus actes evitant en tot moment, sentir-se culpa-
ble. Es tracta d’una estratègia que estimula el prefrontal en l’àmbit
emocional i, per tant, contribueix a exercitar la gestió emocional.
Per tal de transmetre com funciona el nostre cervell emocional i
perquè sovint tenim conductes que no són adequades, que fem
servir perquè no sabem com fer-ho d’altra manera, utilitzem “la
metàfora dels llampecs”
. Transmetem el missatge que el cervell
es carrega si no fem res per gestionar l’emoció i, implícitament,
també els diem que “no tenen la culpa” del que fan, però si la
responsabilitat i que depèn de cadascun aprendre a gestionar les
emocions d’una manera positiva.
Utilitzem “la metàfora de la còpia” per simbolitzar el resultat o
conducta que ocorre quan el cervell emocional es carrega i ens
guanya la partida. L
’objectiu és interioritzar el fet de fer conscient
que si no gestionem les emocions, podem fer conductes que no
toquen Que no voldríem fer però que fem i que tenen conseqüèn-
cies negatives per a qui les fa i per al seu entorn.Transmetrem la
idea que controlar la “còpia” depèn d’un i una mateixa.
Amb “la metàfora de la motxilla”, iniciem l’educació d’un valor
molt preuat com és la responsabilitat dels actes de cada persona
–som responsables de tot allò que depèn de nosaltres.
Per fer conscient el nivell de càrrega emocional, “la metàfora dels
gots”, busca entendre tant les reaccions pròpies, com les de les
persones del nostre entorn, com el resultat d’un cervell carregat
que simbolitza una falta de gestió de l’emoció en aquell moment.
Ajuda a interioritzar que les reaccions desmesurades davant d’un
fet depenen de la persona que les fa, evitant acumular sentiment
de culpa. La pregunta és –què depèn de qui?
La nostra pròpia gestió emocional, així com la dels pares i mares,
és un mirall per al nostre alumnat. Un fet val més que mil parau-
les. Un fet és inseparable d’un sentir encara que siga inconscient;
és a dir, es converteix en una vivència i, per tant, una memòria
emocional.
Quan apliques aquesta mena d’intervenció, generes en els mes-
tres una exigència “positiva”
, com és veure la vida o entendre’t
tu mateix, provant de superar els teus propis “fums”. Els fums
són els senyals d’un foc, però no són el foc, no són el problema,
anuncien el problema, l’existència de les dificultats, per això és
important aprendre’n, per no actuar sobre els fums, si volem apa-
gar el foc.Tot plegat és una exigència de canvi personal.
CONXA RICART,
PT i coordinació de tutories de primer cicle
Quan el cervell emocional es carrega
ens surt “la còpia”
Eduquem-nos per educar

30
30
Abracem...
ENTREVISTA A
SENTO
RAMOS
Bon dia, sóc Kristina Ramos, periodista del diari “Joves de hui” i hui anem a conèixer a un jove que estu-
dia a Florida Secundària. Té quinze anys i viu a Catarroja, un poble de València. Aquest és Sento Ramos i li
farem unes preguntes per a conèixer més sobre la seua vida.
Kris: Com ja sabem estudies a Florida Secundària, quin curs estudies?
Sento: Actualment estic cursant tercer de l’ESO.
Kris: I com van les teues notes? Et veus promocionant quart de l’ESO?
Sento: Les meues notes van prou bé i em veig promocionant quart de l’ESO.
Kris: Quin tipus de quart vols triar?
Sento: Triaré el quart aplicat.
Kris:
Tries aquest quart per les teues amistats o per què de veritat és el que més es sembla als teus desitjats
estudis?
Sento: El trie tant perquè m’agrada la matèria com pels meus amics.
Kris: Després d’estudiar l’ESO vols estudiar Batxillerat o fer un cicle formatiu?
Sento: Vull estudiar un cicle formatiu.
Kris: De què tracta aquest cicle?
Sento: Tracta d’informàtica i programació.
Kris: Penses que per a tu serà prou fàcil estudiar aquest cicle?
Sento: Jo crec que sí, ja que és un tema que m’interessa molt i ja sé coses sobre el tema.
Kris: Ja coneixes quines eixides té aquest cicle?
Sento: Pense que té prou eixides però la que a mi m’interessa és la de programació de videojocs.
Kris: Penses que serà prou fàcil trobar treball després d’estudiar-ho tot?
Sento: No ho crec, però crec que, amb esforç, sí que podré trobar un treball.
Kris: Com et veus d’ací a deu anys?
Sento: D’ací a deu anys em veig treballant a una altra comunitat com a Madrid.
I fins ací l’entrevista en la que hem pogut conèixer els desitjats estudis de Sento Ramos. Aquest jove triarà
un quart aplicat per a més tard fer un cicle formatiu d’informàtica i programació; més tard podrà elegir el
seu treball, que estarà relacionat també amb videojocs. Em sembla apassionant que sent tan jove ja ho
tinga tan clar!
KRISTINA RAMOS (3ESOC)
Fruit de la col·laboració entre el departament d’orientació i l’assignatura de valencià de
3ESO, es va proposar l’alumnat que dissenyara i realitzara una entrevista a un alumne de
3r. El repte era combinar allò que s’havia treballat a les sessions d’orientació (que s’estaven
desenvolupant dins del PAT) amb la tipologia textual que s’havia treballat a l’assignatura,
l’entrevista.

