Mitjans Interactius. Prova d’avaluació continuada #1. Curs 2013-2014, 2n Semestre. Grau en Multimèdia. Universitat Oberta de Catalunya.

1. Grau en Multimèdia Curs 2013-14, 2n
Semestre
Mitjans Interactius
PAC1 – L'avantsala
dels Mitjans Interactius: el context
Autor
Jordi Zango Novell
jzango@uoc.edu
Data de lliurament
17/03/2014

2. Índex
1. Objectiu.............................................................................................................3
2. La Societat de la Informació.............................................................................4
3. Modernitat i globalització..................................................................................5
4. Els mitjans i la cultura de la convergència........................................................9
4.1.L'extimitat, el preu de la socialització.........................................................9
4.2.Les noves interfícies i la interacció...........................................................10
5. Fonts...............................................................................................................11
6. Imatges............................................................................................................11
7. Llicència..........................................................................................................11
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 2

3. 1. Objectiu
1. Objectiu
De la llista que a continuació es proposa, cal escollir tres conceptes i plantejar
una reflexió sobre la seva importància i significació per al naixement dels
mitjans de comunicació de massa i la consolidació de la societat de la
informació.
Polítiques publiques, vida quotidiana, Estat-Nació, canvi de paradigma,
racionalitat, Context Urbà, Colonialisme Cultural, Canvi Social, Mitjans
de Comunicacio, Societat de la Informació, Globalitzacio, Veinatge
Universal, Compressió espacio-temporal, multinacional, la massa,
informació transnacional, revolució industrial, geopolítica global,
privacitat, individuació, intel·ligència col·lectiva.
S'ha de reflectir la importància del context per a la comprensió dels Mitjans
Interactius i les condicions que possibilitaren la seva aparició.
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 3

4. 2. La Societat de la Informació
2. La Societat de la Informació
Hi ha diverses maneres de definir i entendre el que és la Societat de la
Informació, i una d'elles és la donada per Jacques Delors1
.
Aquest autor defineix la Societat de la Informació com a una forma de
desenvolupament econòmic i social en què l'adquisició, emmagatzematge,
processament, avaluació, transmissió, distribució i disseminació de la
informació per a crear coneixement i satisfer les necessitats de les persones i
de les organitzacions juguen un paper central en l'activitat econòmica, en la
creació de riquesa i en la definició de la qualitat de vida i les pràctiques
culturals dels ciutadans.
D'altra banda, tal i com diu Pere Marquès2
, l'actual Societat de la Informació es
caracteritza per l'us generalitzat de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació, les anomenades TIC, presents ja en gairebé totes les activitats
humanes i per la tendència a una globalització tan econòmica com cultural.
Així doncs, la globalització i l'us de les noves tecnologies són dos dels
principals factors generadors d'un nou context en el que els ciutadans, per tal
de poder adaptar-se als nous paradigmes, es veuen obligats a adquirir noves
competències personals, socials i professionals.
En els propers apartats, es farà una breu descripció de quin ha estat el
recorregut i l'evolució dels mitjans fins a arribar a l'escenari actual, així com una
reflexió sobre alguns dels principals canvis en els hàbits socials i culturals.
1 Delors, Jacques. (1993). Libro Blanco de Crecimiento, Competitividad y Empleo de Lisboa.
2 Marquès Graells, Pere. (2000). Quaderns Digitals nº 22. UAB.
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 4

