Irena Sendler va salvar uns 2500 nens jueus rescatant-los del Gueto de Varsòvia. Va ser condemnada a mort que va evitar fugint al darrer moment. El poder comunista de Polònia mai li va reconéixer la seva generositat.
Irena Sendler va salvar uns 2500 nens jueus rescatant-los del Gueto de Varsòvia. Va ser condemnada a mort que va evitar fugint al darrer moment. El poder comunista de Polònia mai li va reconéixer la seva generositat.
En aquesta presentació, us expliquem la vida de l'Anne Frank, una noia jueva que va escriure el seu diari al camp de concentració i ens feia veure el difícil que era la vida en aquella epoca.
En aquesta presentació, us expliquem la vida de l'Anne Frank, una noia jueva que va escriure el seu diari al camp de concentració i ens feia veure el difícil que era la vida en aquella epoca.
The document discusses the benefits of exercise for both physical and mental health. It notes that regular exercise can reduce the risk of diseases like heart disease and diabetes, and help manage conditions like depression and anxiety. Exercise is also beneficial for brain health and can help reduce age-related decline and improve memory and focus.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. ÈPOCA EN QUÈ VA VIURE
EL PERSONATGE
PER QUÈ VA ESDEVENIR IMPORTANT?
PER QUÈ HE TRIAT AQUEST PERSONATGE?
BIBLIOGRAFIA
PREGUNTES
3.
4. L’any 1933 Adolf Hitler assumeix el càrrec del
govern alemany.
Adolf Hitler era el líder. Hitler odiava els jueus, i
no li importava explicar tota classe de
mentides sobre ells. Deia que tenien tota la
culpa de tots els problemes d’Alemanya, que
estava en guerra.
Deia que els alemanys eren especials: la millor
raça del món!!
Cada vegada el votava més gent.
Els jueus van començar a ser perseguits i el
govern feia lleis discriminatòries.
5. Han de portar una estrella de
David.
Han de donar les seves bicicletes.
No els està permès viatjar amb
cotxe ni tramvia.
Nomes poden anar a comprar en
2 hores, de les 15:00 a les 17:00
hores.
Nomes poden anar a la
perruqueria jueva.
No els està permesa l’entrada als
teatres, cinemes, piscines, pistes
de tennis, i altres llocs d’esbarjo
públic.
No poden asseure’s als seus
jardins desprès de les 20:00 hores.
No poden entrar a les cases
cristianes.
Han d’anar als col·legis jueus.
6. Es deia Annelies Marie Frank.
Va néixer a Frankfurt el 12 de
juny de 1929. El seu pare es
deia de Otto Frank i la mare
Edith Hollander.
Va morir el 12 de març de
1945 (tenia 15 anys).
La seva germana Margot
tenia 3 anys quan ella va
néixer.
La família Frank era jueva.
7. Les germanes anaven a col·legis diferents.
L’Ana era entremaliada a l’escola, res a veure
amb la seva germana molt estudiosa i
treballadora. A l’Anna li agradava molt
explicar acudits i fer ganyotes a tota la classe,
fins i tot els mestres es posaven a riure.
Al mes de gener de 1933, quan l’Anna tenia 4
anys, la família va marxar de Frankfurt
(Alemanya) a Amsterdam (Holanda) perquè
els nazis perseguien als jueus.
Quan va fer 13 anys, el 12 de juny de 1942,
l’Anna va rebre un petit regal que va decidir
fer servir com a diari. Va començar a escriure
immediatament. Parlava d’ella mateixa, de la
seva família i dels seus amics, la seva vida a
l’escola, dels nois que li agradaven i dels llocs
del barri que li agradava visitar.
8. “He arribat al punt en què neix tota aquesta
idea d’escriure un diari: no tinc cap amiga.
Tinc uns pares molt bons i una germana de
setze anys, i tinc unes trenta amigues en total,
entre bones i menys bones.
Faré que el mateix diari sigui aquesta amiga, i
aquesta amiga es dirà Kitty.”
I així va començar a escriure el diari, així va
començar a existir la Kitty, l’amiga a qui podia
explicar-li confidències i coses íntimes, històries
que no s’atrevia dir a ningú més.
Per exemple, històries d’amor: “en Hello està
enamorat de mi, i a mi no es desagrada”
9. A el seu pare no li preocupava les notes que
treies la seva filla a l’escola, tansols li
preocupaven tres coses: que estigui sana,
que no sigui descarada i que es diverteixi.
Al mes de juliol de 1942, la seva germana
Margot va rebre una carta on li ordenava
que s’havia de presentar en un camp de
treball per anar-hi a viure.
Van decidir abandonar casa seva i amagar-
se per no ser descoberts. Quan van sortir de
casa, no podien marxar amb maletes a les
mans, ja que seria sospitós. Es van posar
tanta roba a sobre com era possible. L’Ana
portava: 2 samarretes, 3 pantalons, un vestit,
una faldilla, una jaqueta, un abric, dos
parells de mitges, i les sabates.
10. Van marxar a “la casa del darrere” (la casa
on estarien amagats durant més de dos
anys). Amagats sense poder sortir de casa,
sense fer soroll per por a ser descoberts, no
podien mirar per la finestra, les cortines
havien d’estar posades....
