ADG_pac4

05.556 / 05.041 · Administració i Gestió d’Organitzacions / Organització i Administració d’Empreses. Comptabilitat · PAC4 ·
2015-16 · ETI/GEI/GM/GTT · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació
PAC 4
Presentació
Aquesta és la PAC que aborda, tal i com s’indica en el pla docent, les competències i continguts
corresponents al mòdul 5 de l’assignatura anomenat el rol dels sistemes i les tecnologies de la
informació en les organitzacions.
Competències
Del conjunt de competències abordades en l’assignatura i que es detallen al pla docent, les que es treballen
en aquesta PAC són:
C6. "Capacitat per identificar el paper que juguen les TIC en les organitzacions" (De GEI8 i GM19)
Objectius
Comprendre els conceptes introduïts en el mòdul i saber-los identificar o aplicar a problemes teòrics i a
situacions que emulin la realitat.
Descripció de la PAC
Per l’èxit en resoldre aquesta PAC és necessari seguir el cicle metodològic indicat al pla docent:
1. Llegir les indicacions de la Guia d'Aprenentatge per al mòdul i els seus bits corresponents.
2. Llegir, comprendre i estudiar els materials i recursos, seguint les indicacions de la Guia
d’Aprenentatge (punt 1).
3. Iniciar la resolució de la PAC a partir:
a. Del que s'haurà après en els bits.
b. De les possibles indicacions que doni el consultor via tauler.
c. D'aquella informació addicional que l'estudiant hagi d'obtenir -a partir de la bibliografia o
d'altres fonts que accedeixi pel seu compte.
4. Compartir dubtes o suggeriments mitjançant el fòrum i/o la bústia del consultor.
Recursos
Els recursos Bàsics per desenvolupar aquesta PAC són els Bit 51 i el document "L'empresa-xarxa segons
l'equip docent de AGO".
NOTA D’ACLARIMENT: Tal com s’indica a la Guia de Bits de l’aula, el Bit 52 no és de lectura obligada,
donada la seva abstracció conceptual. En el seu lloc, l'equip docent de l'assignatura ha preparat un
document anomenat "L'empresa-xarxa segons l'equip docent de AGO" que vol resumir i aclarir aquest Bit52,
que es troba publicat a l’aula, i que s’utilitzarà de referència, enlloc del Bit 52, a l’hora de tractar el tema de
les noves formes de les organitzacions.
La utilització de recursos Complementaris pot ser necessària en funció de les necessitats de l’estudiant. A
l’espai de recursos de l’aula l’estudiant trobarà l’accés a la bibliografia recomanada, a altres fonts
d’informació i a eines de suport addicional (entre ells exercicis similars d’altres semestres).
Criteris de valoració
La puntuació de cada pregunta s’indica en cada enunciat. Es valorarà principalment la correcció de les
respostes, la capacitat de raonament o justificació, i la capacitat de síntesi; però també la correcció formal
de les respostes i, si aplica, la seva claredat discursiva o de desenvolupament.
1

Aquesta PAC4 tindrà un valor del 10% sobre el total de la nota global d’Avaluació Continuada, a diferència
de les anteriors PAC, que tindran un pes del 30% cadascuna.
Format i data de lliurament
El lliurament de les respostes s’ha de fer a la pastilla de l'aula denominada Lliurament d’Activitats en un
fitxer o conjunt de fitxers .pdf, .doc, .rtf, o .odt. No és necessari que l'esmentat arxiu contingui els enunciats.
Al peu de pàgina escriviu el vostre nom complet i el nombre total de pàgines que conté la resposta.
El nom del fitxer tindrà el següent format: Cognom1_Cognom2_PAC4.doc. Els cognoms s'escriuran sense
accents. Així, una estudiant anomenada "Marta Cano Roda" hauria d'anomenar l’arxiu:
Cano_Roda_PAC4.doc
La data límit de lliurament són les 24 hores del dia 24 de maig de 2016. Les solucions de la PAC4
apareixeran a l'aula el dia 26 de maig.
Enunciat de la PAC
Recordeu que la capacitat de raonament i de síntesi es tindrà en compte en la valoració de les qüestions
plantejades.
PREGUNTA TEÒRICA (3 punts)
L’article de Manuel Castells, publicat a http://elpais.com/diario/1997/05/20/opinion/864079204_850215.html
fa referència a l’empresa-xarxa i als reptes que planteja.
A partir d’aquest article i dels materials de l’assignatura, es demana definir amb detall quines
característiques té una empresa-xarxa i el contrast o diferències que suposa en relació a una xarxa
d’empreses. S’exigeix una resposta argumentada i completa (1,5 punts)
En l'economia tradicional es considera una xarxa d'empreses a un numero determinat d'empreses que
pertany a una matriu, la comunicació de la qual entre elles funciona de manera centralitzada. Per exemple
una multinacional amb seus al voltant del món la presa de decisions es fa des de l'empresa central on
solament ahi una única presa de decisions per a totes les seus sense tenir en compte la idiosincràsia
geogràfica.
Aquest tipus d'empreses funcionen de forma jeràrquica i els sistemes de treball són totalment rígids a
diferència del model d'empresa xarxa. Es tracten de models piramidals on una executiva formada per uns
pocs membres és el que pren les decisions en el negoci i on les responsabilitats a mesura que descendim
en aquesta suposada piràmide van descendint.
Les xarxes d'empreses per a la realització d'un producte tenen una sèrie de costos fixos que l'empresa
xarxa no tenen com són una plantilla, infraestructures així com majors tributacions amb la qual cosa els
porta a una exposició als mercats superior a causa d'aquests costos fixos que l'altre model no porta.
“La empresa red no es una red de empresas, sino una forma de organización en red de las actividades de
todo tipo de empresas”
2

