4 les grans potències i l'imperialisme

1. LES GRANS
POTÈNCIES
I L’IMPERIALISME
UNITAT 4

2. LES GRANS
POTÈNCIES I
L’IMPERIALISME

3. Van participar:
Àustria Gran Bretanya França
Prússia Rússia Espanya
Objectiu principal
Reajustament territorial d'Europa.
RECORDEM!
EL CONGRÉS DE VIENA I LA
RESTAURACIÓ 1814-1815

4. 1. L’AUGE DEL NACIONALISME A EUROPA
S. XIX → segle de les revolucions liberals

5. 1. L’AUGE DEL NACIONALISME A EUROPA
• Entre 1848 i 1870, el mapa
d’Europa es va modificar
–França: el Segon Imperi
–La unificació d’Alemanya
–La unificació d’Itàlia

6. 1. L’AUGE DEL NACIONALISME A EUROPA
França: la
diplomàcia
en el 2º
Imperi
La
unificació
de Itàlia
La
unificació
d’Alemanya
Entre 1848 i 1870, el mapa d’Europa es va modificar

7. RECORDEM!
FRANÇA
ANTECEDENTS
HISTÒRICS

8. FRANÇA: DEL SEGON IMPERI A LA
TERCERA REPÚBLICA
ANTECEDENTS HISTÒRICS
1789-1799 REVOLUCIÓ FRANCESA
• Conseqüències:
– Abolició de la monarquía
– Proclamació de la Primera República Francesa
– Fi de les bases econòmiques i socials de l’Antic
Règim a França

9. 1792-1804 → PRIMERA REPÚBLICA
1799 → COLP ESTAT NAPOLEÓ
1804-1815 → PRIMER IMPERI FRANCÉS
→ IMPERI NAPOLEÒNIC
1815 → RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
→ CONGRÉS DE VIENA
1848-1851 → SEGONA REPÚBLICA
1851 → COLP ESTAT NAPOLEÓ III
→ SEGON IMPERI FRANCÉS
1870-1940→ TERCERA REPÚBLICA
FRANÇA: DEL SEGON IMPERI A LA
TERCERA REPÚBLICA

10. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
GRAN ALEMANYA
• Incloure en el nou país
els territoris de l’Imperi
Austríac.
• Fracassaria finalment.
PETITA ALEMANYA
• Excloure del nou país
els territoris austríacs.
• Fou la que triomfà
finalment.
Des de 1848 el nacionalisme alemany
es divideix en dos tendències cap a la
unificació.

11. REGNE DE PRÚSSIA
Va ser el motor de la unificació.
Estat de la Confederació Germànica més forta
militarment i més desenvolupat econòmicament.
Rei: Guillem I Canceller: Bismarck

12. GUERRES
D’UNIFICACIÓ
1864
DUCATS
DANESOS
1866
AUSTRO-
PRUSSIANA
1871
FRANCO-
PRUSSIANA

13. II REICH O IMPERI ALEMANY
(1871-1918)

14. LA UNIFICACIÓ ITALIANA
• Itàlia estava dividida en diversos estats
• La majoria volien desfer-se del poder austríac
a la part de Llombardia i unificar-se en una
sola nació.
• Hi havia un fort sentiment nacionaliste.
• Després del fracàs de la revolució de 1848, es
va iniciar un procés revolucionari i unificador.

15. MAPA D'ITÀLIA ON
OBSERVEM LA
DIVISIÓ DEL PAÍS EN
DIFERENTS ESTATS
OCUPACIÓ AUSTÍACA
TERRITORIS DEL
PAPAT
PRESÈNCIA EN EL NORD DEL REGNE
DE PIEMONT-SARDENYA EL QUAL
SERÀ CLAU PER Al PROCÉS
D'UNIFICACIÓ
1870 ROMA ES PROCLAMA CAPITAL
DEL NOU ESTAT UNIFICAT
LA UNIFICACIÓ ITALIANA

16. 2. LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES
• REGNE UNIT. L’ANGLATERRA VICTORIANA
• FRANÇA: II IMPERI I TERCERA REPÚBLICA
• IMPERI ALEMANY: ALEMANYA DE BISMARCK
• GRANS IMPERIS ORIENTALS

17. 2. LES GRANS POTÈNCIES
SEGONA MEITAT S. XIX
RÈGIMS
LIBERALS
IMPERIS
AUTORITARISTRETSTRETS
DIVERSITAT
ÈTNICA I
CULTURALS
PES DE
L'EXÈRCIT
AUTORITARISME
NOUS
MOVIMENTS
SOCIALS
AVANÇ A LA
DEMOCRÀCIA
LIBERALISME
POLÍTIC
II REICH
IMPERI
AUSTROHONGARÉS
RÚSSIA
TSARISTA
ANGLATERRA
VICTORIANA
EEUU
III REPÚBLICA
FRANCESA

19. 3. L’IMPERIALISME: L’EXPANSIÓ COLONIAL

20. 3. L’IMPERIALISME: L’EXPANSIÓ COLONIAL

21. 3. L’IMPERIALISME: L’EXPANSIÓ COLONIAL

22. 5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA MEITAT
DEL SEGLE XIX
• La societat estamental pròpia de l’Antic
Règim desapareix durant el segle XIX.
• Passem a una societat de classes.
• Mor el feudalisme i s’implanta el
capitalisme industrial.
• Predomini de la vida urbana.

