1. Trastornos del aparato digestivo
La disfagia es la sensación de dificultad para tragar.
Dolor: en la deglución, abdominal, en la defecación.
Las náuseas son una sensación subjetiva y desagradable de malestar en el
estómago que anuncia la posibilidad del vómito.
El vómito es la expulsión violenta del contenido gástrico a través de la boca.
Regurgitación. Expulsión por la boca, procede del esófago, que arrastra
poca cantidad y no presenta contracciones violentas.
Relativos a la acción fecal: diarrea, estreñimiento, esteatorrea, acolia,
melenas.
Flatulencia. Exceso de gases en el intestino que se expulsan por el ano.

2. Enfermedades del aparato digestivo I
De la boca:
Gingivitis. Es la inflamación de las encías.
Estomatitis. Es la inflamación de la mucosa bucal.
Del esófago:
Divertículos. Son unas dilataciones de la pared del esófago en forma de
bolsas que se comunican con el esófago por un conducto u orificio.
Esofagitis. Es la inflamación o irritación del esófago.
Varices esofágicas. Se produce por dilatación de las venas esofágicas.
Del estómago:
Gastritis. Es la inflamación de la mucosa gástrica.
Úlcera péptica. Consiste en la erosión en el tejido que recubre las
vísceras huecas del estómago y el intestino delgado.
Carcinoma gástrico o cáncer de estómago. Es un tumor de carácter
maligno que puede originarse en cualquier zona del estómago.

3. Enfermedades del aparato digestivo II
Del intestino:
Colitis ulcerosa. Es una inflamación del colón y recto que puede ser
debida a infecciones que provocan reacción inmune.
Colon irritable. Es un trastorno funcional que se caracteriza por
alteración de la movilidad (se producen más movimientos peristálticos de
los normales) sin alteraciones en su estructura.
Diverticulosis. Son unos pequeños sacos que salen de la pared
intestinal en aquellas zonas donde la pared está débil.
Síndrome de mala absorción. Consiste en una alteración provocada por
la dificultad para absorber los nutrientes en el intestino.
Cáncer colorectal. En el cáncer de colon y recto las células tumorales se
localizan en la parte final del intestino grueso. El cáncer se origina en
forma de pólipo en la capa más interna y puede crecer a través de
algunas o todas las otras capas de la pared intestinal, aunque su
evolución es considerada lenta.

4. Enfermedades del aparato digestivo III
De las glándulas:
La hepatitis. Es una infección viral que produce la inflamación del
hígado, se bloquea el paso de la bilis, y se altera la eliminación de las
toxinas de la sangre y el resto de las funciones. Según el tipo de virus
causante, la hepatitis puede ser A, B, C y D.
La cirrosis. Es una enfermedad crónica del hígado, consistente en la
muerte progresiva del tejido hepático normal y su sustitución por tejido
fibroso, lo que lleva a una insuficiencia hepática o incapacidad del hígado
para ejercer sus funciones de detoxificación del organismo.
Litiasis biliar o colelitiasis. Es la formación de cálculos en la vesícula
biliar o en el colédoco.
Pancreatitis. Es la inflamación del páncreas. Todos los tipos de
pancreatitis conllevan irritación e inflamación del páncreas, de forma
pasajera o con daño permanente, en función de si la pancreatitis es
aguda o crónica.

6. L’alimentació de les persones malaltes es por fer:

7. • Lectura document 15.1 pàgina 320 llibre
de text:
• LLAA PPRREEPPAARRAACCIIÓÓ II EELL RREEPPAARRTTIIMMEENNTT
DDEELLSS MMEENNJJAARRSS EENN EELLSS HHOOSSPPIITTAALLSS