Les primeres empreses que es van adaptar a aquest desafiament van ser les grans multinacionals
mitjançant la seva descentralització interna, donant major autonomia a les seves filials als diferents països
on es troben igual que als seus departaments o lineas de producte permetent-los iniciatives pròpies que fins
i tot arriben a competir entre elles.
Aquest model estratègic gira entorn a un projecte o a un únic producte que una vegada finalitzat, les
empreses o departaments que han participat en la realització del mateix queden lliures per poder escometre
altres projectes. Permetent a la xarxa poder reestructurar-se de manera diferent per a un nou projecte o
producte.
Els beneficis del projecte es reparteixen entre els diferents participants en el mateix poden ser empreses de
diferents àmbits les que hagin participat en la confecció, de manera que tot gira entorn al projecte. El
concepte d'empresa com ho coneixem segueix vigent però solament com a unitat jurídic-financera la part de
gestió i producció no.
Els dos sistemes de xarxes connecten, xarxes de petites empreses que treballen per a les grans, però cada
vegada més no de forma exclusiva per una d'elles
Una xarxa d'empreses es basa en model tradicional d'organització els productes que es generen són
idèntics on tots els processos i lineas de producció estan totalment centralitzats. Una empresa xarxa manté
aliances estratègiques amb altres empreses i comparteix idees amb altres empreses per a la creació de
productes.
Les mateixes empreses practiquen alhora la cooperació i la competència. En ser el projecte la unitat, la
contracta de treballadors més convenient és per serveis, per a una activitat donada i només pel temps
d'aquesta activitat.
En l'empresa tradicional la contractació és de forma permanent el que porta amb si càrregues socials igual
que tenir un sempre un nombre de treballadors en plantilla de forma permanent sense importar el volum de
treball. En l'altre model la plantilla s'adapta a les necessitats del moment.
En girar tot entorn a un projecte treballo es dispersa entre les diferents empreses i localitats entre les
empreses que ho formen, al mateix temps que es coordinen les tasques gràcies a la comunicació mitjançant
eines Tic.ya que permeten un funcionament flexible en xarxa, amb la força de treball dispersa en diferents
empreses i localitats.
Un exemple de la nova economia global podria ser est. La marca XH crea un nou smarphone de nom
Collins S1, la logística aquesta a Espanya, els processadors els fabrica Qualcom a Corea del Sud i
l'assemblatge dels mòbils es produeix a Xina per una altra empresa. Quan el mòbil ja aquesta al mercat la
relació empresarial finalitza podent les empreses que participen en aquest projecte participar en altres
projectes o també estar participant paral·lelament en altres projectes amb altres aliances.
3

