Aparell digestiu.
Samir Ziani.
Victòria Piernagorda.
Ìndex.
•- Anatomía: Parts del aparell digestiu
 - Fisiología: El funcionament del aparell
 digestiu. El procesament de els aliments.
Aparell digestiu i respiratori.
• La materia i la energía que necesitem la obtenim
  gracies a los alimens que menjem.
• El aparell difestiu es el encargador de transformar
  els aliments en molécules sencilles. Que u fa
  medant un proces que ocurrix pas a pas en les
  diferents parts: la
  boca,faringe,esófag,estomac, intestí prim, intestí
  gros, i el anus.
Parts de digestió.
• Està el intestí prim, que es el que s’endú tot el bo
 que mengem, después esta el destí gruixut, que
 s’endu tot el dolent que
 mengem, (xocolata, llaminadures) , el aparell
 respitarori es el que ens ajuda a treure els
 nutrients gasosos i eliminar tots els gasos que
 tinguesem. Tal i com natros respirem entra i surt
 aire dels pulmons i canvien els gasos per la
 sang, també les cel·lules necesiten oxigen per a
 que aixins agafiguen aire i puguesem tindre
 energia.
El cos humà; aparell digestiu.
• Des de la boca fins l'anús el tubo digestiu medix
 uns 11 metres de longitud. Per la boca ia comensa
 propiament la digestió. Los dents son els principals
 ossos que trituren el minjar i les secreacions de les
 glandules salivals los humedixen i inicien la
 descomposició química. El tubo digestiu continua
 per el intestí gros, de algo mes de un metro imig
 de longitud.La seva proporcio final es el recte, que
 termina en al anús per auon se evacua al exterior
 los restos indigeribles de los aliments.
Intestí gruix i intestí prim.
• Aquí podem vore el intestí gruix que es el
  que s’endu tot el minga no adecuat per al
  aparell digestiu.


• I aquí el aparell prim, el que s’endu tot el
  minga saludable per al aparell digestiu.
Parts de l’aparell digestiu.
• La boca: conté les dents, que mosseguen i
  masteguen el menjar. La llengua barreja els
  aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.
• L'esòfag: serveix de conducte de pas per als
  aliments entre la gola i l'estómac. Un cop ha
  arribat a l'esòfag, el menjar passa
  automàticament a l'estómac.
• L'estómac: tritura i barreja els aliments amb
  substàncies àcides.
• El pàncrees: produeix els enzims que faciliten
  la transformació dels aliments.
• El fetge: produeix i allibera substàncies digestives a
  l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera
  a la sang segons les necessitats de l'organisme.
• L'intestí prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de
  longitud. En ell es produeix la major part del procés de
  la digestió i de l'absorció dels aliments.,l'intestí prim
  desemboca a l'intestí gros.
• L'intestí gros: és un tub ample d'1,5 m de
  longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros
  s'absorbeix.El material sobrant és impulsat i excretat
  per l'anus.

                                -Victòria Piernagorda.
• L’aparell digestiu La nutrició

• Característiques de L'aparell digestiu

• Proses dels aliments
• és la funció mitjançant la qual els
  organismes adquereixen la matèria i
  l'energia necessària per realitzar la resta de
  funcLa nostra nutrició és de tipus
  heterotrofa, és a dir, obtenim la matèria i
  energia que necessitem mitjançant els
  aliments a diferència de la nutrició
  autotrofa, típica dels vegetals que poden
  fabricar la seua pròpia matèria a partir de
  substàncies simples com l'aigua, aire i les
  sals minerals.ions vitals.
El proces de la digestio
• Mucina, amb funció lubricant i protectora (defén les parets
  d'una autodigestió)

• Àcid clorhídric, d'acció primordialment bactericida , si bé ajuda
  a la degradació d'alguna substància i desnaturalitza les
  proteïnes.


• 3) Els enzims gàstrics: El quall , que coagula el pròtid
  caseinogen de la llet convertint-lo en caseïna; el pepsinogen
  que , en medi àcid , com és el cas es transforma en pepsina
  , potent enzim proteolític , i la lipasa , que hidrolitza els
  greixos en àcids grassos i glicerina

• 4) Després d'una hora aproximadament i per l'acció del suc
  gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denomiunada
  quim que , de mica en mica, abandonarà l'estómac travessant
  el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l'intestí
  prim, el duodè
Característiques de L'aparell
             digestiu
• és el sistema d'òrgans que transforma els aliments
  en substàncies simples en un procés
  anomenat digestió. La seva funció és la
  transformació de les grans i complexes molècules
  dels aliments en substàncies simples i fàcilment
  utilitzables per l'organisme. Des de la boca fins a
  l'anus, el tub digestiu mesura uns 11 metres de
  longitud.
El proses.
• Proses dels aliments: A la boca comença pròpiament la
  digestió. Les dents trituren de manera mecànica els
  aliments, i les secrecions de les glàndules salivals
  aporten líquids i substàncies que inicien la seva
  descomposició química; la saliva conté ja enzims que
  inicien la hidròlisi dels aliments. Després, el bol
  alimentari travessa la faringe, continua baixant per
  l'esòfag i arriba fins l'estómac, que és una bossa
  muscular amb un volum d'un litre i mig. En condicions
  normals, la mucosa de l'estómac segrega un potent suc
  gàstric, i l'aliment és remogut fins a convertir-se en una
  pasta viscosa anomenada quim.
• -L'absorció de nutrients: Després de la digestió dels
  aliments, els nutrients obtinguts són absorbits a través
  de les parets de l'intestí prim.

