1. RAMON CASAS I CARBÓ

2. BIOGRÀFIA
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 -
Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i
cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del
modernisme català. Va ser el millor pintor de la primera
generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, l'impulsor
de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.
Amb tan sols 15 anys va iniciar una estada a París per ampliar
la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar
els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la
seva capacitat per conrear amb el mateix èxit el paisatge i el
retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va
proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el
retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.

3. Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare,
Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet
fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una
família de la burgesia catalana.
Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva
habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a
l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que
havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a
col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la
qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9
d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de
Sant Benet de Bages.
Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París,
acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue
Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del
pintor Carolus-Duran,[2] pintor influït en aquella època per Manet,
en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de
Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves
despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions
d'art i al consum del tabac.

4. Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom
Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran
interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des
Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que
més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el
mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat
Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres
centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels
parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El
mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de
nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va
coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
Durant la seva estada a Madrid estudià els clàssics del Museu del
Prado. El 1890 tornà a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i
Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta
època pintà obres com Plein Air i Bal du Moulin de la Galette entre
d'altres obres , en les quals es noten influències de Toulouse-
Lautrec, Steinlen i Forain.

5. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn
grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans
gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats
(1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes
William Deering i al seu fill Charles Deering. De mica en mica es
va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat
burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.
El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats,
substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat
fou substituïda per Forma. La premsa li serví la seva vessant de
dibuixant i per compaginar amb el cartellisme. És especialment
destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats
al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com
Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albéniz.

6. IMATGES
''Desnudos
femeninos''
● 685 × 567
''Flores
deshojadas''
● 500 × 407

7. ''Cartell de Codorniu''
● 400 × 258
● Ramón Casas fue prototipo de los cartelistas españoles del final del
XIX; trabajó influído por Toulouse-Lautrec, desarrolló un lenguaje
sencillo, llamativo, sumamente eficaz desde el punto de vista de la
comunicación

8. WEBGRAFIA
● WEB DE LES IMATGES
● WEB DE LA BIOGRÀFIA

9. CONTRAPORTADA
Catalina Victoria Ballester
E. Plàstica i Visual
2012-2013

10. RAMON CASAS I CARBÓ