Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Font de castro 4 camins

288 views

Published on

Published in: Entertainment & Humor
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Font de castro 4 camins

  1. 1. FONT CASTRO – 4 CAMINS Font de l’Avellanar. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT: Eixim des de la Font de Castro de Sueras. Per a arribar a la font cal agafar el camí  asfaltat que des del poble de Sueras remonta tot el barranc de Castro fins la font. Quan s’acaba l’asfalt deixem el vehícle i seguim a peu. Si volem allargar l’excursió  podem eixir des de Sueras pel camí asfaltat i retornar pel camí vell (6 km més). Remuntem la pista de castro amunt seguint el barranc per un pinar ombrívol sobre  terreny calcari. De fet tota l’excursió anirem alternant zones de gresos rojos (rodeno)  amb calcàries i margues de manera que trobarem una vegetació variada i diferent  depenent del substrat: pi blanc sobre calcàries, alcornocs i pi ver (pinus pinaster) sobre  el rodeno. Després de poc més d’1 km arribem a un reguer que baixa per la nostra esquerra i on ix  una senda per baix d’un bancal que hem d’agafar abandonant la pista.  El senderol que seguim era l’antic camí per a pujar al mas de la Campana encara que ara  es troba prou desdibuixat, si bé no és massa difícil de seguir. El sender entra dins del barranquet que en aquest punt sol dur aigua que baixa de tota la  coma que tenim enfront on hi ha multitud de fonts. De totes formes nosaltres només  passarem per la font de l’avellanar, pot ser una de les fonts més boniques de la Serra. 
  2. 2. Es troba a un racó frescal on creixen pins (blancs i vers), carrasques, sureres, roures i  fins i tot grèvols. Després de passar la font el camí segueix un poc per dins del reguer per eixir­ne per  l’esquerra un poc camp través. Cal anar atent en aquest tros fins que uns metres més  enllà trobem per fi les traces del camí vell que puja enclotat entre pins i alcornocs cada  vegada més grans. El sender enfila un rellomet amb molt poc de sotabosc on es més difícil l’orientació (hi  ha alguna fita) per a passar un poc més amunt per una zona afectada per un vell incendi  on els matolls d’argilagó ens poden deixar algun mal record, de tota forma de seguida el  sender gira a la dreta per arribar al cap de baix d’uns bancals treballats que haurem de  travessar de pujada fins arribar a una pista. Quan eixim a la pista cal seguir­la a la dreta. Per aquest tram passa també el GR­36  de l’Alcudia a Villamalur. Quatre­cents metres més avant després de passar un reguer que baixa enclotat i un  centenar de metres abans d’arribar al mas de la Campana agafem una senda que puja a  l’esquerra amb ratlles blanques, deixant el GR. Pugem fent voltes per un pinaret obert fins a un coll on hem d’agafar a la dreta pel  canvi d’aigües, seguint les marques blanques. Després d’una curta pujada travessem un ample llom durant quasi un quilòmetre on  abunden els ginebres. A la nostra dreta es queda la partida de Pedralba amb el Mas de la  Campana al mig. A tota esta vertent abunden els roures que poc a poc van ocupant el  lloc que els pertoca per a formar una gran roureda. Després de mitja hora des de la pista arribem a un punt on la senda gira a l’esquerra i  comença a davallar. Recte s’enfila un pas de mal peany a la Talaia, muntanya més alta  del terme de Sueras. El nostre camí baixa per un vell assagador en direcció oest, abandonant­lo després per a  passar per uns bancals abandonats que ens conduiran a la font del Corral, amb uns  xops que li fan de fita. Encara que no li falta l’aigua es troba un poc difícil d’agafar, per  tant millor esperar per agafar­ne a la següent font. Poc després de la font travessem un barranquís i seguim a cota per una terreny frescal  on abunda la noguerola i el matapoll fins a eixir a uns bancals que passarem per dalt per  tal de no molestar els amos que s’han fet una caseta a la banda de baix dels bancals. Per dalt dels bancals fem cap a una