2. PUBLICITAT
núm. 6 abril 2013
CULTURA
Sabadell
Comerç de proximitatA
Diuen que assolava els voltants de la vila un
drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats
de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent,
fins al punt que des de molt lluny amb les seves
alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de
tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats
i de les persones i per tota aquella contrada
regnava el terror més profund. Els habitants van
pensar que si li donaven cada dia una persona
que li serviria de presa, no faria l’estrall a tort i
a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els
va sortir d’allò més bé, però el que era realment
complicat, era de trobar una persona que cada
dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot
el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un
sorteig entre tots els habitants de la vila i que
aquell que destinés la sort seria lliurat a la
“simpàtica” fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre
se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els
estralls i malvestats que havia fet abans. Però...
vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla
del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda
era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que
es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou
sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir
que tant era la seva filla com la de qualsevol dels
seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La
donzella eixí de la ciutat i ella soleta s’encaminà
cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat,
desconsolat i afligit, mirava des de la muralla
com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic
enllà de la muralla, se li presentà un jove
cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una
armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota
preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja
que per allí rondava un monstre que així que
el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que
no temés, que no li havia de passar res, ni a ell
ni a ella, ja que havia vingut expressament per
combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la
princesa, com també a la vila de Montblanc.
La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror
de la donzella i amb gran goig del cavaller. Va
començar una intensa però breu lluita, fins que el
cavaller li va clavar una bona estocada amb la
seva llança, que va deixar malferida a la terrible
bèstia. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el
monstre pel coll i la donà a la donzella perquè
ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí
tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins
i tot, que els habitants de la vila havien vist tota
aquella gesta des de la muralla i que rebé amb
els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la
plaça major de la vila, els vilatans van acabar
de rematar aquell ferotge animal. De la sang que
en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les
roses més vermelles que la princesa hagués vist
mai, roser del que el jove cavaller en tallà una
rosa i li oferí a la princesa.
Tradicions
La llegenda de Sant Jordi i el drac
font:wikipedia
4. Preparació:
Pas a pas:
Es neteja el calamars i la sípia i es tallen, l’un a rotllanes, l’altra a daus. S’obren els musclos en
una olla amb un dit d’aigua bullint. Quan són oberts, se’ls treu una valva i es cola l’aigua per
treure’n qualsevol mica que porti. En una paella amb d’oli, es fregeix una llesca de pa, a poc foc i
tombant-la sovint, fins que agafi color. Llavors es treu i es posa al morter. S’hi afegeix més oli i s’hi
fregeix el peix, tallat a rodanxes i enfarinat. Quan és fregit, es reserva i es fregeixen les gambes
i els escamarlans, fins que comencin a agafar color. Llavors, es posen amb el peix. Després, el
calamars i la sípia, lleugerament. També es posen amb el peix. A la mateixa paella, s’ofega una
mica de ceba, tallada pel llarg. Quan és transparent, s’hi afegeix el tomàquet ratllat i una fulla de
llorer. Quan el tomàquet és cuit, es distribueix simètricament en una cassola el peix, el marisc,
el calamars, la sípia i els musclos. Es tira el sofregit pel damunt. Es pica el pa, amb uns brins de
safrà, unes quantes ametlles torrades pelades i unes quantes dents d’all. Es tira la picada a la
cassola, i després l’aigua dels musclos, un got de vi blanc, un pessic de sal i una mica de pebre
mòlt. Es tapa la cassola i es deixa coure, a poc foc, una estoneta. Llavors es destapa i es deixa
coure una estona més, per a què el suc es redueixi. S’apaga el foc i s’escampa una mica de
julivert picat pel damunt del peix. Es treu a taula amb la cassola.
Sarsuela
CUINA
Rap, escórpora,
nero, lluç, gambes,
escamarlans,
musclos, calamars,
sípia, ceba, alls,
tomàquet, julivert,
farina, llorer, safrà,
ametlles torrades,
pa, vi blanc, oli,
sal i pebre negre.
Es poden fer altres
combinacions de
peixos i mariscs.
Ingredients:
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
¿ Alguna vegada el teu mouse ha fet click AQUÍ?
Dons hauria de fer-ho!
PUBLICITAT
5. Tortugues
MASCOTES
Descripció:
Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir
un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada
generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a
vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per
darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen
dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de
ventral, unides entre elles.
La característica més important de l’esquelet de les tortugues és
que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca.
L’esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de
la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l’acció de les
extremitats.
El crani presenta característiques d’un gran primitivisme. No tenen
dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació
solar.
És proverbial l’extrema longevitat de les tortugues; diverses
espècies poden viure 100 anys o més.
N’hi ha d’hàbitats terrestres i n’hi ha d’aquàtiques, marines o
d’aigua dolça. Les d’hàbitat terrestre presenten dits
lliures, mentre que les dels aquàtics tenen les extremitats
transformades en aletes o bé els dits units per una
membrana.