5. 3. Modernitat i globalització
3. Modernitat i globalització
Encara que hi ha certa tendència a emprar la paraula globalització per a
destacar sobretot aspectes econòmics, la veritat és que aquest concepte fa
referència a un fenomen molt més complex i de caràcter multidimensional.
Si s'intenta donar una breu definició del que suposa la globalització, podria dir-
se que es tracta d'un conjunt de processos que afecten a la major part del món
i que es donen de forma simultània en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic,
social, cultural i ecològic.
Evidentment, tots aquests processos són diferents en funció de l'àmbit en què
es donen i el seu estudi i anàlisi suposa un dels reptes més importants en
l'actualitat, especialment per a les ciències socials. Però sí que hi ha, com s'ha
dit, un tret fonamental i comu a tots ells: que cadascun d'aquests processos
afecta a la major part del món i de la civilització actual.
A l'hora d'analitzar aquest fenomen, una de les preguntes que ens podem fer és
com s'ha arribat a aquest punt en que un fet o esdeveniment que succeeix en
una part del món pot ser vist o conegut gairebé de forma instantània per milions
de persones d'arreu del planeta i tenir tanta repercussió.
La resposta es que això és possible gràcies als canvis socials i tecnològics que
s'han anat donat al llarg del temps, de manera que els diferents mitjans que
han anat apareixent han anat també evolucionant, adaptant-se a als diferents
escenaris tecnològics, i constituint l'origen del que avui en dia s'anomena els
nous mitjans.
Si fem una ullada enrere, des de l'inici de la humanitat, les formes de
comunicació i de transmissió del coneixement i de la cultura han estat en
permanent evolució.
El que en un principi es basava en la transmissió oral va anar canviant, passant
per diferents tipus de representacions (com la pictogràfica) fins a arribar a
l'escriptura, en una transició que va suposar un pas d'enorme importància per
al desenvolupament del pensament ja que, des d'aquell moment, el saber
disposava d'un suport que el faria perdurar.
Malgrat el gran avenç que va suposar l'aparició de l'escriptura pel que fa a la
transmissió del coneixement, la difusió d'aquest seguia estant limitada
principalment per dos fets: el nivell d'alfabetització dels ciutadans i el difícil
accés als textos manuscrits, que feien de la cultura un aspecte reservat a
certes minories.
Això va començar a canviar amb el que va ser la primera gran revolució en
aquest àmbit, que va donar-se amb la invenció de l'impremta (Gutenberg, 1448-
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 5

6. 3. Modernitat i globalització
1454). Aquest fet va permetre que, en el segle XVI, l'edició de llibres es
convertís en una industria madura i cabdal per a la difusió del coneixement.
Posteriorment, en l'anomenat Segle de les Llums (el segle XVIII) el saber
comença a ser tractat de forma més sistemàtica i organitzada, convertint-se en
un saber enciclopèdic, en el que seria un procés de difusió a escala global i que
suposa ja un primer apropament a una de les característiques de la
globalització.
Però sens dubte, són els canvis donats des de la meitat del segle XIX fins als
nostres dies, englobats en el seu conjunt sota el terme modernitat, els que van
generar el context que va donar lloc al naixement de les tecnologies i els
mitjans de comunicació que ara usem de forma quotidiana.
És en aquest període fortament marcat per la Revolució Industrial en el que,
impulsades pel major conjunt de transformacions socioeconòmiques,
tecnològiques i culturals de la humanitat des del neolític, neixen una sèrie de
tecnologies sense les que no hagués estat possible el món global en què ens
trobem.
L'aparició del telègraf (Morse, 1840) va
suposar el primer mitjà que va permetre
transformar les lletres en impulsos
elèctrics.
Posteriorment, amb l'arribada del telèfon
(Meucci, 1877), va ser possible la
transmissió del so.
Ambdues tecnologies ja van permetre la
comunicació en temps real entre
diferents parts del món.
P a r a l · l e l a m e n t , l ' a r r i b a d a
d'avenços mecànics i tecnològics
al món de la impremta desemboca
en el 1846 en l'aparició de la
rotativa, amb el gran canvi que va
suposar per al desenvolupament
de la premsa escrita de l'època
que, a partir d'aquell moment, va
poder arribar de manera més
ràpida a molts més lectors.
Tant el telègraf com el telèfon van esdevenir eines fonamentals per començar a
canviar el concepte del món i la percepció del temps i l'espai. La immediatesa
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 6

