1. FUNCIONS DE L’AUXILIAR EN RELACIÓ AL MENJAR
L’horari dels apes depèn de les normes de cada hospital, però un exemple pot ser aquests: desdejuni a les
8-9 h. , dinar a les 12-13 h., berenar a les 16-17 h. I sopar a les 20-21 h.
Actuacions en relació amb el menjar :
1.- Abans de repartir el menjar passar per les habitacions i demanar als pacients si volen anar al water o
volen la cunya..
2.- Arreglar l’habitació i treure els orinals, ronyoneres, etc.
3.- Si el pacient es pot aixecar del llit, ajuda-la a fer-ho, si cal i acompanya-la a rentar-se les mans. Si no
pot aixecar-se, posa en posició de Fowler i porta-li el menjar.
4.- Renta’t les mans o posa’t uns guants nets abans de repartir la safata.
5.- Col-loca la safata en l’habitació.
6.- Comprovar que la safata conté el menjar corresponent per cada malalt.
7.- Recorda-li que prengui els medicaments .
8.- Si no cal la nostra presència marxarem però deixarem el timbre a l’abast del malalt. Si cal quedar-se
ajudarem a donar el menjar ( especial atenció a les persones discapacitades).
9.- Recollir la safata i ordenar l’habitació després que el pacient es renti les mans i les dents.
10.- Preguntar si l’agradat el menjar en funció de les restes de menjar.
11.- S’ha d’enregistrar les dades en el full de seguiment. Aquest seguiment es estricta en persones amb
Anorèxia Nerviosa, bulímia o malaltia digestiva.
Donar a cada pacient la dieta que li
correspon.
Ajudar a les persones ingressades a
menjar.
Avaluar la gana que tenen, el que mengen
i la seva tolerància als diferents aliments.
Evitar en general que les visites portin
menjar .
Exercicis 2 i 3 pag. 321.
DIETES TERAPÈUTIQUES
La nutrició és un dels pilars fonamentals per a la salut. Cada dia més estudis d’investigació posen de ma
nifest la relació la relació entre una alimentació deficitària o incorrecta i l’aparició de certes patologies.
L’aliment és tota substàcia o producte que contingui algun component que aporti els elements requerits
per l’obtenció d’energia, així com per a la formació, renovació i manteniment de l’organisme i de les
seves funcions. Els aliments poden ser de diferent naturalesa.

2. Nutrient, són substàncies orgàniques i inorgàniques que es troben en els aliments i que, d’una banda
proporciones l’energia necessària per desenvolupar tots els processos vitals que es produeixen en
l’organisme i , de l’altra, permeten el creixement i manteniment dels òrgans i teixits corporals.
No totes les substàncies contingudes en els aliments són nutrients, ja que es poden trobar en la seva
composició altres substàncies com ara additius, condiments i conservats( aliments i joves).
Alimentació equilibrada, serà la que aporti l’energia i els nutrients necessaris per aconseguir un estat
nutricional òptim.
Les aportacions de cada un dels nutrients han de tenir la proporció adequada: 50/60% de carbohidrats,
30% de greixos i un 10/15 % de proteïnes.
Dietes:
1.-Dieta Absoluta, cap ingesta d’aliments.
2.-Dieta líquida, només aliments líquids.
3.-Dieta Bassal, no n’hi ha cap tipus de restricció.
Aquesta dieta pot tenir diferents textures o consistència:
Dieta triturada
Dieta tova o semitova
4.-Dieta hipocalòrica, dieta pobre en calories però que no pot baixar de les 1000cal.
Indicada en situacions d’obesitat o sobrepès.
5.-Dieta hipercalòrica, és molt semblant a la dieta bassal, en què els nutrients que aporten energia es
troben augmentats.
Indicada en pacients anorèxics o desnodrits.
6.-Dieta hipoprotèica, dieta pobre en aliments rics en proteïnes.
Indicada en pacients amb insuficiència renal i hepàtica.
7.-Dieta hiperprotèica, dieta rica en proteïnes.
Indicada en pacients desnodrits i crítics.
8.-Dieta pobre en hidrats de carbònic, específica per diabètics o intolerància a la lactosa.
9.-Dieta sense gluten, el gluten és una proteïna present en el blat, l’ordi i el sègol.
Indicada en pacients diagnosticats de malaltia celíaca.
10.-Dieta baixa en lípids( triglicèrids i o colesterol).
Indicada en pacients amb problemes d’hiperlipidèmies i o hipercolesterolèmies.
11.-Dieta pobre en minerals, sodi en pacients amb HTA. O potassi en pacients amb insuficiència renal.