Característiques: La característica més important de
l’esquelet de les tortugues és que una gran part de la
seva columna vertebral està soldada a la part dorsal de la
closca. L’esquelet fa que la respiració sigui impossible pel
moviment de la caixa toràcica; es realitza principalment
per la contracció dels músculs abdominals modificats
que funcionen de manera anàlegment al diafragma dels
mamífers i per moviments de bombament de la faringe.
El crani presenta característiques d’un gran primitivisme. Encara
que manquen de dents, tenen un bec còrni que recobreix la seva
mandíbula, semblança al bec de les aus.
Igual que tots els rèptils, les tortugues són animals ectotèrmics,
el que significa que la seva activitat metabòl·lica depèn de la
temperatura externa o ambiental.
Les tortugues muden la pell; no obstant això, a diferència
dels llangardaixs i serps, ho fan a poc a poc. També muden o
desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment
sense un ordre determinat. També estan caracteritzades per la
seva cua minúscula.
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
6. MASCOTES
Closca: La closca consta de dues regions:
• Espatller: és la part superior o dorsal (també anomenada “closca”); està constituït per
cinc fileres de plaques; la central o neural, en posició mitjana, flanquejada a cada costat per
les fileres costals, que, al seu torn estan flanquejades per les fileres marginals.
• Plastró: és la part inferior o ventral (també anomenat “peto”).
Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que
són ossificacions de la dermis que se solden a les vèrtebres i a les costelles; són una excepció
les espècies de la família Trionychidae, en les quals aquestes plaques estan reduïdes o so
cartilaginosa (rica en calci).
Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:
• Pell especialment consistent, gairebé coriàcea (semblant a el cuir).
• Plaques còrnies de queratina, comparables a les escates dels altres rèptils.
• Escuts ossis coberts per una fina capa còrnia lleugerament calcificada (només en
el cas de les tortugues
terrestres; és a dir, la família
Testudinidae).
Les tortugues que presenten
revestiment cutàni són
les tortugues de closca
tova (família Trionychidae)
i la tortuga nas de porc
(Carettochelys insculpata).
També la marina tortuga
llaüt, (Dermochelys coriacea)
té revestiment cutani però
enfortit amb nombroses
làmines òssies petites.
La resta de les tortugues
té una closca formada
per plaques òssies amb
revestiment d’escuts queratinosos. Aquestes plaques no coincideixen en nombre, posició ni
grandària amb els escuts, i això és el que proporciona rigidesa i solidesa a aquest tipus de
closca.
Les tortugues no poden treure’s la closca, tal com es mostra en alguns dibuixos animats,
perquè la columna vertebral i les costelles estan
soldades a aquest. L’estructura, forma i colorit de la
closca de les tortugues varia d’una espècie a una altra.
Biologia i ecologia: El metabolisme de les tortugues és
molt lent i, les espècies aquàtiques, poden romandre
sense respirar durant molt temps. En climes temperats
totes les espècies hibernen regularment.
La reproducció és ovípara i la incubació es realitza en
nius que elles mateixes excaven a la sorra de la platja,
on la calor necessària és aportada per irradiació solar.
Quan les cries neixen, malgrat tenir la mar a uns pocs
metres, moltes vegades hi ha depredadors esperant-les. Un cas especial és la primitiva tortuga
núm. 6 abril 2013
Els pitjors enemics de la tortugues són els
gossos que les veuen com a joguines o
aliment i poden produir-li greus ferides
Sabadell
Comerç de proximitatA
7. MASCOTES
núm. 6 abril 2013
terrestre Manouria emys, que construeix un niu d’aproximadament
50 cm d’altura a força de terra i fulles.
És proverbial l’extrema longevitat de les tortugues. Una de les
tortugues que es coneix que va viure més temps és la de Charles
Darwin anomenada Harriet, una tortuga gegant de les Galápagos
que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny de 2006 (va viure 176
anys).
Hi ha tortugues d’hàbitat terrestre, marí i d’aigua dolça. També
existeixen gran quantitat d’espècies amb hàbitats semi-aquàtics:
passen una part del temps en terra ferma i altra part en aigua dolça. Les d’hàbitat terrestre
presenten dits lliures, mentre que les dels hàbitats aquàtics tenen les extremitats transformades
en aletes o bé els dits units per una membrana.
Alimentació
La majoria de les tortugues de terra són
vegetarianes i algunes que viuen en zones
properes al mar són omnívores.
Una adequada alimentació és molt important
perquè les tortugues creixin sanes en captivitat.
Les tortugues joves s’alimenten tots els dies i les
adultes unes 3 vegades per setmana. Se’ls ha
d’oferir una barreja en trossets com en amanida
d’unes 9 parts de verdures i 1 part de fruites.
No és necessari oferir totes les varietats de
verdures alhora sinó que anar variant el menú
en els diferents dies.
Verdures: Pastanagues (cuita o crua), enciam, bleda, bròcoli, coliflor, tomàquet, etc.
Fruites: Poma, pera, raïm, gerds, kiwi, plàtan, figa, meló, síndria,
taronja, pruna, etc.
