2. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
2
Vacances : lluny, o no
EN PORTADA
SabadellBotigues.com
Dispersos per tot Catalunya, hi ha nombrosos pobles que conserven magnífics centres històrics i conjunts
medievals. Als que faig referencia a continuació, destaquen per el seu increïble estat de conservació. Parlem de
pobles congelats en el medioevo, amb els seus carrers empedrats, arcs, balcons de pedra o finestres ogivals. Són
petits, alguns d’ells, amb prou feines uns 100 habitants, altres més coneguts i visitats a nivell turístic, però tots,
plens de racons encantadors que ens transporten diversos segles enrere. Cinc integrants infaltables per a una
llista que podria transformar-se en una bona ruta de passeig.
Peratallada. Un poble reconegut com a conjunt històric
Potser, sigui un dels conjunts medievals més intactes i complets de la zona. Peratallada pertany al municipi de
Forallac, i va ser declarat precisament com Conjunt Històric-Artístic pel seu nivell de conservació, una població
que va créixer al voltant d’un castell, encara que no tant com per perdre la seva essència, afortunadament.
La fotogènia i el “viatge en el temps” està assegurat.
Foto:Jose Manuel Mota
3. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
3
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
Rupit. Una relíquia medieval a la província de Barcelona
Les fotos pertanyen a Rupit, que al costat de Pruit integren un municipi a la comarca d’Osona. Nascut al
voltant d’una església i castell, és un dels pobles medievals més ben conservats de la província de Barcelona.
Foto: J. Enric Foto: J. Enric
Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns
informació info@tallerdemk.com
!
4. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
4
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
La creativitat és la clau per capgirar les coses
Besalu .
Un poble de pel·lícula
Potser un dels pobles medievals més
famosos de tot Espanya, pel seu entorn,
el seu magnífic aspecte i el seu grau de
conservació.
Besalú es troba a la comarca de la
Garrotxa, Girona, i és evidentment, un
altre dels conjunts medievals més ben
conservats de Catalunya.
Foto: Jorge Franganillo
Foto: Jordi CerdáFoto:Santi
Taller de Marketing
5. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
5
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
Monells (Girona). Un poble congelat en el medioevo
Monells créixer entorn de l’antic castell, encara que avui només queda d’ell la muralla. Antigament, va ser un
important mercat que li va donar suport a un poble conservat fins avui, per convertir-se al turisme. El municipi
s’integra com Cruïlles, Monells i Sant Sadurní i està a Girona.
Foto: Jennifer Woodar Maderazo
Una joia medieval prop de la costa
(Pals)
A la comarca del Baix Empordà es troba Pals, una altra de
les joies medievals més boniques de Catalunya. El seu centre
històric destaca per la seva torre romànica amb gairebé nou
segles d’història, però a més, el call, la seva muralla, torres
defensives, places i miradors amb vistes magnífiques.
Foto: Freebird Foto: Noemí Galera
Foto: Nuria
6. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
6
SabadellBotigues.com
Anar Al Pirineu Català
El Pirineu Català és sobretot i sobretot bellesa, un racó paradisíac únic, on la natura ha escampat sense regatejar
a mans plenes tots els millors encants de la creació, combinant a la perfecció el salvatgisme de l’alta muntanya
amb els més bucòlics i encisadors paisatges del nostre Pirineu.
Bressol de cultures i espai de pervivència de vells costums i tradicions, els Pirineus són el destí ideal per a
relaxar-se i assaborir tranquil·lament les essències d’una terra encara autèntica.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Situat en ple Pirineu, Aigüestortes ofereix al visitant més de quaranta mil hectàrees de natura, boscos i prats
magnífics, imponents cims nevats i la zona lacustre més important del sud d’Europa, amb més de 200 llacs.
Parc Natural de l’Alt Pirineu
Creat a l’agost del 2003, el Parc de l’Alt Pirineu supera les seixanta mil hectàrees d’extensió. Repartit entre les
comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell conserva els últims boscos primigenis de la serralada i una fauna i
flora excepcionals.
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Amb una superfície de 41.342 hectàrees, aquest parc comprèn les serres del Cadí, de Moixer i el Paratge
Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca. La diversitat geològica, la vegetació i la fauna són els seus
principals atractius.
Massís del Pedraforca
Situat als Prepirineus, el tipus de roca calcària, ocasiona un relleu abrupte. Els cingles de la part nord són
particularment impressionants. El Pedraforca, de forma tan característica, és un dels símbols de l’excursionisme
de Catalunya.
Es tracta d’un parc de muntanya, situat entre els 800 m al fons de les valls i els 2.648 del Vulturó, de gran interès
per la seva diversitat biològica, la vegetació i la fauna
Parc Natural del Cap de Creus
El primer parc maritimoterrestre de Catalunya protegeix la península del cap de Creus i el seu entorn marí.
Situat a l’extrem oriental , el parc disposa de quatre reserves integrals i té una superfície de 10.813 hectàrees
terrestres i 3.073 hectàrees marines.
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
La segona zona humida més important de Catalunya ocupa 4.800 hectàrees repartides entre nou municipis.
Autèntic paradís ornitològic, destaquen les reserves integrals de l’illa de Caramany, les Llaunes i els Estanys.
Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa
La regió volcànica més important de la península Ibèrica està formada per més de 40 volcans inactius, però
no extingits, i una vintena de colades de lava. Alzinars, rouredes, fagedes i més d’un miler de plantes amb flor
formen part d’aquest singular paisatge.
Les zones lacustres de la Val d’Aran
La Vall d’Aran és una vall atlàntica travessada pel riu Garona que per les terres d’Aquitània i desemboca a
Bordeus. Les muntanyes formen una barrera natural i el 30% de la seva superfície supera els 2.000 m d’altitud.
EN PORTADA
7. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
7
SabadellBotigues.com
Celiaquia
SALUT
Tots els productes elaborats per a ells han de ser fets en un obrador
que només treballin sense gluten perquè no hi hagi contaminació
creuada ni traces.
La malaltia celíaca o celiaquia (anomenada també intolerància al gluten), és una malaltia
autoimmunitària, caracteritzada per una pèrdua total o parcial de les vellositats que recobreixen
l’intestí prim que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la
primera infància endavant.
Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement (en nens), i el cansament, però aquests
poden estar absents, i s’han descrit símptomes en els altres sistemes d’òrgans.
Una part creixent dels diagnòstics es fan en persones asimptomàtiques com a resultat de més anàlisis.
La malaltia celíaca és causada per una reacció a la gliadina, una prolamina (proteïna de gluten)
present en el blat i en les proteïnes similars trobades en els cultius de les Triticeae (que inclou varietats,
com ara l’ordi i el sègol). Després de l’exposició a la gliadina, i alguns altres prolamines, l’enzim
modifica la proteïna, i el sistema immunològic fa una reacció creuada amb el teixit de l’intestí prim,
provocant una reacció inflamatòria. Això porta a un truncament de les vellositats que recobreixen
l’intestí prim (anomenada atròfia de les vellositats) que interfereix amb l’absorció de nutrients, pel fet
que la vellositats intestinals són responsables de l’absorció.
Tot i que la malaltia és causada per una reacció a les proteïnes de blat, no és el mateix que l’al·lèrgia
al blat.
Els estudis més recents demostren que aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100
persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el
món occidental.
És important diagnosticar la malaltia celíaca aviat, abans que faci massa mal a l’intestí.
La dieta estricta sense gluten és l’únic tractament actual de
la malaltia celíaca. En la majoria dels casos s’aconsegueix una
recuperació total i permanent de la lesió intestinal, sempre que no
es tornin a menjar aliments amb gluten. El règim sense gluten s’ha
de seguir durant tota la vida, tant en pacients simptomàtics com
asimptomàtics. La causa més freqüent de manca de resposta al
tractament és l’incompliment de la dieta o la ingesta insospitada
de petites quantitats de gluten.
Logo internacional.
identifica els aliments lliures de gluten,
sense TACC (blat, civada, ordi i sègol)
Plats precuinats per a celíacs
8. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
PUBLICITAT
SALUT
pàg.
8
SabadellBotigues.com
És segur fer esport a l’estiu?
Què és el cop de calor?
És la conseqüència més greu de l’excés de temperatura corporal. És l’elevació de la temperatura
corporal per sobre dels 40’5 º C - 41 º C durant períodes superiors a 10-15 minuts. Les conseqüències
poden ser fatals i per tant ha de considerar-
se com un quadre greu.
Com actuar davant d’un cop de
calor?
El tractament ha d’anar encaminat a reduir
la temperatura en un termini d’una hora. Si el
tractament s’allarga en el temps sol originar
un xoc i edema pulmonar o Traslladar
l’afectat a l’ombra, i si es possible en un lloc
fresc.
Avisar serveis mèdics immediatament.
Intentar baixar-li la temperatura refrescándole el front amb aigua freda, mullant la roba, submergint-lo
en aigua tèbia (mai freda perquè podria produir una vasoconstricció molt perillosa), etc.
Consells pràctics per evitar el cop de calor
1. Adapta el teu horari per practicar exercici físic a primera hora del matí o a última de la tarda,
9. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
9
SabadellBotigues.com
SALUT
evitant les hores de màxima radiació solar, és a dir de 12 a 16 h, quan els rajos solars arriben més
perpendiculars a la superfície terrestre i per tant són més nocius.
2. Alleugereix la teva roba. Porta roba d’estiu en colors clars, lleugera i amb teixits que permetin la
transpiració.
3. Protegeix el teu cap. No t’oblidis d’una gorra o visera per evitar que el cap es sobreescalfi. Ara hi
ha models ultralleugers per practicar esport. Si la calor és molt intensa pots col·locar entre el cap i la
gorra un mocador humit, o anar mullant els cabells i la gorra quan beguis.
4. Beu abans i durant. En esforços que durin més de 30’ tingues present beure aigua abans, durant
i després de l’exercici físic (més endavant t’expliquem com). Ara pots trobar diversos sistemes per
portar aigua en els teus entrenaments com cinturons amb bidons o motxilles d’aigua.
5. Planifica la teva ruta. En sortides a l’aire lliure de llarga durada pots seguir recorreguts que passin
prop de fonts, però assegura’t abans que no estiguin seques o en males condicions. Per si de cas
porta sempre una reserva d’aigua.