Aparell digestiupower point samir vicky

  • 1.
  • 2.
    Ìndex. •- Anatomía: Partsdel aparell digestiu - Fisiología: El funcionament del aparell digestiu. El procesament de els aliments.
  • 3.
    Aparell digestiu irespiratori. • La materia i la energía que necesitem la obtenim gracies a los alimens que menjem. • El aparell difestiu es el encargador de transformar els aliments en molécules sencilles. Que u fa medant un proces que ocurrix pas a pas en les diferents parts: la boca,faringe,esófag,estomac, intestí prim, intestí gros, i el anus.
  • 4.
    Parts de digestió. •Està el intestí prim, que es el que s’endú tot el bo que mengem, después esta el destí gruixut, que s’endu tot el dolent que mengem, (xocolata, llaminadures) , el aparell respitarori es el que ens ajuda a treure els nutrients gasosos i eliminar tots els gasos que tinguesem. Tal i com natros respirem entra i surt aire dels pulmons i canvien els gasos per la sang, també les cel·lules necesiten oxigen per a que aixins agafiguen aire i puguesem tindre energia.
  • 6.
    El cos humà;aparell digestiu. • Des de la boca fins l'anús el tubo digestiu medix uns 11 metres de longitud. Per la boca ia comensa propiament la digestió. Los dents son els principals ossos que trituren el minjar i les secreacions de les glandules salivals los humedixen i inicien la descomposició química. El tubo digestiu continua per el intestí gros, de algo mes de un metro imig de longitud.La seva proporcio final es el recte, que termina en al anús per auon se evacua al exterior los restos indigeribles de los aliments.
  • 8.
    Intestí gruix iintestí prim. • Aquí podem vore el intestí gruix que es el que s’endu tot el minga no adecuat per al aparell digestiu. • I aquí el aparell prim, el que s’endu tot el minga saludable per al aparell digestiu.
  • 9.
    Parts de l’aparelldigestiu. • La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola. • L'esòfag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac. Un cop ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac. • L'estómac: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides. • El pàncrees: produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
  • 10.
    • El fetge:produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme. • L'intestí prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments.,l'intestí prim desemboca a l'intestí gros. • L'intestí gros: és un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbeix.El material sobrant és impulsat i excretat per l'anus. -Victòria Piernagorda.
  • 11.
    • L’aparell digestiuLa nutrició • Característiques de L'aparell digestiu • Proses dels aliments
  • 12.
    • és lafunció mitjançant la qual els organismes adquereixen la matèria i l'energia necessària per realitzar la resta de funcLa nostra nutrició és de tipus heterotrofa, és a dir, obtenim la matèria i energia que necessitem mitjançant els aliments a diferència de la nutrició autotrofa, típica dels vegetals que poden fabricar la seua pròpia matèria a partir de substàncies simples com l'aigua, aire i les sals minerals.ions vitals.
  • 13.
    El proces dela digestio • Mucina, amb funció lubricant i protectora (defén les parets d'una autodigestió) • Àcid clorhídric, d'acció primordialment bactericida , si bé ajuda a la degradació d'alguna substància i desnaturalitza les proteïnes. • 3) Els enzims gàstrics: El quall , que coagula el pròtid caseinogen de la llet convertint-lo en caseïna; el pepsinogen que , en medi àcid , com és el cas es transforma en pepsina , potent enzim proteolític , i la lipasa , que hidrolitza els greixos en àcids grassos i glicerina • 4) Després d'una hora aproximadament i per l'acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denomiunada quim que , de mica en mica, abandonarà l'estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l'intestí prim, el duodè
  • 14.
    Característiques de L'aparell digestiu • és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. La seva funció és la transformació de les grans i complexes molècules dels aliments en substàncies simples i fàcilment utilitzables per l'organisme. Des de la boca fins a l'anus, el tub digestiu mesura uns 11 metres de longitud.
  • 16.
    El proses. • Prosesdels aliments: A la boca comença pròpiament la digestió. Les dents trituren de manera mecànica els aliments, i les secrecions de les glàndules salivals aporten líquids i substàncies que inicien la seva descomposició química; la saliva conté ja enzims que inicien la hidròlisi dels aliments. Després, el bol alimentari travessa la faringe, continua baixant per l'esòfag i arriba fins l'estómac, que és una bossa muscular amb un volum d'un litre i mig. En condicions normals, la mucosa de l'estómac segrega un potent suc gàstric, i l'aliment és remogut fins a convertir-se en una pasta viscosa anomenada quim. • -L'absorció de nutrients: Després de la digestió dels aliments, els nutrients obtinguts són absorbits a través de les parets de l'intestí prim.