EVOLUCIÓ I NOVES PERSPECTIVES: SIMBIOSI, XARXES ECOLÒGIQUES I EPIGENÈTICA
Seminari al Dept Ecologia de la UB per Jaume Tarrades (Catedràtic d’Ecologia de la UAB; CREAF).
15/03/2013
1r Biotecnologia
Núria Liñan, Macià Pallarès, Alejandro Fontal, Marta Pellicer, Alba Blanco, Ramon Vidal, Inma Pérez, Marta Fuente, Francesc Marginet,Roger Riera, Gerard Giménez, Elisabet Termes i Marc Armengol
The document contains a series of percentages from 57% to 73% spanning from October 2006 to October 2016. It also includes labels on the x-axis denoting months from October 2006 to October 2016. This appears to be a chart showing the evolution of weighted water reserves on Ibiza from October 2006 to October 2016.
Este documento presenta 36 problemas sobre la herencia de caracteres genéticos en diferentes especies basados en las leyes de Mendel. Los problemas cubren temas como cruces monohíbridos y dihíbridos, dominancia, recesividad, segregación de alelos y proporciones genotípicas y fenotípicas en descendencias filiales. Se pide determinar genotipos de padres e hijos, probabilidades de resultados en cruzamientos y explicar resultados observados de cruzamientos realizados.
1. El documento presenta 28 problemas de genética resueltos. El primer problema describe un cruce entre plantas de tallo alto y tallo enano, donde el tallo alto es dominante. Explica que la generación F1 será heterocigota y de tallo alto, mientras que la F2 tendrá tres genotipos y dos fenotipos en proporciones de 1:2:1.
2. El segundo problema analiza un cruce entre moscas negras que da como resultado 216 moscas negras y 72 blancas. Explica que las moscas ne
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Activitat
1. Llegeix el text i contesta:
La lluita per la vida no és una lluita cruenta (aspecte propugnat per A.R.Wallace) sinó una
millor adaptació a l'ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys
adaptats són eliminats. La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot
en els camps de la recerca d'aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties
i de l'èxit en l'aparellament. Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la
mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de
perpetuar l'espècie els individus que tenen algun avantatge, bé que lleuger, i són destruïts els
que presenten variacions en sentit contrari. Hom diu, doncs, que les variacions que
representen algun avantatge (i que tenen, per tant, més èxit) i llurs progènies han estat
seleccionades per un procés natural. És a dir, les diferents variacions tenen un valor de
supervivència divers enfront de les circumstàncies més o menys hostils en què viuen tots els
organismes. Mitjançant l'acumulació successiva de les variacions en una mateixa direcció, es
podria arribar a produir, finalment, una nova espècie. Allò que no pogué explicar fou el
mecanisme mitjançant el qual es produïa aquesta variabilitat, perquè encara no eren
conegudes les lleis de la genètica. Amb el desenvolupament de la genètica, hom observà que
les variacions corresponen a les mutacions i que la selecció natural actua, doncs, a la manera
d'un garbell de mutants, els quals se seleccionen per llur eficàcia biològica. La selecció actua,
de fet, a través del fenotip, el qual depèn, en part, del genotip i, en part, de l'ambient. El valor
d'adaptació d'un genotip depèn del medi ambient en què ha de viure el seu portador; entre
tots els mutants produïts a l'atzar, el medi selecciona els que, casualment, són més ben
adaptats a aquest ambient concret; però la selecció no és pas una selecció rigorosa i infal·lible,
sinó una qüestió de probabilitats o d'oportunitats de supervivència. Aquest fet és sovint
demostrat en la natura (melanosi industrial) i experimentalment (resistència a antibiòtics i
plaguicides, etc). Quantitativament, el procés d'evolució dels éssers vius sobre la terra pot
ésser explicat per mitjà de la mutació i d’aquesta selecció, juntament amb la migració o fluix
genètic entre les poblacions i la deriva genètica.
Explica el significat de la frase, “La selecció actua a través del fenotip, que depèn, en part, del
genotip i, en part, de l’ambient.”