3. ALIMENTACIÓ PER SONDA NASOGÀSTRICA
1.- L’alimentació enteral aporta els aliments a algun punt de l’aparell digestiu, mitjançant una sonda.
Aquesta sonda va des de l’exterior fins a l’estómac, entrant per una fosa nasal. Es fa servir per alimentar a
les persones que no poden engolir, però sí que poden digerir.
2.- Tipus sondes: Són de poliuretà o de silicona, son prou toves per a no causar gaires erosions
esofàgiques, doble llum ( una per donar el menjar i l’altre per netejar la sonda) transparent i radioopaca,
per a que es pugui seguir radiològicament.
3.- Aliments que es donen per sonda: L’aliment que se li donarà per la sonda ha de ser una solució o
suspensió més o menys espessa, però amb una preparació que no taponi el tub. Com que els tous
simplement triturats sovint ho fan, caldrà preparar a la cuina la dieta per a sonda o bé comprar els
preparats comercials. Aquesta opció evita el risc de contaminació de l’aliment per gèrmens. Són aliments
hidrolitzats.

4. 4.- Indicacions de la sonda nasogàstrica:
Està indicada en malalts conscients, amb un estómac que funciona, el temps màxim es curt, menys de 6 0
8 setmanes.
- Problemes esofàgics
- Aportació de calories
- Administrar medicació
- Operació abdominal
- Traumatisme abdominal.
5.- Tècnica de col·locació:
A)Material necessari:
Sonda nasogàstrica del calibre apropiat
Tovallola
Esparadrap hipoal-lèrgic de 5 cm. D’ample
Lubricant hidrosoluble
Llanterna
Got amb aigua
Una palleta
Recipient per als vòmits
Fonendoscopi
Cinta de goma
Imperdible
Equip connector
Aspirador
Sèrum fisiològic
Guants
Xeringa de 50 cm3
Gases
B) Protocol:

5. 1.- Renteu-vos les mans.
2.- Explicar al pacient el procediment.
3.-Col-locar-lo en posició de Fowler. Poseu-li la tovallola damunt del tòrax i feu-li flexionar el coll
endavant , si no pot d’aquesta postura, el col·locarem en decúbit lateral.
4.- poseu-vos els guants.
5.-Comprovar que els orificis nasals funcionen correctament.
6.-NOX calcular aproximadament la llargada de la sonda que caldrà introduir. Aproximadament uns 45 i
55 cm.
7.-Treura la dentadura postissa que no ajusti bé.
8.-Lubricar la sonda.
9.-Pacient amb el coll lleugerament flexionat.
10.- Introduir la sonda fins a la nasofaringe fins que notarem una resistència, donem un got d’aigua amb
la palleta i demaneu-li que begui. D’aquesta manera ajudem a passar la sonda.
11.- Introduir la sonda amb el ritme que marqui el pacient fins a la marca que teníem feta amb el NOX.
12.-Comprovar que està correctament col·locada
- Sonda no enrotllada
- Aspirar líquid gàstric amb una xeringa de 50cm3. ( ph < a 3)
- Escoltar amb el fonendoscopi l’entrada d’aire .
- Radiografia de tòrax.
13.-La sonda es fixa amb esparadrap hipoal-lèrgic a la galta del pacient. Es pot fer mitjançant una nansa
o directament a la galta i desprès passar per darrera de l’orella.
14.- Traieu-vos els guants i renteu-vos les mans . Deixar al malalt col·locat , enretirar tot el material i
deixeu l’habitació endreçada.
15.- Enregistrar en el full de seguiment d’infermeria.
©) Administració de l’aliment:
1.- Renta’t les mans
2.- Preparar una safata amb:
- Guants estèrils
- Un got amb aigua
- Una tovallola
- Una ronyonera
- Una xeringa de 50cm3
- El tap per a l’extrem de la sonda
- L’aliment preparat segons les indicacions mèdiques.
3.-Col-locar al pacient en posició de Fowler.
4.-Posa’t els guants.
5.- Aspirar el líquid gàstric per la sonda per a comprovar que tot esta bé.
6.-Netejar uns 30-50 cm3 d’aigua per a eliminar-ne l’aire.
7.-Amb xeringa : omplir-la d’aliment, connecta-la a la sonda i buidar lentament de manera que tardis
aproximadament uns 10 minuts ( 200ml de volum en cada menjada). També es pot utilitzar la xeringa
com a recipient. La velocitat de buidat es regula aixecant o baixant la xeringa.
8.-Si li donem el menjar d’un sac o d’una ampolla de preparat comercial, s’anomena alimentació
continua , penja’ls d’un peu de sèrum, connecta’ls a la sonda i ajusta la velocitat.
9.- Passa aigua, assegura’t que la sonda no esta obstruïda.
10.- Tapa la sonda fins a la propera alimentació.
11.- Neteja la boca i el nas del pacient.
12.- Deixa al pacient 45 a 60 minuts assegut. Enregistra en la història clínica la quantitat d’aliment.
d) Complicacions amb l’alimentació per sonda nasogàstrica:
1.-Diarrees
2.-Regurgitacions, vòmits o sensació de plenitud abdominal.
3.-Deshidratació
4.-La inundació de l’aparell respiratori

