Serveis de consultoria en: Estratègia, Gestió integral del negoci (BSC), Finances, Comptabilitat i fiscalitat, Controlling industrial, Gestió de projectes i Lean Manufacturing.
El títol d’aquesta presentació sembla un contrasentit: “planificació” i “curt termini” són termes oposats a primera vista. Quan parlem de planificació, pensem en estratègia, llarg termini, 3-5 anys.
Amb això vull que reflexionem sobre la importància de conèixer els instruments i les variables clau que hem de tenir en compte per assolir una bona gestió econòmico-financera de l’empresa a curt termini, i que és vital per a la supervivència de l’empresa.
Internacionalització i control de gestió ptv 03 03 15Argelia Garcia
Claus per establir un adequat control de gestió en els processos d'internacionalització. Controlling com a mitjà per reduir els riscos de les empreses que internacionalitzen
Alimentaria.cat està especialitzada en subvencions, ajudes públiques i assessorament
financer per a empreses alimentàries. Oferim un servei de disseny de la Estratègia Financera òptima. Els nostres serveis abasten des de la mateixa constitució de l’empresa, passant per lacreació de nous productes i tecnologies, fins a la internacionalització i creixement de l’empresa. Gestionem ajudes públiques a nivell autonòmic, estatal i europeu, a més d’incentius fiscals.
3. Concepte
L’anàlisi d’estats financers, també
conegut com a anàlisi econòmica i
financera, anàlisi de balanços o
anàlisi comptable, és un conjunt de
tècniques utilitzades per diagnosticar
la situació i les perspectives de
l’empresa a fi de poder prendre les
decisions adequades.
3
5. Els problemes de les empreses
Causes externes
Crisi general.
Canvis en el mercat.
Canvis tecnològics.
Escassa demanda.
Competència exterior.
Insolvència de clients.
Retards en el cobrament de vendes a l’Administració
Pública.
Causes internes
Frau.
Negligència.
Incompetència.
Altres.
5
6. Anàlisi i diagnòstic empresarial
El diagnòstic de l’empresa és la conseqüència de
l’anàlisi de totes les dades rellevants i informa dels
punts forts i febles. Perquè el diagnòstic sigui útil
s’han de donar les circumstàncies següents:
Ha d’utilitzar totes les dades significatives.
S’ha de fer a temps.
Han de ser correctes.
Ha d’anar acompanyat de mesures correctives.
Quan no es donen totes les circumstàncies anteriors
estem davant una situació d’incompetència.
6
7. La incompetència
Hi ha incompetència perquè no es
diagnostica.
Hi ha directius que diagnostiquen però ho fan
incorrectament per falta de dades o per altres
causes.
Altres diagnostiquen correctament, però el
diagnòstic arriba tard , quan ja no hi ha res a
fer.
Hi ha directius que diagnostiquen
correctament i a temps. No obstant això, les
mesures correctives arriben tard o són
inadequades per la falta de coherència amb el
diagnòstic efectuat. 7
9. El diagnòstic
El diagnòstic s’ha d’elaborar de forma
continuada a fi que els directius coneguin en
cada moment l’estat en el qual es troba
l’empresa. Perquè el diagnòstic sigui complet
s’han d’analitzar com a mínim les àrees
següents:
Organització.
Econòmica i financera.
Màrqueting i comercial.
Industrial i tecnològica.
Factor humà.
9
10. Dades complementàries
A més dels estats financers esmentats
anteriorment, l’anàlisi econòmica i financera
s’ha de complementar amb l’estudi de les
dades següents que en moltes ocasions
permeten de detectar punts forts o febles que
difícilment es poden percebre a través dels
estats esmentats.
Informació de tipus general.
Informacions sectorial.
Informacions relacionades amb l’empresa.
10
11. Limitacions de l’anàlisi
Es basa en dades històriques.
Les dades de les empreses solen referir‐
se a la data de tancament de l’exercici,
normalment el 31 de desembre de cada
any.
Manipulació de les dades comptables.
La informació comptable no sol estar
ajustada per corregir els efectes de la
inflació.
Dificultat d’obtenir dades del sector.
11
12. Estats Financers
Els comptes anuals integrats pel
balanç de situació, el compte de
pèrdues i guanys i la memòria són la
base de l’anàlisi d’estats financers.