8. Funcions de l’auxiliar en relació al menjar (I)
(actuacions amb les persones ingressades)
• Abans d’iniciar la repartició de les safates:
– ¼ h abans, passa per les habitacions oferint al pacient d’acompanyar-lo al vàter
o posa-li l’orinal
– Assegura’t que l’habitació està neta, sense olors desagradables i a la
temperatura adequada
– Si cal, ajuda a que es renti les mans. Si no pot aixecar-se, posa’l en posició de
Fowler
• Repartir els aliments
– Renta’t les mans o posa’t uns guants nets
– Apropa el carro isotèrmic a l’habitació de cada persona, en ordre
– Neteja la tauleta auxiliar, apropa-la al llit en la posició convenient i deixa-hi la
safata, de forma accesible per a que pugui menjar autònomament, si és el cas.
– Comprova, per a cada persona:
• Safata completa
• dieta prescrita
• Temperatura dels aliments adequada
• Cap component que provoqui al·lèrgia o intolerància
• Si s’ha abocat algun aliment, neteja la safata
– Recorda-li de prendre els medicaments que tingui prescrits abans de les
menjades
– Anima-la a que es mengi el que li han posat i vigila que no es salti el règim (p.e.
aliments portats per alguna visita)
– Si no cal la teva presència mentre menja, assegura’t que té el timbre a l’abast de
la mà o passa-hi de tant en tant, ofernt el teu ajut, si creus que li pot caldre

9. Funcions de l’auxiliar en relació al menjar (II)
(actuacions amb les persones ingressades)
•Retirar la safata quan hagi acabat de menjar
–Pren la safata amb les restes i deixa-la al carro (tornarà a la cuina)
–Neteja-li la taula auxiliar
–Dóna-li els estris necessaris per a que es renti les mans i la boca, o
acompanya-la al bany si cal.
–Revisa les restes alimentàries de la safata i , si no s’ha menjat tots els
aliments, pregunta-li perquè, a fi de poder fer les actuacions adequades per
aconseguir una millor ingesta les properes vegades
–Enregistra en el full de seguiment:
–Quantitat i tipus d’aliments ingerits
–L’ajut que ha necessitat
–Si la gana era escassa o exagerada
–Si ha pres líquids o no
–Si ha patit basques, vòmits, dificultts de deglució
–Malestar després de menjar,
–Etc
–Apunta si el motiu de no menjar ha estat que no tenia gana o que no li
agrada allò que li han portat

10. Funcions de l’auxiliar en relació al menjar (III)
(actuacions amb les persones ingressades)
• El seguiment serà esctricte si el pacient pateix anorèxia nerviosa, bulímia o una
malaltia digestiva o bé si ha arribat al centre en estat de desnutrició clínicament
significativa.
RECORDA, com a auxiliar d’infermeria ets responsable de:
Donar al pacient la dieta que li correspon
Ajudar a les persones ingressades a menjar
Avaluar la gana que tenen, el que mengen i la seva tolerància als
diferents aliments.
Aconseguir suplements quan calgui
Evitar en general que les visites portin menjar i reforçar les
indicacions dietètiques

11. Ajuda i dependència

12. Alimentació d’una persona dependent

13. Evitar l’aspiració bronquial (pàg 324 TBI Altamar)
• ASPIRACIÓ: penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de
cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.
Aquesta darrera circumstància es dóna, sobretot, en persones en
estat de coma o amb trastorns del reflex del vòmit que aspiren
contingut gàstric. Pot ocasionar atelèctasi pulmonar, pneumònia per
aspiració i asfixia.
• ATELÈCTASI: desaparició de l’aire dels alveols d’un pulmó o d’una part d’un pulmó,
amb aposicó de les parets alveolars, col·lapse de les cavitats alveolars i conservació,
i àdhuc augment, de la circulació sanguínia de la zona afectada.
Del diccionari mèdic enciclopedia catalana

14. ALIMENTACIÓ DEL PACIENT DEPENENT (I)
ALIMENTACIÓ ORAL
OBJECTIU
Prestar ajuda al pacient quan tingui limitacions que l’impedeixin menjar sol
MATERIAL
• Plana de dietes
• Carro tèrmic o safata individual amb l’alimentacio i beguda adequades
• Coberts
• Got
• Tovalló
• Estovalles d’un sol ús
• (material per a la hiegiene bucal)

15. ALIMENTACIÓ DEL PACIENT DEPENENT (II)
ALIMENTACIÓ ORAL
PROCEDIMENT (Si el pacient no pot menjar per si sol)
1. Renta’t les mans, saluda i explica al pacient que li portaràs el menjar
2. Incorpora el pacient al llit, protegint el seu pit amb un tovalló
3. Comprova la correcta temperatura i la presentació dels aliments
4. Dóna-li la dieta prescrita seguint l’ordre d’aliments que prefereixi i seguint un ritme
que respecti la masticació i deglució dels aliments.
5. Neteja la boca del pacient sempre que sigui necesari. Extrema la pulcritud.
6. Convida el malalt a beure aigua, si no la sol·licita.
7. Si rebutja l’aliment, esbrina’n el motiu i intenta solucionar-ho. Consulta amb el
diplomat d’infermeria.
8. En finalitzar l’àpat, neteja-li els llavis
9. Retira la safata
10. Realitza la higiene bucal
11. Deixa l’habitació en ordre
12. Comunica qualsevol dada d’interès