Aigua: Han de tenir aigua a disposició.
Hibernació
Quan acaba l’estiu i les temperatures descendeixen, la tortuga comença
el període d’hibernació de manera natural (octubre-abril), reduint el
seu metabolisme al mínim. És important en aquest període mantenir a
la tortuga en una caixa a l’interior de l’habitatge i evitar que s’enterri doncs pot ser considerada
aliment per un ratolí o estar exposada a la pluja, emmalaltir-se i morir.
Reproducció
Les femelles es distingeixen dels mascles per tenir el plastrón (part ventral de la
closca) plana en comptes de còncau i la cua més curta.
La maduresa sexual és aconseguida pels mascles al voltant del setè any i les
femelles al voltant dels 9 anys. El mascle persegueix a la femella amb insistència
copejant la seva closca o mossegant les seves potes, fins que aconsegueix muntar-
la posant-se després de la femella gairebé dempeus recolzat en les seves potes
posteriors, emet també uns gemecs. La femella emmagatzema l’esperma per
Durant la hibernació, si la tortuga desperta , no ha de ser alimentada.
Sabadell
Comerç de proximitatA
8. anar fertilitzant els ous que posa (la quantitat és variable de 2 - 12). La posta d’ous pot començar
immediatament o fins i tot pot, la tortuga pot entrar en hibernació amb els ous dins i posar-los
a la següent temporada encara que això no és tan freqüent. La tortuga fa forats d’uns 10 cm de
profunditat amb les seves potes posteriors on els enterra, per això ha d’existir un sòl no gaire dur, la
qual cosa pot causar retenció dels ous.
Signes de possible malaltia
Caminar sense aixecar el cos del sòl
Caminar arrossegant les potes posteriors
Secreció pel nas, ulls o boca.
Estirar seguit el coll i obrir la boca
5 o més dies sense defecar
3 o més dies sense menjar
Malalties de les tortugues
És freqüent que les tortugues es danyin la closca o les potes
a causa d’una caiguda o esgarrapada i per la mossegada
d’altres animals com els gats i les rates.Quan les ferides són
superficials n’hi ha prou amb rentar amb aigua i sabó, en
cas contrari és necessari usar un desinfectant.
Deformació de la closca, és una malaltia freqüent en les tortugues en captivitat i es tracta d’un procés
irreversible i solament podem tractar de frenar-ho perquè no s’agreugi, això s’aconsegueix alimentant
adequadament a la nostra tortuga i tenint unes instal·lacions adequades.
Les malalties respiratòries són molt comunes i es presenten en totes les tortugues.
En les tortugues terrestres els principals símptomes són l’emissió de mucositats, llàgrimes als ulls,
abatiment i la respiració amb la boca oberta emetent una espècie de xiulada.
En les tortugues aquàtiques es nota perquè la tortuga sura, passa molt temps fora de l’aigua, menja
mocs, respira amb la boca oberta i menja molt poc.En aquest cas és recomanable que la vegi un
veterinari.
Els fongs són una malaltia que es presenta per dolenta o excessiva alimentació i la falta d’aigua en
l’aquari.
La falta de vitamines és molt freqüent i es manifesta amb abscessos auriculars,ulls inflats i closca tova
o deformada, es corregeix subministrant la quantitat adequada de vitamines sense sobrepassar-la.
MASCOTES
núm. 6 abril 2013
Exemplars de tortuga mediterrània
La closca no s’ha de pintar,
la pintura és tòxica.
Sabadell
Comerç de proximitatA
9. LLAR
Com prevenir incendis a la llar
Els incendis domèstics són els que provoquen majors pèrdues econòmiques. Fins i tot víctimes
mortals, encara que el 90% dels incendis s’extingeixen sense víctimes, a Espanya moren
anualment unes 150 persones a causa dels incendis. (I al nostre país, les morts o invalidesa física,
mental i emocional és de 2 persones diàriament producte d’un accident, incendi o els productes de
la combustió).
Recomanacions Generals
Aquestes són les recomanacions per prevenir un incendi a
casa:
1.-Instal·lar un detector de fum amb alarma on sigui
necessari.
2.-Tenir un extintor. A continuació es presenten els passos
per utilitzar-ho:
-Estirar la tanca de seguretat
-Apuntar a la base del foc
-Apretar el gallet
-Moure el doll de costat a costat i de darrere a endavant
3.-Si s’usen calefactors elèctrics, situar-los almenys a 1
metre de material combustible
4.-No sobrecarregar els endolls elèctrics.
5.-No col·locar ni guardar utensilis de plàstic damunt del forn.
6.-No usar peces de màniga llarga en cuinar.
7.-Mantenir encenedors i llumins fora de l’abast dels nens.
8.-Buidar bé els cendrers dels cigars.
9.-Quan sigui possible, utilitzar tapisseria amb materials resistents al foc.
10.-No fumar al llit.
11.-Allunyar les estufes fins a almenys 1 metre del llit.