No solament són d’interès els
comptes tancats al final de l’exercici
econòmic, sinó que també se solen
analitzar els comptes intermedis
elaborats al final de cada mes o de
cada trimestre.
12
28. ESTRUCTURA DEL MARC
CONCEPTUAL
PRINCIPIS I NORMES DE
COMPTABILITAT GENERALMENT
ACCEPTATS.
Indica la jerarquia normativa en
comptabilitat.
28
29. Normes d’elaboració dels comptes
anuals
Balanç, ECPN i memòria abreujats
NPGC PGC 90
ACTIU < 2.850.000,00 < 2.373.997,81
XIFRA DE NEGOCIS < 5.700.000,00 < 4.747.995,63
TREBALLADORS < 50 < 50
29
30. Normes d’elaboració dels comptes
anuals
Compte de Pèrdues i Guanys abreujats
NPGC PGC 90
ACTIU < 11.400.000,00 < 9.495.991,25
VENDES < 22.800.000,00 < 18.991.982,50
TREBALLADORS < 250 < 250
30
31. Balanç de Situació
És un estat comptable que reflecteix la
situació patrimonial de l’empresa. La
situació esmentada es compon dels béns,
drets, deutes i capital que té l’empresa
en un moment donat. Els béns i drets
integren l’actiu del balanç de situació. El
capital i els deutes formen el passiu del
balanç esmentat
31
32. Balanç de Situació
Característiques:
Sempre està referit a una data
determinada
S’expressa en unitats monetàries.
El total de l’actiu sempre és igual al
total del passiu. D’aquí li ve el nom de
balanç, ja que procedeix de balança
32
33. Balanç de Situació
Actiu: Reflecteix les inversions
que ha efectuat l’empresa
Passiu: d’on han sortit els
recursos que han finançat les
inversions esmentades
33
35. Balanç de Situació: L’Actiu
Ordenació
En l’actiu, normalment s’ordenen tots
els elements de menys liquiditat a més
liquiditat. La liquiditat és la facilitat
més gran o més petita que té un actiu
per convertir‐se en diners. Els diners
en caixa són el més líquid que hi ha.
35
37. Balanç de Situació: El Passiu
Ordenació
Els elements de passiu s’ordenen de
menys exigibilitat a més exigibilitat. Un
element serà més exigible com més
petit sigui el termini en el qual venç.
Els deutes amb proveïdors solen ser
exigibles a un termini molt curt.
37
38. Balanç de Situació
Masses patrimonials
Funcionals: Aquells elements que són
imprescindibles per l’activitat ordinària
de l’empresa.
Extrafuncionals: aquelles que no són
directament necessàries per a
l’activitat ordinària.
38
39. EL COMPTE DE PÈRDUES I
GUANYS
S’haurà de formular tenint en
compte:
Els ingressos i despeses es
classificaran d’acord amb la seva
naturalesa.
39
40. ESTAT DE CANVIS EN EL
PATRIMONI NET
L’ECPN té dues parts
La primera denominada “Estat
d’Ingressos i Despeses Reconegudes”
La segona denominada “Estat Total de
Canvis en el Patrimoni Net”
40
44. Anàlisi del Balanç de Situació
Càlcul de percentatges:
Quan el balanç de situació ja està
degudament ordenat i preparat per a
l’anàlisi, es comença pel càlcul dels seus
percentatges. Aquesta tècnica es coneix
també amb la denominació d’anàlisi
vertical. Per això , es calcula el percentatge
que representa cada grup patrimonial en
relació amb el total de l’actiu. 44
45. Anàlisi del Balanç de Situació
Principis orientatius:
L’Actiu circulant (actiu corrent) ha de ser
superior, i si és possible quasi el doble , de
l’exigible a curt termini (passiu corrent).
Això es necessari perquè l’empresa no
tingui problemes de liquiditat i pugui
atendre els seus pagaments. En relació amb
aquest principi, es poden detectar tres
situacions. 45
47. Anàlisi del Balanç de Situació
Principis orientatius:
El realitzable més el disponible han d’igualar,
aproximadament, l’exigible a curt termini. Amb
aquest principi es matisa l’anterior, ja que és
possible que una empresa tingui un actiu circulant
molt elevat però en forma d’estocs, i per tant no
tingui efectiu per poder atendre els pagaments.
