4. Ramón Casas i Carbó neix a Barcelona.
Gràcies a una privilegiada situació econòmica, el seu pare havia fet fortuna a Matanzas
(Cuba) i la seva mare era filla d'una família de la burgesia tèxtil barcelonina, va poder
abandonar el col·legi als 12 anys per entrar al taller del pintor Vicens.
Va ser un artista precoç. No satisfet amb la pintura "oficial", amb 15 anys, es trasllada a
Paríson exerceix de corresponsal de la revista L'Avenç, de la qual és fundador i en què
havia publicat el seu primer dibuix.
Ingressa a l'acadèmia del pintor Charles August Émile Duran, "Carolus", gran admirador
de Velázquez. La atmófera, la llum i l'ambient exterior es converteixen en els motius
principals de les seves composicions.
Alterna els hiverns a París amb estades a Espanya. A Granada creix la seva afició pel
tipisme andalús. Cap al 1884 inicia la temàtica taurina i exposa una correguda de toros a
Barcelona.
El 1886 es recupera d'una tuberculosi a Barcelona i és quan coneix artistes de la talla de
Santiago Rusiñol o Ignacio Zuloaga. L'amistat amb Rusiñol es consolida al separar-se
aquest de la seva dona el 1899 i el febrer del 1890 exposaran a la Sala Parés de
Barcelona l'única galeria d'art existent a la ciutat , els seus retrats recíprocs en la primera
exposició conjunta al costat de l'escultor Clarasó, a la qual seguirien moltes.
5. Al juny inicien un viatge en carro por Cataluña. Rusiñol escriu la crònica i Casas dibuixa i pren
apunts.
Torna a París i comparteix vivenda amb Rusiñol, el crític d'art Miguel Utrillo i el gravador Canudas al
Moulin de la Galette. Rusiñol escriu una sèrie de cartes, titulades Desde el Molino, que il·lustrarà
Casas i s'aniran publicant al diari La Vanguardia. Obté a París grans èxits i torna a Barcelona, el
1892.
Cronista de la seva època, obté la major popularitat amb els quadros d'esdeveniments ciutadans
com El garrot (1893), El Corpus (1898) o La càrrega (1899), amb què va guanyar la Primera Medalla
de l'Exposició de Belles Arts el 1904, moment culminant de la seva carrera.
El 1899 es va inaugurar a la Sala Parés la primera exposició individual de Casas, que amb 32 anys
era la figura més destacat de la pintura catalana. Els dibuixos i retrats al carbó van ser els
protagonistes.
Al cap de 40 anys d'edat coneix una noia venedora de loteria, de 18 anys, Julia Peraire, que aviat es
va convertir en el seu model preferida i amant. Casas acabaria casant-se amb ella, malgrat
l'oposició familiar, el 1922.
Al llarg de tota la seva obra es percep l'alegria de viure, més que sentiments pertubadores, en
aquella Belle époque que li va tocar viure. El 29 de febrer del 1932, Ramón Casas morirà al seu
domicili de Barcelona, al cap de 66 anys d'una greu malaltia.
6. Au Moulin de la Galette. París,
1892. Museu de Montserrat,
Barcelona.