12.-Prendre precaucions especials en emmagatzemar líquids inflamables
com a gasolina, acetona, benzè, alcohol, aiguarrás, cola de contacte i
querosé.
13.-Identificar els focus possibles d’un incendi (aquests estan principalment a la cuina)
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
10. LLAR
Tipus de foc
Classe A: són els que es produeixen per materials com
fusta, paper, goma, etc.
Classe B: els que són resultat de la combustió de líquids
inflamables com gasolina, oli, quitrà, pintures a base
d’oli, laca i gasos inflamables.
Classe C: són tots aquells relacionats amb problemes
eléctrics.
Com actuar en un incendi
1.-Abandonar la llar el mes aviat possible.
2.-Usar escales en comptes d’ascensors, si es dóna el cas de viure en edificis plurifamiliars.
3.-En evacuar, moure’s el més baix possible. El fum i els gasos tòxics tendeixen a pujar amb la
calor.
4.-Tapar-se la boca amb roba per tractar de no respirar fum.
5.-Tancar les portes per les quals es passa per retardar tot el possible
l’avanç del foc.
6.-Si es troba atrapat en una cambra sortir per la finestra, és mes
recomanable.
7.-Si no surt fum per sota la porta i no està calenta, obrir-la
lentament: si hi ha massa fum o foc a l’exterior, tancar-la ràpid.
8.-Cridar als bombers una vegada estem fora.
9.-Si es cala foc a la roba, no córrer: tirar-se a terra, tapar-se la cara amb les mans, i rodar sense
parar per ofegar les flames.
www.estevecuines.com
REFORMAR, redissenyar espais.
Adequar espais per gaudir
de noves experiències
93.711.55.43Crta. Barcelona 144. Sabadell
PUBLICITAT
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
11. PUBLICITAT
núm. 6 abril 2013
oferta vàlida fins a final d’existències
Buenos días a todos,
Me gustaría hablaros de algo que actualmente todo el mundo
le gustaría aprender: sacar el máximo partido a tu presupuesto. Si bien tener un presupuesto
ajustado es lo más corriente hoy en día, eso no significa que no podáis sacar el máximo partido a
éste.
El primer consejo es: contrata un experto. Parecerá una tontería pero no lo es. Un experto, o
una experta (Wedding planner...) sacará el máximo partido al dinero que puedas permitirte.
Pensad que tienen contactos, descuentos, lugares con ofertas que solo ellos (o yo..) consiguen (o
consigo... ;)).
Hasta aquí todo bien, ¿no? Pues ahora os hablaremos de qué aspectos tenéis que tener presente
para que vuestr@ organizador@ lo tenga aún más fácil. Empezaremos destacando el papel de la
ceremonia: la mejor manera de ahorrar con esto es hacerlo en el mismo sitio del banquete. No
sólo os ahorrará en transporte, sinó también en presupuesto ya que no tendréis que pagar lugar
para ceremonia y banquete. ¡Estará todo en el mismo sitio!
Seguimos con el banquete. Muchas veces los menús de los restaurantes nos traen de cabeza...
¿pero por qué no contratar un cátering? Pensad que muchos cáterings trabajan con restaurantes
y masías a cambio de buenos precios, como es el caso de Sauleda o Moncho’s. Y, ¿qué más
necesitas? Tu vestido y el de tu pareja podéis aprovechar uno ya usado por otr@, ¿no?, la red
social PinkNovias os ayuda en esto.
Para acabar, ¿qué hago con la fotografía y la música? En cuanto al primero, busca fotógrafos que
trabajen por cuenta propia, no grandes empresas. En cuanto a la música, un buen músico que
trabaje el solo tendrá más experiencia y precio ajustado que no otro. Parecerá una tontería pero
no lo es.
¿Qué os han parecido todos estos consejos? Espero que os hayan ayudado, ¡para eso estamos!
Vanessa Buendía 628188238 mllebuendia@gmail.com Carrer dels cardona, n57 (Baixos 2na) 08203- Sabadell.
Como sacar el máximo partido
a tu presupuesto de boda
Sabadell
Comerç de proximitatA COMERÇ
12. CULTURA
“Old sock”, Eric Clapton
L’incombustible Eric Clapton torna a sorprendre amb un nou
àlbum d’estudi, el vintè primer de la seva fructífera carrera,
i successor de l’exitós “Clapton” (2010). Aquest treball
està compost per deu versions de les cançons favorites de
Slowhand, on es barregen tota una gamma d’estils que han
marcat el guitarrista des de la seva infància, com ara el jazz,
soul, rock, reggae i blues. A més, aquest treball inclou dos
temes originals, “Every Little Thing” i “Gotta Get Over”, i compta
amb la col·laboració de destacats artistes, entre els quals hi
ha JJ Cale, Paul McCartney, Chaka Khan, Steve Winwood i Jim
Keltner.
núm. 6 abril 2013
Música
A “Old sock “ es
barregen tota una
gamma d’estils que han
marcat el guitarrista des
de la seva infància, com
ara el jazz, soul, rock,
reggae i blues
Després de tres anys sense àlbum, Clapton va tornar als estudis de gravació per donar forma a aquest nou treball
Sabadell
Comerç de proximitatA
13. núm. 6 abril 2013
La producció de l’àlbum va estar a càrrec de Doyle Bramhall II, Simon Climie, Justin Stanley i el
propi Clapton, i serà distribuït amb el segell discogràfic de l’artista, Bushbranch Records, en format
CD i doble vinil. Com a dada anecdòtica es troba la poc nítida imatge de la portada, la qual va ser
presa pel icònic guitarrista amb el seu propi dispositiu mòbil.
