1. LA VIDA OCULTA DE JULIETA
Gemma Blanch
Quim Gonzalez
Eric Andreu
Projecte Viquilletra
Felip Ecomard

2. Semblava la primera i la darrera nit de tot i van fugir
abans que es fes de dia i tot el jardí era una lluita de
branques i de vent i de heures que penjaven era com si
fossin vives i anaven cap a ells i els buscaven la cara i
ella es va endur aquell vestit perquè es pensava que no
era robar si els amos eren morts i el tenia desat en una
capsa i, quan estava massa enyorada, es posava els
vestit una estona i tancava els ulls i tornava a sentir el
vent d’aquell jardí que no era com el vent d’enlloc més. I
va dir que el promès era alt i prim i amb els ulls negre i
lluents com el carbó d’antracita. I que tenia els llavis fets
per parlar baixet i donar repòs. I que ella, només de
sentir-li la veu quan li passava pels llavis, veia el món
diferent.

3. La Julieta en companyia del milicià van marxar cap, al
front d’Aragó. Lluitaven al bandol dels republicans, eren
anarquistes. La guerra va durar tres anys molt durs per a
ella, patia per perdre el seu company i quedar-se sola.
Quan la guerra va acabar i els republicans van ser
derrotats pels nacionals, al capdavant dels quals hi havia
el general, Francisco Franco. Els republicans, com la
Julieta i el seu company, es van veure obligats a exiliar-se
a altres països, van creuar els Pirineu caminant fins arriba
a un refugi d’exiliats. Ella i el milicià van anar-se’n a
França, a Toulouse.
Poc a poc van trobar feina i la veritat és que les seves
condicions de vida eren molt millors que a Espanya. Van
portar una vida molt tranquil·la i fins i tot van arribar a tenir
un nen, li van posar Pere.

4. El nen anava creixen feliç i sa fins que va arribar la Segona
Guerra Mundial, la guerra dels nazis d’Adolf Hitler, en la
que els alemanys van entrar a França i van començar a
apoderar-se del territori. La Julieta i el Joan, el seu
company milicià, van posar-se a lluitar amb els francesos
per defensar a la resistència. El dia que els nazis van
entrar a Toulouse van intentar amagar-se en un refugi. La
Julieta va deixar al Pere al refugi més proper a seva casa i
ella i el seu company van intentar ajudar als grups de
resistència de la seva ciutat. Mentre ells es defensaven els
nazis es van apoderar del refugi on estava el Pere i van
matar-los a tots. Es va anar fent tard i els alemanys es van
retirar, aleshores la Julieta va córrer cap al refugi a buscar
al seu fill i quan hi va arribar allí el va veure al terra mort.

5. Ella va caure en una depressió molt gran i fins i tot li va
passar pel cap el suïcidi, però, amb l’ajut del Joan, ho va
poder superar. Els almenys seguien a França i encara que
la Julieta va deixar de lluitar contra ells, el seu marit no va
voler rendir-se i va seguir amb la batalla, fins que un dia,
quan arribava a casa, els nazis el van agafar i el van
matar. La Julieta que era a la finestra esperant al seu
home va veure com terriblement afusellaven el Joan. No
va poder superar la impressió que li havia causat aquella
escena i es va trastocar. L’endemà va sortir al carrer a
venjar-se dels alemanys, però no ho va aconseguir i va
ser arrestada i la van deportar al camp de concentració de
Mathausen, a Àustria. Al cap d’uns quinze dies allí,
lamentablement no va poder seguir en vida ja que un matí
els van tancar en unes dutxes i els van soltar gas tòxic.

6. Quan tornava de l’escola de portar al Toni i a la Rita, vaig
veure el carter que esperava davant la porta de meva casa,
em va saludar i em va donar una carta que provenia de
Toulouse, me l’enviaven uns amics de la Julieta refugiats a
França, i la carta deia:

7. Senyora Natàlia,
Li envio a vostè aquesta carta ja que és la persona més
propera a Julieta amb la qui em puc comunicar. Li he de
comunicar una mala notícia, la Julieta va morir el passa
dimecres dia 9 afusellada per uns alemanys nazis mentre
intentava ajudar als resistents francesos.
Com bé sabrà la Julieta era una noia forta i fins l’últim
moment va voler defensar els seus drets i els dels seus
companys.
Li acompanyo el sentiment.
Atentament,
Mercè Giralt Blanc

8. Hem vaig quedar sense paraules la tristesa que sentia en
aquell moment era més gran que la que havia sentit amb
la mort del Quimet, l’amistat que tenia amb la Julieta era
molt gran, era com la meva germana. Mai hagués pogut
imaginar que dintre d’aquell sobre i constaria la seva mort.

9. Fi