Alguns consells per ajudar a decidir l'inici de l'escolarització dels/les nostres fills/es

1. A la llar d'infants o a casa?
Aspectes a tenir en compte per a escollir
allò millor pels nostres fills/es
 A la llar d'infants o a casa?
Per començar, s'ha de dir que la meva intenció no és aconsellar
una o altra opció. Totes dues són bones si es duen a terme
tenint en compte les necessitats del nostre infant, amb
responsabilitat i sentit comú.
Per tal que les famílies, prenguin la decisió que prenguin, ho
puguin fer valorant els pros i contres de cada opció, aquí es
presenta un quadre comparatiu:
Llar d'infants
Afectivitat - L'infant, els primers 18/24
mesos de vida estableix amb
el
principal
cuidador,
generalment la mare, un vincle
especial que li dóna seguretat,
és el vincle d'aferrament. El fet
d'anar a la llar d'infants li
suposa un trencament en
aquesta relació que li causa
un important daltabaix.
- Per al bon manteniment
d'aquesta relació, els pares
han de compensar després
afectivament, sobretot si la
criatura hi passa moltes hores
Adaptació - L'adaptació és dura, ja que
l'infant es troba en una etapa
delicada de la seva evolució
(vincle d'aferrament).
- S'ha d'adaptar a un espai, a
unes persones, activitats,
hàbits... diferents als que ha
viscut fins el moment.
Casa
- Si està amb nosaltres, es
manté i enforteix el vincle
d'aferrament,
que
és
importantíssim en tots els
aspectes,
social,
afectiu,
cognitiu...
- Si està amb els avis, es
construeix una relació molt
especial amb ells, que se sol
mantenir sempre.
- Si tenim un/a cangur, a l'infant
li és més fàcil establir-hi una
relació
substitutiva
d'aferrament, ja que gaudeix
d'atenció individualitzada.
- Si en té cura la mare, es
reforça el vincle.
- Si el cuida l'àvia o cangur,
millor que durant el primer any
vinguin a casa.

2. Socialització
- El contacte amb altres infants
la facilita. Encara que les
interaccions entre nadons són
escasses i superficials, ells
gaudeixen amb la companyia
d'altres nens.
- Si hi ha contacte amb infants
més grans, aprenen d'ells molt
per imitació.
- En el nostre país, on l'habitual
és que els infants vagin a la llar
d'infants, s'ha de compensar,
facilitant que es relacionin amb
altres nens, duent-los al parc,
amb la relació amb cosins,
veïns...
Horaris i
hàbits
-A vegades no és fàcil
compaginar-los, més rígids, ja
que sovint les ràtios són altes i
no és possible adaptar-se a la
individualitat de cada nadó.
- Els infants que van a la llar
d'infants solen iniciar-se abans
en la lectoescriptura, pel tipus
de tasques que allí s'hi
prioritzen.
Aquestes
diferències
s'igualen
els
primers
mesos
d'escolarització.
- Actualment es compta amb
personal qualificat que realitza
activitats
adaptades
als
infants.
- Adaptats al nen.
Tasca
educativa
- Si l'infant es té a casa, s'ha de
practicar educació responsable.
Un tipus d'activitat de gran
valor educatiu és fer-los
participar, en la mesura de les
seves capacitats, en les
activitats dels adults. Per
exemple, ajudar a fer el dinar
fent que piqui herbes amb el
morter, posi la sal, posi els
ingredients
al
bol
de
l'amanida...
S'ha de tenir en compte que quan per circumstàncies de la vida,
hem de fer alguna cosa que no afavoreix l'infant, les mancances
es poden compensar o minimitzar. Per exemple, el buit afectiu
que solen patir els infants a l'anar a l'escola bressol, degut al
distanciament de la mare o principal cuidador, es poden
compensar dedicant-los més temps a jugar amb ells, carícies,
moixaines....
 Aspectes a tenir en compte en introduir l'infant a la
llar d'infants:
 Edat: Tenir en compte que si l'infant és massa petit, li causem
un gran trasbals degut al trencament afectiu amb la mare o
principal cuidador.

3.  Projecte educatiu: Valorar el projecte educatiu de la llar; s'ha
de basar en activitats en què l'infant pugui experimentar, jugar
aprenent i on es valori el contacte amb la natura.
 Aspectes afectius: És important que a la llar es valori
positivament el tracte afectuós amb els infants, que ajudarà a
superar millor el trauma de la separació de la mare.
 Ràtio: sempre és preferible una ràtio baixa, ja que afavoreix
un tracte més individualitzat per part dels/les educadors/es i
l'infant tindrà una relació més estreta amb els companys.
 Període d'adaptació: És important que la llar realitzi un
període en què l'infant s'introdueix progressivament a la llar
d'infants. L'ideal seria que fos individualitzat, és a dir, que
tingués en compte les característiques de cadascun d'ells.
També seria bo que la l'acompanyant hi estigués tota l'estona
amb l'infant almenys els dos o tres primers dies.
 Recomanacions als progenitors per tal que
l'adaptació del seu/a fill/a a la llar d'infants sigui el
millor possible:
 No fer comentaris en presència de l'infant expressant la
nostra preocupació davant la futura incorporació a la llar
d'infants. Els nens solen escoltar les converses dels adults i és
molt possible que el nostre fill capti el nostre sentiment i també
es preocupi.
 Explicar a l'infant on anirà, què s'hi farà, sense mentir i donant
una bona imatge de la llar.
 Quan la criatura s'ha de quedar sola, acomiadar-se d'ella,
sense allargar-se en excés. No marxar mai sense dir res ni
mentir dient que ara tornem.
 No plorar o dramatitzar quan ens acomiadem. Se li ha de dir
amb alegria que el deixem allí perquè jugui i s'ho passi bé
mentre la mare no hi és.
 No parlar malament de la llar o discutir amb els/les
educadors/es davant de l'infant.
 No venerar el cap de setmana, ja que indirectament estem
dient que la llar és pitjor.