“Further On Down The Road”, original de Taj Mahal, és el primer tema a mostrar les seves
credencials, oferint una entretinguda melodia amb matisos de reggae, on sobresurt la perfecta
execució de l’harmònica.
El disc continua amb “Angel”, cançó que compta amb la col·laboració del llegendari JJ Cale donant
suport en els cors i cordes, estructurant una exquisida i agradable peça, on els passatges de
guitarra brillen amb llums pròpies.
Arriba el torn d’una versió renovada del clàssic dels trenta “The Folks Who Live On the Hill”,
on Clapton treu a la llum un estil més proper al blues, de la mà d’una base rítmica relaxada i
tranquil·litzadora.
A “Gotta Get Over”, Chaka Khan, la reina del funk-soul, dóna suport amb les segones veus,
incrementant lleument les revolucions i injectant bones dosis de dinamisme.
L’ambient torna a omplir-se de reggae amb la versió de “Till Your Well runs Dry”, de Peter Tosh,
un tema desbordant d’energia, vitalitat i sentiment, on els exquisits solos de guitarra de l’anglès
acaben per fonamentar una de les millors cançons de la placa.
El tancament de la primera meitat de l’àlbum és cortesia del jazz de “All Of Me”, que compta
amb la cèlebre col·laboració de Paul McCartney al baix. Propi del seu estil, el tall destaca pel
característic acompanyament de piano i la solidesa del so de la guitarra.
El blues torna a marcar presència en “Born To Lose”, un tema a mig temps que es mou sobre un
terreny ja recorregut, no arriscant en nous matisos.
A “Still Got The Blues”, original de Gary Moore, Clapton comparteix crèdits amb un vell conegut
de Blind Faith, Steve Winwood, qui aporta amb l’exquisida execució de l’òrgan. Una cançó que
continua en el camí de les melodies més tranquil · les, però que treu bons dividends d’una
immillorable interpretació.
Arriba el torn de “Goodnight Irene”, versió
del clàssic folk de la dècada del trenta que va
popularitzar Huddie “Leadbelly” Ledbetter, i que
reviu de la mà dels tints propis del blues que
impregna Slowhand.
A “Your One And Only Man” torna a aparèixer en
tota la seva magnitud el bell so de l’harmònica,
que comparteix el protagonisme amb acotats,
però necessaris sols de guitarra, generant una
melodia plena de bones vibracions.
“Every Little Thing”, el segon dels temes inèdits
de la placa, evidència immediatament l’empremta
de Clapton, amb una bella melodia, plena de
sentiment i una enganxosa tornada que treu
avantatge de les veus femenines del cor, i que
arriba al seu punt més important quan aquest rol
Portada del disc
Sabadell
Comerç de proximitatA CULTURAMúsica
14. és assumit per nens.
El tancament del viatge té textura jazz amb l’execució del tema “Our Love Is Here To Stay”,
propietat de George i Ira Gershwin, i que compta amb la col·laboració de Jim Keltner a la bateria.
Eric Clapton sol ser sinònim d’èxit i “Old Sock” no serà l’excepció a la regla, amb una proposta sòlida
i ben estructurada que li permet unificar diversos estils i fer-los funcionar en perfecta sincronia.
Independent que fer versions no sigui el camí més adequat per a algú tan talentós, resulta
innegable la seva innata capacitat per prendre cançons clàssiques, sense importar l’època en què
hagin estat concebudes, i fer-les pròpies, injectant aquests trets característics que tan bons rèdits li
han portat durant els seus 50 anys de trajectòria.
El temps no fa efecte en Slowhand, molt al contrari, amb cada nou treball ens demostra que la seva
música es troba més vigent que mai.
núm. 6 abril 2013
L’artista va néixer el 30 de març de 1945 a Ripley, Surrey, Regne Unit.
Sabadell
Comerç de proximitatA CULTURAMúsica
15. L’obra de Ricardo Trigo a SIS Galeria
núm. 6 abril 2013
El propi Ricardo Trigo ens diu de la seva obra: “en el
meu treball utilitzo el llenguatge formal que constitueix la
tradició de l’art abstracte per manipular-lo des d’estratègies
conceptuals”, és a dir que en Trigo reformula l’abstracció
creant amb les seves peces uns complexos diàlegs amb
l’entorn, tant pel seu propi volum com per les senzilles
estructures en què se sustenta aquest diàleg, unes peces
minimalistes on hi ha una relació d’equilibri entre la
materialitat, la idea i el significant.
