SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
Àcids Nucleics
Basat en: http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/
Químicament, els àcids nucleics són
polímers constituïts per la unió mitjançant
enllaços químics d’unitats menors
anomenades nucleòtids. Els àcids
nucleics són compostos d’elevat pes
molecular, això vol dir que són
macromolècules.
Els àcids nucleics
Els nucleòtids
Els nucleòtids estan formats per:
- Un àcid fosfòric (P)
- Un sucre o pentosa, que pot ser la ribosa o
desoxirribosa (S)
- Una base nitrogenada (BN): és una base orgànica que
conté nitrogen. Pot ser adenina (A), guanina (G),
citosina (C), timina (T) o uracil (U)
S’uneixen en el següent ordre: P => S => BN mitjançant
enllaços covalents a través de reaccions de
condensació.
Components dels nucleòtids
Les bases nitrogenades
Són substàncies derivades de dos compostos químics: la pirimidina i la
purina
Les bases nitrogenades
Formació d’un nucleòtid
Per formar un nucleòtid, l’àcid
fosfòric s’uneix al carboni 5 del
sucre mitjançant un enllaç
fosfoèster.
El sucre s’uneix a la base
nitrogenada mitjançant un enllaç
glicosídic.
Blau: àcid fosfòric
Verd: sucre
Vermell: base nitrogenada
⇒Enllaç fosfoèster
⇒Enllaç glicosídic
Enllaç entre nucleòtids
Dos nucleòtids s’uneixen
mitjançant un enllaç
fosfodièster.
Aquest enllaç (fletxa vermella)
es forma entre un OH de l’àcid
fosfòric i el OH del carboni
número 3 del sucre de l’altre
nucleòtid amb la formació
d’una molècula d’aigua.
La unió d’altres nucleòtids
dóna lloc a un polinucleòtid.
Els extrems lliures 5’ i 3’
marquen el sentit de la cadena
polinucleotídica.
Polinucleòtids
Exemple d’una cadena polinucleotídica
Representació simplificada de la seqüència de la cadena anterior:
5’ A G C T G A 3’
ADN i ARN
L’ADN (àcid desoxirribonucleic):
-els seus nucleòtids tenen desoxirribosa com sucre
-no té uracil
L’ARN (àcid ribonucleic):
-té ribosa
-no té timina
James Watson - nascut a Chicago, Illinois, el
6 d’abril de 1928, posseïdor d’un doctorat en
Zoologia, i
Francis Crick - doctor en física de
nacionalitat britànica, nascut a Northampton,
Anglaterra en 1916,
van treballar junts en un laboratori de la
Universitat de Cambridge, Anglaterra. En
1951, van descobrir l’estructura secundària
de l’ADN. Per això van rebre el premi Nobel
de medicina en 1962.
Construir un model de DNA
• Retalla cada plantilla.
• Elimina les parts fosques.
• Talla totes les línies continues.
• Doblega totes les línies discontinues.
• Enfronta una cadena amb l’altra. Has de tenir en
compte els extrems 3’ i 5’.
• Anota la base nitrogenada de la cadena que no
porta aquesta informació. Pots donar-li un color
a cada tipus de base nitrogenada.
• Uneix cada cadena amb celo formant la doble
hèlix.
Estructura secundària de l’ADN
L’ADN està format per dos cadenes de polidesoxirribonucleòtids:
-Complementàries
-Antiparal·leles.
Les bases d’una de
les cadenes
s’enllacen amb les de
l’altre mitjançant
ponts d’hidrogen.
L’adenina s’uneix a la
timina i la citosina a la
guanina:
-Timina i adenina: 2
ponts d’hidrogen
- Citosina i guanina:
3 ponts d’hidrogen.
La doble
hèlix d’ADN
desoxirribosa
Fosfat
Parells de bases
L’ADN de cada
cèl·lula conté 3000
milions de parells
de bases
Esquema d’una fibra nucleosòmica
en collar de perles
Esquema d’un nucleosoma
Esquema d’una fibra de 30 nm o
solenoide
La fibra condensada s’enrotlla sobre
si mateixa degut a que les histones
H1 s’agrupen entre si formant un eix
central.