31
LES MANERES DE FER I DE TREBALLAR
Abracem...
La fórmula es
EL SOL!
Durant tot aquest temps de restriccions hem pogut
re-descobrir nous espais d’aprenentatge. Un d’ells
ha estat fer classes a l’aire lliure: en moltes ocasi-
ons, quan ja les parets se’ns “menjaven”, alumnat
i / o professorat hem volgut eixir a “respirar”.
Quan, a més, el sol ens acompanyava, les classes
a l’aire lliure han esdevingut una bona fórmula per
a seguir treballant i focalitzant l’atenció: tant feia
que fora Història, Física, Psicologia, Castellà, Va-
lencià, Anglès, Francès, Música, Tutoria...
EXTRACCIÓ
ADN al laboratori
Hem tingut la sort de compartir classes amb l’alum-
nat que ens visita des de Noruega. Hem fet una
pràctica de Biologia al laboratori, on han participat
les quatre alumnes noruegues que han vingut a la
nostra escola a visitar-nos.
La pràctica ha consistit en fer l’extracció de l’ADN
de les maduixes. Ha estat una experiència molt en-
riquidora i divertida!
MARTA FERRER I INÉS VEDREÑO (1 BATX B)
Des de l’àmbit d’Expressió es va pre-
parar per a l’alumnat de 1ESO una se-
qüència d’activitats que connectaven
amb la sostenibilitat i els ODS: el rep-
te era la creació de jocs amb material
reciclat on el rescat de la tradició, la
reutilització de materials i la genera-
ció d’espais lúdics que fomenten la
igualtat n’eren punts clau.
Diversió i creativitat!
Ens divertim RECICLANT

32
Abracem... LES MANERES DE FER I DE TREBALLAR
Un pati ple
d’harmonia!
CRAYONsthinking
La primera
“generació
ONMAT”
El nostre alumnat de 4tESO ha estat treballant les matemàtiques
durant 3 anys i amb una pandèmia pel mig, d’una manera diferent.
Va ser en 2nESO quan encetàrem un gran repte, canviar la meto-
dologia tradicional per OnMat, plataforma d’aprenentatge que es
fonamenta a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples i altres meto-
dologies renovadores.
Finalitzem l’etapa, proposant-los un ABP basat en la trigonometria
treballada a l’aula. VICENT VALERO I LAURA CASADES.
A l’inici de curs, des de les tutories de 1r de batxillerat, es va plantejar una activitat l’objectiu de la qual era realitzar
de manera creativa una reflexió i una posada en comú respecte a quines són les característiques que ha de tenir
l’alumnat de batxillerat per aconseguir èxit a l’etapa, detectant les seues necessitats i potenciant les seues fortale-
ses, tenint en compte els hàbits, les estratègies, l’actitud i les competències de l’alumnat.
Per fer açò, es va treballar de forma cooperativa amb la tècnica 1-2-4 i la metodologia CRAYONs thinking a través de
ferramentes com LEGO Serious Play®, Business Model CANVIAS i Design Thinking.
L’activitat va acabar establint una sèrie d’acords i compromisos per portar endavant algunes de les mesures i actituds
imprescindibles per acabar amb èxit l’etapa.
Des de l’assignatura de Música s’ha treballat el món dels instruments de corda, un aprenentatge que s’ha
abordat de manera pràctica amb el repertori d’ukeleles i guitarres que l’alumnat ha dut. Amb aquests ins-
truments, a banda de treballar la coordinació i l’harmonia, l’alumnat ha aconseguit reproduir melodies que
omplin el nostre pati cada dia d’acords d’allò més variats.

LA CASSOLA 37
33
DE CUBS I ELEMENTS
L’alumnat de 3r d’ESO va construir en equip la taula periò-
dica dels elements, una activitat coordinada des de l’àmbit
STEM. Després d’investigar sobre la mateixa i conèixer ca-
dascun dels elements, es posaren mans a l’obra per dibuixar,
tallar i finalment pegar les cares dels cubs de contraxapat
que donaven forma a cadascun dels elements. Un bon exem-
ple d’aprendre fent!
L’activitat va acabar establint una sèrie d’acords i compro-
misos per portar endavant algunes de les mesures i actituds
imprescindibles per acabar amb èxit l’etapa.
Crear
jocs de taula
en francès per revisar
el que hem après
A l’optativa de francès de 2ESO, hem tancat el
trimestre amb un projecte ben especial.
Per equips calia preparar un joc de taula que
servira per revisar el que havíem après:
vocabulari, gramàtica, cultura francesa i
un tema lliure.
Calia fer les preguntes, les regles de joc,
el tauler... tot! I, una vegada fets,
com ho hem avaluat?
Doncs JUGANT!
Un nadiu anglès va impartir a l’alumnat de 1r una “Culture
Class” on tractaren algunes nocions al voltant de la cultura
dels països de parla anglesa.
Aquesta activitat, que férem al Saló d’actes, convidava a la
conversa i l’escolta activa. L’alumat va gaudir d’una experi-
ència diferent que, de segur, enriquirà l’aprenentatge envers
la llengua i la cultura anglosaxona.
A BRITISH
experience

34
Abracem...
JUGUEM
per aprendre
Ja siga mates, ja siga verbs... el cas és divertir-se aprenent!. Juguem
al domino de potències a 4t, de fraccions a 1r, de verbs en francès a
3r... O juguem al Trivial a 4t, intentant ser els primers en emplenar el
seu “formatge” de colors.
USE OF SOCIAL NETWORK
After carrying out a survey on the Use of social networks and the
use of internet nowadays, the Baccalaureate students have carried
out a work where we show the statistics with visual graphs about
them, comparing the results among all the students.
The most outstanding results have been that the most used social
network is Tiktok and Instagram, and we spend an average of 3
hours on the internet per day.
We use the social networks to communicate with friends and to
chat, mostly.
It has been a great activity in which we have learned about ourselves!
PERCUSSIÓ CORPORAL A 2N ESO
Aquest curs en l’assignatura de Música hem fet diverses activitats relacionades amb
d’ukelele, batucada... Però el que més ha destacat per ser el que més ens ha agradat
als alumnes, és la percussió corporal.
Això, a part de ser molt divertit, ens ha ajudat a treballar en equip, a tindre mes coordi-
nació i a millorar la nostra memòria.
Ha sigut una experiència molt entretinguda i gratificant. Ja que hem gaudit de bona
música i de bones experiències amb els nostres companys. A més, ha permès crear un
bon clima entre l’alumnat i els professor. Amb activitats així, podem millorar la relació
entre nosaltres. VERA PAREJO DÍAZ (2ESOB)