6. 5.-Desinserció de la sonda
6.-Obstrucció de la sonda
7.-Molèsties nasofaríngies
Exercicis 10 i 11 pag. 332
NUTRICIÓ PARENTERAL
La nutrició parenteral és l’aportació dels nutrients a l’organisme per una via diferent de l’enteral o
digestiva, se li donem per via endovenosa.
A) Situacions en les quals es dóna aquesta alimentació:
- Repòs intestinal ( malaltia inflamatòria intestinal, diarrees o pancreatitis )
- Quan és impossible alimentar per via enteral ( intervenció quirúrgica, traumatisme abdominal,
malabsorció greu , quimioteràpia, radioteràpia , etc)
- Quan es necessita una sobrenutrició important i ràpida ( grans cremats, politraumatismes, etc).
B) Vies d’administració:
- Venes perifèriques: vena mediana basílica en el braç i la vena femoral en la cuixa.
- Venes centrals: vena subclàvia o la vena jugular.
©) Atencions nutrició parenteral:
- Mantenir net el punt d’inserció del catèter.
- Cobrir-lo amb un apòsit estèril
- Canviar el catèter cada quatre dies.
- L’equip es canvia cada 24 0 48 h.
- Rentat de mans de manera molt acurada
D) Riscos de la nutrició:
- Punxar una artèria
- Pneumotòrax
- Flebitis ( trombosi venosa i embòlia pulmonar)
- Extravasació
- Infecció del catèter ( inserció del catèter o per la manca d’asèpsia)
- Bossa de nutrients contaminada
- Infecció per altre punt, via urinària.
- Riscos metabòliques: hiperglucèmia, hipoglucèmia, acidosi metabòlica, insuficiència cardíaca,
edema pulmonar
E) Vigilància de l’equip:
- Presa dels signes vitals
- Diüresi
- Avaluació de la hidratació del pacient
- Buscar signes d’infecció
- Buscar signes de flebitis o trombosi venosa.
Exercici 18 i 20 pag. 340. Exercici 2 pag. 342

7. 5.-Desinserció de la sonda
6.-Obstrucció de la sonda
7.-Molèsties nasofaríngies
Exercicis 10 i 11 pag. 332
NUTRICIÓ PARENTERAL
La nutrició parenteral és l’aportació dels nutrients a l’organisme per una via diferent de l’enteral o
digestiva, se li donem per via endovenosa.
A) Situacions en les quals es dóna aquesta alimentació:
- Repòs intestinal ( malaltia inflamatòria intestinal, diarrees o pancreatitis )
- Quan és impossible alimentar per via enteral ( intervenció quirúrgica, traumatisme abdominal,
malabsorció greu , quimioteràpia, radioteràpia , etc)
- Quan es necessita una sobrenutrició important i ràpida ( grans cremats, politraumatismes, etc).
B) Vies d’administració:
- Venes perifèriques: vena mediana basílica en el braç i la vena femoral en la cuixa.
- Venes centrals: vena subclàvia o la vena jugular.
©) Atencions nutrició parenteral:
- Mantenir net el punt d’inserció del catèter.
- Cobrir-lo amb un apòsit estèril
- Canviar el catèter cada quatre dies.
- L’equip es canvia cada 24 0 48 h.
- Rentat de mans de manera molt acurada
D) Riscos de la nutrició:
- Punxar una artèria
- Pneumotòrax
- Flebitis ( trombosi venosa i embòlia pulmonar)
- Extravasació
- Infecció del catèter ( inserció del catèter o per la manca d’asèpsia)
- Bossa de nutrients contaminada
- Infecció per altre punt, via urinària.
- Riscos metabòliques: hiperglucèmia, hipoglucèmia, acidosi metabòlica, insuficiència cardíaca,
edema pulmonar
E) Vigilància de l’equip:
- Presa dels signes vitals
- Diüresi
- Avaluació de la hidratació del pacient
- Buscar signes d’infecció
- Buscar signes de flebitis o trombosi venosa.
Exercici 18 i 20 pag. 340. Exercici 2 pag. 342