More Related Content

What's hot

Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicOriol Baradad
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofmontsejaen
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesOriol Baradad
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassosDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
 
MALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUESMALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUESOlga Juvé
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesCC NN
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliOriol Baradad
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesCC NN
 

What's hot (20)

Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científicBiologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
Biologia 2n Batxillerat. U01. Treball científic
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Els lípids
Els lípidsEls lípids
Els lípids
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnesBiologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsBiologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcids
 
MALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUESMALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUES
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICSTema5. ÀCIDS NUCLEICS
Tema5. ÀCIDS NUCLEICS
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucliBiologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
Biologia 2n Batxillerat. U07. La cèl·lula. El nucli
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 

Viewers also liked

68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiquesDani Ribo
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleicsjlbugeda
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointdexperimentals.an
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2dolors
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secrecióDani Ribo
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxairiera5
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiiriera5
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasairiera5
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments iriera5
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el cànceririera5
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplastsDani Ribo
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícidsiriera5
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidosbelensg
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSconchi
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondrisDani Ribo
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol Baradad
 

Viewers also liked (17)

68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques68. Les mutacions cromosòmiques
68. Les mutacions cromosòmiques
 
Unitat 3 àcids nucleics
Unitat 3  àcids nucleicsUnitat 3  àcids nucleics
Unitat 3 àcids nucleics
 
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power pointTema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
Tema 1 bio1 la composició dels éssers vius power point
 
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
Tema 6 la cèl·lula unitat d'estructura i funció 2
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Sortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxaSortida a la garrotxa
Sortida a la garrotxa
 
Demostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosiDemostració del procés d’osmosi
Demostració del procés d’osmosi
 
La catalasa
La catalasaLa catalasa
La catalasa
 
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
Càlcul del percentatge d’aigua d’alguns aliments
 
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncerTaller sobre la proteïna p63 i el càncer
Taller sobre la proteïna p63 i el càncer
 
49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts49. Els cloroplasts
49. Els cloroplasts
 
Pràctica de glícids
Pràctica de glícidsPràctica de glícids
Pràctica de glícids
 
Los glucidos
Los glucidosLos glucidos
Los glucidos
 
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUSLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 
48. Els mitocondris
48. Els mitocondris48. Els mitocondris
48. Els mitocondris
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 

Similar to Àcids nucleics

Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNtiotavio
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleicsJordi Bas
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSkhairunisa3
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsIrene Yuste
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionFranciscoFjyke
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliurekhairunisa3
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnesjusescola
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoJuliaRomero38
 
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevadura
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevaduraJa es pot sintetitzar lADN d'una llevadura
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevaduraAmador Calafat
 
Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsDesirée
 
àcids nucleics def
àcids nucleics defàcids nucleics def
àcids nucleics defCC NN
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleicDani Ribo
 

Similar to Àcids nucleics (20)

Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
Tema 7 bio1 (ã€cids nucleics) 0607
 
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADNBio1r_Unitat3_RNA_ ADN
Bio1r_Unitat3_RNA_ ADN
 
Àcids Nucleics
Àcids NucleicsÀcids Nucleics
Àcids Nucleics
 
àc. nucleics
àc. nucleicsàc. nucleics
àc. nucleics
 
ELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICSELS ACIDS NUCLEICS
ELS ACIDS NUCLEICS
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
Els àcids nuceics
Els àcids nuceicsEls àcids nuceics
Els àcids nuceics
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Ud5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleicsUd5 àcids nucleics
Ud5 àcids nucleics
 
Tasca els àcids nucleics
Tasca els àcids nucleicsTasca els àcids nucleics
Tasca els àcids nucleics
 
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccionacidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
acidos nucleicos adn , replicacion, trasncripcion y tradiuccion
 
Informatica power lliure
Informatica power lliureInformatica power lliure
Informatica power lliure
 
Àcids nucleics
Àcids nucleicsÀcids nucleics
Àcids nucleics
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Les proteïnes
Les proteïnesLes proteïnes
Les proteïnes
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevadura
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevaduraJa es pot sintetitzar lADN d'una llevadura
Ja es pot sintetitzar lADN d'una llevadura
 
Proteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids NucleicsProteïnes i Àcids Nucleics
Proteïnes i Àcids Nucleics
 
àcids nucleics def
àcids nucleics defàcids nucleics def
àcids nucleics def
 
26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic26. L’àcid desoxiribonucleic
26. L’àcid desoxiribonucleic
 

More from ciencies.mon.contemporani (20)

Teixits
TeixitsTeixits
Teixits
 
Cèl·lula
Cèl·lulaCèl·lula
Cèl·lula
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
Tipus de vertebrats
Tipus de vertebratsTipus de vertebrats
Tipus de vertebrats
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
Cicles biològics
Cicles biològicsCicles biològics
Cicles biològics
 
Meiosi
MeiosiMeiosi
Meiosi
 
Cicle cel·lular
Cicle cel·lularCicle cel·lular
Cicle cel·lular
 
Extracció ADN
Extracció ADNExtracció ADN
Extracció ADN
 
Enzims
EnzimsEnzims
Enzims
 
Lípids
LípidsLípids
Lípids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Desenvolupament embrionari
Desenvolupament embrionariDesenvolupament embrionari
Desenvolupament embrionari
 
