Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Similar to CTMA2 Impactes de l'atmosfera
Similar to CTMA2 Impactes de l'atmosfera (20)
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
- 1. Unitat 11 Impactes a l’atmosfera
- 3. 1 – Les fonts de contaminació de l’aireNaturals Erupcions volcàniques S, N, C i partícules en suspensió Incendis forestals naturals Sobretot CO2 i altres Cendres Partícules de sediment més fines Deserts, pluja de fang. Antropogèniques Afavorir les emissions naturals Desforestació de boscos Incendis forestals provocats Extraccions a cel obert Pedreres partícules en suspensió Alliberar contaminants artificials Mitjans de transport CO2, CO, NOx Hidrocarburs, SOx, diferents partícules Processos industrials Quantitat i diversitat de substàncies Refineries de petroli Ind. Químiques, metal·lúrgiques Pintures, ciment (Montcada), alimentàries, transf. de prod. minerals i explosius. Calefaccions domèstiques (biomassa, gas, carbó, petroli i derivats) SOx, NOx , COx Partícules sòlides i líquides en suspensió
- 4. 2 - Els agents contaminants Substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera Gasos atmosfèrics en proporció més alta del què correspondria Molèsties o trastorns als éssers vius Alteracions a Ecosistemes Clima Béns materials A determinades concentracions... Origen 1aris Emesos directament a l’atmosfera per una font identificable 2aris S’originen per la reacció Dels 1aris entre si Dels 1aris amb altres substàncies de l’atmosfera Temps de residència t que un contaminant es troba a l’aire tipus Partícula depèn del diàmetre Gasós depèn de la capacitat de reacció Estat de l’atmosfera
- 5. la concentració Valor límit Valor d’alerta Mitjanes per un període de temps que no s’han de superar. Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius a la salut i el medi ambient Efectes acumulatius Una breu exposició suposa un risc per la salut de la població en general. Situacions d’emergència Plans d’actuació Contaminació aguda.
- 6. 2.1 - Partícules Aerosols 0.01 mm – 100 mm Metalls pesants Partícules sòlides o líquides (fum o pols) que romanen en suspensió molt temps. Elements químics de massa atòmica alta a l’atmosfera en forma de partícules a concentracions baixes. Perillosos No es degraden i BIOACUMULACIÓ (entren a les cadenes tròfiques)
- 7. 2.2 - Gasos
- 10. 3 – Efectes de la contaminació atmosfèrica Als éssers vius i ecosistemes en general 3.1 – Efectes locals 3.1.1 El boirum fotoquímic Hidrocarburs NOx O2 Sobretot a les grans ciutats quan la insolació és alta PAN nitroperòxids d’acil http://www.ccma.cat/el-temps/lestabilitat- atmosferica-fa-visible-la- contaminacio/noticia/2822175/ https://www.youtube.com/watch?v=5m7UP2Dw9S4
- 11. Afavoreixen l’smog Radiació solar Final de primavera – principi estiu De 10 a 16h Inversió tèrmica Afavorida per les altes pressions Relleu Serralades al voltant dels nuclis urbans Intensitat del trànsit Emissions de NOx i Hidrocarburs Persones Irritació vies respiratòries Tos Dificultat per respirar Lesions pulmonars Asma ... Irritació a les mucoses ulls conjuntivitis Cansament, decaïment i mal de cap materials Corrosió de metalls Esquerdes al cautxú Efectes nocius
- 12. Mesures preventives Promoció del transport públic bus, carrils bici, tramvia, metro, ... Ús de carburants nets (gas, gasolina sense plom,...) Ús de catalitzadors Sensor d’O2 Esponja ceràmica recoberta de metalls actius (platí, pal·ladi, ruteni) que transformen els NOx, COx i hidrocarburs no cremats en substàncies innòcues N2, CO2 i H2O
- 14. Graus de perillositat de l’ozó segons la normativa europea
- 15. 3.1.2 – La pluja àcida https://www.slideshare.net/mredon6/pres entaci-la-pluja-cida Combustió a altes temperatures Carbó amb impureses i derivats del petroli Efectes a: ecosistemes terrestres i aquàtics i als materials
- 17. Llacs de la Península Escandinava Alemanya UK Conveni europeu sobre la contaminació atmosfèrica transfronterera Ús de carbó net Pols de SOx + CaCO3 CaSO4 Filtres a les xemeneies http://www.ccma.cat/el-temps/el-fascinant-moviment-dels-aerosols-a- latmosfera/noticia/2821955/
- 18. dB = decibels Escala logarítmica OMS so excessiu que pot causar efectes fisiològics o psicològics no desitjats. 3.1.3 – La contaminació acústica Soroll = qualsevol fenomen acústic que produeix sensació desagradable.