23. , proletariat

24. → EL PROLETARIAT
• Nova classe social producte de la revolució
industrial.
• Es caracteritzen per:
– Viure en ciutats.
– Dependre d'un salari i mancar de propietats.
– Pateixen explotació: dures condicions laborals,
salaris miserables, sense cobertura mèdica...
5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA
MEITAT DEL SEGLE XIX

32. UN ESTAT DEL BENESTAR
• Lleis d’ensenyament obligatori.
• Sistema d’assegurances de malaltia i de vellesa.
• Avanços en la salud pública.
• Avanços en l’urbanisme.
• Millores laborals → MOVIMENT OBRER
1864
Associació Internacional de Treballadors (AIT)
5. LA SOCIETAT DE LA SEGONA
MEITAT DEL SEGLE XIX

33. RESUM
• La societat industrial
Societat de classes
Pren consciència de la seua explotació
S'organitza i lluita per millorar les
seues condicions de treball i de vida
BURGESIA
INDUSTRIAL
Explota el
PROLETARIAT
Primeres associacions
obreres i sindicats
Ideologies
obreres
Marxisme
Anarquisme
AIT

38. 5. EL MOVIMENT D’EMANCIPACIÓ
DE LA DONA

39. 5. EL MOVIMENT D’EMANCIPACIÓ
DE LA DONA
• Canvis socials que van tenir repercussió política a
través del moviment sufragista.
Fragment: SUFRAGISTAS
Direcció: Sarah Gavron
País: Regne Unit
Any: 2015

40. 7. Isabel II i el Sexenni Democràtic
1813-1833 Regnat de Ferran VII
havia tingut només filles
La Llei Sàlica, implantada per Felipe V (s.XVII),
impedia l'accés al tron a les dones.
Fernando VII va derogar aquesta llei mitjançant
la Pragmàtica Sanció perquè la seua filla
Isabel heretara el tron.

41. 1830 – Naix Isabel II
1833
– Mor Ferran VII
– Isabel II (3 anys) proclamada reina
 1833-1840 →María Cristina, mare d’Isabel II,
s’encarregarà de la regència
El regnat d’Isabel II (1833-1868)

42. Conflicte en la successió al tron
Partidaris de Carles Maria Isidro (germà
del rei) → carlins (partidaris de l'Antic
Règim).
Partidaris d'Isabel (filla del rei) → María
Cristina va haver de cercar aliances
amb els liberals.
El regnat d’Isabel II (1833-1868)

43. LA PRIMERA GUERRA CARLINA
1833-1839
CARLISME
• El seu lema “Déu, Pàtria i Furs”
• Qui recolzava el carlisme?
– Part del clergat
Parteix de la xicoteta noblesa agrària
Part de la pagesia
• Conveni de Vergara – FI PRIMERA GUERRA
CARLINA
El regnat
d’Isabel II
(1833-1868)

44. PRIMERA GUERRA CARLINA
https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y
1. Qui formaven les tropes carlines
principalment?
2. A qui culpaven els carlins dels mals del món
rural?
3. On s'aferma en carlisme?
4. Quina ciutat intenten assetjar dues vegades?
5. Què és l'abraçada de Vergara?
6. Acords del Pacte de Vergara.

45. 1. Qui formaven les tropes carlines
principalment?
Les tropes carlines formades en la seua majoria
per camperols.
2. A qui culpaven els carlins dels mals del món
rural?
Al liberalisme, a les ciutats.
PRIMERA GUERRA CARLINA
https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

46. 3. On s'aferma en carlisme?
A País Basc i Navarra.
4. Quina ciutat intenten assetjar dues vegades?
Bilbao
5. Què és l'abraçada de Vergara?
Fi de la Primera Guerra Carlista.
Pacte entre:
Maroto, cap dels carlins
Espartero, cap dels isabelins.
PRIMERA GUERRA CARLINA
https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

47. 6. Acords del Pacte de Vergara.
Els liberals mantenen els furs a País Basc i
Navarra.
Els carlistes reconeixen a Isabel II com a reina
d'Espanya.
PRIMERA GUERRA CARLINA
https://www.youtube.com/watch?v=-OVd7QswC1Y

48. El regnat d’Isabel II (1833-1868)
• 1834 – Maria Cristina promulga l`ESTATUT REIAL →
CARTA OTORGADA
• 1837 – Maria Cristina jura una nova CONSTITUCIÓ
LIBERAL
– Desamortització de Mendizábal
• Venda de béns eclesiàstics
• Finalitat →sanejar la Hisenda Pública
• 1840-43 – General Espartero regente
• 1843 – Isabel II comença a regnat directament

49. El regnat d’Isabel II
(1833-1868)
DÈCADA
MODERADA
BIENNI
PROGRESSISTA
ETAPA FINAL

50. TRIOMF DEL LIBERALISME SOBRE L’ABSOLUTISME
El regnat d’Isabel II (1833-1868)
ABSOLUTISMELIBERALISME
MODERAT
General Narváez
•Sobirania compartida (rei i corts)
•Administració centralitzada
•Sufragi molt restringit
•Constitució 1845
PROGRESISTA
General Prim
•Sobirania nacional
•Major autonomia municipal
•Sufragi menys restringit

51. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
1868-1874
LA GLORIOSA - LA REVOLUCIÓ DE 1868
Gran descontent contra el règim
Causes: corrupció, desprestigi, crisi econòmica…
1866 PACTE D’OSTENDE
Signat per totes les forces polítiques per a
derrocar la monarquia

52. (1868-1874)
EL
SEXENNI
DEMO-
CRÀTIC
Restauració dels Borbó
en la persona d’Alfons XII

53. Elabora un eix cronològic amb les etapes del
procés polític espanyol en el segle XIX.
Ubica també cadascuna de les constitucions.
Regnat d’Isabel II – Restauració de l’absolutisme –
Constitució de Cadis – Invasió napoleònica –
El Trienni Liberal – la Restauració borbònica –
Dècada Ominosa – Sexenni Democràtic
1808-1814 1814-1820 1820-1823 1823-1833 1833-1868 1868-1874 1874