35
LA CASSOLA 37
Un grup d’alumnes de l’ESO, ha participat a la 7ª edició del certamen escolar
de lectura en veu Alta “De Viva Veu”
. El passat 11 de juny les tres alumnes
que acabaren com a finalistes locals a Catarroja, a la categoria d’Oronetes,
participaren a la final autonòmica de la 7a edició del certamen De Viva Veu.
De Viva Veu és un projecte educatiu, cultural i d’animació a la lectura, basat en accions
al voltant del fet de «llegir en veu alta». Genera propostes per a potenciar l’hàbit lector i
les habilitats personals i comunicatives entre la població escolar. Aquesta iniciativa està
impulsada, des de 2014, per FULL- Fundació pel Llibre i la Lectura” (Inici - De Viva Veu )
A la fase local, Florida Secundària participà a la categoria de“Passerells” (1r i 2n d’ESO) amb
el següent alumnat: Mercedes Bono, Asier Ramos, Alba Garcia, Lucia Castellanos (1ESOA),
Aisa El-Mansouri (1ESOB), Inas Jdi Moussaid, Claudia Marco (1ESOC). I a la categoria
“d’Oronetes” (3r i 4t d’ESO) ho férem amb Sento Ramos (3ESOB), Cristina Ramos (3ESOC),
Hatim Aichi (4ESOC), Irene Alcaide, Marta Simarro (4ESOA) i Mar Sorribes (4ESOC)
Precisament, l’equip format per aquestes tres alumnes, Irene, Mar i Marta, guanyà el
certamen local de Catarroja a la seua categoria i, per aquest motiu, partiparen a la final
autonòmica.
Fer una lectura en veu alta que s’entenga clarament, expressiva, comunicativa (però no
dramatitzada) en un auditori ple de públic... no és gens fàcil. Suposa un esforç de pre-
paració, tindre iniciativa, temple i coratge. Participar és ja tot un repte i un aprenentatge
molt valuós.
Des de Florida Secundària volem felicitar
totes les persones participants, no només
pel seu treball sinó també per la seua es-
tima cap a la lectura. Enhorabona!
Florida
Secundària
participa
en el
certamen
“DE
VIVA
VEU”
VIVA LA NOSTRA VEU!
El 7 de maig ens van convidar al concurs literari de
llegir en veu alta anomenat “ DE VIVA VEU “.
Abans de res, volíem agrair al nostre professor, Octavi,
per confiar en nosaltres i convidar-nos a aquesta nova
experiència plena de il·lusions i noves oportunitats.
Rosalia, abans de començar la nostra nova aventura,
va estar al costat nostre donant-nos ànims i energies
per al que s’acostava davant nostre. Una vegada que
vam entrar al teatre i auditori de Catarroja ( TAC ), les
persones que ho coordinaven, van ser tan amables
d’explicar-nos tot el funcionament del espectacle, on
també va assistir Carles Cano.
Quan va començar l’espectacle, tots els espectadors
ens van acompanyar fins a l’hora de eixida. La nos-
tra categoria “passerells” va estar molt emocionants
a l’igual que les demés categories. No vam guanyar,
però això no ens feia falta perquè tota la il·lusió, els
bons moments, l’emoció i l’experiència no es pot com-
parar amb res. I és que “De viva veu” és un cúmul
d’emocions indescriptibles i fabuloses.
INAS I CLAUDIA (1ESO)

36
Abracem...
36
24é
PREMI SAMBORI
Un any més, des de l’assignatura de valencià,
s’ha promogut la participació en el concurs
de creació literària Sambori.
Els relats “Víctimes” d’Aitana Gómez (de 2n d’ESO) i
“Destí o justícia divina”, de Javier Pastor (2n de Batxi-
llerat), van estar guardonats a la fase comarcal (Horta
Sud: El Guaix | Fundació Sambori). L’ acte de lliu-
rament de premis tingué lloc a l’Auditori de Quart de
Poblet el divendres 8 d’abril. Aitana i Javier van assis-
tir acompanyats de les seues famílies, Pilar, la seua
professora de valencià i altres companys profes del
centre. Tots estaven ben emocionats per la valoració
dels seus treballs i el reconeixement rebut.
Des de La Cassola, volem posar en valor tant l’esforç
i creativitat de l’alumnat, com la tasca de foment de
l’ús de la llengua que realitza el professorat i és tan
necessària.
Per això, en nom de l’escola,
US FELICITEM I US DONEM L’ENHORABONA!

37
LA CASSOLA 37
SOM
OLÍMPICS!
La Universitat de València organitza Olimpíades acadèmiques en diferents àmbits.
Enguany nosaltres hem participat en les de Biologia, Filosofia i Història. També la
Societat d’ Educació Matemàtica de la C.V. organitza les Olimpíades Matemàtiques.
Aquestes convocatòries són una oportunitat per a fomentar l’interès per aquests
camps del coneixement, per conèixer de prop la universitat, però, sobretot, per in-
centivar el desig d’aprendre i conviure durant una jornada amb alumnes de dife-
rents centres.
És per això que intentem, cada any, promoure entre el nostre alumnat la seua parti-
cipació i valorem molt l’esforç extra realitzat pels nostres olímpics.
OLIMPÍADA DE BIOLOGIA
OLIMPÍADA
DE
FILOSOFIA
OLIMPÍADA MATEMÀTIQUES
OLIMPÍADA
D’HISTÒRIA
ENHORABONA!