Aquesta casa estava situada a l’empresa
del seu pare. Van posar una biblioteca a la
porta perquè no es veiés que hi havia una
porta. Nomes 4 persones sabien que
estaven amagats allà, eren treballadors del
seu pare. Aquestes persones els portaven el
menjar, aigua, llibres, roba i els feien regals
quan era algun aniversari. També els
informaven de les notícies, sobretot de la
guerra.
11. Nomes 4 persones saben que estan
amagats. Són treballadors de la fàbrica
del pare de l’Anna.
Els 4 protectors
amb el pare de
l’Anna.
12. La porta que dóna accés a la
casa estava tapada amb una
biblioteca.
Aquí es veu la porta.
13. Habitació dels
pares de l’Anna.
Habitació de les
dues germanes.
Sala d’estar,
menjador i cuina.
14. 15 dies més tard d'haver-se instal·lat arriba una
altra família, els Van Daan. Família formada
pel Peter de 16 anys i els seus pares. L’Anna
està contenta perquè diu que així estaran més
distrets i podran parlar amb noves persones.
4 mesos més tard arriba una altra persona per
amagar-se amb ells: Flitz Pfeffer, un dentista
amic de la família.
Però, la situació anava cada vegada a pitjor,
el fet de viure 8 persones en un lloc tant estret i
petit feia que totes elles discutissin molt sovint.
15. Les golfes les feien
servir de rebost.
Habitació d’en Peter.
16. L’Anna ens explica al seu diari com passen aquests 2
anys que viuen amagats.
Ens parla dels seus sentiments, de la seva por per viure
amagada, de les seves creences, que vol ser
escriptora, i sobretot dels temes que pensava que no
podia compartir amb ningú.
Exemple:
“Estimada Kitty,
m’angoixa més del que puc expressar que mai no
puguem sortir fora, i em fa molta por que ens
descobreixin i ens afusellin.
La teva Anna.”
17. “Tan de bo aquesta porqueria de guerra
s’acabi aviat!
Diumenge, per exemple, 350 avions
anglesos van tirar més de mitja tona de
bombes i van fer tremolar les cases.
La gent fa cua per comprar verdura, els
metges no poden assistir als malalts,
tothom té gana.”
Però l’Anna també passa estones força
boniques: passa moltes estones parlant
amb en Peter, de qui està enamorada.
18. El matí del 4 d'agost de 1944, la policia
alemanya es va presentar a l'amagatall.
Hi va haver una persona que va explicar
a la policia que allà hi havia jueus
amagats, aquesta persona mai ha estat
identificada.
Tots els ocupants van ser traslladats en
camions per ser interrogats i detinguts.
I finalment, els van portar al camp de
concentració.
19. Separaven els homes de les dones.
Els afaitaven els caps.
Eren tatuats amb un número d'identificació
sobre el seu braç.
Eren obligats a treballar.
Les dues germanes van estar sempre juntes.
Els presoners patien molta fam, fred i malalties.
Anna va morir de tifus un dia després que la
seva germana, i 4 dies abans de la alliberació
de totes les persones del camp de
concentració.
20. Tomba de l’Anna i la seva
germana Margot.
L’Anna tenia 15 anys i la Margot
19 anys quan van morir.
21. Només el pare de l’Anna va tornar després
de la guerra. Sabia que la seva dona havia
mort, però tenia l’esperança de què les
seves filles fossin vives.
Quan va saber la mala notícia, la mort de
les dues filles en un camp de concentració,
va anar al seu despatx i es va asseure a
l’escriptori. Se sentia molt sol, molt trist, ja no
li quedava res.
Però la Miep, una de les persones
protectores, li va donar el diari de l’Anna.
22. La història del diari tot
just acabava de
començar.
Així, Otto Frank va
decidir portar a terme el
desig de la seva filla i va
publicar un llibre basat
en el diari.
23. Anna Frank és l’autora d'”El diari d'Anna
Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb
la seva família i quatre amics, durant
l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la
Segona Guerra Mundial.
Ha esdevingut un dels llibres més llegits al món.
S’han fet diverses pel·lícules, obres teatrals i
òperes s'han basat en aquesta obra.
El diari ha estat traduït a més de 70 idiomes.
La “Casa del darrera” s’ha convertit en museu,
i cada any rep més d’un milió de visites.
24. Perquè Anna Frank és una bona
persona.
No li agradava la guerra.
Tot i que és una història trista m’ha
agradat i penso que tothom ha de
saber que Hitler era dolent i que no s’ha
de repetir mai més aquesta història.
25. Anna Frank. Editorial Lumen. Autors:
Josephine Poole & Angela Barrett.
Diari. Editorial: Plaza & Janes. Anna
Frank.
Wikipèdia.
Annefrank.org
26. Perquè es va amagar la família de
l’Anna Frank?
Quantes persones estaven amagades?
Quants anys tenia l’Anna quan va morir?
Què havien de portar els jueus quan
sortien al carrer?
Com en deia l’Anna de la casa on
estaven amagats?