3. DEFINICIÓ (I)
La major part d’aigua de la pluja que arriba al sòl i no s’evapora pot infiltrar-se
cap a l’interior de la terra (subsòl), a través de porus, esquerdes i cavitats. A la
formació geològica que forma l’aigua situada entre materials porosos i
permeables, i que es troba per damunt d’un material impermeable que li fa de
suport, l’anomenem aqüífer.
4. DEFINICIÓ (II)
La veritat és que les reserves subterrànies d'aigua dolça del planeta són molt
més abundants i importants que les de tots els rius i llacs, representant més
de 96% de tot el volum d'aigua dolça disponible a la Terra.
5. …y haga clic en los marcadores de posición para agregar sus imágenes y títulos prpios.
Podem trobar aqüífers CONFINATS y
LLIURES (NO CONFINATS), depenent si
l’aigua està o no en continu moviment.
TIPUS D’AQÜÍFERS
(a) Riu o llac, en aquest cas és la font de recàrrega d'ambdós aqüífers.
(b) Sòl porós no saturat.
(d) terreny impermeable.
AQÜÍFER LLIURE
(e)
(h) Pou artesià
(f) Font
(g) Pou que capta l’aigua de
l’aqüífer LLIURE o NO CONFINAT
AQÜÍFER CONFINAT
(c)
6. EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ (I)
Les aigües subterrànies, en penetrar per les esquerdes
i fissures de roques, les poden dissoldre i modificar.
Dependrà del tipus de composició del terreny.
DOLINA
AVENC
CAVERNA
SIMA
PASSADÍS
RIU SUBTERRANI
7. EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ (II)
• AVENCS: Són cavitats naturals
Verticals.
• COVES: Són cavitats naturals predominantment
horitzontals.
• DOLINES: Són depressions ovals que es formen a partir
d'un punt d'absorció d'aigua.
COVA AVENC DOLINA
8. EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ (III)
• LAPIAZ: Són totes les formes superficials de corrosió
esculpides sobre la roca. Les formes de
lapiaz són extremadament variades
Incloent ranures, estries, regates, solcs,
perforacions, escletxes més o menys
profunds i eixamplats per la dissolució de
la roca.
• ENGOLIDOR Lloc o conducte per on les aigües d'un
torrent o una vall penetren, de forma
concentrada, en un terreny calcari
desapareixent subterràniament.
COVA
9. COVA
EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ (V)
L’aigua es desplaça molt més lentament pels aqüífers que pels rius. Quan les
sals dissoltes a l’aigua tornen a cristalitzar al llarg del temps, podem trobar
les següents estructures:
ESTALACTITES:
Formes calcàries cilíndriques
que pengen de les fissures del
sostre de les coves.
ESTALAGMITES:
S'originen al sòl de les coves a causa
de la precipitació de carbonat càlcic
dissolt que cau de les estalactites.
10. COVA
EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ (V)
COLUMNES:
Les estalactites i les
estalagmites es troben sovint
en parella i poden ajuntar-se
formant columnes
BANDERES:
Estructures amb forma ondulada que
pengen desde sostres inclinats o des
de les parets de la cova. També
s’anomenen cortines, ales d’àngel,
orelles d’elefant o mocadors.