6. Passa’t al costat fosc. Si és possible busca recorreguts en ombra o almenys on la part final de
l’entrenament sigui més airejada i menys assolellada.
7. No siguis “masoca”. Per molt que et vingui de gust, evita fer exercici quan la temperatura ambient
superi els 35 º C i la humitat relativa sigui superior al 60%.
8. Digues no. Evita begudes alcohòliques (deshidraten i contenen moltes calories contribuint a elevar
la calor corporal) i begudes amb cafeïna (estimulen l’organisme i tenen un efecte diürètic afavorint la
pèrdua d’aigua).
9. Vigila amb els medicaments. Els antihistamínics i els antidepressius poden accelerar el procés
de deshidratació. Aneu amb compte amb els antiinflamatoris orals perquè poden afectar el ronyó,
especialment si vas a fer exercici més d’una hora.
10. Quan el vent bufa. En dies de molt vent és fàcil confiar-se perquè la temperatura corporal no
puja fàcilment, però no oblidis que la deshidratació es produeix amb major rapidesa, perquè el vent
afavoreix la ràpida evaporació de la suor.
Evita fer exercici quan la
temperatura ambient superi
els 35 º C i la humitat relativa
sigui superior al 60%
10. Preparació:
Pas a pas:
Courem l’arròs en aigua amb sal i amb el safrà o colorant. Ho deixem un parell de minuts més del
normal, perquè ens quedi una mica més fet sense arribar a estar passat.
Ens ajudem amb un escorredor per eliminar l’aigua i posem l’arròs de nou en la cassola ja buida.
Afegim un ou, els pèsols congelats, el julivert picat i molt formatge parmesà rallat. Barregem tot ben
amb una cullera de pal i el fiquem a la nevera durant mínim 2 hores.
Una vegada passades les dues hores com a mínim, l’arròs s’haurà refredat i es quedarà pegat més
fàcilment.
Agafem bastant arròs i ho estrenyem junt perquè quedi compactat. Li donem forma de bol i dins tirem
una mica de salsa bolonyesa i un tros de mozzarella. Agafem més arròs i ho col.loquem damunt
deixant la bolonyesa en el centre i fent una bola.
La resta és arrebossar la bola com si fos una croqueta, primer en ou batut i després en pa rallat.
Després ho fregim durant uns 5 minuts i ja tindrem uns arancinis perfectes amb la mozzarella fosa al
centre.
Es poden fer de mil maneres, aquesta és nomès una d’elles. La grandària és com la d’una taronja
(arancia) d’aquí el seu nom, però també es poden fer una mica més petits.
Es poden escalfar en el microones una estona després i queden boníssims.
Una altra opció és utilitzar les sobres del risotto per fer boletes petites i servir-les com a picoteig.
Bon profit.
Arancinis
CUINA
Arròs
Pèsols congelats
Formatge parmesà rallat
2 ous
Un bon grapat de julivert picat
Pa rallat
1 bola de Mozzarella
Sobres de salsa bolonyesa
Safrà o colorant groc (opcional)
Ingredients:
núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?
Doncs hauria de fer-ho
PUBLICITAT
pàg.
10
SabadellBotigues.com
11. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
11MASCOTES
Canari
Història de la domesticació del canari
Els canaris es van començar a criar en captivitat al segle XVII, a partir d’exemplars que els mariners espanyols
van introduir a Europa. Els monjos van començar a criar-los, però, atès que només en venien els mascles, que
són els que refilen, els canaris escassejaven i el seu preu va començar a augmentar. Finalment, els italians van
aconseguir femelles i van començar a criar els ocells pel seu compte, fent-los molt populars i provocant-ne
l’aparició de moltes varietats i la seva cria generalitzada per tota Europa. Avui dia, moltes llars tenen un o més
canaris engabiats per tal de fruir del seu refilet.
Aquests ocells es van utilitzar amb regularitat per a la detecció de monòxid de carboni o metà en les mines
de carbó; uns quants canaris (o també altres petits ocells amb un metabolisme ràpid) s’introduïen a les noves
galeries i, si deixaven de refilar o morien, significava que la galeria contenia gasos tòxics. Al Regne Unit, aquesta
pràctica no es va deixar d’utilitzar fins al 1986.
Selecció artificial
Des del segle XVII, i partint d’exemplars silvestres de plomatges amb colors gris-bruns a la part superior i groc-
verdosos a la cara i parts inferiors, una perllongada i intensa selecció artificial dels criadors de tot el món va
redundar en la creació d’un significatiu nombre de races, les que, atenint-nos a l’objectiu per al qual van ser
dissenyades, els canaricultors les solen dividir en 3 grans grups: canaris de cant, canaris de color, i canaris de
forma. El pacient encreuament selectiu ha donat origen als colors vius coneguts avui dia, entre els quals trobem
el blanc pur, crema pàl·lid, marró, àgata, daurat, groc brillant, taronja, taronja-verdós, coure, vermell, negre o
mosaic negre-marró, pastís, opalí, setí, gris, topazi, ònix, cobalt, jaspiat, etc. Mitjançant la combinació d’aquests
colors, es generen centenars de colors de plomatges possibles.