38
Abracem...
38
FLORIDA
LITERARY
CONTEST
Des del seminari d’anglès de Florida Secun-
dària, per commemorar el dia del llibre, el
passat mes d’abril s’organitzà un concurs
literari en anglès.Tot l’alumnat matriculat a
Florida Secundària va poder participar amb
produccions pròpies i inèdites en llengua
anglesa que tractaren la temàtica de la pau.
Una vegada reunit el jurat, els resultats del concurs foren els següents:
Enhorabona a l’alumnat guanyador!
A més dels premis, s’ha elaborat un llibret comme-
moratiu amb les millors produccions que es troba a
la biblioteca del centre, a disposició de tot l’alumnat.
Moltes gràcies a totes i a tots els que heu participat.
Fins el proper curs!
SEMINARI D´ANGLÉS
CATEGORIA A:
Guanyador:
Ruiqi Zheng (1rESOC)
Finalistes:
Inás Jdi (1rESOC) i
Aitana Gómez (2nESOB)
CATEGORIA B:
Guanyadora:
Azara Guillem (4tESOC)
CATEGORIA C:
Guanyadora:
Estrella Herrejón (2nbatxC)
Finalistes:
Jaume Lajara (2nbatxB) i
Alejandro Santos (1rBatx.A)

39
LA CASSOLA 37
THE ONLY PIECE OF PEACE
IN A HELLISH WAR
When the sun sets,
it hides behind a mountain.
When the sky turns red,
we can see a beautiful sight,
in this moment and war time.
In this deadly and hellish day,
I´ll smile to see the sunset.
RUIQI ZENG (1stC)
WORDS BEAT WEAPONS
I woke up in the middle of a shooting, they were invading us,
we went out to the balcony, we were safe at the house of my
neighbour, until we realized that we weren’t safe there.
I went down indecisively, I stayed a while in the doorway,
but the pressure to be executed gave me the strength to face
them. I took off a white sock and went out lifting it. In the
middle of the sides, fearing to be eliminated, I asked them,
the reasons why they fought and if they would be proud in
the future of having done it. They instantly, laid down their
weapons and signed the permanent peace treaty.
AZARA GUILLEM BAIDEZ (4thC)
PEACE MADE OF GLASS
Something kept me in this place that, like the routes for
going home, was hiding in the darkness of the night. A
distant silhouette caught my eye, an unusual fact because
of the isolated location. -Hey! Being here is dangerous.
And after that? Silence, an absorbent silence made echo
in the air. I started getting closer quickly and I recognized a
child that was looking at the sky. -I’m searching for shoot-
ing stars. My skin felt frozen with the military suit I was
wearing. -Can you help me find stars? My parents used
to find them fast. -Peter? –My arched eyebrows showed sadness. -Eh, why do you know my name?
Have you met my parents? And he went on with his words. -Look! Shooting stars! My eyes saw the
lights in the sky, maybe I was here as a way to disconnect from the destructive war that nobody
wanted, or maybe I was there because of the nostalgia, that knows too good how to keep someone
in the past using the memories of their parents
My voice wasn’t working, I didn’t know how to tell him, my past self, that they weren’t shooting
stars
ESTRELLA HERREJÓN LUCAS (2ndC)

40
Abracem...
carreres de
COTXES
L’alumnat de 4t ESO, a l’assignatura de tecnologia, en aquesta
tercera avaluació, ha dissenyat un cotxe controlat des del mòbil
i ha participat en un campionat fet al centre. Primer han fet les
carreres eliminatòries entre l’alumnat de cada classe. I, amb els
tres finalistes, hem fet la gran final.
El resultat? Íker Montero de 4ESOD ha sigut el guanyador.
Ací teniu un escrit que ha fet ell:
“Me ha gustado el tema de arduino porque he aprendido una
nueva cosa que me gusta hacer y se me da bien, además la
competición de coches me ha parecido muy divertida y mo-
tivadora para poder superarme. Proyectos como este le dan
vida a la classe”
Construir un hivernacle
Fa ja molt de temps que tenim a l’escola el nostre hort i fem projec-
tes amb ell. Doncs enguany hem donat un passat més: L’alumnat de
4t de PR4 ha iniciat la construcció d’un hivernacle.
L’objectiu és començar una nova fase dins de l’hort i fer un centre
més sostenible.
TECNOLOGIA
Us deixem unes paraules de
Marc Iborra.
Construir “l’hivernacle” ha sido una
actividad nueva, que ha añadido una
gran responsabilidad sobre nosotros.
¡Y eso es de lo que más me ha gusta-
do! También el hecho de que te di-
gan que hacer un invernadero asus-
ta, porque a primera vista parece
difícil. Pero justo eso es lo que hace
que sea tan divertido e interesante, el
tener ese desafío y trabajar juntos, es
una experiencia que nos ha ofrecido
este proyecto, y que me voy a guar-
dar para el recuerdo.

