1. 2 1 . 1 1 . 2 0 1 4
16Música
El 4 de desembre farà 21 anys de la mort del músic
Frank Zappa i en fa 25 de la publicació de les seves
memòries, que ara Malpaso ha traduït al castellà
egonselDIEC2,geniés:“Aptitudsupe-
rior de què està dotat un esperit crea-
dor, poder altíssim d’invenció i orga-
nització. Un músic de geni. El geni de Beet-
hoven”.AllàonhidiuBeethoven(quetambé)
posem-hi Frank Zappa. Quan es compleixen
21anysdelasevamortennosuperaruncàn-
cer de pròstata, l’editorial Malpaso tradueix
per primer cop a l’espanyol l’autobiografia
LaverdaderahistoriadeFrankZappa.Memo-
rias,narradaperFrankZappairedactadaper
Peter Occhiogrosso. L’original és del 1989,
han passat 25 anys i es nota, perquè la forta
càrrega política i estètica, en cas que el músic
encara fos viu, serien molt probablement
igual d’intenses, però per parlar d’altres te-
mes i conflictes. És a dir, criticaria molts
comportaments socials encara vigents, però
tindria altres coses a dir sobre la música, so-
bre l’art, sobre la política.
L’edició de Malpaso està molt elaborada,
un esforç que en l’any de vida que té l’edito-
rial està mantenint en totselstítolspublicats.
Éstristament inusualllegirunllibresenseer-
rades, i la traducció de Manuel de la Fuente i
Vicente Forés és impecable. Només dues
queixes: el paper demana una mica més de
gramatge per no transparentar textos i il·lus-
tracions (hi ha poques fotos i força dibuixos
de A. West) i el text està carregat de cursives i
negretes, fet del qual s’excusa la mateixa edi-
torial, que ha preferit respectar l’original;
han fet ben fet, així que aquesta mínima
queixa, va per Zappa.
El primer que fa el músic és desmentir una
de les moltes llegendes urbanes que circulen
sobre ell: mai no va defecar en un escenari
durant un concert i, encara menys, s’ho va
menjar. El que sí que és cert és que el 1971 un
espectador el va agredir durant una actuació
a Londres i va caure de l’escenari, incons-
cient,patintlesionsqueelvantenirunanyen
cadiraderodesilivantornarlaveumésgreu.
De Zappa n’hi pot haver molts, però en
subratllaria quatre: el músic de rock innova-
dor, el músic de rock paròdic i crític, el com-
positor de música contemporània i l’intel-
S
‘The father
of invention’
MEMÒRIES LLUÍS LLORT
lectual que lluita pels seus ideals, especial-
ment contra l’abundant estupidesa humana.
En aquesta biografia assistim a un recorre-
gut que va des de la seva infantesa fins quan
clou el llibre (aleshores tenia 49 anys), pas-
sant pels inicis com a músic, pinzellades de la
seva família i, aquí, el que no és habitual: una
visió sobre la música (amb apartats molt tèc-
nics), sobre la política, sobre la cultura i so-
bre la societat que no esperes en la biografia
d’un músic. Perquè és molt més que això.
També hi ha algunes anècdotes personals,
però poques. Té més d’assaig intel·lectual,
insisteixo, que de relat d’aventures d’una en-
vejada estrella del rock. Notem que és ell per-
què llegim què pensa dels grans temes, no
perquè ens expliqui com és. I quan parla d’ell
mateix ho fa amb una sinceritat molt digna.
Frank Zappa es considerava un compositor
(“la música la fa el compositor, no l’intèr-
pret”), de la mateixa manera que tenia clar
que no era un gran guitarrista i que era un
mal cantant. De fet, es considera dadaista. Se
sentiaestranyenelmónfinsquevadescobrir
que no estava sol: era dadaista!
Fem un breu resum del més bàsic. Va néi-
xer a Baltimore (EUA) el 21 de desembre del
1940 i va morir a Los Angeles el 4 de desem-
bre del 1993. Fill d’una família humil, tot i
que el pare era químic i matemàtic i treballa-
va pel Govern. Frank era el gran de quatre
germans i va tenir una infantesa complicada
per l’asma, les otitis i la sinusitis.
Va començar de bateria en un grup quan
encara es pot dir que no existia el rock and
roll, però sí el rhythm and blues, el jazz, el doo
wop, que eren les seves influències de base,
fins que va afegir les dels compositors Igor
Stravinsky, Anton Webern i Edgard Varèse.
Un bon còctel, com va demostrar.
Va crear la banda The Mothers of Inven-
tion amb la qual, després de moltes vicissi-
tuds per obrir camí en el mercat musical, va
publicar Freak Out!, el 1966. Abans de morir
envapublicarmésdeseixantadiscos,unaxi-
fra que avui passa de llarg de vuitanta perquè
la seva vídua ha anat traient enregistraments
de tota mena, no sempre recomanables.
Ja que surt la vídua, fem una breu parada
familiar. Frank Zappa i Adelaide Gail Sloat-
man(1945)esvanconèixerel1966,elltocava
i ella era cambrera al Whisky a Go Go de Los
Angeles. Es van casar el setembre del 1967,
quan ella estava embarassada de Moon Unit
(1967). Després van arribar Dweezil (1969),
Ahmet Emmukha (1974) i Diva Muffin
(1979). “La gent fa numerets pels suposats
noms estranys dels meus fills, però tant li fa
els noms, és el cognom el que els donarà pro-
blemes.” Va ser un home de família (a la seva
manera) que, en canvi, no va tenir gaires
amics.“Perami,undianormalacasaésestar
tota l’estona treballant sol i sense parlar amb
ningú,aixíquepujaraunescenariemsuposa
Es considerava
un guitarrista poc
destacable i un
mal cantant
Tributs
científics
Per alguna
conjunció astral o
terrenal, diversos
científics han
batejat els seus
descobriments en
honor a Frank
Zappa, com
l’Amaurotoma zappa
(1967), un mol·lusc
de Nevada ja
extingit; Zappa
confluentus (1985),
un gènere de peixos
gobbidae; Phialella
zappai (1987), una
medusa
californiana;
Pachygnatha zappa
(1980), una aranya
del Camerun que, a
la zona del ventre,
la femella té una
gran semblança
amb el famós bigoti
del músic; Spygori
zappania (1998),
un fòssil; 3834
Zappafrank (1994),
asteroide descobert
el 1980, etcètera.