SIS Galeria (Travessia de la Borriana, 6) presenta, per
un breu espai de temps l’obra de Ricardo Trigo (1980,
Palafrugell, Girona), entre els dies 3 a 11 de maig, on
l’artista juga amb la funció dual dels objectes que ha creat
i exposa, objectes aquests que poden ser en ells mateixos
espais arquitectònics (la sèrie “Abstract logic games”) o
bé seriacions o variacions de la mateixa estructura, amb
idèntica funció, però que parteixen de diferents tractaments
de la matèria (sèrie “Idiotic smiles”), per posar només uns
exemples.
Els propis buits que creen les peces que ara exposa delimiten
els espais matèrics mitjançant efectes de llum, ombres i
reflexos, que duen l’espectador a ser el receptor de nous
volums que alteren la percepció de l’espai on s’exposen,
creant la il·lusió d’un objecte específic de forma pura, de
composicions simples i sense atrezzo sobrer, perquè el
minimalisme, com va escriure Michael Fried, “no té a veure
amb l’obra d’art en si mateixa, sinó, més aviat, es centra en
les condicions en què és vist per l’espectador”.
Avui, la societat està immersa en un món visual complex i
una de les feines dels artistes rau en enregistrar els impulsos
del seu entorn, des de la curiositat, creant un arxiu visual
d’efectes sensuals ja siguin reals o abstractes.
En Ricardo Trigo, aquest anar i venir d’impulsos, aquest flux
i reflux d’experiències visuals li proporciona el perímetre del
seu llenguatge artístic, reduint la sumptuositat i potenciant
el concepte, la peça quasi nua, perdurant la “troballa” que
esdevé quan transforma les imatges creades en el seu
univers personal i les integra en un territori sense límits,
sense cap frontera entre l’objecte i el no-objecte, fruit de
les associacions que van més enllà de les coses tangibles,
que són abocades a un total reduccionisme, l’essència en si
mateixa.
Sabadell
Comerç de proximitatA
F. Cutchet Travessia de la Borriana, 6
Sabadell
Aquest projecte ha estat possible gràcies a
les “Beques per a la recerca i la creació en els
àmbits artístics i del pensament 2012 “ de la
Generalitat de Catalunya
CULTURAArt / Exposicions
16. Montllor i Pujal, 103 La Creu Alta
08208 – Sabadell Tel. 93 717 94 01
núm. 6 abril 2013
MOLT SOROLL PER NO RES,
s’estrena al Teatre Sant Vicenç
Després d’una programació gairebé dedicada al públic infantil, per
tancar aquesta temporada, el Centre Sant Vicenç fa una proposta
d’alta qualitat però assequible per a tots els espectadors.
El dissabte 13 d’abril va pujar el teló del Centre per presentar la
comèdia de William Shakespeare, Molt soroll per no res, sota la
direcció d’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy.
Una obra clàssica que farà gaudir a tothom
Es tracta de la comèdia de Shakespeare més realista, si la comparem
amb altres com Nit de reis o Somni d’una nit d’estiu. Se situa a
Messina a la vil·la rural del noble Leonato i s’inicia amb l’arribada
de Don Pedro d’Aragó i els seus soldats a la casa. A partir d’aquí
s’establiran diverses relacions entre els nouvinguts i els residents.
Destaca la romàntica història d’amor entre Claudio i Hero, la filla de
Leonato; i la relació, en un principi tensa i verbalment agressiva, entre Benedicte i Beatrice. Els personatges
de l’entorn aniran creant diverses situacions, en moments molts còmiques i divertides, per tal que les
relacions entre les parelles vagin evolucionant cap a un fi inesperat. I tot això amanit amb les trifulgues del
ressentit Don Juan, germà de Don Pedro, per tal de vetllar pel seu honor que considera ferit. Una comèdia
que parla de les relacions entre les persones amb uns diàlegs molt enginyosos i rics però molt planers i
entenedors.
Una versió més propera i atractiva al nostre públic
Tot i que la versió del text de partida és la de Salvador Oliva, la direcció de l’obra, ha incorporat diversos
elements de la pel·lícula que va fer Kenneth Branagh l’any 1993. Un dels directors, Oriol Alguersuari comenta
que “malgrat que Molt soroll per no res és un dels textos de Shakespeare més assequibles per a tots els públics,
hem volgut incorporar elements de la pel·lícula que encara
la faran més propera i atractiva al nostre públic”. Segons
Alguersuari, amb la versió que han preparat l’espectador
no trobarà un muntatge clàssic, dens i feixuc, com es pot
pensar d’un Shakespeare, sinó que, tot el contrari, veurà
una posada en escena fresca, dinàmica i en què els diàlegs
picats i intensos són el principal atractiu.
El joc escènic no acaba amb el vestuari i l’escenografia.
