2. INDEX
• Portada
• Index
• Biogràfia
• Imatges
• Webgrafia
• Contraportada
3. BIOGRAFIA
Antonio López García (Tormelloso, Ciudad Real, 6 de gener de 1936)
és un pintor i escultor espanyol. És el major de quatre germans
(Josefina, Diògenes i Carmen), els seus pares eren pagesos
acomodats de l'important nucli manxec que era Tomelloso: casa
estava situada al Carrer Domecq. La seva primerenca vocació pel
dibuix, així com la influència del seu oncle, el pintor Antonio López
Torres, van conformar la seva decisió de dedicar-se a la pintura. El
1949 es va traslladar a Madrid per preparar el Eseu ingrés a
l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, coincidint allà amb
diversos artistes, com Enrique Gran, Amalia Avia, i Lucio Muñoz,
amb els que va conformar el que s'ha vingut a cridar scola
madrilenya . Va romandre a l'academia entre 1950 i 1955.
4. El 1955, i gràcies a una beca, va viatjar a Itàlia, on va
conèixer de primera mà la pintura italiana del Renaixement.
Va patir així una petita decepció en contemplar en viu les
obres mestres que només coneixia per reproduccions, i que
fins a aquest moment venerava. Va començar a revaloritzar
la pintura clàssica espanyola, que tan bé coneixia, gràcies a
les freqüents visites al Museu del Prado, especialment
Velázquez.
Després d'acabar els estudis va realitzar les seves primeres
exposicions individuals (1957, 1961) a Madrid, mentre
treballava tant en aquesta ciutat com en la localitat que el
va veure néixer. El 1961 es va unir en matrimoni a la també
pintora Maria Moreno, del qual naixerien dues filles: Maria
el 1962 i Carmen el 1965. Des d'aquest últim any i fins a
1969 va ser professor encarregat de la Càtedra de
preparatori de colorit a l'Escola de Belles Arts de San
Fernando.
5. El 1961 es va unir en matrimoni a la també pintora Maria
Moreno, del qual naixerien dues filles: Maria el 1962 i Carmen
el 1965. Des d'aquest últim any i fins a 1969 va ser professor
encarregat de la Càtedra de preparatori de colorit a l'Escola de
Belles Arts de San Fernando. El 1985 se li va concedir el Premi
Príncep d'Astúries de les Arts. El 1990 el director de cinema
Víctor Erice va filmar El sol del codony en què es recull el
procés creatiu de l'artista mentre pinta un codonyer del pati
de casa. El gener de 1993 va ser nomenat membre de nombre
de la madrilenya Real Acadèmia de San Fernando. En aquest
mateix any, el Museu Reina Sofia li va dedicar una exposició
antològica. Els seus quadres es desenvolupen al llarg de
diversos anys, dècades en ocasions, amb una plasmació lenta,
meditada, destil · lant amb cada pinzellada l'essència de
l'objecte o paisatge, fins que l'artista aconsegueix plasmar
l'essència del mateix en el llenç.