LA CASSOLA 37
MENCIÓ HONORÍFICA A LA
XVII Edició de la
Fira Experimenta València
Al mes d’abril participàrem a la XVII edició de la
Fira Experimenta València amb diferents projectes treballats
per l’alumnat deTecnologia de batxillerat.
El projecte “Hivernacle automatitzat”, ideat i implementat pels
nostres alumnes JordiTarazona i JoanTorrecilla, va rebre la 1a
menció honorífica en la categoria de batxillerat. Enhorabona!!
Podeu veure la recollida del premi ací (minut 49):
https://youtu.be/8rauQ-w_lEI
TECNOLOGIA a 2n ESO:VA DE REPTES
Aquest any, a tecnologia, hem fet alguns projectes molt costosos, però encara així, molt divertits.
El primer trimestre vàrem fer un pont sols de paper, que havia d’aguantar mig litre d’aigua. En el
segon, podíem elegir entre fer un pou, una nòria o uns cavallets. Tot amb engranatges que ens
donaven els professors. Per últim, el tercer trimestre hem fet un far o un molí amb el que hem aprés
dels circuits elèctrics.
Per a nosaltres treballar amb projectes és millor i a més aprenem molt més que fent exàmens cada
vegada que acabem un tema. A més de divertir-nos i passar una bona estona a classe amb amics i
companys.
SARA LEÓN (2ESOB)

42
Abracem...
42
EL RACÓ DE
LA
LLUNA
Al primer trimestre l’alumnat
de 1r d’ESO va desenvolupar
el projecte El racó de la lluna.
Es tracta d’un racó temàtic interdiscipli-
nari que permet treballar múltiples possi-
bilitats “lunars”: gaudir amb les cares de
la lluna, mesurar com de lluny està, l’ana-
litzar mitjançant un tel·luri, recitar alguns
versos que la pinten, cantar i mirar enre-
re, conèixer personatges ben importants
per a la història i per a la nostra cultura,
llegir-la en diferents formats (històrics,
literaris, informatius...), aprendre’n voca-
bulari relacionat en diferents llengües,
escoltar cançons, veure com ha influït
la lluna en les nostres llengües, fer-se
preguntes, pensar en equips... I el més
important: APRENDRE JUNTS I JUNTES
per poder acomplir la comanda que ens
fa arribar la NASA sobre explicar als es-
tranys habitants lunars què en sabem de
la lluna i quina vinculació té amb la nos-
tra cultura.
El treball es desenvolupa durant uns dies
des de totes les matèries, es investigaci-
ons, activitats, lectures i recerques. Però
també es demanà la vostra col·laboració
a les famílies per recollir els seus dubtes
i curiositats sobre aquest tema en un mur
digital. La idea és reprendre aquestes i
altres preguntes amb l’alumnat al final
del projecte i intentar donar-les resposta.

43
LA CASSOLA 37
OBJECTIU
ESCOLA
rep el reconeixement de Conselleria
La Conselleria d’Educació ha reconegut el nostre projecte “Objectiu Escola” com a PIIE
(Projecte d’Investigació i Innovació Educativa), una molt bona notícia que rebérem a l’inici
de curs i ens va encoratjar per continuar educant amb les maneres que ens son pròpies.
Objectiu escola és un projecte pensat per al primer cicle de l’ESO i centrat en el treball de
quatre ODS - acció pel clima, igualtat de gènere, fam zero i consum responsable- que abas-
teix dos cursos. El reciclatge, la sostenibilitat o la conscienciació de la comunicat educativa
en canviar petites accions quotidianes per a millorar els espais i el món on vivim prenen
especial protagonisme durant els diferents tallers i propostes que es porten a terme junt
amb l’alumnat i les famílies.
D’aquesta manera l’educació en el desenvolupament sostenible esdevé la línia vertebrado-
ra de tot un seguit de tasques, tallers i espais d’investigació amb què es busca transformar
el pensament des d’una perspectiva global.
Enhorabona a l’equip de 1r cicle, que ha treballat de valent per fer realitat aquesta proposta
transformadora.

44
Abracem...
OBJECTIU ESCOLA
L’alumnat de 1r d’ESO va treballar durant el mes de març el projecte OBJEC-
TIU ESCOLA. Es tracta d’un projecte interdisciplinari centrat en un tema que
ens implica a totes i a tots: la sostenibilitat.
Per començar, l’empresa CMPlastik va fer xerrades formatives en sostenibilitat i ens va
llençar un repte: omplir un contenidor de taps que ens va cedir per a aconseguir fabricar
amb eixos taps un banc per al nostre pati.
A continuació, s’endinsaren de la mà d’experts i expertes, famílies, alumnat i professorat
en el món dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), per a analitzar quin im-
pacte tenen determinades accions en el futur i en el planeta.
Al llarg del projecte es buscaren alternatives a accions perjudicials per al medi, es va tre-
ballar el significat de conceptes vinculats (com ara escalfament global, petjada ecològica,
Agenda 2030 o canvi climàtic), es va reflexionar conjuntament a partir de textos que feien
pensar i treballaren en equips per a generar una campanya de conscienciació al voltant del
reciclatge.També es compartiren pràctiques que no comprometen el nostre futur, s’idearen
nous usos per a materials que aparentment ja no serveixen i es plantejaren algunes pre-
guntes (com per exemple si podem viure sense el plàstic o què podem fer a un munt de
taps).