16. ALIMENTACIÓ DEL PACIENT DEPENENT (III)
ALIMENTACIÓ ORAL
• OBSERVACIONS:
• BIBLIOGRAFIA:
– TÈCNIQUES BÀSIQUES D’INFERMERIA. C. Guillamas i col. (2006). Editorial
Editex.

17. ACTIVITATS PROPOSADES
1. Simula al taller la tècnica d’alimentació oral d’un
pacient que té limitacions per valer-se per si sol.
Simulacions que podeu afegir:
• Hi ha alguna patologia ocular (bena que li tapa els ulls)
Estudia i comenta les dificultats que sorgeixen
2. Introdueix en el procés d’alimentació circumstàncies
com les següents i intenta solucionar cada una
d’aquestes escenes:
• El pacient es nega a menjar
• El menjar està fred
• Prefereix que vingui un altre auxiliar a donar-li el menjar

18. Alimentació enteral
Alimentació per sonda nasogàstrica.
Alimentació per gastrostomia.

19. Alimentació per sonda nasogàstrica I. La sonda

20. Col·locació d’algunes sondes en el tub digestiu

21. Indicacions de la sonda nasogàstrica
• La sonda nasogàstrica es fa servir per a l’alimentació enteral
d’una persona malalta conscient i amb un estómac funcionant,
durant un termini relativament curt, de menys de 6 o 8 setmanes.
• Indicat per als problemes faringis o esofàgics (obstruccions, trastorns
neuromusculars…)
• Necessitat d’una aportació de calorias molt ràpida, que li és impossible
menjar tant.
• Per a administrar alguns medicaments.
• Per a extreure substàncies del tub digestiu (tòxic ingerit, sang d’una
úlcera, gasos, mostres de líquids gàstrics…)

22. La tècnica de col·locació de la
sonda nasogàstrica
Material necessari
Preparació prèvia
Introducció de la sonda
Comprovació que la sonda està ben col·locada
Fixació de la sonda
Alimentació per sonda nasogàstrica

24. panteixa= jadea
(català=castellà)

25. Introduïu la sonda

27. Alimentació per sonda nasogàstrica I.
Material necessari

28. Alimentació per sonda nasogàstrica II. Preparació
Càlcul de la longitud de la sonda que s’ha d’introduir

29. Alimentació per sonda nasogàstrica III. Col·locació
Comprovació de la correcta col·locació de la sonda

30. Alimentació per sonda nasogàstrica IV. Col·locació
Fixació de la sonda

33. Alimentació per sonda nasogàstrica
• Administració intermitent
• Administració contínua
• Mètodes:
– Amb xeringa d’alimentació (adm. Intermitent)
– Amb sistema de degoteig (adm intermitent)
– Amb bomba d’infusió enteral o nutribomba
(adm. Continua)

34. Alimentació per sonda nasogàstrica V. Procediment amb xeringa

36. Alimentació per sonda nasogàstrica VI. Complicacions
Diarrees.
Regurgitacions.
Vòmits.
Sensació de plenitud abdominal.
Deshidratació.
Inundació de l’aparell respiratori.
Desinserció de la sonda.
Obstrucció de la sonda.
Molèsties nasofaríngies.

37. Alimentació per gastrostomia I.
Col·locació de la sonda.
Cures d’infermeria de la ferida quirúrgica.
Cures d’infermeria per al manteniment de la sonda.
Administració de l’aliment per la sonda de gastrostomia.
Problemes amb la sonda de gastrostomia.

38. Alimentació per gastrostomia II. La sonda de gastrostomia
Components de la sonda de gastrostomia

39. Alimentació per gastrostomia III. Col·locació
Col·locació de la sonda de gastrostomia

40. Nutrició parenteral
 Solució de nutrients.
 Vies d’administració: venes de calibre mitjà o
gran.
 Administració dels nutrients mitjançant
infusió.
 Riscos de la nutrició parenteral i prevenció.
 Retirada de la nutrició parenteral.