L’autor esmenta una situació que contempla diversos reptes. Quins serien al teu entendre aquests reptes, a
quins nivells (organitzatius, de mercat, en relacions laborals...) afectarien i com, i per què es plantegen com
a tals? S’exigeix una resposta argumentada i completa (1,5 punts)
Les dues contradiccions de l'empresa xarxa, es troben, entre dinamisme econòmic i desprotecció social, i
entre flexibilitat competitiva i estabilitat productiva. Aquests elements són el veritable debat per a empreses i
treballadors en la nova economia global.
a) Organitzatius
A nivell empresarial En aquests temps de canvis constants l'empresa xarxa és l'instrument necessari per
assegurar la flexibilitat, que és la mare de la competitivitat.
El treballador sofreix la desprotecció els sindicats no funcionen en xarxa, per la qual cosa la generalització
d'aquesta forma productiva en últim terme acaba amb els actuals sindicats com a forma d'organització dels
treballadors, encara que no necessàriament amb el seu paper polític, això representaria una fallida
essencial del nostre sistema de convivència.
b) Mercats
Estudis realitzats a empreses en Silicon Valley que és una economia és dinàmica funcionen de la següent
forma. Es genera un projecte, s'executa, els mercats acullen el producte o servei i fi del projecte. Les
conseqüències són que el treballador finalitza el vincle laboral amb l'empresa contractant sense tindre dret a
prestacions socials.
El dinamisme econòmic genera desprotecció social i minva els drets dels treballadors. Però el mes important
és que la competència tendeix a imitar el mateix funcionament amb la qual cosa el nombre de treballadors
amb aquest tipus de situació laboral augmenta i això reflecteix a la vegada un dinamisme contagiós en la
societat que genera molta desigualtat.
c) Relacions Laborals
El perfil del nou treballador va cap al treballador autònom la tendència dels llocs de treball evoluciona cap a
temporalitat o de consultoria, però el salar-ho mitjà d'aquestes ocupacions sera superior que el salari mitjà
Els treballadors, individualitzen la seva relació amb el seu ocupador, fent-los molt més vulnerables. I la seva
capacitat de negociació disminueix més en els baixos nivells de qualificació, per la qual cosa s'accentua la
desigualtat salarial.
En l'economia informacional, la qualitat i motivació del treballador són font essencial de productivitat.
PREGUNTES TEST (2 punts: 0,25 punts / pregunta)
Aquest test està format per 8 preguntes per a cadascuna de les quals només hi ha una resposta correcta.
Intenteu entendre els conceptes i aspectes que es plantegen per a una millor comprensió del contingut dels
mòduls. Utilitzeu el model adjunt per a les respostes d'aquest test.
1 2 3 4 5 6 7 8
d d d d c b d d
4

1. En l’actualitat, quan es diu que un sistema d’informació s’integra a la cadena de valor de l’empresa,
implica que:
a. La informació té valor estratègic
b. La informació té valor instrumental
c. La informació té un valor temporal
d. Cap de les anteriors
En la cadena de valor, el sistema d’informació forma part de la infraestructura de l’empresa i, com el
procés de recursos humans (dirigir per- sones), alimenta i proporciona valor per a tots i cada un dels
processos de l’organització
2. La falta de concordança entre l’estratègia empresarial i els sistemes d’informació d’una empresa:
a No té importància si els sistemes d’informació són eficients
b No té importància si l’empresa és de petita dimensió
c Únicament té conseqüències negatives si l’empresa implementa un sistema d’informació obsolet
d Pot fer fracassar la implementació del sistema d’informació dins de l’empresa
Com a resultat de l’estudi, es va observar que les empreses que no obtenien beneficis per al negoci
de les seves inversions en SI/TI eren aquelles en les quals no hi havia un “ajustament” entre les
estratègies de negoci i les estratègies de sistemes i tecnologies.
3. L’empresa-xarxa es caracteritza per:
a Un control compartit
b Una jerarquia compartida
c Una presa de decisions compartida
d Totes les anteriors
4. Els sistemes de ”Business Intelligence”, en tant que processos de transformació de les dades en
informació, i de la informació en coneixement, de forma que es pugui optimitzar el procés de presa de
decisions en els negocis, poden ser classificats com a:
a Sistemes d’informació per donar valor als departaments administratius de l’empresa
b Sistemes d’informació per donar valor als departaments tecnològics d’informació
c Sistemes d'informació per donar valor als usuaris i clients
d Cap de les anteriors
Se denomina inteligencia empresarial, inteligencia de negocios o BI (del inglés business
intelligence), al conjunto de estrategias y aspectos relevantes enfocados a la administración y
creación de conocimiento sobre el medio, a través del análisis de los datos existentes en una
organización o empresa.
5