45
LA CASSOLA 37
Es tractava d’omplir les nostres motxilles amb un conjunt de competències i coneixements
que, més enllà d’anar dirigides a aconseguir un repte, el RepteTap, han contribuït a la con-
scienciació de tota la comunitat educativa i, per tant, suposaran una contribució més a la
cura pel nostre planeta i pel nostre futur.
Tot aquest treball es va fer a partir de l’estudi de dos ODS concrets -consum i producció
responsables (ODS 12) i acció climàtica (ODS 13)- i fent servir dinàmiques com el design
thinking o el treball cooperatiu.
Finalment, us hem de dir que es va aconseguir el repte. Ja tenim el banc a l’escola!
Gràcies a totes les persones que heu col·laborat en la campanya!
Vos deixem un resum del treball fet: https://www.youtube.com/watch?v=6OJZtS3Kr9k
Recull de fotos al següent enllaç: Objectiu Escola 21-22

46
Projecte interdisciplinari 2ESO
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
Treballar en equip fent activitats competencials, amb
metodologies actives, inclusives i col·laboratives.
Conèixer la ciutat a través dels sentits. Captar allò evident i
allò que ens sol passar desapercebut
Contar el que hem descobert a través d'una mirada creativa i
artística.
En acabar aquest projecte volem ser capaços d’eixir al carrer
i percebre la ciutat d’una manera més conscient i sensible.
Aquesta serà la nostra xicoteta aportació a l’objectiu 11 dels ODS:
Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen
inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
PREGUNTES REPTE-guia
Quantes ciutats hi ha dins una ciutat?
Com seria una cutat on us agradaria viure?
Com és la ciutat de València?
Què veiem? A què sona? Quin tacte té? A
què fa olor?
Com podríem contar-la i transmetre eixes
sensacions als altres?
PRODUCTE FINAL
Passeig per les emocions i els sentits:
Instal·lació artística per contar la ciutat
TEAMS Equip Docent 2ESO
Florida Oberta
Projecte interdisciplinari 2ESO
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
Treballar en equip fent activitats competencials, amb
metodologies actives, inclusives i col·laboratives.
Conèixer la ciutat a través dels sentits. Captar allò evident i
allò que ens sol passar desapercebut
Contar el que hem descobert a través d'una mirada creativa i
artística.
En acabar aquest projecte volem ser capaços d’eixir al carrer
i percebre la ciutat d’una manera més conscient i sensible.
Aquesta serà la nostra xicoteta aportació a l’objectiu 11 dels ODS:
Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen
inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
PREGUNTES REPTE-guia
Quantes ciutats hi ha dins una ciutat?
Com seria una cutat on us agradaria viure?
Com és la ciutat de València?
Què veiem? A què sona? Quin tacte té? A
què fa olor?
Com podríem contar-la i transmetre eixes
sensacions als altres?
PRODUCTE FINAL
Passeig per les emocions i els sentits:
Instal·lació artística per contar la ciutat
TEMPORITZACIÓ
FASE 1: Disparador: Sensibilització i construcció
maqueta: Dilluns 2 i dimarts 3 de maig
FASE 2: Recerca i replega de mostres:
Preparació (dimecres 4) i eixida a València
(dijous 5, tot el matí)
FASE 3: Anàlisi, creació i muntatge instal·lació:
divendres 6 i dilluns 9
MATERIALS
Productes
Treball en equip (coavaluació)
Quadern de viage (individual)
Amb rúbriques per a :
AVALUACIÓ
ALTRES PRODUCTEs
Maqueta d'una ciutat
Produccions amb les mostres replegades:
Mashup, Cartografia dels olors, Creacions
artístiques...
Quadern de viatge (portfoli individual)
(3 SESSIONS PER DIA)
% totes assignatures
PROFESSORAT IMPLICAT
Activitats a l'escola: profes que
tenien classe a cada grup en cada
moment + especialistes (moments
concrets)
Visita: Tutors/es + professorat de
suport
ajuda? Equip àmbits 2ESO
Abracem...
Quantes ciutats hi ha dins una
ciutat?, Com seria una ciutat on
us agradaria viure?,
Com és la ciutat de València?,
Com podríem contar-la?
“Hi ha moltes maneres de mirar la ciutat.
Hi moltes ciutats dins una ciutat.
Passejar per la ciutat, observar els seus
carrers i la vida que desprenen, percebre
els diferents ritmes, les sensacions i les
emocions de les persones que hi viuen,
pot ser una experiència molt enriquidora.
Fer-ho amb tots els sentits, detindre’ns a
copsar eixos detalls, ens pot ajudar a en-
tendre millor la ciutat.
“Sentir la ciutat” vol dir això, conèixer-la,
captar aquells aspectes que en molts mo-
ments poden passar desapercebuts, pre-
sents però “invisibles” al ritme frenètic
del dia a dia. Volem sentir la ciutat per
a poder entendre-la, fer-la nostra, sentir
que ens pertany i en som responsables.
Desprès d’aquest projecte, volem ser ca-
paços d’eixir al carrer i percebre la ciutat
d’una manera més conscient i sensible.
Però no sols ens proposem captar la ci-
utat a través dels sentits, volem també
contar-la als altres amb una mirada crea-
tiva i artística.
El primer pas per aconseguir canvis, és
conèixer la realitat.Vivint i sentint la ciutat
esperem poder aportar una nova mirada,
sensible a la seua essència. Aquesta serà
la nostra xicoteta aportació a l’objectiu 11
dels ODS: Aconseguir que les ciutats i els
assentaments humans siguen inclusius,
segurs, resilients i sostenibles”
.