- 19. + 120 dB sensació dolorosa 90 dB obligat portar protectors maquinària apartada 80 dB treballadors han d’estar informats, disposar de protectors i control mèdic 0 dB = llindar auditiu
- 21. Ciutats (veïns) Principals fonts productores de soroll Mesures preventives Educació Trànsit (i avions a Castelldefels) Recollida d’escombraries (nocturn) Pantalles acústiques a les carreteres Asfalt sonoreductor Silenciadors al tub d’escapament Construcció: edificis i obra pública Finestres dobles Màquines amb amortidors de soroll Activitats industrials Locals d’oci (nocturn) Ordenació territorial - Polígons industrials silenciadors... Aïllament sonor (normativa)
- 22. Efectes a la oïda ↑ freqüència respiratòria ↑ impulsos cardíacs i pressió sanguínia ↓ Moviments estomacals i secreció de sucs gàstrics i saliva ↑ secreció d’adrenalina (Alteració del funcionament de les gandules suprarenals) Ansietat Por Tensió emocional irritabilitat Neurosi = qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però (a diferència d'una psicosi o un trastorn de la personalitat) no interfereix amb el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diària. estrès Resposta fisiològica Pèrdua total d’audició de forma gradual Temps d’exposició Intensitat Sensibilitat auditiva Les dones i les persones grans són més sensibles
- 23. Llibre verd de la lluita contra el soroll (1996) EU Llei de protecció contra la contaminació acústica (2012) Sorolls i vibracions a zones urbanes Valors d’immissions de contaminació acústica mesurats (sonòmetre). Delimitació del territori en • zones de sensibilitat acústica • Zones de servitud acústica per garantir la qualitat de les construccions Minimitzar l’impacte acústic en les construccions existents
- 24. 3.2 – Efectes a escala global 3.2.1 – Efecte hivernacle Retard en l’alliberament de l’energia tèrmica a l’espai. Queda retinguda a l’atmosfera una part de la calor que emet la superfície terrestre, procedent de la radiació solar. Causada pel CO2, CH4, O3 i vapor d’aigua Permet que la superfície terrestre estigui a 15ºC en lloc de -18 ºC i més amplitud tèrmica diària.
- 26. respiració CO2 fotosíntesi Erupcions volcàniques Formació de roques calcàries Revolució industrial (finals s. XVIII – principi s. XIX. Importants emissions de CO2 per la combustió de carbó, gas natural i petroli Al 2015 es van consumir 1627 MTEP milions de tones equivalents de petroli (la quantitat d’energia alliberada en cremar aquest petroli) segons la OPEP organització de països exportadors de petroli. Pràcticament no ha canviat en els últims anys. L’augment del consum és degut als països emergents. La disminució de la vegetació causa una reducció de la fotosíntesi => absorció de CO2 De manera natural http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Consumption_of_energy [CO2] ppm s XVIII 280 2008 385 2050* 450 - 480
- 29. Carbon dioxide emissions for the top 40 countries by total emissions in 2013, given as totals and per capita. Data from EU Edgar database http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telen oticies-vespre/Acords-voluntaris-per- reduir-les-emissions-de- CO2/video/5420731/
- 30. Concentració atmosfèrica de CO2 a Manua Loa Hawai’i https://www.esrl.noaa.gov/g md/ccgg/trends/full.html
- 31. L’augment de la Tª de la Terra està comprovat científicament Augmentarà 1.5 – 6.5ºC la Tª mitjana de la Terra al nord d’Europa plourà un 10-20% més a la conca mediterrània superior plourà un 20% menys i augmentarà l’evaporació per l’augment tèrmic => menys recursos hídrics Augmentarà el nivell del mar entre 20 – 80 cm dilatació de l’aigua marina