Característiques
El canari silvestre és de colors bruns a la part superior i groc verdós a la cara i parts inferiors. És més gran i
té menys contrast que altres ocells de la mateixa família, com el
gafarró, i el seu plomatge és més gris i marró. Arriba fins als 13
cm de longitud. La seva esperança de vida en estat salvatge sol ser
d’entre 5 i 10 anys, com a màxim.
Encara que els canaris silvestres són de tons apagats, des del segle
XVII s’ha creuat selectivament aquesta espècie en captivitat,
donant origen als colors vius coneguts avui dia (blanc, taronja,
coure, groc, etc.) presents en els canaris domèstics. De fet, el
canari vermell va ser el primer animal creat mitjançant selecció
genètica, introduint els tons vermells en el plomatge mitjançant
l’encreuament amb el cardenalet.
Canari amb lipocroma vermell intens
les mascotes no són una joguina
12. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
12
SabadellBotigues.com
Distribució
ElcanariésendèmicdelesillesCanàries,AçoresiMadeira,
a la regió de la Macaronèsia, a l’est de l’oceà Atlàntic. A
les illes Canàries, és abundant a Tenerife, La Gomera, La
Palma i El Hierro, però més local a Gran Canària, i rar a
Lanzarote i Fuerteventura. És comú a Madeira igual que
a Porto Santo i a les illes Desertes, s’ha registrat a les illes
Salvatges. A les Açores és abundant a totes les illes.
Habita en una àmplia varietat d’ecosistemes, des de boscos
de pi i llorer fins a dunes de sorra. És més comú en àrees
semiobertes amb arbres petits, com ara horts i bosquets.
Es dóna freqüentment en hàbitats creats per l’home, com
ara parcs i jardins. Es troba des del nivell del mar fins a
almenys una altitud de 760 m a Madeira, fins a 1.100 m a les Açores, i per sobre dels 1.500 m a les illes
Canàries.
Alimentació
En llibertat el canari s’alimenta a terra o entre la vegetació baixa,
en general ho fa en esbarts. La seva dieta es compon principalment
de llavors, com ara les de les males herbes, les de poàcies i fruits.
També s’alimenta d’altres parts vegetals i de petits insectes. En
captivitat el seu aliment es compon de llavors, verdures (enciam,
carlota, bròquil) i fruita (poma). També és important, sobretot
per als neonats, administrar pa amb llet i pasta de cria. A més
necessiten aigua fresca cada dia.
Durant la muda, hi ha un suplement comercial específic per
a aquesta època el qual se li ha d’afegir a la barreja de costum.
Durant la reproducció, una bona nutrició és essencial. S’ha de
complementar amb ou de gallina, gelatina, pa ratllat, o trossos de
galetes.
També os de sípia, per proporcionar el calci necessari per a una
correcta formació en l’abdomen de les femelles de les closques dels
ous.
Durant l’alimentació dels colomins se li aporten insectes vius, i una
dieta tova rica en proteïnes, juntament amb llavors germinades. Necessita permanentment comptar amb
aigua fresca per beure, la qual s’ha de canviar cada dia.
lesmascotesnosónunajoguina
MASCOTES
les mascotes no són una joguina
Canari crestat
Canari de raça norwich.
13. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
13
SabadellBotigues.com
Manteniment en captivitat
Per la bellesa del seu plomatge, la estranyesa de les seves formes, i en especial per la qualitat del seu cant,
l’ús de canaris domèstics com a mascotes és una tradició
que es manté durant segles, fent que el seu cant sigui part
del paisatge acústic de gairebé totes les ciutats del món. És
una au alegre i dòcil. Només els mascles presenten algunes
disputes territorials durant l’època reproductiva
S’han de tallar les ungles perquè sinó es pot fer mal.
També és important mantenir l’animal en una gàbia neta
i desinfectada, per això cal netejar-la sovint i utilitzar
productes desinfectants especialitzats en aus per a evitar la
propagació de bacteris i paràsits. La gàbia ha d’estar en llocs
d’ombra i secs on la llum solar no doni amb molta intensitat.
S’han d’evitar també els canvis bruscos de temperatura, ha
de ser un lloc sec, fresc i protegit de temperatures extremes
de fred o calor, i de corrents d’aire. Una mica de sol tot l’any
serà del seu gust, encara que en algunes regions càlides pot arribar a morir si estan en llocs assolellats sense una
ombra filtrada. Ha de disposar d’un recipient per banyar-se. Un cop per setmana s’ha de netejar el fons de la
gàbia perquè no emmalalteixi. Si se li aporta un niu obert, el canari preferirà dormir-hi.
Una manera de controlar l’estat sanitari dels canaris domèstics és observar el color de les seves deposicions,
havent de ser la matèria fecal d’un negre nítid, i l’orina, després d’assecar-se, d’un blanc os.
Reproducció
És difícil determinar el sexe dels canaris pel seu aspecte, la intensitat del color, o pel seu comportament. Una
dada clau és que la majoria dels mascles canten i la majoria de les femelles no ho fan. En aproximar-se la
primavera és possible observar alguns canvis físics que es
presten com a ajuda. L’abdomen de la femella es torna més
arrodonit.