5. Indica quina de les següents afirmacions és correcta:
a L’empresa-xarxa es caracteritza per la millora de la utilització dels recursos
b L’empresa-xarxa es caracteritza per la descentralització externa
c L’empresa-xarxa es caracteritza per la descentralització interna
d L’empresa-xarxa es caracteritza per la xarxa d’empreses
De fet, mentre que a la dècada dels vuitanta l’organització de l’activitat empresarial es va basar en
la descentralització externa, amb l’aparició de l’outsourcing i altres models de subcontractació,
durant els noranta aquest model coexisteix amb un de nou, l’empresa xarxa, basat en la
descentralització interna que representa el treball en xarxa a l’interior de les organitzacions
empresarials.
6. La informació que utilitzen els directius d’una fàbrica en el procés de presa de decisions forma part
de:
a Les tecnologies de la informació
b El sistema d'informació
c El sistema de producció
d El sistema d’informació i de producció
El sistema d’informació proporciona suport al sistema de producció i, alhora, n’extreu dades i
coneixements. El sistema d’informació inclou les eines o infraestructura tecnològica (els sistemes
informàtics). Informació i tecnologia constitueixen un binomi, dues cares de la mateixa moneda. No
es pot imaginar la informació sense tecnologia, ni al revés.
7. Les noves tecnologies han permès que:
a Les decisions es prenguin en base a la tecnologia
b La informació sigui un actiu intangible a les empreses
c Els directius deleguin decisions estratègiques
La direcció general i els primers executius de les empreses no poden deixar de pensar-hi i han de
disposar d’un nivell de coneixement sobre els SI/TI suficient per a poder treballar i dialogar amb la
direcció de sistemes i per a prendre cert tipus de decisions que no es poden delegar als
“tecnòlegs” (Ross i Weill, 2002; Diversos autors, 1995).
8. La integració dels sistemes d’informació en els sectors de producció, ha implicat canvis en:
a La mecanització de processos interns
b La distribució de productes
c L’organització del treball
6

PREGUNTA PRÀCTICA (5 punts)
L’empresa SUI GENERIS és una empresa-xarxa des de fa poc temps, amb una organització
descentralitzada que disposa de centres de producció en diversos països, alguns propis i alguns
subcontractats, que estan adaptant-se a la nova realitat i manera de funcionar. En aquests moments la
direcció general ha de prendre decisions sobre diversos aspectes, i us ha contractat com a consultors per a
donar-li suport en aquesta fita.
El creixement de l’empresa i la seva evolució fins esdevenir una empresa-xarxa, així com el paper de la
tecnologia i els sistemes d’informació, han provocat molt debat intern i adaptacions desiguals a tots els
canvis que el fet de convertir-se en empresa-xarxa implica. Algunes unitats tenen molt alt nivell d’inversions
en tecnologies de la informació i d’altres en menor mesura, ja sigui pel tipus de tasca que realitzen dins el
procés productiu, ja sigui fruit de la història i l’evolució de l’empresa, i del país on s’executa cada procés.
L’element principal que ha motivat el canvi cap a un funcionament com a empresa-xarxa és l’existència de
diverses activitats productives que a part de tenir sentit en elles mateixes, és a dir, com a entitats i empreses
diferenciades, tenen la qualitat adient per a permetre dotar d’identitat pròpia i de marca a tot el grup.
Apartat 1 (2 punts)
Tenint en compte que la tecnologia i els sistemes d’informació són elements determinants en una empresa-
xarxa, identifica quines són les decisions que la Direcció General ha de prendre en relació als sistemes
d’informació de l’empresa, i quines no pot delegar en la direcció de SI/TI.
"La direcció general a de tindre un paper principal i ha d'assegurar que es disposa d'una estratègia global
de sistemes i tecnologies de la informació a més ha de participar en el disseny i implantació d'aquesta
estratègia."
Decidir quin rol han de cobrir les TI, ja que han de ser una eina fonamental i suport en tots els processos
de l'empresa a més de ser una eina per estalviar en costos ens a de poder servir per poder oferir nous
productes o serveis així com una relació diferent amb els proveïdors i clients. A la vegada explorar i aprofitar
si hi han les noves oportunitats generades per les tecnologies actuals per generar noves estratègies de
negoci.
Decisions de contingut La direcció general a de conèixer, comprendre i participar en el disseny del model
d'informació d'alt nivell i saber prioritzar a l'hora de decidir quins projectes han de rebre les inversions més
elevades en productes informàtics a més de saber obtenir avantatges competitius de cost, servei,
diferenciació, etc.
Integració i organització dels SI/TI dins l'empresa es tracta rol que pren la direcció en la presa de
decisions així com les relacions amb els diferents negocis, usuaris, i l'estructura interna de la informàtica
( centralitzada, descentralitzada,...). També com el nomenament dels directius de sistemes ( perfil, objectius,
recompenses, etc) així com les decisions de "comprar o fer" les decisions d'externalització i relacions amb
els proveïdors principals.
Assegurar la utilització efectiva per a crear valor per als clients i per a l'empresa.
Decisions d'infraestructura o plataforma tecnològica. El com substituïm el que, l'eina, el contingut, etc.
Aquestes decisions estratègiques són molt costoses, ja que es fan estudis d'impacte i retorn de l'inversió. La
direcció general és la decideix a l'hora d'emprendre enormes inversions tecnològiques. Establint avantatges
i inconvenients de cada alternativa en aquestes decisions s'inclouen les decisions de seguretat /
contingència, nivell de servei i confidencialitat.
7