La direcció ha volgut que la música també tingui un
paper a l’obra. S’ha versionat i traduït la mateixa cançó
de la pel·lícula i en diversos moments de la funció serà
reproduïda o bé interpretada en directe per donar més
emotivitat.
Aquesta posada en escena es podrà veure durant els
dissabtes a la nit i els diumenges a la tarda fins al 12 de
maig al Teatre Sant Vicenç.
PUBLICITAT
Sabadell
Comerç de proximitatA CULTURATeatre
17. Sabies que…
El cotxe elèctric va ser un dels primers automòbils que es van desenvolupar, fins al punt que van
existir petits vehicles elèctrics anteriors al motor de quatre temps sobre el qual Dièsel (motor
dièsel) i Benz (gasolina), van basar l’automòbil actual. Entre 1832 i 1839 (l’any exacte és incert),
l’home de negocis escocès Robert Anderson, va inventar el primer cotxe elèctric pur. El professor
Sibrandus Stratingh de Groningen, en els Països Baixos, va dissenyar i va construir amb l’ajuda del
seu assistent Christopher Becker vehicles elèctrics a escala reduïda el 1835.
La millora de la pila elèctrica, per part dels francesos Gaston Planté el 1865 i Camille Faure
el 1881, va aplanar el camí per als vehicles elèctrics. A l’Exposició Mundial del 1867 a París,
l’inventor austríac Franz Kravogl va mostrar un cicle de dues rodes amb motor elèctric. França
i Gran Bretanya van ser les primeres nacions que van recolzar el desenvolupament generalitzat
de vehicles elèctrics. Al novembre de 1881 l’inventor francès Gustave Trouvé va presentar un
automòbil de tres rodes a l’Exposició Internacional de l’Electricitat de París.
Just al final del segle XIX, abans de la preeminència dels motors de combustió interna, els
automòbils elèctrics van realzar registres de velocitat i distància notables, entre els quals
destaquen la ruptura de la barrera dels 100 km/h, per Camille Jenatzy el 29 abril de 1899, que va
aconseguir una velocitat màxima de 105,88 km/h.
Els automòbils elèctrics, produïts als Estats Units per Anthony Electric, Baker, Detroit, Edison,
Studebaker, i altres durant els principis del segle XX van tenir relatiu èxit comercial. A causa de
les limitacions tecnològiques, la velocitat màxima d’aquests primers vehicles elèctrics es limitava
núm. 6 abril 2013
1912 Anunci del Detroit Electric
TECNOLOGIA
Sabadell
Comerç de proximitatA
18. a uns 32 km/h, per això
van ser venuts com a cotxe
per a la classe alta i amb
freqüència es comercialitzen
com a vehicles adequats per
a les dones a causa de la
seva conducció neta, tranquil.
la i fàcil, especialment en no
requerir l’arrencada manual
amb maneta, que sí que
necessitaven els automòbils
de gasolina de l’època.
A Espanya els primers
intents es remunten a la
figura d’Emilio de la Quadra.
Després d’una visita a
l’Exposició Internacional
de l’electricitat per motius
professionals, es va interessar per aquests motors després d’haver quedat sorprès per les carreres
celebrades en el circuit París-Bordeus-París el 1895. A través de la companyia “Cia General de
cotxes-automòbils Emilio de la Cuadra S.” construirà diversos prototips de vehicles elèctrics. No
obstant això, la falta de tecnologia i recursos materials i econòmics va provocar que rebutgés
tots els projectes i fabriqués una dotzena d’automòbils amb motor d’explosió, sota el nom de La
Quadra. L’empresa va tancar el 1901 a causa de la manca de diners i una vaga.
núm. 6 abril 2013
Thomas Edison i un cotxe elèctric a 1913
Camille Jenatzy en un cotxe
elèctric La Jamais Content,
1899
TECNOLOGIA
Sabadell
Comerç de proximitatA
19. La introducció de l’arrencada elèctrica del Cadillac el 1913 va simplificar la tasca d’arrencar el
motor de combustió interna, que abans d’aquesta millora resultava difícil i de vegades perillós.
Aquesta innovació, juntament amb el sistema de producció en cadenes de muntatge de forma
massiva i relativament barata implantat perFord des de 1908 va contribuir a la caiguda del cotxe
elèctric. A més les millores es van succeir a major velocitat en els vehicles de combustió interna
que en els vehicles elèctrics.
A finals de 1930, la indústria de l’automòbil elèctric va desaparèixer totalment, quedant relegada
a algunes aplicacions industrials molt concretes, com muntacàrregues (introduïts el 1923 per
Yale), carretons elevadors de bateria elèctrica, o més recentment cotxes de golf elèctrics, amb els
primers models de Lektra el 1954.