Reproducció en llibertat
El canari és una au gregària que sovint nia en grups, amb
cada parella defensant un territori petit. El niu és en forma de
copa, i el construeixen sobre un arbre o arbust a una alçada
superior a 160 cm del terra, més sovint a entre 3 a 4 m. Està
ben amagat entre les fulles, sovint a l’extrem d’una branca.
Està fet de fibres vegetals, herba, molsa i altres materials de
plantes, i folrat amb materials suaus, com pèls i plomes. Els
ous són dipositats entre gener i juliol a les illes Canàries, de març a juny, amb un pic d’abril i maig, a Madeira, i
de març a juliol, amb un pic de maig i juny, a les Açores. Són de color blau pàl·lid o blau-verd amb taques violeta
o vermelloses concentrades en l’extrem menys en punta. Cada niuada conté de 3 a 5 ous, aconseguint produir
MASCOTES
Canari gibber itàlic.
Canari en el seu niu.
les mascotes no són una joguina
14. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
14
SabadellBotigues.com
amb èxit una mitjana de 2 a 3 cries per any. Els ous s’incuben durant de 13 a 14 dies i els pollets abandonen el
niu després de 14 a 21 dies, amb més freqüència després de 15 a 17 dies.
Reproducció en captivitat
Engeneral,enelcanaridomèstics’activaeldesigdereproduir-
se quan la longitud del dia ronda aproximadament les 12
hores, Això passa de manera natural a la primavera, però
pot ser induït a que passi abans a través de la il·luminació
artificial i la calefacció.
Es troba apte per a l’aparellament en complir els 7 mesos de
vida, produint noves niuades fins a l’edat de 4 anys en el cas
de les femelles, i 6 anys en el cas dels mascles.
Durant els últims dies d’hivern, es col·loca sola a una femella en una gàbia de cria, es divideix la gàbia pel
mitg amb una reixeta o una xapa opaca i es col·loca un mascle al costat oposat a on va quedar la femella.
Seguidament, se l’inclou en la secció d’aquesta última una base de niu i el material perquè el construeixi, el
qual pot contenir arpillera, cotó, jute, paper de seda, fils, plomes, fibres vegetals, pèls humans o de qualsevol
mamífer, etc. En trobar tan pròxim a la femella, el mascle cantarà contínuament i de manera potent i variada,
tractant de seduir a la seva possible parella. Quan s’observa una resposta favorable de la femella, com ara
l’acceptar que el mascle l’alimenti de bec a bec a través dels
barrots, es podrà córrer la reixeta prou per permetre que
el mascle vagi a l’altre sector. Si encara ella no es troba en
zel segurament se succeiran baralles, de manera que caldrà
dividir-la novament, i reprendre l’intent després d’un parell
de dies, o quan ella tingui la major part del niu construït, pel
que serà més probable que accepti al mascle. Si la femella ja
es troba en aquest període, la parella no entrarà en conflicte i
aviat s’iniciaran les muntes per part del mascle.
Després d’uns 7 dies dels aparellaments, la femella comença
a pondre, a un ritme d’un per dia, fins a totalitzar d’1 a 6 ous,
generalment de 3 a 5, la grandària mitjana és de 19 mm de
llarg per 15 mm d’ample. Com en posar el seu segon o tercer
ou la femella comença a incubar, alguns criadors retiren els
primers 2 o 3 ous i els reemplacen amb ous falsos, fets de
plàstic o porcellana, els que només seran novament, trocats
pels reals quan la postura s’hagi completat. Això provoca que
els ous s’incubin de manera sincronitzada, eclosionant així
tots alhora o en un període de poques hores, el que dóna una
taxa de supervivència major a causa de la menor disparitat
en la mida dels pollets, el que portaria aparellat que alguns
puguin morir per gana o aixafament. Cal tenir en compte
que en els primers dies els pollets gairebé dupliquen la seva
grandària cada dia.
El període d’incubació oscil·la entre 13 i 14 dies. Durant
MASCOTES
Colomins de canari en el niu.
Canari clapejat.
les mascotes no són una joguina
15. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
PUBLICITAT
T’ajudem
a crear espais
diferents
pàg.
15
SabadellBotigues.com
MASCOTES
aquest temps, generalment la femella es mantindrà sobre el niu per mantenir la calor
indispensable perquè pugui madurar un colomí a cada ou. Si bé tot aquest procés
una mica la debilita, serà el mascle el que li porti l’aliment fins al niu. Finalment els
colomins trenquen la closca, estant cecs i gairebé nus
de plomes, excepte una mica de plomissol al dors i el
cap. El seu creixement és notable, ja que amb només
de 18 a 20 dies de vida ja tenen una grandària similar
al dels seus pares, totalment emplumats i recorrent el
pis de la gàbia.
Als 30 dies de vida ja poden menjar sols, per la qual
cosa uns dies abans se’ls separa dels pares, amb
l’objectiu que la mateixa parella faci una segona posta,
si és que ja no l’ha fet al niu desocupat, doncs pot atacar els colomins volantons.
Es col·loca a aquests en una gàbia enganxada a la dels pares, de manera que
aquests puguin acabar d’alimentar-se a través dels barrots.
Canari jaspiat.
les mascotes no són una joguina
16. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
16
SabadellBotigues.com
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band
Continuant amb “Els 1001 discos que cal escoltar abans de
morir”, en aquest nombre parlaré de Sgt. Pepper’s Lonely
Hearts Club Band.