7. 3. Modernitat i globalització
d'aquests mitjans de comunicació juntament amb l'aparició d'altres mitjans com
el cinema i el desenvolupament dels sistemes de transport (amb l'aparició de la
bicicleta, la màquina de vapor, l'automòbil i l'avió) fomenten la metàfora del món
com a veinatge universal (terme proposat per McLuhan3
).
Fins a aquest moment, però, i a pesar de la compressió d'espai i temps que van
suposar el mitjans de comunicació ja esmentats, la comunicació i la difusió del
coneixement seguien estant restringits a un nombre limitat de persones en
cada acte comunicatiu.
Aquesta limitació es va superar amb l'arribada dels mitjans de massa. La ràdio
(Marconi, 1896) i, posteriorment, la televisió (1925) van suposar un canvi
revolucionari en la forma de comunicar-se. Les seves emissions podien ser
captades de forma simultània per milions d'oients o espectadors des de
diverses parts del món, difuminant-se gairebé del tot les barreres de l'espai.
Amb el naixement d'Internet (Arpanet, 1967), seguit de la invenció del Web, els
usuaris ja van poder accedir des dels seus terminals a continguts remots,
compartits amb d'altres milions d'usuaris, i en el moment triat per cadascun
d'ells, fent caure també d'aquesta manera les barreres temporals.
En la dècada dels 70 del segle XX, mentre apareixia la telemàtica (aplicació de
la informàtica a les telecomunicacions) i una incipient xarxa informàtica global
anava agafant forma, començava a donar-se la convergència de les TIC i els
mitjans de comunicació.
Aquesta convergència va néixer per a satisfer una demanda creixent de
consum d'informació multimèdia i de mitjans que facilitessin tant els canvis com
3 McLuhan, Marshall. The Gutenberg Galaxy: The Making of Typographic Man (1962)
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 7

8. 3. Modernitat i globalització
la distribució i l'accés a aquests tipus de continguts, i segurament ha suposat
l'impuls més gran per a arribar al context tecnològic i social actual.
En l'actualitat, en un escenari en el que pràcticament no existeixen barreres
d'espai i temps per a accedir a la informació, en un nou ecosistema farcit de
metàfores i símbols gairebé universals, l'usuari té accés a un món global que li
permet no només accedir en qualsevol moment a continguts existents en
qualsevol lloc sinó que ara també pot fer-ho gairebé des de qualsevol ubicació
gràcies al que sembla s'ha convertit en un dels nous paradigmes: la mobilitat.
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 8

9. 4. Els mitjans i la cultura de la convergència
4. Els mitjans i la cultura de la
convergència
En l'anterior apartat s'ha parlat de com les innovacions tecnològiques i els
processos de convergència han configurat el context tecnològic actual.
Però per a completar l'escenari actual dels mitjans no es pot deixar de parlar
dels canvis socioculturals que han acompanyat als canvis tecnològics en una
mena de relació simbiòtica, en la que es faria difícil d'entendre a un sense l'altre
i a l'altre sense l'un.
De tots els aspectes dels que es podria parlar, n'hi ha dos que ben segur es
troben entre els més importants per arribar a entendre l'actual societat de la
informació i que representen canvis importants si es comparen amb hàbits o
comportaments socioculturals anteriors.
4.1. L'extimitat, el preu de la socialització
Avui en dia sembla que per a sentir-se integrat socialment cal pertànyer a algun
tipus de xarxa social. S'ha d'estar al dia, informat del que passa en cada
moment.
Molts usuaris senten la necessitat de ser els primers en fer saber a la resta
d'integrants de la xarxa les notícies més recents. Això fa que cerquin i triin entre
els mitjans a aquells els hi permeten tenir accés gairebé instantani a tot el que
passa en el món.
Aquestes noves necessitats són segurament el motiu de que la socialització
sigui un valor afegit que trobem en la majoria dels nous objectes culturals i que
s'hagi convertit en una de les eines bàsiques del màrqueting actual (màrqueting
2.0), emprat també per els mitjans de comunicació.
D'aquesta manera, els nous mitjans han esdevingut generadors de comunitats i
fomentadors de socialització, provocant canvis tant en la forma d'interacció amb
l'usuari com en els seus hàbits i costums.
No fa gaire temps, els usuaris pràcticament es limitaven a enviar correus
electrònics o a xatejar dins d'un IRC. Ara, el preu que han de pagar per la
socialització és que gran part de la seva activitat sigui publica i oberta a tothom.
Aspectes personals com la nacionalitat, l'educació, els gustos, les activitats
diàries i molts altres, són ara compartits, exposant la intimitat i establint una
nova manera de fer a l'hora de relacionar-se amb els altres que ha donant lloc
a un nou concepte conegut com a extimitat.
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 9