- 32. El casquet glacial de l’Antàrdida en principi no es fondrà Ja es detecta que l’àrtic i Groenlàndia està retrocedint https://www.youtube.com/watch?v=fo1Boie7mtI
- 33. L’Aneto ha perdut el 50% de la glacera en 100 anys
- 34. Emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) http://www.ccma.cat/el- temps/loficina-catalana-del-canvi- climatic-publica-les-dades-demissions- de-gasos-defecte-hivernacle-a- catalunya/noticia/2759514/ http://canviclimatic.gencat.cat/ca/cam panyes_i_comunicacio/publicacions- de-canvi-climatic/
- 35. Augment dels fenòmens adversos Alteracions de l’equilibri dels ecosistemes Sobretot els d’alta muntanya de clima fred Extensió i increment de les zones afectades per malalties tropicals Hi ha l’efecte de la inèrcia, encara que es redueixi el CO2 la disminució de la temperatura no és immediata. Mesures preventives Ús d’energies alternatives Promoció del transport públic Estalvi energètic
- 37. 3.2.2 – La reducció de la capa d’ozó
- 38. “forat” aprimament de la capa d’ozó Àrea on la quantitat d’ozó és per sota d’uns nivells establerts. A la troposfera (0 – 13 km) és un contaminant nociu. A l’estratosfera, la cap d’ozó ocupa dels 13 – 50 km, més concentrat als 25 km. És més gruixuda a l’equador i mínima al als pols i es mou horitzontalment per l’estratosfera. Filtra els raigs UV. A l’Antàrtida 1966 1982 (- 50 – 60 %)
- 45. CFC o Clorofluorocarbonis o freons. Usats com a propel·lents, refrigerants i dissolvents A l’estratosfera els CFC alliberen els Cl que descomposen l’ozó. Un sol àtom de Cl descompon moltes molècules d’ozó.
- 47. CH4 produït naturalment pel metabolisme dels éssers vius i descomposició mat orgànica en cond anaeròbiques. Òxids de nitrògen: alliberats directament a l'estratosfera pels avions de reacció, en reaccions combustió motors d'explosió i en desnitrificació bacteriana sòls.
- 48. Sources and sinks of stratospheric NOx and NOy. The direct conversion of N2O5 to HNO3 takes place in aerosols Model calculations conducted in the 1970s found that an aircraft fleet in the stratosphere would represent a serious threat to the O3 layer. This environmental concern, combined with economic considerations, led to scrapping of the supersonic aircraft plan in the United States (the Europeans still built the Concorde).
- 49. També es comença a notar un aprimament de la capa d'ozó a la zona àrtica i en latituds mitjanes-altes de tots dos hemisferis, però... Els forts vents de les capes altes de la troposfera empenyen els gasos contaminants cap a les zones polars. Durant l'hivern, les Tº baixes degut al fort albedo, faciliten la formació de núvols polars estratosfèrics. Les partícules de gel capten les molècules de CFCs. A la primavera, l'augment de tª fa que els núvols s'esvaeixin i alliberin el Cl dels CFCs que es combina amb l'O3 en les capes altes O3 + gasos contaminants CFC (Cl, Br) + radiació UV = O2 + òxids de Cl/Br Òxids de Cl/Br + O = O2 + gasos contaminants (Cl/Br) per què els aprimaments es troben a les zones + fredes de la Terra?
- 52. XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA A Catalunya, la XVPCA, té una estructura piramidal punts de mesura i el Centre Receptor i Coordinador de Dades que proporcionen permanentment dades de la qualitat de l'aire i dels nivells d'immissió.