Aquest album de The Beatles va ser considerat com un dels
treballs que més han influenciat en la música realitzada
posteriorment ; especialment en el rock i pop.
Gravat en 1967 conté una relació de temes que mereixen
uns minuts de relax i tranquil·litat per apreciar tots els
matisos musicals.
La llista de temes és la següent:
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band
With a Little Help from My Friends
Lucy in the Sky With Diamonds
Getting Better
Fixing A Hole
She’s Leaving Home
Being for the Benefit of Mr. Kite!
Within You Without You
When I’m Sixty-Four
Lovely Rita
Good Morning Good Morning
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (Reprise)
A Day In The Life
Totes les cançons escrites per John Lennon i Paul McCartney; excepte Within You Without You escrita per
George Harrison.
En13cançonsesportaallímitelconceptedelrock,agregantorquestracions,instrumentshindús,enregistraments
tocats al revés i sons d’animals. Rock, music hall, balades, jazz i fins a música oriental es van barrejar en la
realització de l’àlbum.
Breus comentaris sobre alguns els temes
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band es la peça amb la que comença el disc. Al principi es pot escoltar les veus
i comentaris d’un públic expectant que després aplaudeix els primers acords i i el contínua fent durant la cançó
With a Little Help from My Friends una peça cantada per Ringo Star ( una de les poques ). Mès tard un tal Joe
Cocker va fer una versió al 1968, molt bona; una mica mes lenta i amb tocs blues rock.
Lucy in the Sky With Diamonds . La curiositat d’aquesta peça radica en el seu propi nom , ja que es va pensar que
les inicials, que coincidien amb LSD, i la cançó que fa referència a un viatge, era una i nvitació al consum de LSD.
2ad
MÚSICA
17. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
17
SabadellBotigues.com
Fins i tot una australopitecus femella trobada a Etiòpia el 1974 pel científic nord-americà Donald Johanson va
rebre el nom de Lucy. Sembla ser que sonava a la ràdio la cançó dels Beatles el dia que l’esquelet fos descobert.
She’s Leaving Home .Una noia abandona casa seva per anar-se amb el seu xicot. A la setmana torna.
Being for the Benefit of Mr. Kite! , aquí es barregen clavicordis, òrgans, bateria, sons de fira i la veu nasal de
Lennon.
Within You Without You de caracter hindú. George Harrison la interpreta amb el seu sitar acompanyat de
violins.
When I’m Sixty-Four es una cançó que recorda temps anterior i que va ser gravada en aquest disc però que
era interpretada asiduament a The Cavern.
A Day In The Life escrita basant-se en una sèrie de notícies aparegudes als diaris.
Curiositats
Molta gent va creure que la portada contenia un missatge ocult sobre la suposada mort de Paul McCartney,
ja que en la part inferior d’ells semblava haver-hi una tomba
adornada amb flors i un baix fet de flors mirant al costat
esquerre ( el músic és esquerrà), i amb sol 3 cordes, la qual
cosa significaria que faltava un Beatle. Moltes especulacions
s’havien fet,signes com que a sobre el seu cap figurés el palmell
d’una mà oberta, i en la contraportada estava donant l’esquena
en senyal d’anar-se.
Una altra curiositat que desarma la polèmica entre The Beatles
i els Stones és la figura d’un ninot en la part dreta amb una
samarreta de ratlles i la inscripció : Welcome the Rollings
Stones.
Entre els rostres cèlebres de la portada es trobaven Marilyn
Monroe, Marlon Brando, Edgar Allan Poe, Aleister Crowley,
Bob Dylan, Oscar Wilde, Karl Marx, D.H. Lawrence, Ali,
Shirley Temple, Tarzan i ells
mateixos anys abans.
Va ser el primer disc que incloïa les lletres de les cançons impreses a la carátula
i , a més , un retallable amb insígnies i dibuixos perquè tots poguéssim ser del
Club dels Cors Solitaris del Sergent Pepper’s.
MÚSICA
2ad
18. CULTUR-
La primera burbuja especulativa de la historia
núm. 9 juliol 2013
illa
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
18
SabadellBotigues.com
Segons Charles Mackay en el seu llibre “Deliris Populars extraordinaris
i la bogeria de multituds” (1814-1889), durant el segle XVII a
Holanda, va sorgir la primera bombolla especulativa de la història,
protagonitzat per les tulipes.
Les tulipes van arribar a Europa Occidental a la fi del segle XVI, i al
principi no eren massa populars. No obstant això, després de veure’s
afectades per un virus, van començar a sorgir una gran varietat de
colors però amb un baix nivell de fecunditat.
La pròspera situació econòmica a Holanda, derivada de la seva
gran activitat comercial, va fer la resta, en els inicis del segle XVII, els
bulbs de tulipa es van convertir en peces de col·leccionista.
En la dècada de 1630, el panorama es va tornar embogit, amb un
mercat de les tulipes cada vegada més actiu. Els preus ascendien
sense parar, aconseguint xifres desorbitades; en 1635 es van arribar a pagar 100.000 florins per
40 bulbs, i per un bulb de la preuada espècie Semper Augustus, es podien demanar 5.500 florins.