pista que hem de seguir a la dreta. Enfront tenim  el pic de la ràpita i entremig el barranc de Xinquer. Anem vorejant el barranc de Xinquer per la solana de la Talaia, prou eixuta i amb  vegetació baixa. A l’altra banda del barranc a la tardor podrem alegrar­nos la vista amb  els rojos i grocs dels castanyers, nogueroles i roures que clapegen la falda de la Ràpita. Als 10 minuts de marxa passem per damunt la font de la solana, cal obrir bé els ulls  doncs es possible passar per ella i no vore­la. Una bassa d’aigua clara a l’esquerra del  camí és l’únic indici de la font, la font naix a l’altra banda de la pista i passa per baix  per a fer cap a la bassa on podrem agafar aigua. Un poc més avant trobem un forcall de pistes, hem d’agafar la dreta, amunt.
  3. 3. La pista puja recte amb forta pendent, i més endavant fa un parell de revoltes abans  d’arribar a l’ample coll de Quatre camins. A Quatre camins es creuen els camins d’Alcudia a Matet i d’Algimia a Villamalur, des  d’ací a l’esquerra anem a Algimia i a la Ràpita i la Lastra, recte baixem al camí asfaltat  des de Villamalur a Matet, i a la dreta, per on seguim una pista ens condueix a la  Nevera de Villamalur. Al costat mateix del coll hi ha una caseta que ens pot servir d’aixopluc en cas de mal  oratge, i des del coll mirant al NW vorem a l’hivern els cims emblanquinats de  Javalambre. A la primavera els bancals de cirerers es cobreixen d’un altre blanc, i a  l’estiu sempre trobarem un airet fresquet a la sombra dels pins. Per tant qualsevol època  de l’any és bona per a pujar ací. Seguint per la pista de la dreta fem uns quants metres de pujada per a passar a l’ombria  de la muntanya on hi ha un bonic bosc mixt de pins i roures. Arribem a la nevera de Villamalur, que encara conserva un arc dels que suportaven la  teulada. Després d’observar les restes materials del comerç de la neu, tant important  entre els segles XVII i XIX agafarem una senda que mou a l’esquerra d’uns bancals,  per la vora d’una tanca de fil d’aram. Només són 200 metres de senda que ens separen d’una pista que hem de seguir a la  dreta fins al final. La pista planeja seguint a cota la capçalera del barranco del Tajo fins arribar a una  replaça on s’acaba, just davant de la porta d’uns bancals de cirerers voltats per una tanca  de ferro per a impedir l’entrada dels porcs senglars. Des d’ací hem de seguir una senda que mou cap al Nord seguint el canvi d’aigües  per tota la carena de tossals. Es tracta d’un d’eixos trossos de senda tan bonics que  encara queden per la serra. La senda passa per sota d’un bosc mixt d’alcornocs i pins  vers, en alguns llocs amb molt poc sotabosc de forma que presenta alguna dificultat per  a seguir la senda; cal però no deixar en cap moment la carena fins arribar a un coll per  on passa el GR. Seguim tota l’estona la ratlla de terme entre Sueras i Villamalur. Des del coll per on passa el GR­36 hem d’agafar­lo a la dreta de baixada en direcció  a Alcudia. Baixem per un bosc similar al que duiem fins que ens fiquem dins d’un  barranquet que baixem per a fer cap al barranc de Castro, que en este lloc porta una  poca aigua i que travessem per a pujar a una cruïlla de pistes. Hem de seguir la pista de l’esquerra, avall, abandonant el GR. Anem baixant per la  dreta del barranc, i als pocs metres passem per l’entrador a la font de l’avellanar que  havíem agafat a l’anada. Refem el camí avall fins a la font de Castro completant així el  recorregut. El recorregut total que haurem fet són 13 km, que a una mitjana de 3 km/hora, el podem  fer en 4 hores. Si anem molt de pressa podem fer­lo en poc menys de 3 hores.
  4. 4. 12.62 km 916.56 mts  400 450 500 550 600 650 700 750 800 850 900 0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00         Perfil de l’excursió Caseta de quatre camins. Xavier Llop
  5. 5. FONT DE  CASTRO FONT DE  L’AVELLANAR FONT DE L  CORRAL XINQUER QUATRE  CAMINS LA  RÀPITA NEVERA  VILLAMALUR LA  TALAIA GR­36 MAS DE LA  CAMPANA BARRAN CO DEL  TAJO

×