Sabadell
Comerç de proximitatA
núm. 6 abril 2013
1912. Un cotxe elèctric i una antiguitat en l’exposició de cotxes Toronto
PUBLICITAT
PNEUMÀTICS TOTES LES MARQUES
MECANICA EN GENERAL
Avgda. Paraires 20
08206 Sabadell
Tel: 93 724 03 25
el taller de confiança
TECNOLOGIA
20. NATURA
Tempsdebolets
CARÀCTERS MACROSCÒPICS
- BARRET
Barret de 10 a 15 cm. de diàmetre, primer hemisfèric i amb l’edad es va tornant més convexe, amb el centre
aplanat. El marge involut amb forces restes de vel himenal. Color amarronat de molt jove que ràpidament es
va trencant formant unes petites escates sobre un fons blanc, el centre sempre més fosc, cutícula seca que al
fregar-la grogueja.
NOMS VULGARS EN CATALÀ
Rubiol Gros d´Escates Brunes
ALTRES NOMS VULGARS
Agárico augusto.
Psalliota augusta. (Cast.)
núm. 6 abril 2013
Rubiol Gros d´Escates Brunes
NOM CIENTÍFIC : AGARICUS AUGUSTUS
Sabadell
Comerç de proximitatA
21. - LÀMINES
Làmines lliures, molt juntes, estretes i fines, esblanqueïdes al principi, més tard passa al gris rosat i finalment
al gris negre.
- PEU
Peu 10-15x 2-3 cm. de color blanc menys la base que pot presentar taques marrons, cilíndric, a vegades una
mica corbat a la base, lleugerament bulbós. Totalment llis desde l’anell fins les làmines i molt esquamós desde
l’anell fins la base. Anell alt, doble i membranós.
- CARN
Carn blanca, consistent, al tall inmutable o molt lleuger virament a groc a la part del barret, al cap d’estona del
tall, la base del peu pren un color ocre rosat. Sabor agradable.
- OLOR
Olor agradable a ametlles amargues o anís.
HÀBITAT
Generalment sota coníferes encara que rarament se’n poden trobar sota planifolis, sobretot roures.
ÈPOCA D’APARICIÓ
Finals d’estiu, tardor.
POSSIBLES CONFUSIONS
Es pot confondre amb la Lepiota aspera (Lepiota d’Escates Puntiagudes), que ocasiona problemes
gastrointestinals. La diferència es que la Lepiota té sempre les làmines blanques, fa una olor desagradable
i creix a terrenys adobats, marges de camins, zones de compost o fullaraca, etc. En general s’ha d’anar amb
molt de compte de no confondre’l amb les lepiotes. Si es té una mica d’experiència només té una confusió
possible que no és perillosa. Es tracta d’una varietat de l’agaricus augustus (perrarus), escates de color
més clar sobre un fons groguenc i peu generalment més llarg amb la base més bulbosa. Mateixa qualitat
culinariament parlant.
www.tallerdebolets.com
NATURA
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
22. El nom dels carrers
CIUTAT
Ribot i Serra, carrer de
Nomenclator Ajuntament de Sabadell
núm. 6 abril 2013
Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859 - 1925). Periodista i escriptor.
Fill d’un botiguer del carrer de la Salut, va estudiar als escolapis
i posteriorment es dedicà a escriure i a prendre part en diferents
concursos literaris.
Fundador del primer Centre Catalanista de la ciutat, el 1879, i de
la “Revista de Sabadell”, el 1884, que inicialment aparegué com a
publicació quinzenal i dos anys més tard es convertí en diari del
vespre. En la línia d’un catalanisme moderat i catòlic, Ribot la dirigí
durant més de quaranta anys.
Com a secretari de la Caixa d’Estalvis de Sabadell va ser un dels
impulsors de la Biblioteca, la primera que hi hagué a Sabadell,
inaugurada el 1926 amb el fons llegat per Ribot de la seva biblioteca
particular i una part del fons de la biblioteca de Sardà i Salvany, que
la Caixa completà amb noves adquisicions.
És autor de la monografia “Origen y progresos de Sabadell”, dels
volums de poesia “Idil·lis i balades” i “Garbuix”, i de diverses obres
teatrals.
Sabadell
Comerç de proximitatA
23. no fa tant de temps
núm. 6 abril 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
PUBLICITAT
El elefante, per
tots temut
Curiositat:
era “el
electrófono
de la
joventut”
No cal dir
res més
“Un cassette amb
discoteca” .... olé.
i amb quatre
suggestius colors
24. ENTRETENIMENTS
núm. 6 abril 2013
Uneix els punts
Sabadell
Comerç de proximitatA
C/.Palanca 8-10 Sabadell
93 127 89 36
Presenta aquest anunci
i et farem un 10% de dte.
PUBLICITAT
25. Sabadell
Comerç de proximitatA
Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns
informació info@tallerdemk.com
Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic?
Subscripció gratuïta
Clica sobre les imatges per obtenir més informació o
contactar amb nosaltres
Nosaltres som
Nota: La revista
A Sabadell
Comerç de
Proximitat
és interactiva.
Aquesta icona
et mostra
els enllaços.
Clica.
Sabadell
Comerç de proximitatA
26. Sabadell abril 2013
Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com
Revista gratuïta
Sant Jordi
2013
abril 2013
nº6
Sabadell
Comerç de proximitatA