47
LA CASSOLA 37
Amb aquestes preguntes i aquesta introduc-
ció iniciàrem Sentir la ciutat, el nou projecte
interdisciplinari de 2n ESO.
Al llarg del projecte es programaren dif-
erents activitats, entre les quals es trobava
una visita a València, per a “sentir la ciu-
tat“ i captar la seua essència. Durant aques-
ta eixida cada grup va fer un itinerari on va
practicar l’orientació i activar els sentits per
aconseguir mostres d’allò que podem perce-
bre per la vista, l’oïda, el tacte i l’olfacte però
que, de vegades ens pot passar desaperce-
but. Paràrem atenció als colors, les ombres,
els contrastos, les formes geomètriques, les
tipografies, les textures, els sons... Veiérem
les diferències entre zones de la ciutat. Férem
fotografies, gravàrem vídeos, captàrem tex-
tures amb la tècnica del“frottage”
, passejàrem
pel Mercat Central per percebre els olors... I,
a més, va ser una magnífica oportunitat per a
conviure i gaudir junts/es.
Abans, a classe, per equips, havíem fet difer-
ents activitats de sensibilització utiitzant tèc-
niques cooperatives, design thinking i altres
metodologies actives. Així, dibuixàrem amb
paraules clau les línies de cel d’una ciutat, re-
sponguérem a preguntes, creàrem un collage
per explicar l’ODS 11 i, per últim, haguérem
de dissenyar i construir una maqueta d’una
ciutat on ens agradaria viure feta sols amb
prismes de paper.
La visita va ser com una mena d’investi-
gació en l’acció i, en tornar, recollírem tot
el material, el classificàrem, reflexionàrem,
preparàrem un vídeo amb els sons de la ci-
utat, un mapa d’olors, l’itinerari en plànols...
Tot un conjunt d’activitats que ens serviren
per a muntar l’espai expositiu. Amb aquest
espai pretenem mostrar tot allò que hem
descobert amb aquest projecte. Per tancar,
tenim previst fer de guies quan vinguen les
famílies i contar-los com hem sentit la ciutat.
Voleu conèixer com sona València?
Mireu els codis QR

48
Abracem...
PROJECTES DE SOSTEBILITAT A 4T ESO
YOUNG INNOVATORS
L’alumnat de 4t ESO ha participat en
el Projecte Europeu “Young Innovators”
.
Aquest projecte està impulsat pel Departament de Didàctica de les Ciències
Experimentals i Socials de la Universitat de València i el Jardí Botànic.
Al llarg de diverses sessions, l’alumnat ha treballat temes com la sostenibilitat, les
seues causes, conseqüències i mesures de gestió, la pèrdua de biodiversitat i aparició de
pandèmies, la presa de decisions individuals i responsabilitat dels problemes socioambien-
tals. En definitiva es tractava d’abordar els desafiaments mediambientals als quals s’enfronta
la humanitat per a poder ser-ne més conscients i, posteriorment, poder plantejar-se accions
a posar en marxa.
CATARROJA
SOSTENIBLE
Quines propostes considerem interessants oferir a la
població de Catarroja per conscienciar sobre un canvi
de mentalitat que provoque un canvi d’actitud en el
dia a dia?
Catarroja Sostenible aborda la sostenibilitat des del punt
de vista local. Proposa diverses línies d’investigació per
a reflexionar i acabar fent propostes creatives que pu-
guen representar una acció directa en el municipi. Els
temes plantejats foren: Gestió de l’aigua, mobilitat sos-
tenible, consum, ciutat com espai habitable, alimentació
saludable, planeta plàstic i energia.
La idea de fons és que si el canvi climàtic es deu en bona
part a la suma de milions de xicotetes accions, les solu-
cions han de passar igualment per milions de xicotetes
accions.
A la presentació del projecte “Catarro-
ja Sostenible” vam contar amb la pre-
sència de la regidora Elisa Gimeno i dos
membres del col·lectiu “Joventut pel
Clima” vinculat al moviment internaci-
onal “Fridays For Future” que ens van
contar la seua experiència i les accions
de conscienciació que estan realitzant i
ens van animar a continuar participant i
canviar el nostre dia a dia per tindre un
futur de més qualitat.

49
LA CASSOLA 37
Vaig rebre amb gran alegria la proposta de participació de Florida
Secundària i el professorat implicat en el projecte de sostenibilitat
que han estat treballant els grups de 4t ESO en este curs 21/22.
Crec fermament que obrir les aules a la participació externa és
ampliar horitzons i per tant ampliar coneixements, no és un dels
Objectius Desenvolupament Sostenible (ODS) les Aliances? Doncs
establir aliances educatives entre administracions és fonamental.
Com a Regidora d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, és
quasi obligat al meu parer donar el suport a tots els projectes relaci-
onats amb la sostenibilitat i el medi ambient, vinguen d’on vinguen,
però encara més si es tracta d’educació. Estem en deute amb les
generacions futures i crec que la informació i formació en temes que
els afectaran molt significativament és d’obligat compliment.
Florida se caracteritza pels seus projectes educatius transversals
que, a més d’abordar una temàtica en concret, són una forma de
fer educació, on es mouen capacitats i competències de l’alumnat
fonamentals pel seu desenvolupament cap a l’aprenentatge al llarg
de la vida. I ho sé perquè també sóc mestra. Crear situacions en
entorns reals és un tema que imposa i que cal aprendre a afrontar.
Participar en una xerrada amb ells i elles i altres convidats, com
“La joventut pel clima”, és participar activament i fer permeable
l’administració cap a la ciutadania. Obrir la sala de plens a l’alum-
nat de 4t ESO per tal que l’utilitzaren i es sentiren protagonistes,
conegueren eixos espais que semblen relegats als polítics, però
que en realitat són de tots i totes, és el que fonamentalment també
se treballa en una Ciutat Educadora com és Catarroja. Quin goig!!
Veure l’alumnat segut on habitualment es seien els regidors, regi-
dores i l’Alcalde també, quines rises i desconcert inicial! Però què
bé ho van fer i quines fantàstiques propostes finals de treball van
explicar! Abordaren temàtiques de quasi tots els ODS i presenta-
ren treballs de gran qualitat que, sobretot, van oferir tindre per a
la ciutadania.
L’experiència ha estat molt positiva, no és la primera, ni serà l’úl-
tima. Teniu totes i tots obert l’ajuntament per a fer aprenentatges
significatius en la vostra vida educativa.
Elisa Gimeno
Regidora d’ Emergència Climàtica i Transició Ecològica
de l’Ajuntament de Catarroja
Per la seua part, Elisa, des de la Re-
gidoria de Medi Ambient, ens va
llançar el repte d’analitzar la realitat
que ens envolta oferint propostes
que aterren a la realitat de Catar-
roja. El nostre entorn més proper i
des del qual podem començar a fer
xicotetes accions per apropar-nos
als reptes dels Objectius de Desen-
volupament Sostenible del 2030.
Les millors accions de sensibilitza-
ció de cada temàtica es van expo-
sar al Saló de Plens de l’Ajuntament
de Catarroja, davant la regidora de
Medi Ambient. El moment imposa-
va un poc, la veritat, però va resul-
tar molt engrescador poder donar
un sentit real a allò que s’havia tre-
ballat i, a més, fer-ho en un lloc tan
emblemàtic.

