La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèricaprofessor_errant
Presentació digital per a 2nESO que inclou la unió dinàstica de la Corona de Castella amb la d'Aragó, l'evolució posterior, així com l'arribada a Amèrica i la posterior conquesta per part de la Corona de Castella.
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
Presentació digital per 2n ESO que recull els processos i fets més rellevants de la conformació de l'imperi hispànic i de l'articulació de Catalunya dins seu.
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèricaprofessor_errant
Presentació digital per a 2nESO que inclou la unió dinàstica de la Corona de Castella amb la d'Aragó, l'evolució posterior, així com l'arribada a Amèrica i la posterior conquesta per part de la Corona de Castella.
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
Presentació digital per 2n ESO que recull els processos i fets més rellevants de la conformació de l'imperi hispànic i de l'articulació de Catalunya dins seu.
Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)Amador Mari
"Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)", VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: “El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban (XV-XVIII)”. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma, 1989.
2. Bernatdesclot Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou. Va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot. Per a la redacció de la Crònica l’autor va compilar els materials necessaris per escriure-la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb força coneixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l’època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents hi podem trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d’alguns força humils: correus, joglars, dides.
3.
4. La Crónica de BernatDesclot La crònica s'articula en 168 unitats narratives, i apareix dividida en tres seccions perfectament discernibles:Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada esdeveniments resenyablesde la Corona d'Aragó abans del regnat del pare de Pedro III, Jaime I: la llegenda de Guillermo Ramón I de Montcada, qui anés Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaime I, la narració de la batalla d'Úbeda i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya.Del capítol 11 al capítol 73. En aquesta part més àmplia es tracta la vida de Jaime I el Conqueridor, pare de Pedro el Gran.Del capítol 74 al capítol 168. Part en la qual es narren els fets ocorreguts entre 1276 i 1285, anys del regnat de Pedro III el Gran. Aquesta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important i en ella es narren els fets que precedeixen a l'expedició a Alcoi i Sicília, amb la conquesta d'aquesta última i la victoriosa campanya enfront de la invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita enfront de la injustícia.
5. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la falta d'acció amb una gesta novelista, duta a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiament de Bordeus. Al final, es parla del lloc de Girona i l'espera dels reforços que havien d'arribar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria sobre els francesos i significa en aquesta narració la victòria de la lleialtat. Pedro III el Gran mor l'any 1285 en Villafranca del Penedés.La característica principal és l'objectivitat general i la riquesa d'informació que aporta. L'estil és molt més cura que, per exemple, l'anterior crònica, el Llibre dels fets. En els primers capítols hi ha a més prosificacions de cançons de gesta. Quant a la llengua, la crònica de Desclot és molt rica i ben redactada, destacant els discursos que posa en boca dels personatges principals.