L’ ingrés mitjà anual de la gent en aquests temps era de 150 florins
En aquesta situació generalitzada en tot el país, es va generar la il·lusió que sempre es guanyava al
mercat de la tulipa. Independentment de quin preu es comprés, algú sempre estaria disposat a pagar
més. Gents de totes les classes es van llançar a comprar bulbs de tulipa, desfent-se dels seus béns més
bàsics, amb l’esperança de revendre’ls obtenint un benefici. Un mariner desconeixedor de les tulipes
va ser empresonat després de menjar-se per error un bulb.
No obstant això, en algun moment a principis de 1637, alguns dels especuladors van detectar
signes d’esgotament del mercat (per vegada primera no es va vendre una col·lecció exclusivísima de
tulipes), i van decidir que era bon moment de vendre i sortir del mateix amb els seus guanys. Aquesta
actitud es va contagiar ràpidament i el pànic es va apoderar del país. Els qui tenien bulbs en aquests
moments, adquirits a preu d’or, es van trobar sense compradors. La situació no era millor pels quals
havien comprat mitjançant un contracte de futurs: es veien obligats a comprar a un preu que ja no
era el de mercat.
La situació era tal que el govern holandès tracte d’intervenir, establint unes normes que consideraven
nuls els contractes realitzats a partir de novembre de 1636, i que establien que els contractes de futurs
havien de ser satisfets amb un 10% de la quantitat establerta inicialment. No obstant això, aquestes
mesures no van deixar content a ningú: els compradors es veien obligats a pagar per alguna cosa
que ja no tenia valor, i els venedors havien de vendre a un preu menor que l’acorda’t.
L’explosió de la bombolla va deixar, com sempre ocorre, vencedors i vençuts. Van vèncer aquells que
es van sortir just abans de l’explosió, acumulant grans beneficis. Van perdre els qui havien liquidat el
seu patrimoni per especular amb bulbs i al final es van quedar amb tulipes i sense casa. I va perdre
el país, que durant anys es va veure sumit en una important depressió econòmica.
19. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA CULTUR-
illa
pàg.
19
SabadellBotigues.com
La trucada internacional d’auxili: S.O.S.
El 10 de febrer de 1904 es va decidir utilitzar com a senyal de socors en les transmissions telegràfiques
les inicials “CQD” (que se solien memoritzar com “Come Quickly, Distress” traduït “Vinguin Ràpid,
Problemes”), el senyal va durar solament 2 anys ja que es va decidir canviar el codi en morse
“— • — • — — • — — • •” per ” ••• — — — •••”, molt més senzill i amb un so molt més net, és
el SOS que tots coneixem.
Com els britànics són molt seus, van seguir utilitzant el CQD durant bastants
més anys així, per exemple, en 1912 el primer senyal d’auxili que va llançar
el Titànic va ser ” CQD CQD CQD de MGY MGY MGY. La meva posició
corregida 41.46 N 50.14 W”. En aquest missatge, s’identificava amb el seu
codi marítim (MGY) i transmetia els seus coordenades amb l’esperança de
rebre ajuda.
Altres senyals d’urgència van ser per exemple XXX, amb la consideració de
menys urgent que el SOS. El senyal TTT s’usava com a senyal de perill per advertir de gels propers,
tempestes o altres problemes de navegació. Finalment la paraula MEDICO (en llengua espanyola)
s’utilitzava quan un vaixell, sense metge a bord, necessitava que des d’un altre vaixell o des de terra
li portessin un per solucionar algun problema en la tripulació.
Amb l’arribada de les comunicacions sonores, es va canviar el SOS per “mayday, mayday, mayday”
(tres vegades) una paraula derivada del francès “M’aidez” (Ajuda’m) i que en teoria és fàcilment per
tots els pilots i personal de terra en una emergència.
Deixaràs que t’ho expliquin???
Viu experiències úniques.
Alquiler de embarcaciones
con y sin patrón
Costa Brava Mallorca
Menorca Ibiza
Formentera Lanzarote
Fuerteventura Caribe
PUBLICITAT
20. núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
20
SabadellBotigues.com
La primera vaga en la història
Malgrat que la creença més estesa assegura que les primeres vagues i manifestacions es van produir
en l’època de la I Revolució Industrial, els antics egipcis van ser els primers que van posar en pràctica
el dret a manifestar-se contra els seus capatassos per fer valer el seu treball i aconseguir millores
laborals. En concret, la primera vaga de la història va tenir lloc fa ara 3265 anys, al novembre de
l’any 1152 a. de C.
En aquest moment els artesans i obrers que treballaven en la construcció de la tomba de Ramsés III
a la Vall dels Reis, es van manifestar amb una vaga per protestar pel retard en els seus pagaments.
Les coses eren llavors molt diferents i els treballadors rebien el seu “salari” en espècies, la qual cosa
suposava que els capatassos donaven als obrers menjar a canvi del seu treball. No obstant això,
aquest mes de novembre, la captura de les provisions destinades als egipcis per part del governador
de Tebas, enemic polític del faraó, va fer que els treballadors sofrissin un retard de 18 dies en el
lliurament dels aliments.