10. 4. Els mitjans i la cultura de la convergència
4.2. Les noves interfícies i la interacció
Manovich proposà un model d'interfície cultural basat en el model usuari->
ordinador-> cultura. Aquesta proposta, feta l'any 2001 en el seu conegut llibre
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació sembla en aquests moments
certament desfasada i incompleta.
En la meva opinió, ara caldria parlar d'un model actualitzat en que s'hauria
incloure la basant social mencionada en l'apartat anterior. De manera que en
l'actualitat l'usuari, mitjançant un ordinador o qualsevol altre dispositiu
connectat a la Xarxa, té accés tant a la cultura com a la relació instantània amb
altres usuaris.
De tota manera, el que sí que está clar és que les noves interfícies faciliten la
interacció dels usuaris, i que aquesta facilitat d'interacció també provoca canvis
importants en la forma en què aquests participen en els nous mitjans ja que,
tal i com proposa Henry Jenkins4
, l'essència de l'actual cultura de la
convergència és que l'usuari pot prendre part del control sobre els mitjans
Això implica que qualsevol empresa o organització que fagi us dels nous
mitjans per a promocionar la seva imatge i introduir-se a les nostres vides, al
fer-ho, també està d'alguna manera sometent-se al nostre control i ha de tenir
més en compte la opinió dels usuaris.
Ara, la opinió de l'usuari es pot fer publica amb molta més facilitat, pot ser
difosa molt més ràpidament i fer-la arribar a més gent i... si cal, actuar en grup i
de forma més organitzada.
4 Jenkis, Henry. Convergence Culture. https://www.youtube.com/watch?v=ibJaqXVaOaI
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 10

11. 5. Fonts
5. Fonts
En corto circuito. Definición: Sociedad de la Información. [en línia].
http://genomorro.wordpress.com/2009/07/13/definicion-sociedad-de-la-
informacion/ [data de consulta: 06/04/2014]
Manovich, Lev. (2001). El llenguatge dels nous mitjans de comunicació.
Barcelona: Paidós, 2011.
Marquès Graells, Pere. La Sociedad de la Información. [en línia].
http://www.educ.ar/dinamico/UnidadHtml__get__4e19df4a-7a07-11e1-8389-
ed15e3c494af/index.html [data de consulta: 06/03/2014]
Parisi, Lorenza. (2012). Modernitat i mitjans de comunicació de massa: el
context. Barcelona: FUOC, 2012.
Rius Oliva, Lluís. (2012). Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno.
Barcelona: FUOC, 2012.
Viquipèdia. Globalització. [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Globalitzaci
%C3%B3 [data de consulta: 07/03/2014]
Wikipedia. Revolución Industrial. [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci
%C3%B3n_Industrial [data de consulta: 07/03/2014]
Wikipedia. Rotativa. [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Rotativa [data de
conulsta: 07/03/2014]
6. Imatges
Si no s'indica el contrari, les imatges mostrades en aquest treball són propietat
exclusiva dels seus autors i s'han reproduit acollint-se al dret de citació o
ressenya (art. 32 LPI) i estan excloses de les llicències per defecte d'aquests
materials.
7. Llicència
Aquest treball és obra de Jordi Zango Novell, amb llicència Creative Commons
Atribució-NoComercial-CompartirIgual BY-NC-SA 3.0 Unported.
Mitjans Interactius - PAC1
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 11