Treball de COMPETIC3. Tractament de la informació escrita

1. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Joaquim Torres i García
oaquim Torres i García va néixer el 28 de juliol
de 1874 a Montevideo (Uruguai), fill d'un ciutadà
català –Joaquim Torras i Fradera– i de María García,
filla d'espanyols de les illes Canàries. Es traslladà a
Barcelona, on estudià pintura a la Llotja i a
l'Acadèmia de Belles Arts. Més tard, es dedicà a la
il·lustració de llibres i revistes, sense deixar mai la
pintura.
J
Va ser un pintor i escultor
muralista, novel·lista,
escriptor, professor i teòric
uruguaianocatalà que va
passar la major part de la
seva vida adulta a Espanya i
França.
«Artista uruguaià-català, no
només pel fet de ser el fill
d'un mataroní sinó perquè
va viure a Catalunya des de
l'edat de disset anys fins
que en va tenir quaranta-
sis, va adquirir de la terra
del seu pare la seva forta
formació artística i hi va
dedicar una part important
de la seva obra. Va ser una
de les personalitats més
notables del moviment
artístic de la primera
meitat del segle.»
Va començar a pintar a la
darreria del segle XIX a la
Barcelona modernista, i
aviat es va convertir en un
dels pintors més
representatius del
noucentisme, l'ambiciós
projecte cívic i cultural que
aspirava a transformar, tot
modernitzant-la, la
Catalunya dels primers
decennis del segle XX, i a
convertir-la en portaveu de
la tradició cultural
mediterrània. Va estar
casat amb Manolita Piña de
Rubies, xilògrafa i pintora
catalana.
És conegut per la seva
col·laboració amb Gaudí 1
el
1903 als vitralls de la
Catedral de Palma i a la
Sagrada Família.
1 Antoni Gaudí i Cornet (Reus o
Riudoms, el Baix Camp, 25 de
juny del 1852 - Barcelona, 10 de
juny del 1926
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 1

2. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Al 1913 va pintar els famosos frescos monumentals a la seu medieval del Palau de la
Generalitat del govern català
Com a teòric, va escriure més de 100 articles, llibres i assajos en català, francès i
espanyol, i va pronunciar més de 500 conferències. Mestre infatigable, va fundar dues
escoles d'art, l'una a Barcelona i l'altra a Montevideo2
, i nombrosos grups d'art, incloent-
hi el primer grup europeu d'art abstracte i la revista Cercle et Carré ('cercle i quadrat') a
París el 1929.
Mapa d’Amèrica del Sud on s’assenyala la situació
geogràfica de l’Uruguai: fou publicat el 1943 pel
mateix autor amb el nom d’Amèrica invertid
2 Montevideo es la capital i la ciutat mes poblada de la República Oriental del Uruguay.
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 2
Sala Torres García del Palau de la Generalitat

3. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Estada a Terrassa a la finca Mon Repòs
Mon Repòs, o Can Mon Repòs, és una masia de Terrassa
(Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès
local. És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama
urbana, vora el km 1,7 de la B-122, o carretera de Rellinars,
prop del barri del Poblenou i a poca distància del torrent de
Can Colomer, o torrent Mitger de Ca n'Amat, emissari de la
riera del Palau. Es troba en terrenys del Parc Agroforestal de
Terrassa, entre les ruïnes de l'antiga bòbila de Can Colomer i
el mas de Can Colomer3
Quan va haver tancat l'escola Mont d'Or que ocupava al mas de
Can Bogunyà, Joaquim Torres García es va instal·lar amb la seva
família en una casa veïna, Mon Repòs, construïda a l'antic olivar
de Can Colomer, on va viure-hi entre 1914 i 1919; ell mateix en
va dibuixar el projecte arquitectònic.
Joaquim Torres-García és el màxim representant de la pintura
del Noucentisme, va pintar quatre frescos decoratius en el
lluernari d’una casa que adquirí a Terrassa, Mon Repòs, a la
carretera de Rellinars. Les pintures, inspirades en escenes
hel·lenistes clàssiques, estan pintades amb òxids de diferents
colors sobre lletada de calç fresca.
Retrat de Ramón Casas
3 Can Colomer és una antiga Masia típica catalana del S.XVI, restaurada, que conserva tots els seus detalls, el portal
adovellat i les finestres emmarcades de pedra.
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 3

4. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Les pintures murals de Mon Repòs
El conjunt de pintures de la sala de la
lluerna fou adquirit el 1993 per la Caixa de
Terrassa per preservar-ne la integritat i
van ser retirades de l'edifici, que es
trobava en procés de restauració. Els
quatre murals i les llegendes llatines que
els acompanyen es van exhibir al MNAC el
1995 i posteriorment al Centre Cultural de
la Caixa de Terrassa, on van romandre en
exposició temporal fins al 2001, i després
van passar a decorar el vestíbul de la nova
seu de l'entitat d'estalvis.
Finalment es van exhibir al Museu Picasso
de Barcelona (2003-2004) i des del 2015
decoren definitivament el vestíbul de
l'actual Centre Cultural Terrassa, on els
frescos presenten la mateixa disposició del
lluernari original.
Els quatre murals, dibuixats sobre una
lletada de calç, representen les tres edats
de l'home i fan al·lusió també a la dona
com a encarregada de mantenir la llar. A la
base de cadascun figuraven unes
sentències en llatí que il·lustraven el
motiu del dibuix.
El mural de llevant, el punt per on surt
el sol, simbolitza la joventut. S'hi veu un
home jove apilant en un cove les
taronges, símbol de fertilitat, que unes
nimfes cullen de l'arbre. La màxima en
llatí que l'acompanya és Vitam
impendere vero ('Consagraré la vida a la
veritat'), extreta de les Sàtires de
Juvenal.[8]
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 4

5. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Seguidament, el mural sud està
dedicat a la maduresa. A l'ombra d'una
figuera, un home amb barba,
identificat amb Torres mateix,
conversa amb una dona que porta els
fruits de la terra en un cistell. A la
dreta s'hi veu un jove tocant la flauta,
símbol fàl·lic. L'epígraf Melioribus
annis ('Els millors anys'), de l'Eneida de
Virgili, associa l'edat adulta amb la
plenitud de la vida
El mural de ponent sembla que vol
representar el bany de Venus en la
figura de Manolita Piña, l'esposa del
pintor. S'hi veu també una olivera, en
al·lusió a l'arbre que hi havia davant
Mon Repòs. L'epígraf llatí és Omnia
[mea] mecum porto ('Tot ho porto amb
mi'), de Les paradoxes dels estoics de
Ciceró, amb la dona que renuncia a
ella mateixa per tenir cura de la llar.
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 5

6. Mª Carme Vilaplana COMPETIC 3 curs 2016-17
Finalment, el mural nord significa
la vellesa, amb un home de cabells
blancs sota un llorer, símbol del
triomf i de l'eternitat. La sentència
clàssica és Est modus in rebus ('Hi ha
una mesura per a cada cosa'), extreta
de les Sàtires d'Horaci, i es refereix a
les al·legories de la música i la dansa
presents a la pintura, que són les arts
de la mètrica i simbolitzen la pau i la
mesura de l'última etapa de la vida.
enllaç al Drive a Joaquim Torres Garcia
Pas per Terrassa de Joaquim Torres i García 20/10/16 15:13:45 6