1. DE LA REFLEXIÓN PERSONAL A LA
REFLEXIÓN CRÍTICA EN EQUIPO:
UN PROCESO DE TRANSFORMACIÓN
EN LA PRÁCTICA PROFESIONAL
TREBALL SOBRE LA CONFERÈNCIA DE L' ANA DEL BARRIO
Laura Morales Garcia
Educació Infantil 1I, grup A
Comunicació, Anna Mckay

2. RESUM DE LA CONFERÈNCIA
En aquesta conferència, l'Ana del Barrio parla sobre la reflexió, la crítica, la personal i la
de grup. Va parlar d'un projecte del qual ella formava part, l'objectiu del qual era crear
centres d'educació infantil on es respectés la diversitat i fomentar el pensament crític.
Va explicar que per ella tothom és competent a l'hora de reflexionar i de participar; els
nens, els pares, els educadors... Amb aquest projecte volen potenciar que als centres
infantils es col·labori mitjançant el pensament crític. És a dir que tothom pensi el que es fa,
que reflexioni, que es qüestioni, i el més important; que dialogui, que tothom tingui alguna
cosa a aportar sempre, ja que els responsables de l'aprenentatge i dels qui depèn aquest
són tots.
És bo parlar amb una altre persona del que treballes i de com ho fas perquè aquesta et
pugui ajudar i donar-te un altre punt de vista.
L' Ana del Barrio creu que en un centre d'educació infantil tots els membres d'un equip
depenen de tots, que no hi ha ningú per sobre.
Un aspecte que considera molt important és que tothom és aprenent i mestre, perquè mai
es deixa d'aprendre a la vida, i s'aprèn de tot.
Els elements clau del projecte són la reflexió individual, la crítica i la d'equip. La reflexió
permet crear una cultura de qüestionaments de valoració, acollir el canvi en el sistema.
Defensa que el diàleg entre diferencies és possible.
A més d'aquestes tres reflexions diferents també hi ha una d'important; la emocional, i és
que els mestres també han de treballar amb els pares i les mares. No es pot deixar de
banda el pensament contextual, s'ha de treballar amb els pares dels infants però tenint en
compte a més, l'entorn personal i professional de les famílies. A aquestes se'ls ha de
preguntar què els hi semblen les activitats que realitzen els seus fills a les escoles,
l'interès que tenen en l'educació d'aquests, etc. És a dir, se'ls ha d'involucrar i treballar
amb ells.
L'Ana del Barrio creu que s'haurien d'ajustar els objectius personals amb els professionals
per a que tot anés millor, ja que així hi hauria una major implicació.
Aquest projecte busca un canvi social a través del diàleg com a eina per a millorar. El que
vol és fomentar el pensament contextual, la cooperació amb col·laboradors professionals
crítics, el desenvolupament d'un acord de continuïtat d'aprenentatge (mitjançant quaderns
d'aprenentatge), i valorar la reflexió crítica.

3. Per a fomentar la reflexió crítica és important que ens fem preguntes a nosaltres mateixos;
treballo amb tots els pares per igual? què sé d'aquests? (per exemple).
Els resultats del projecte han sigut entusiasme i seguretat per part dels educadors, perquè
podien parlar i solucionar els problemes. Hi havia el reconeixement de que tots eren iguals
de competents, a més la consciència en quant al context dels nens i les famílies era
major, com també el fet de preguntar-se (els educadors a ells mateixos) el perquè
eduquen i com ho fan i/o ho haurien de fer per fer-ho millor, cosa que favoreix molt els
resultats. I a més va créixer el compromís dels professionals, i va augmentar la
consciencia de la diversitat de valors. Els nens reflexionen a diari, i els mestres i els
companys també, ja que les condicions ho varen permètre.
Els educadors van millorar les relacions amb les famílies gracies al fet de reflexionar, i les
reunions d'aquests varen canviar; ara eren més regulades i etructurades.
El que la conferenciant ens va donar a entendre és que la capacitat reflexiva està
infravalorada, i que el treball en equip pot millorar i es poden estimular qüestions crítiques
si aquest està estructurat i motivat.
Per a que aquest canvi es doni però, s'ha de comptar amb elements com un suport
d'equip (per a que els professionals i el personal esdevinguin agents de canvi reflexius),
s'han de promoure la reflexió crítica i jhi ha d'haver un compromís amb els infants i els
seus adults.
El projecte es troba actualment en fase de difusió a Holanda.
ESTRATÈGIES COMUNICATIVES DE LA CONFERÈNCIA
L'Ana del Barrio no s'ha acabat d'expressar gaire bé, ja que parlava fluix i anunciava, en
moltes ocasions, que anava a explicar coses però després no ho feia, també va dificultar
la comprenció de la conferència és que el power point estava en anglès. La conferenciant
conèixia molt bé el que parlava però potser degut a això donava aspectes que no ho eren
per obvis.
Tenia un to monòton però dolç. Va estar bé que expliques exemples i experiències
personals, perquè feia que s'entengués millor el que deia i a més les experiències
personals com eren cosa "íntima" doncs creaven expectació.

4. Una de les coses que feia que la conferència fos bastant monòtona era que sempre
estava en la mateixa zona, i es movia poc i els de més enrere quedaven una mica aïllats.
A més va fer un ús excessiu del power point que tenia de suport on estava tot escrit i ella
el llegia constantment.
L'ambient de l'auditòria era tens i s'escoltava gent preguntar coses als companys tota
l'estona.