Apartat 2 (1,5 punts)
Tenint present que l’objectiu de l’empresa és seguir donant cobertura a les necessitats del mercat de la
mateixa manera que ho ha fet fins ara, explica quina concordança hauria de tenir la seva estratègia de
negoci i els seus SI/TI.
Problema: L'empresa que s'aquesta analitzant presenta un problema de desigualtat. Algunes unitats tenen
molt alt nivell d'inversions en tecnologies de la informació i uns altres en menor mesura.
Causes:
- tipus de tasca que realitzen dins del procés productiu
- model d'evolució de l'empresa
- país on s'executa cada procés.
Objectius: - Donar cobertura a les necessitats del mercat
La manca principal que presenta l'empresa és un problema de descompensació en les seves unitats ja que
algunes tenen alts valors de inversion i en unes altres al contrari.
L'ús de les tecnologies de la informació conjuntament a les estratègies d'organització tecnològica són
imprescindibles per a la supervivència de l'empresa. Quan s'observen desajustaments entre les estratègies
de negoci i les de sistemes donen com a resultat que no s'obté benefici de les inversions en TU/SI.
En el nostre cas com a màxims responsables hem de realitza un clar diagnòstic de la situació actual del
negoci des de la perspectiva tant interna (competències i habilitats de l'empresa “com en què som bons?” )
com a externa (clients , productes, mercats ).
Com a màxims responsables hem de tenir identificades les estratègies del negoci, els objectius específics i
els moviments necessaris per realitzar en el futur.
L'estratègia SI sera aquella en la qual es reconeguin aquelles aplicacions necessàries per poder suportar
tots els processos del negoci i facilitar-nos la informació necessària per a la presa de decisions.
L'Estratègia de tecnologia TI ens permetrà mesurar constantment les capacitats i processos de l'empresa .
Apartat 3 (1,5 punts)
Quins creus que són els avantatges d’una empresa-xarxa per a si mateixa? Quins són aquells elements
positius que li són aportats a una empresa pel fet de ser empresa-xarxa?
- La descentralització organitzativa permet una organització adaptada a l'entorn on aquest situada
facilitant la integració dels seus membres amb la qual cosa permet un producte final mes efectiu.
Si tinguéssim un Mac Donalds al Marroc la composició de la carn no portarà carn de porc, no obstant això
en EE.UU és normal el consum de carn de porcí per tant l'hamburguesa és una mescla de dos tipus de carn
entre elles la de porc. Si s'adapta l'hamburguesa als gustos del pais s'obté un major numero de clients i el
benefici augmentará.
-Reducció de costos: Seguint amb el mateix exemple si fórem una xarxa d'empreses i partissin totes les
decisions de la central igual que els subministraments. Hauríem d'importar la matèria primera amb la qual
encariria el producte.
L'empresa en xarxa es beneficia d'aquesta descentralització també econòmicament ja que permetria un
abaratiment de costos si el proveïdor de carn és local que si hem d'importar el producte.
8

- Capacitat d'adaptació a diferents cultures empresarials en el nostre exemple també destacaríem
aquesta funció d'adaptabilitat en funció de l'entorn.
Flexibilitat Organitzativa: Possibilitat de dissenyar un producte en un pais, produir-se en un altre gràcies a
les eines TIC.
- Treballs a mesura dels Projectes: Amb la qual cosa permet eliminar càrregues socials i adaptar les
plantilles de personal a les necessitats de cada moment.
- Aliances estratègiques: Permeten a petites empreses a treballar conjuntament per a diverses empreses
i/o en diversos productes sense haver de treballar únicament en un producte o projecte.
- La presa de decisions principalment es basa en el coneixement no depenent de la jerarquia igual que la
gestió de la comunicació que és directa a tot el conjunt de nodes.
9

ADG_pac4

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to ADG_pac4

Similar to ADG_pac4 (20)

More from Marcos Baldovi

More from Marcos Baldovi (20)

ADG_pac4