- 53. ÍNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L'AIRE, L'ICQA (a Cat al 1995) = [-50 (pitjor qualitat aire) a 100 (millor qualitat aire)]. Té en compte els 5 principals contaminants atmosfèrics: CO SO2 NO2 O3 partícules en suspensió Un ICQA - : com a mínim, un dels contaminants ha ultrapassat el nivell límit d'immissió fixat per la normativa vigent actualitzada Un ICQA + : els 6 contaminants que determinen l'ICQA estan presents a l'aire en concentracions inferiors als valors límit
- 54. Geoinformació - Dades de qualitat de l'aire http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/avaluacio/icqa/que_es_lindex_catal a_de_qualitat_de_laire/ http://dtes.gencat.cat/icqa/
- 55. Humanització (zones urbanes o molt industrialitzades) Fonts de calor Fàbriques Calefaccions Motors,... Illes de calor Precipitacions més abundants Menys radiació solar Aire més sec Vents més variables en Direcció i intensitat Materials que capten la calor ... Formigó asfalt
- 58. Tècniques paleoclimàtiques Per l’estudi de les variacions del clima. Es dedueix l’abundància dels gasos hivernacle (CO2 i CH4) que del clima i les condicions de temperatura i humitat que predominaven en altres èpoques. Dendrocronologia (del grec dendron -arbre-, cronos -temps- i logos -coneixement- ) Els anys de sequera els anells de creixement dels arbres són més fins que els anys de clima favorable. Dóna informació dels darrers segles (la vida de l’arbre). 58
- 59. 59
- 60. Els anells es formen cada any i són un registre del temps Són formats pel càmbium, un meristema secundari, que roman inactiu durant el període desfavorable i produeix noves cèl·lules durant el període favorable. En l’estructura queda registrada la informació que hagi afectat els processos de creixement de l'arbre. Ja que, la variabilitat del clima i dels factors ambientals modifiquen: • la taxa de formació de noves cèl·lules, el nombre, tipus i mida, • el material utilitzat per construir-les, determinant, al seu torn, • les característiques físiques dels anells (gruix i densitat) i • químiques (proporció de cel·lulosa i lignina, contingut d’isòtops, de metalls pesants, de calci i d’altres elements). 60
- 61. Testimonis de gel (columna de gel) Groenlàndia i l’Antàrtida porten milers d’anys cobertes de gel que no s’ha fos. En el gel queden atrapades bombolles d’aire de l’atmosfera en el moment en què va precipitar aquella neu. Es pot mesurar la proporció de gasos hivernacle i deduir les condicions de temperatura anuals i conèixer el clima de les últimes desenes de milers d’anys. 61
- 62. Ash from volcanic eruptions becomes trapped in ice sheets along with snow and dust. Scientists use the volcanic ash found in ice cores to date the cores and to estimate the intensity of past volcanic activity. This satellite image shows black ash from the eruption of Hekla on top of bright white Icelandic snow on February 29, 2000. (NASA image courtesy Jesse Allen) 62http://earthobservatory.nasa.gov/Features/Paleoclimatology_IceCores/
- 63. Testimonis (cores) dels sediments oceànics. Amb vaixells oceanogràfics. Permet deduir quan hi va haver més sedimentació, per tant, l’activitat fluvial i per tant, les condicions climàtiques durant períodes d’alguns milions d’anys. El pol·len fòssil. Es pot reconèixer el pol·len de determinades famílies de plantes que viuen en unes condicions climàtiques concretes. Podem obtenir informació de desenes de milions d’anys. Relacions isotòpiques de l’oxigen. La proporció dels diferents isòtops de l’oxigen que es troba en alguns minerals té a veure amb la composició atmosfèrica i la temperatura en el moment en què es fa formar aquest mineral. Permet estudiar el clima al llarg de tota la història de la terra. Hi ha tipus de roca que es formen en condicions climàtiques molt concretes Climes tropicals: carbó i bauxita Climes càlids i secs: roques salines Climes glacials: Til·lites 63
- 65. La gran niebla asesina de 1948 que mató a 70 personas http://www.abc.es/ciencia/abci-polucion-ciudad- convirtio-niebla-asesina-201710262235_noticia.html La polución mata, pero su efecto suele ser invisible. Sin embargo, el 27 de octubre de 1948 la polución se convirtió en una niebla asesina en la ciudad de Donora, en el estado de Pensilvania (Estados Unidos). Las moléculas tóxicas generadas en dos metalúrgicas se acumularon en el aire desde el 27 hasta el 31 de octubre a causa de un fenómeno atmosférico de inversión térmica. A causa de esto, la mitad de los 14.000 habitantes de Donora enfermaron; 20 murieron aquellos días y 50 más lo hicieron el mes siguiente. Algunas estimaciones concluyeron que la niebla podría haber matado a miles de personas de haber durado más. Diez años después de que la lluvia limpiara el aire, la tasa de mortalidad en la ciudad era significativamente superior a la de comunidades cercanas.