En relació amb aquest principi, es poden detectar
tres situacions.
47
48. Anàlisi del Balanç de Situació
El realitzable més el disponible
igualen aproximadament l’exigible a
curt termini.
El realitzable més el disponible són
inferiors a l’exigible a curt termini.
El realitzable més el disponible
excedeixen l’exigible a curt termini 48
50. Anàlisi del Balanç de Situació
Els capitals propis representen entre el 40% i
el 50% del passiu: Correcte. En principi
l’empresa està prou capitalitzada.
Els capitals propis representen menys del 40%
del passiu: Precaució. L’empresa està
descapitalitzada, o per tant, excessivament
endeutada.
Els capitals propis representen més del 50%
del passiu: Atenció. Possiblement, l’empresa
té un capital excessiu.
50
51. Anàlisi del Balanç de Situació
A partir dels percentatges calculats es pot
obtenir el gràfic del balanç. El gràfic es fa amb
un rectangle dividit en dues parts iguals.
Considerant que l’alçada del rectangle és 100
ja es poden introduir els percentatges
calculats. El gràfic permet d’obtenir una visió
més calar dels problemes i és recomanable
per a l’elaboració d’informes.
51
52. Anàlisi del Balanç de Situació
Els percentatges i el gràfic també poden fer‐se
sobre diversos balanços d’una mateixa
empresa. D’aquesta forma es podrà
comprovar l’evolució dels diferents grups
patrimonials al llarg del temps. A aquesta
anàlisi se la denomina dinàmica o horitzontal.
Els gràfics de diversos balanços es poden
presentar de diverses formes:
En percentatges
En percentatges i en unitats monetàries
52
55. Els Ràtios
Un ràtio és el quocient entre magnituds
que tenen una certa relació i per aquest
motiu es comparen. Per exemple, si es
divideix el benefici net obtingut per
l’empresa per la xifra de fons propis
d’aquesta mateixa empresa s’obté la
ràtio de rendibilitat.
55
56. Els Ràtios
Les ràtios no s’acostumen a estudiar
soles sinó que es comparen amb:
Ràtios de la mateixa empresa.
Ràtios pressupostades per l’empresa per un
determinat període.
Ràtios ideals de tipus generals.
Ràtios de tipus sectorial.
Ràtios dels principals competidors de l’empresa.
56
57. Els Ràtios
Hi ha infinitat de ràtios, però perquè
l’anàlisi sigui operativa se n’ha de limitar
l’ús. Estudiarem aquells ràtios que ens
analitzaran els següents aspectes de
l’empresa:
Liquidat
Endeutament
Eficiència dels actius.
Terminis de cobrament i pagament.
57
58. Ràtios de liquiditat
Per diagnosticar la situació de liquiditat de l’empresa, és a dir,
la possibilitat de poder afrontar els seus pagaments a curt
termini, és poden utilitzar les ràtios següents:
Ràtio de liquiditat
Ràtio de tresoreria.
Ràtio de disponibilitat.
Dies de disponible per atendre els pagaments.
Dies de disponible per atendre els pagaments
d’explotació.
Ràtio de fons de maniobra sobre actiu.
Ràtio de fons de maniobra sobre deutes a curt termini.
58
60. Ràtios de rotació d’actius
Les ràtios de rotació d’actius permeten d’estudiar el
rendiment que s’obté dels actius. Les ràtios de
rotació es calculen dividint les vendes per l’actiu
corresponent. És poden utilitzar les ràtios següents:
Rotació de l’actiu fix.
Antiguitat mitjan de l’immobilitzat
Rotació de l’actiu circulant
Rotació d’estocs
Rotació de clients.
Inversió en clients per unitat monetària de venda.
60
61. Ràtios de gestió de cobrament i
pagament
Aquest ràtios serveixen per comprovar l’evolució de
la política de cobrament i pagament a clients i
proveïdors, respectivament. És poden utilitzar les
ràtios següents:
Termini de cobrament.
Ràtio d’impagats.
Ràtio d’insolvències definitives.
Termini de pagament.
Finançament de la inversió en clients per proveïdors.
Ràtio de finançament d’existències per proveïdors.