50
50
Espai de lectura a 1R CICLE D’ESO
Amb l’objectiu de fomentar l’hàbit lector, el gust per llegir i d’impulsar la lectura com a font de pla-
er i coneixement entre l’alumnat de 1r cicle d’ESO, enguany, en col·laboració amb la biblioteca,
hem posat en marxa una nova proposta que ha resultat ben engrescadora.
L
’espai de lectura s’ha convertit en un xicotet luxe, un moment diari per a gaudir d’obres triades lliu-
rement, un moment per a parar i llegir allò que ens agrada, un petit viatge als universos múltiples
que les lletres ens ofereixen..
De manera concreta, la proposta ha consistit en dedicar 30 minuts diaris a la lectura lliure només
tornar del primer pati. L’alumnat de 1r ho feia tots els dies i l’alumnat de 2n, 3 dies a la setmana.
El professorat de les assignatures impartides en aquesta franja horària compartia la lectura amb
l’alumnat i gaudia junt amb elles i ells de les lletres durant uns minuts relaxats.
El programa ha tingut una molt bona acollida per part de l’alumnat, que ens ha sorprès amb la vari-
etat de propostes lectores que ha dut a les aules.
Així, després dels patis, l’alumnat de 1r i de 2n de l’ESO, es dedicava a llegir:
treia un llibre que li agradava i s’evadia a través de les lletres. El lloc, tant
feia: la classe, el pati o el parc.
El més important és sentir que podem
gaudir amb la lectura!
LA LECTURA
Abracem...
Llegir no és fugir.
Llegir és seguir
vivint, i cadascú
ho fa a la seua
manera.
Joan Fuster

51
La Biblioteca de Secundària aquest curs ha reprès moltes de les activitats que es feien
abans de la pandèmia i també se n’han fet de noves:
El club de lectura amb l’alumnat de primer d’ESO, amb qui ens hem reunit cada divendres
per llegir i fer activitats envers la lectura. Les activitats de dies assenyalats, com ara el dia
contra la violència masclista, les recomanacions sorpresa per les vacances de Nadal i Sant
Valentí.També trobades amb autors com Carles Cano i la visita a la biblioteca pública de
Catarroja amb l’alumnat de primer d’ESO, perquè conegués amb més profunditat el món
de les biblioteques.
Ha estat un curs ple de tertúlies a les classes de llengua, novetats lectores recomanades
per l’alumnat de tots els cursos, també s’han reprès les eixides amb l’alumnat de llatí. En
definitiva, un curs en el qual la biblioteca ha tornat a formar part del dia a dia del nostre
centre.
Ara he començat una nova etapa i vull aprofitar aquestes línies per a acomiadar-me dels
companys i de l’alumnat, i agrair-vos tots els moments compartits junts.
Amb molta estima,
MARIA VAÑÓ.
Torna l’activitat a
la biblioteca

52
LA LECTURA
Abracem...
GAUDIR AMB
LA LECTURA
Hola! Em presente, soc Arantxa Meseguer, la nova bibliotecària.
Tinc moltes ganes de conèixer-vos i que em conegueu, però so-
bretot que gaudiu amb mi del plaer de llegir i compartir experi-
ències lectores.
Us avance que, des de la biblioteca, el proper curs, tenim preparades moltes activitats per a tots vosaltres i
vull convidar-vos a participar.També a passar estones a la “Biblio”
, bé estudiant, llegint, fent treballs o buscant
informació, perquè recordeu que “la Biblioteca és el Google en paper”
. I, com no, a gaudir amb el Club de
Lectura.
Ara que el curs s’ha acabat, ja sabeu, no deixeu la lectura, us farà passar molts bon moments. Per això haureu
rebut un document que hem preparat amb diverses propostes, totes molt atractives. Espere que trobeu la
vostra i que us agrade. O les vostres, teniu l’estiu per a poder viure tantes històries com vulgueu!
Per últim, una petició: m’agrada-
ria que, en tornar de vacances,
em busqueu per contar-me totes
les històries interessants, tant de
paper com reals, que heu viscut.
Us espere!
BON I
AVENTURER
ESTIU!!!
ARANTXA MESEGUER
(Profe biblioteca)
Els llibres no
supleixen la vida,
però la vida tampoc
no supleix els
llibres
Joan Fuster
Enamora’t
de la lectura
Per al 14 de febrer la nostra biblio
va organitzar una cita a cegues
amb la lectura. L’alumnat, a banda
de gaudir de les recomanacions
més amoroses, va rebre un
exemplar d’un llibre amb què
enamorar-se de les lletres.

La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022

La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022

Similar to La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022 (20)

La Cassola nº 37 - Florida Secundària 2022