Enfuriats per la situació i afeblits pel gana, els egipcis van decidir plantar-se. Van interrompre el seu
treball, van abandonar les obres i es van dirigir cap al Rameseum, el temple funerari de Ramsés II
per presentar les seves queixes al faraó. Encara que no van ser rebuts pel sobirà, se sap que els
treballadors van mantenir negociacions amb els sacerdots del temple i que van aconseguir que els
subministressin aliments. La seva manera de procedir no va ser fruit de l’atzar. Els egipcis es van
dirigir al temple perquè allí es guardaven les reserves d’aliment. La por dels sacerdots al fet que els
egipcis irrompessin en el magatzem per la força va ser, segons les cròniques de l’època recollides en
un papir que avui es conserva en el Museu Egipci de Torí, el que va portar als sacerdots a claudicar
davant els obrers als quals van lliurar, segons les cròniques, el pagament de quatre sacs de blat i un
sac i mitg d’ordi.
Després de la consecució d’allò pel que havien lluitat, com qualsevol manifestant de l’actualitat, els
egipcis van tornar al treball, finalitzant la construcció de la tomba de Ramsés III, en l’actualitat oberta
al públic per a la seva contemplació a la Vall dels Reis.
CULTUR-
illa
Per que es xoquen
les copes en un
brindis?
Morir enverinat en l’edat mitjana
era tan comú que era un símbol
de confiança xocar les copes per
esquitxar el líquid d’una copa a una
altra i així demostrar que comparties
la destinació de l’altre al moment de
beure.
21. El nom dels carrers
CIUTAT
Bosch i Cardellach, carrer de
núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
21
SabadellBotigues.com
Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de
1758 - 25 de gener de 1829).
Metge, historiador i arxiver.
Els seus pares eren paraires originaris de Terrassa que
s’establiren al sabadellenc carrer de Gràcia, prop
del portal on es venerava la marededéu trobada que
donà nom al carrer.
Estudià als escolapis de Mataró i el 1774 cursà
Filosofia al Col.legi Episcopal de Barcelona. S’hi
estigué dos anys, compaginant les classes amb
feines de mestre o de criat per mantenir-se. Decidit
a ser metge, el 1776 es matriculà a la Universitat
de Cervera per completar els estudis de Filosofia i el
batxillerat i, com altres vegades, es mantingué fent de
mestre de minyons.
Amb 20 anys se n’anà a València. Hi cursà els tres
primers anys de Medicina i tingué accés a l’Arxiu de l’Arquebisbat, on dedicà els lleures a l’estudi de
la història i la paleografia. Començà a exercir de metge a Bràfim, a l’Alt Camp, i a més de traduir
obres mèdiques del francès, va escriure una memòria sobre una epidèmia de verola soferta per la vi
la el 1787, el darrer any que Bosch hi residia.
A finals d’aquell mateix any es trasllada amb la família a Sabadell i s’instal.la a la casa veïna del
seu pare. Es dedica a l’exercici de la medicina i a diversos estudis mèdics, i comença a escriure la
“Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell, 1787-1804”, que comprèn els anys en què
va viure a la nostra ciutat.
Al 1791, satisfent una aspiració anhelada de temps, el consistori sabadellenc el nomenà secretari i
arxiver de l’Ajuntament. Bosch portà a terme una encomiable tasca de recerca, ordenació, transcripció
i catalogació de l’arxiu que, al seu torn, li permeté d’esbossar les “Memòries” i els “Anales de la
Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770”, la gran aportació de Bosch a la historiografia
sabadellenca. El 25 de gener de 1929, centenari de la seva mort, l’Ajuntament de Sabadell, presidit
per l’alcalde Relat, va acordar donar el nom de Bosch i Cardellach al carrer transversal de la Rambla
que des de 1850 s’anomenava carrer d’en Bosch.
El carrer de Bosch i Cardellach a la dècada de 1970
22. la gent diu
núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
PUBLICITAT
pàg.
22
SabadellBotigues.com
Allà on el comandament és cobejat i disputat no
pot haver bon govern ni regnarà la concòrdia.
Plató (427 AC-347 AC)
Filòsof grec
El futur està en mans del mestre d’escola.
Victor Hugo (1802-1885)
Novel·lista francès.
La pitjor veritat només costa un gran disgust. La millor mentida
costa molts disgustos petits i al final, un disgust gran.
Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol.
Sense música la vida seria un error.
Robert Browning (1812-1889)
Poeta anglès.
www.tallerdemk.com info@tallerdemk.com
SabadellBotigues.com
23. SabadellBotigues.com
nous a
sabadellbotigues.com
núm. 9 juliol 2013
Sabadell
Comerç de proximitatA
pàg.
23
Fitxes de les recents incorporacions a http://www.sabadellbotigues.com
Ja podeu trobar els seus productes, serveis, promocions i rebaixes penjades al portal
Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com, envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i
una petita descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els teus productes.
Enviaments a info@sabadellbotigues.com
Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de
contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio. Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.
Envios a info@sabadellbotigues.com
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació info@tallerdemk.com
Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento
24. Entre tots
fem ciutat
Sabadell juliol 2013
Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com
Sabadell
Comerç de proximitatA
SabadellBotigues.com
Revista gratuïta
juliol 2013
Revista digital del comerç de Sabadell
Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris,
notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns
informació info@tallerdemk.com
Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic?
Subscripció gratuïta! !