61
63. Pèrdues i guanys
Objectius:
Un dels objectius de qualsevol empresa
lucrativa és guanyar diners. Fins i tot les
empreses no lucratives, o les empreses
públiques, no es poden permetre el luxe de
perdre massa diners, per la qual cosa també
existeixen objectius relacionats amb els
resultats mínims a aconseguir
63
64. Pèrdues i guanys
L’anàlisi econòmica ajuda a verificar
com genera resultats una empresa i
com es poden millorar. Per fer‐ho les
dades de base es trobem en els
comptes de pèrdues i guanys. Aquest
anàlisi es concentra en els resultats
ordinaris.
64
65. Pèrdues i guanys
L’anàlisi dels resultats permet d’avaluar
el següent:
Evolució de la xifra de vendes global i per productes.
Evolució del marge brut global i per productes.
Evolució de les despeses d’estructura i de finançament.
Càlcul de les vendes precises per cobrir despeses i per
comprovar la viabilitat econòmica de l’empresa.
Si s’analitzen comptes de resultats previsionals d’exercicis
futurs es podrà intentar optimitzar l’evolució del resultat
futur.
65
66. Pèrdues i guanys
Càlcul de percentatges:
El primer pas de l’anàlisi econòmica és el
càlcul dels percentatges dels resultats de
l’activitat. Per calcular‐los, s’obté el
percentatge que representen les diferents
despeses i beneficis sobre les vendes. Si es
calcula per a diversos exercicis , permet
veure clarament l’evolució de les despeses i
els beneficis. 66
68. Anàlisi del marge per productes
Aquesta anàlisi es fa per veure
quin és el marge brut que genera
cada tipus de producte venut per
l’empresa. Així, es pot comprovar
quins productes interessa vendre
més per tenir un marge superior.
68
71. Palanquejament operatiu
Una vegada la facturació supera el
llindar de rendibilitat, cada
increment de vendes genera un
increment molt més elevat de
benefici. Aquesta situació és
conseqüència de la dilució dels
costos fixos quan es reparteixen
entre un import de vendes superior. 71
72. Altres ràtios
Anàlisi de les despeses
Podem calcular diverses ràtios per
analitzar les despeses, qualsevol
despesa pot comparar‐se amb les
vendes. També pot calcular‐se el
creixement o decreixement de
qualsevol despesa en relació amb
exercicis anteriors.
72
74. Avaluació del nivell de qualitat
Cada vegada són més utilitzats els
indicadors relacionats amb la qualitat,
malgrat el fet que per això cal informació
que majoritàriament no es troba en els
comptes de pèrdues i guanys. Aquest
indicadors mesuren el nivell de qualitat
aconseguit i els costos relacionats amb la
qualitat.
74
75. Estudi de la rendibilitat
L’anàlisi de la rendibilitat permet de
relacionar el que es genera a través
del compte de pèrdues i guanys amb
el que es necessita, pel que fa a
actius i capitals propis. Les principals
ràtios que s’analitzaran depenen de
quatre variables: actiu, capitals
propis, vendes i benefici. 75
77. Rendibilitat econòmica
La rendibilitat econòmica o
rendiment és la relació entre el
benefici abans d’interessos i
impostos i l’actiu total. L’estudi del
rendiment permet conèixer
l’evolució i les causes de la
productivitat de l’actiu de l’empresa.
77
78. Rendibilitat financera
La rendibilitat financera o rendibilitat
pròpiament dita, és la relació entre el
benefici net i els capitals propis. La
rendibilitat financera és, per a les
empreses lucratives, la ràtio més
important, ja que mesura el benefici net
generat en relació amb la inversió dels
propietaris de l’empresa.
78
79. Palanquejament financer
El palanquejament financer estudia la
relació entre l’actiu i els capitals propis
d’una banda, i l’efecte de les despeses
financeres en els resultats ordinaris, per
l’altra. En principi , el palanquejament
financer és positiu quan l’ús de deute
permet d’augmentar la rendibilitat
financera de l’empresa.
79
80. Autofinançament
L’autofinançament, integrat pels
recursos invertits en l’empresa generats
per ella mateixa, és una de les claus per a
la bona marxa de qualsevol empresa. La
capacitat d’autofinançament ve donada
per la suma del benefici net i les
amortitzacions i per la política de
distribució del benefici que segueix
l’empresa. 80