- 66. La liberación de contaminantes fue rutinaria durante al menos 30 años, pero la niebla se produjo a causa de un fenómeno de inversión térmica por el cual el aire caliente atrapa una masa de aire más frío en las cercanías de la superficie. La sucesión de varias noches frescas y frías, en combinación con el agua caliente del río Monongahela, que atraviesa la localidad, así como el humo también caliente de las fábricas, se convirtieron en los ingredientes necesarios para una tormenta perfecta. Las moléculas tóxicas se acumularon al nivel del suelo y formaron una neblina amarillenta rica en una amplia colección de moléculas altamente tóxicas, como el fluoruro de hidrógeno, el dióxido de azufre, el ácido sulfúrico, el monóxido de carbono y el dióxido de nitrógeno. La niebla era tan densa que la radiación solar no era capaz de degradar las moléculas con la suficiente velocidad como para evitar su acumulación. Como se averiguó después, su origen estaba en dos metalúrgicas de la ciudad: la American Steel and Wire y la compañía Donora Zinc Works. El día 28 se materializó una extraña neblina. Por la tarde, era tan densa que dificultaba encontrar el camino a casa y muchas personas mayores comenzaron a tener problemas respiratorios, según recoge la «Historical Society and Smog Museum» de Donora. Al comienzo de la crisis los médicos de la ciudad recomendaron la evacuación inmediata de todas las personas con problemas respiratorios. Pero enseguida, murieron 11 personas. Mientras los médicos trataban a los afectados con oxígeno, las compañías causantes de la niebla asesina negaban tener responsabilidad alguna: a fin de cuentas, habían estado haciendo lo mismo durante décadas.
- 67. Fuera como fuera, miles de personas se agolparon en los hospitales por problemas respiratorios y no fue hasta el día 31 en que las fábricas detuvieron su producción. Por suerte, ese mismo día la lluvia acabó con la inversión térmica y dispersó la polución. La nación se da cuenta del problema La polución no solo afectó a Donora, sino también a localidades próximas. Este escandaloso evento fue recogido por el periodista Walter Winchell y recibió una notoridad nacional. Revistas, televisiones y periódicos se hicieron eco de lo ocurrido. Como consecuencia del suceso, la polución se convirtió en un asunto que preocupaba al público. Las autoridades y los científicos llevaron a cabo una investigación sobre lo ocurrido. Se descubrió que una inversión termica fue la causa de la acumulación de la niebla. En consecuencia, se introdujo el término «smog» para hablar de una acumulación puntual de polución por causas naturales y también artificiales. Se descubrió que las emisiones de la planta de zinc mataron a la vegetación en un radio de casi un kilómetro en torno a sus instalaciones. Las autopsias revelaron que los niveles de flúor en el organismo de los fallecidos eran 20 veces superiores a los normales, y se concluyó que la acumulación del fluoruro de hidrógeno fue la primera causa de las muertes. En 1955 el gobierno federal aprobó el «Clean Air Act». La compañía Donora Zinc Works finalizó sus operaciones en 1957. En el pueblo de Donora, se adoptó el lema «Clean Air Started Here» («El aire limpio comenzó aquí»). En 1963 la legislación federal recogió nuevas medidas contra la polución y en 1970 se creó la Agencia de Protección Ambiental y se crearon los estándares de calidad del aire. Años después, activistas instalaron una placa y abrieron un museo para recordar lo sucedido.