La reproducció II
La reproducció IILa reproducció II
La reproducció II
 
La reproducció i el desenvolupament
La reproducció i el desenvolupamentLa reproducció i el desenvolupament
La reproducció i el desenvolupament
 
L'Univers i el Sistema Solar
L'Univers i el Sistema SolarL'Univers i el Sistema Solar
L'Univers i el Sistema Solar
 
L'Univers i el Sistema Solar
L'Univers i el Sistema SolarL'Univers i el Sistema Solar
L'Univers i el Sistema Solar
 

Àcids nucleics

  • 1. Àcids Nucleics Basat en: http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/
  • 2. Químicament, els àcids nucleics són polímers constituïts per la unió mitjançant enllaços químics d’unitats menors anomenades nucleòtids. Els àcids nucleics són compostos d’elevat pes molecular, això vol dir que són macromolècules. Els àcids nucleics
  • 3. Els nucleòtids Els nucleòtids estan formats per: - Un àcid fosfòric (P) - Un sucre o pentosa, que pot ser la ribosa o desoxirribosa (S) - Una base nitrogenada (BN): és una base orgànica que conté nitrogen. Pot ser adenina (A), guanina (G), citosina (C), timina (T) o uracil (U) S’uneixen en el següent ordre: P => S => BN mitjançant enllaços covalents a través de reaccions de condensació.
  • 5. Les bases nitrogenades Són substàncies derivades de dos compostos químics: la pirimidina i la purina
  • 7. Formació d’un nucleòtid Per formar un nucleòtid, l’àcid fosfòric s’uneix al carboni 5 del sucre mitjançant un enllaç fosfoèster. El sucre s’uneix a la base nitrogenada mitjançant un enllaç glicosídic. Blau: àcid fosfòric Verd: sucre Vermell: base nitrogenada ⇒Enllaç fosfoèster ⇒Enllaç glicosídic
  • 8. Enllaç entre nucleòtids Dos nucleòtids s’uneixen mitjançant un enllaç fosfodièster. Aquest enllaç (fletxa vermella) es forma entre un OH de l’àcid fosfòric i el OH del carboni número 3 del sucre de l’altre nucleòtid amb la formació d’una molècula d’aigua. La unió d’altres nucleòtids dóna lloc a un polinucleòtid. Els extrems lliures 5’ i 3’ marquen el sentit de la cadena polinucleotídica.
  • 9. Polinucleòtids Exemple d’una cadena polinucleotídica Representació simplificada de la seqüència de la cadena anterior: 5’ A G C T G A 3’
  • 10. ADN i ARN L’ADN (àcid desoxirribonucleic): -els seus nucleòtids tenen desoxirribosa com sucre -no té uracil L’ARN (àcid ribonucleic): -té ribosa -no té timina
  • 11. James Watson - nascut a Chicago, Illinois, el 6 d’abril de 1928, posseïdor d’un doctorat en Zoologia, i Francis Crick - doctor en física de nacionalitat britànica, nascut a Northampton, Anglaterra en 1916, van treballar junts en un laboratori de la Universitat de Cambridge, Anglaterra. En 1951, van descobrir l’estructura secundària de l’ADN. Per això van rebre el premi Nobel de medicina en 1962.
  • 12. Construir un model de DNA • Retalla cada plantilla. • Elimina les parts fosques. • Talla totes les línies continues. • Doblega totes les línies discontinues. • Enfronta una cadena amb l’altra. Has de tenir en compte els extrems 3’ i 5’. • Anota la base nitrogenada de la cadena que no porta aquesta informació. Pots donar-li un color a cada tipus de base nitrogenada. • Uneix cada cadena amb celo formant la doble hèlix.
  • 13. Estructura secundària de l’ADN L’ADN està format per dos cadenes de polidesoxirribonucleòtids: -Complementàries -Antiparal·leles.
  • 14. Les bases d’una de les cadenes s’enllacen amb les de l’altre mitjançant ponts d’hidrogen. L’adenina s’uneix a la timina i la citosina a la guanina: -Timina i adenina: 2 ponts d’hidrogen - Citosina i guanina: 3 ponts d’hidrogen.
  • 15. La doble hèlix d’ADN desoxirribosa Fosfat Parells de bases L’ADN de cada cèl·lula conté 3000 milions de parells de bases
  • 16. Esquema d’una fibra nucleosòmica en collar de perles
  • 18. Esquema d’una fibra de 30 nm o solenoide La fibra condensada s’enrotlla sobre si mateixa degut a que les histones H1 s’agrupen entre si formant un eix central.